1. Com se sent Pere després de presenciar el miracle de Jesús?

 PERE ha passat tota la nit pescant sense resultats. Sorprenentment, Jesús li diu: «Ves llac endins, on l’aigua és profunda, i llanceu les xarxes per pescar» (Lc. 5:4). Pere dubta, però l’obeeix igualment. De cop i volta, ell i els seus companys veuen com les xarxes s’omplen i comencen a trencar-se. Aleshores s’adonen que estan presenciant un miracle i es queden atònits. Llavors Pere diu: «Aparta’t de mi, Senyor, perquè soc pecador!» (Lc. 5:6-9). Sembla que Pere se sent indigne d’estar davant de Jesús.

2. Per què ens ajudarà analitzar l’exemple de Pere?

² Quan Pere va dir que era pecador, tenia raó. La Bíblia explica que de vegades es va haver de penedir de coses que havia dit i havia fet. Et sents identificat amb Pere? Estàs lluitant contra algun defecte de personalitat o alguna mala tendència? Si és així, estudiar el seu exemple et pot animar molt. Pensa que Jehovà podria haver omès els errors de Pere de la Bíblia. Per què els va incloure? Perquè nosaltres n’extraguéssim lliçons (2 Tim. 3:16, 17). Aprendre sobre un home que va tenir debilitats i sentiments semblants als nostres ens ajudarà a veure que Jehovà no espera perfecció de nosaltres. Ell vol que perseverem, és a dir, que seguim esforçant-nos malgrat les nostres debilitats.

3. Per què necessitem perseverar?

³ Ara bé, per què és necessari que perseverem? Hi ha  una dita que diu: «La pràctica fa el mestre». Per exemple, pot ser que un músic dediqui molts anys a aprendre a tocar un instrument. Durant aquest temps, s’equivocarà moltes vegades però, si continua practicant, millorarà. Fins i tot si arriba a ser un músic molt hàbil, de tant en tant cometrà algun error. Ara bé, com que no es rendeix, seguirà millorant. De la mateixa manera, encara que pensem que tenim alguna debilitat sota control, pot ser que tinguem una recaiguda, però ens seguim esforçant per assolir la nostra meta. Tots diem o fem coses de les quals després ens penedim. Amb tot, si estem decidits a no rendir-nos, Jehovà ens ajudarà a continuar progressant (1 Pe. 5:10). Analitzar l’exemple de perseverança de Pere i la compassió que Jesús li va demostrar malgrat els seus errors ens pot motivar a continuar servint Jehovà.

4. Segons Lluc 5:5-10, com es veia Pere a si mateix, però com el va tranquiŀlitzar Jesús?

⁴ La Bíblia no explica per què Pere es va descriure a si mateix com a «pecador» ni a quins pecats estava fent referència, però segurament havia comès alguns errors greus (llegeix Lluc 5:5-10). Jesús va percebre les pors de Pere; possiblement causades per sentiments d’inseguretat. No obstant, sabia que Pere podia mantenir-se fidel, per això li va dir: «Deixa de tenir por». La confiança que Jesús li va demostrar va tenir un gran efecte en ell. De fet, tant Pere com el seu germà Andreu van deixar-ho tot per centrar les seves vides a seguir Jesús, una decisió que els va portar benediccions extraordinàries (Mc. 1:16-18).

5. Quines benediccions va rebre Pere al no permetre que les pors li impedissin seguir Jesús?

⁵ Com a seguidor de Jesús, Pere va viure experiències meravelloses: va veure Jesús curar malalts, expulsar dimonis i, fins i tot, ressuscitar morts (Mt. 8:14-17; Mc. 5:37, 41, 42). b També va presenciar una visió de la glòria de Crist en el Regne, un succés que el va impressionar profundament. En definitiva, Pere va viure coses que ni tan sols s’hagués pogut imaginar (Mc. 9:1-8; 2 Pe. 1:16-18). Sens dubte, devia sentir-se molt feliç de  no haver permès que els seus sentiments negatius li impedissin seguir Jesús i rebre totes aquestes benediccions.

6. Li va ser fàcil a Pere vèncer les seves debilitats? Explica-ho.

⁶ Malgrat tot el que havia vist i sentit, Pere continuava lluitant contra les seves debilitats. Vegem-ne alguns exemples. Quan Jesús els va explicar la profecia bíblica sobre com patiria i moriria, Pere el va renyar (Mc. 8:31-33). Sovint ell i els altres apòstols discutien sobre qui era el més gran (Mc. 9:33, 34). La nit abans que Jesús morís, Pere va actuar de manera impulsiva i va tallar l’orella d’un home (Jn. 18:10). Aquella mateixa nit, va cedir a la por i va negar que coneixia Jesús tres vegades, i això va fer que plorés desconsoladament (Mt. 26:75; Mc. 14:66-72).

