1. Amb quin repte podem trobar-nos a la feina o a l’escola?

 COM et sents quan algun company de feina o d’escola et fa una pregunta sobre les teves creences? Et poses nerviós? El cert és que així és com ens sentim la majoria. Però, en realitat, les preguntes que ens plantegen els altres ens ajuden a saber què pensen i quines són les seves creences, i això ens fa més fàcil compartir el missatge amb ells. Ara bé, de vegades, hi ha persones que ens fan preguntes perquè no estan d’acord amb nosaltres o perquè volen començar una discussió. Això no ens hauria de sorprendre, ja que sovint la gent té idees equivocades sobre el que creiem (Fe. 28:22). A més, estem vivint als «últims dies», i les persones no estan «disposades a arribar a cap acord» i, fins i tot, són «ferotges» (2 Tim. 3:1, 3).

2. Per què és tan important ser dòcil?

² Què et pot ajudar a mantenir la calma i a ser amable quan algú posa en dubte les teves creences? La docilitat. Una persona dòcil no s’enfada amb facilitat, tot al contrari, demostra autocontrol quan la provoquen o quan no sap què contestar (Prov. 16:32). Ara bé, hem de reconèixer que no sempre és fàcil mostrar aquesta qualitat. Què ens pot ajudar a ser més dòcils? Com podem respondre amb docilitat quan algú qüestiona les nostres creences? I, com podeu els pares ajudar els vostres fills a defensar la seva fe amb docilitat? Vegem-ho.

3. Per què podem dir que la docilitat no és una debilitat? (2 Timoteu 2:24, 25.)

³ La docilitat no és una debilitat. De fet, cal ser fort per no perdre la calma i mostrar autocontrol davant d’una situació difícil. La docilitat és un aspecte del «fruit de l’esperit » (Gàl. 5:22, 23). La paraula grega que es tradueix per ‘docilitat’ de vegades s’utilitza per descriure un cavall salvatge que ha estat domat. Encara que un cop domat el cavall sigui dòcil, no vol dir que hagi perdut la seva força. Així doncs, què podem fer per cultivar aquesta qualitat? Hem de reconèixer que no ho podem aconseguir tots sols i que cal que li demanem a Jehovà el seu esperit perquè ens ajudi a ser més dòcils. Amb la seva ajuda tots ho podem aconseguir. De fet, molts germans han respost amb amabilitat i tacte quan els han volgut provocar o han intentat discutir amb ells, i això ha fet que moltes persones s’enduguin una bona impressió dels testimonis de Jehovà (llegeix 2 Timoteu 2:24, 25). Què pots fer perquè la docilitat sigui un dels teus punts forts?

4. Què ens ensenya sobre la docilitat l’exemple d’Isaac?

⁴ A la Bíblia trobem molts relats que mostren per què la docilitat és tan important. Pensa en el cas d’Isaac. Quan vivia a Guerar, al territori dels filisteus, els seus veïns van començar a envejar-lo i «van omplir de terra tots els pous que els servidors del seu pare havien cavat». En lloc de lluitar pels seus drets, Isaac va decidir traslladar-se a un altre lloc i cavar pous nous (Gèn. 26:12-18). Ara bé, els filisteus van començar a dir que l’aigua d’aquells pous també era seva. Com va reaccionar Isaac? Va mantenir la calma (Gèn. 26:19-25). Què el va ajudar a reaccionar amb docilitat, fins i tot quan els altres el van provocar? Segurament el bon exemple dels seus pares. Isaac va aprendre molt de la personalitat pacífica d’Abraham i de l’«esperit calmat i dòcil» de Sara (1 Pe. 3:4-6; Gèn. 21:22-34).

5. Quina experiència demostra que els pares poden ajudar els seus fills a ser més dòcils?

⁵ Pares, no en tingueu cap dubte: vosaltres també podeu ensenyar als vostres fills a ser dòcils. Fixa’t en l’exemple d’en Maxence, que ara té disset anys. Sovint, tant a l’escola com a la predicació, es trobava amb persones que volien provocar-lo. Així que els seus pares van ajudar-lo amb paciència a ser dòcil. Ells expliquen: «En Maxence ha entès que, quan el provoquen, ha de ser molt fort per controlar-se i mantenir la calma, ja que el més fàcil és enfadar-se i tornar-s’hi». Gràcies a l’esforç dels seus pares, en Maxence ha après a ser una persona dòcil.

6. Com ens pot ajudar l’oració a ser dòcils?

⁶ Què pots fer quan sorgeix alguna situació tensa, com ara quan algú parla malament de Déu o es burla de la Bíblia? Demana-li a Jehovà el seu esperit i la seva saviesa per poder respondre amb calma. I, si més tard t’adones que no has respost com t’hauria agradat, explica-li a Jehovà en oració i analitza en quins aspectes has de millorar per poder reaccionar millor la propera vegada. Si ho fas, Jehovà et donarà el seu esperit perquè et puguis controlar i així demostrar que ets una persona dòcil.

