A 1 Corintis 15:8, Pau va dir: «Finalment també se’m va aparèixer a mi, com a un que ha nascut prematurament». Aquí, Pau estava parlant del moment en què havia tingut una visió de Jesús en la seva glòria celestial. Anteriorment, enteníem que era com si se li hagués concedit el privilegi de néixer, o ser ressuscitat, com a esperit abans d’hora, segles abans que la resurrecció celestial comencés. Amb tot, un estudi més profund ens indica que hem d’ajustar la manera com entenem aquest versicle.

És cert que Pau aquí s’estava referint al que va passar en el moment de la seva conversió. Ara bé, què va voler dir Pau quan va escriure que havia «nascut prematurament»? Pot haver-hi diverses respostes.

La seva conversió va ser sobtada i traumàtica. Un naixement prematur és un esdeveniment que agafa els pares per sorpresa. De la mateixa manera, quan Saule, més tard conegut com Pau, es dirigia a Damasc amb la intenció de perseguir els cristians, no s’esperava rebre una visió de Jesús ressuscitat. La seva conversió va ser una sorpresa tant per a Pau com per als cristians que ell planejava perseguir en aquella ciutat. A més, l’experiència que va tenir va ser tan traumàtica que temporalment es va quedar cec (Fe. 9:1-9, 17-19).

La seva conversió va tenir lloc «en el moment equivocat». La paraula original grega que es tradueix «nascut prematurament» també es pot traduir ‘nascut en el moment equivocat’. La Santa Bíblia. Trinitarian Bible Society la tradueix de la següent manera: «Com a un nascut fora de temps, se’m va aparèixer també a mi». En el moment de la conversió de Pau, Jesús ja havia tornat al cel. A diferència d’aquells que Pau cita en els versicles anteriors, ell no havia vist Jesús ressuscitat abans que aquest ascendís al cel (1 Cor. 15:4-8). La inesperada visió que va tenir li va donar l’oportunitat de veure Jesús ressuscitat, encara que pogués semblar que era «en el moment equivocat».

Pau parlava d’ell mateix amb modèstia. Segons alguns erudits, l’expressió que Pau va utilitzar aquí pot tenir una connotació pejorativa. Si aquesta era la intenció de Pau, en realitat estava reconeixent que no mereixia el privilegi que havia rebut. De fet, més endavant va dir: «Jo soc el més petit dels apòstols, i no mereixo ser anomenat apòstol, perquè vaig perseguir la congregació de Déu. Però soc el que soc gràcies a la bondat immerescuda de Déu» (1 Cor. 15:9, 10).

Així doncs, sembla que amb aquesta expressió Pau podria referir-se a la manera sobtada i traumàtica en què Jesús se li va aparèixer, al moment inesperat de la seva conversió, o al fet que no mereixia el privilegi de rebre aquella visió. Sigui com sigui, Pau atresorava l’experiència que havia tingut, ja que era una prova innegable que Jesús havia ressuscitat. Amb raó es referia a aquella visió quan parlava a altres persones de la resurrecció de Jesucrist (Fe. 22:6-11; 26:13-18).