7. Com ens pot ajudar memoritzar certs versicles bíblics? (Proverbis 15:1, 18.)

⁷ Hi ha molts versicles bíblics que ens poden ajudar a parlar de manera calmada, fins i tot quan algú ens ho posi difícil. Si ens esforcem per memoritzar-los, l’esperit sant ens farà recordar aquests versicles quan més ho necessitem (Jn. 14:26). Per exemple, al llibre de Proverbis trobem principis que ens ajuden a ser dòcils (llegeix Proverbis 15:1, 18). A més, al  mateix llibre trobem versicles que ens recorden per què és tan important que mantinguem la calma en situacions tenses (Prov. 10:19; 17:27; 21:23; 25:15).

8. Què hem de tenir en compte abans de respondre a algú?

⁸ Una qualitat essencial per ser dòcils és la perspicàcia (Prov. 19:11). Una persona perspicaç sap controlar-se quan algú qüestiona les seves creences. Algunes preguntes i acusacions es poden comparar als icebergs. Igual que la part més gran d’un iceberg està amagada sota l’aigua, els motius que porten a una persona a plantejar-nos certes preguntes pot ser que no es vegin a simple vista. Per aquesta raó, ens cal ser perspicaços abans de donar una resposta (Prov. 16:23).

9. Com va demostrar Gedeó que era una persona perspicaç i dòcil?

⁹ Analitzem l’exemple de Gedeó. En una ocasió, els homes de la tribu d’Efraïm es van enfadar molt i li van retreure que no els hagués avisat abans per lluitar contra els enemics d’Israel. Per què s’havien enfadat tant? Pot ser que tinguessin l’orgull ferit? Sigui com sigui, Gedeó va ser perspicaç, va intentar entendre els seus sentiments, i va respondre de manera dòcil.  Quin en va ser el resultat? «Al sentir aquesta resposta, ells es van calmar» (Jut. 8:1-3).

10. Què ens ajudarà a saber com respondre quan qüestionin les nostres creences? (1 Pere 3:15.)

¹⁰ Què hauríem de fer si un company de feina o d’escola qüestionés el nostre punt de vista sobre algun assumpte moral? Hem de fer tot el que puguem per defensar les nostres conviccions, però sempre respectant l’opinió de l’altra persona (llegeix 1 Pere 3:15). En lloc de veure la seva pregunta com un atac o un desafiament, pensa com el que t’ha preguntat et pot ajudar a entendre què li preocupa. Sigui quina sigui la raó per la qual t’ha fet la pregunta, el millor sempre és respondre amb tacte i amabilitat. La teva resposta pot fer que la persona es replantegi el seu punt de vista. Fins i tot quan algú sigui maleducat o sarcàstic, ens hem d’esforçar per respondre amb amabilitat (Rm. 12:17).

11, 12. a) Què hem de fer abans de contestar una pregunta difícil? (Mira la imatge.) b) Posa un exemple que demostri com podem aprofitar les preguntes que ens fan per tenir una bona conversa.

¹¹ Per exemple, pot ser que un company de feina et pregunti per què no celebres els aniversaris. Abans de respondre, pensa per què t’ha fet aquesta pregunta. Potser vol saber si la teva religió no et permet divertir-te. O pot ser que pensi que, si no celebres els aniversaris, perjudicaràs el bon ambient que hi ha entre els companys. Per què no li agraeixes que es preocupi pels altres i li expliques que per a tu també és molt important tenir un bon ambient a la feina? És possible que així tinguis una bona conversa i li puguis explicar què diu la Bíblia sobre els aniversaris.

¹² Podem actuar de manera similar cada vegada que algú ens faci una pregunta sobre algun altre tema controvertit. Per exemple, podria ser que un company de l’escola digui que els testimonis de Jehovà han de canviar el seu punt de vista sobre l’homosexualitat. Abans de respondre, intenta fer-te les següents preguntes: «Per què fa aquesta afirmació? És perquè no entén bé què pensem els testimonis de Jehovà sobre l’homosexualitat? Pot ser que estigui pensant en un familiar o amic que és homosexual? Creu que odiem les persones que decideixen seguir aquest estil de vida?». És important que li asseguris que estimem totes les persones i que respectem la llibertat d’elecció de cadascú (1 Pe. 2:17). b Possiblement, després de dir-li això, podràs parlar sobre els principis morals de la Bíblia i explicar-li com ens beneficien.

13. Què pots fer per ajudar algú que menysprea els que creuen en Déu?

¹³ Quan algú ens diu clarament que no està d’acord amb les nostres creences, no hauríem de donar per fet ràpidament que sabem el que creu (Tt. 3:2). Pensa en la següent situació: un company de classe diu que creure en Déu és d’ignorants. Vol dir això que creu en la evolució i que ha estudiat en profunditat aquesta teoria? La realitat és que probablement només estigui repetint el que ha sentit a dir. En lloc de començar un debat científic, per què no li ensenyes el lloc web o li envies algun vídeo o article de jw.org que parli sobre la creació? Així s’ho podrà mirar en un altre moment i pot ser que més endavant estigui disposat a parlar sobre el que hagi vist  o llegit. Contestar a algú amb respecte pot fer que es replantegi la seva opinió i vulgui aprendre més de la Bíblia.

14. Com va utilitzar el Niall el lloc web per ajudar un company d’escola?

¹⁴ Un adolescent que es diu Niall utilitza el nostre lloc web per aclarir algunes idees equivocades sobre els testimonis de Jehovà. Ell explica: «Un company de classe sovint em deia que jo no creia en la ciència perquè em refiava més d’un llibre que està ple d’històries i mites que dels fets». Com que no li deixava explicar les seves creences, el Niall li va ensenyar la secció «La ciència i la Bíblia» de jw.org. Temps després, es va adonar que el seu company havia llegit la informació del lloc web i estava més disposat a parlar sobre l’origen de la vida. Si fas igual que el Niall, probablement tu també obtindràs bons resultats.

15. Com poden els pares ajudar els seus fills a respondre amb docilitat quan els companys d’escola qüestionen les seves creences?

¹⁵ Els pares poden ajudar els seus fills a aprendre com respondre amb docilitat quan els altres qüestionen les seves creences (Jm. 3:13). Alguns pares fan sessions pràctiques a l’adoració en família: analitzen preguntes que els poden fer als fills a l’escola, pensen en possibles respostes i després les assagen. Així els ensenyen a respondre amb tacte i amabilitat (consulta el requadre: « Les sessions pràctiques poden ajudar la teva família»).

16, 17. Com poden ajudar les sessions pràctiques als joves?

¹⁶ Aquestes sessions pràctiques ajudaran els joves a estar cada cop més convençuts de les seves creences i a poder explicar  de manera convincent per què creuen el que creuen. La sèrie d’articles «Preguntes dels adolescents» de jw.org, que inclou fitxes per pensar, els ajudaran a refermar les seves creences i a preparar-se per respondre a les preguntes amb les seves pròpies paraules. Si utilitzem aquests articles i fitxes a la nostra adoració en família, tots podrem aprendre a defensar les nostres creences amb arguments convincents i de manera dòcil.

¹⁷ Un jove que es diu Matthew explica per què les sessions pràctiques l’han ajudat tant. Ell comenta: «En la nostra adoració en família, primer pensem en els reptes que em puc trobar a l’escola, després fem recerca i assagem com podria reaccionar o què podria dir. Un cop tinc clar per què crec una cosa, em sento més segur i se’m fa més fàcil respondre amb calma quan algú em fa una pregunta».

18. Què ens ensenya Colossencs 4:6?

¹⁸ Hem de tenir en compte que encara que ens esforcem per explicar les nostres creences de manera clara i amb convicció, no tothom les entendrà o les voldrà acceptar. Tot i això, fer-ho amb tacte i docilitat sempre és una bona opció (llegeix Colossencs 4:6). Parlar als altres de les nostres creences es pot comparar a llançar una pilota. La podem llançar amb suavitat o massa fort. Si la llancem amb suavitat, és més probable que l’altra persona la pugui agafar i continuï jugant. De manera semblant, quan parlem amb tacte i docilitat, és més probable que l’altra persona estigui disposada a escoltar i vulgui continuar parlant. Ara bé, si l’únic que vol és discutir o burlar-se de les nostres creences, no cal que continuem la conversa (Prov. 26:4). No oblidem, però, que la majoria de persones no són així. Pot ser que moltes ens vulguin escoltar.

19. Per què hem de defensar les nostres creences amb docilitat?

¹⁹ Sens dubte, la docilitat és una qualitat que val la pena cultivar. Demana-li a Jehovà que et doni forces per mantenir la calma i per contestar amb docilitat quan et facin preguntes controvertides o critiquin les teves creences. Tingues present que respondre amb tacte i de manera dòcil pot evitar que una diferència d’opinió es converteixi en una discussió. A més, pot fer que algunes persones canviïn l’opinió que tenen dels testimonis de Jehovà i de la Bíblia. Per tant, estigues «sempre a punt per presentar una defensa» de les teves creences, però fes-ho «amb docilitat i un gran respecte» (1 Pe. 3:15). Així doncs, esforça’t de tot cor perquè la docilitat sigui un tret característic de la teva personalitat.