7. Després que Jesús ressuscités, quina oportunitat va donar a Pere?

⁷ Jesús no va donar per perdut el seu apòstol tot i que estava desanimat. Després de ressuscitar, va donar a Pere l’oportunitat de confirmar que l’estimava i el va convidar a servir-lo amb humilitat cuidant les seves ovelles (Jn. 21:15-17). Pere estava decidit a obeir Jesús, i per això va estar entre els primers cristians que van ser ungits per esperit sant a la Pentecosta.

8. Quin error greu va cometre Pere quan era a Antioquia?

⁸ Pere va haver de continuar lluitant contra les seves debilitats fins i tot després de ser ungit. L’any 36 de la n. e., l’apòstol va veure amb els seus propis ulls com Corneli, un gentil incircumcís, era ungit. Això va deixar clar que «Déu no és parcial» i que els gentils també podien formar part de la congregació cristiana (Fe. 10:34, 44, 45). A partir d’aquell moment Pere va començar a menjar amb els gentils, cosa que abans era impensable (Gàl. 2:12). Tot i això, alguns cristians jueus pensaven que els jueus i els gentils no havien de menjar junts. Quan alguns que tenien aquest punt de vista van arribar a Antioquia, Pere va deixar de menjar amb els germans gentils, probablement perquè tenia por d’ofendre els germans jueus. L’apòstol Pau el va reprendre públicament per aquesta acció (Gàl. 2:13, 14). Malgrat aquesta recaiguda, Pere no es va rendir. Què el va ajudar?

9. Com demostra Joan 6:68, 69 que Pere era lleial?

⁹ Com que Pere era lleial, no va permetre que res li impedís continuar seguint Jesús. En una ocasió en què el Fill de Déu va dir una cosa que els deixebles no van entendre, va demostrar aquesta lleialtat (llegeix Joan 6:68, 69). Alguns, sense esperar o buscar una explicació, van deixar de seguir Jesús, però aquest no va ser el cas de Pere. Ell sabia que només Jesús tenia «paraules de vida eterna».

10. Com va demostrar Jesús que confiava en Pere? (Mira la imatge.)

¹⁰ Jesús no va abandonar Pere. La nit abans de morir, sabia que tant Pere com els altres apòstols l’abandonarien. Tot i això, el Fill de Déu confiava en Pere i va predir que tornaria i es mantindria fidel (Lc. 22:31, 32). Jesús era conscient que «l’esperit desitja fer el que està bé, però la carn és dèbil» (Mc. 14:38). Fins i tot  després que Pere el negués, Jesús no el va donar per perdut. Un cop va ressuscitar se li va aparèixer, segurament quan aquest estava sol (Mc. 16:7; Lc. 24:34; 1 Cor. 15:5). Sens dubte, això devia animar molt Pere, que estava enfonsat pel que havia fet.

11. Com va assegurar Jesús a Pere que Jehovà el cuidaria?

¹¹ Jesús va assegurar a Pere que Jehovà sempre es cuidaria de les seves necessitats. Després de ressuscitar, novament va fer que Pere i els apòstols pesquessin una gran quantitat de peixos (Jn. 21:4-6). Veure la facilitat amb què Jehovà podia cobrir les seves necessitats materials segurament va recordar a l’apòstol que Jesús havia dit que Jehovà sempre cuida aquells que busquen «primer el Regne» (Mt. 6:33). A partir d’aquell moment, Pere va fer de la predicació el centre de la seva vida i va deixar el negoci de la pesca. A la Pentecosta de l’any 33, va predicar amb gran valentia i, gràcies a això, milers de persones van acceptar la veritat (Fe. 2:14, 37-41). També va ensenyar sobre Jesús als samaritans i als gentils (Fe. 8:14-17; 10:44-48). Queda clar que Jehovà va utilitzar Pere de manera extraordinària perquè persones de tota classe s’unissin al poble de Déu.

12. Com ens ajuda l’exemple de Pere si estem lluitant contra una debilitat que ens sembla molt difícil de superar?

¹² Jehovà pot ajudar-nos a perseverar. És cert que seguir endavant se’ns pot fer difícil, especialment quan lluitem contra una debilitat que persisteix en el temps. De vegades, les nostres lluites poden semblar més difícils que les de Pere, però Jehovà també ens donarà les forces per no rendir-nos (Sl. 94:17-19). Per exemple, un germà que durant molts anys havia practicat l’homosexualitat va decidir deixar enrere aquest estil de vida immoral quan va conèixer la veritat. Tot i això, a vegades ha hagut de lluitar contra desitjos incorrectes. Què l’ha ajudat a perseverar? Ell explica: «Jehovà ens dona les forces que necessitem. He après que, gràcies a l’esperit de Déu, és possible viure com a ell li agrada. Jehovà m’ha pogut utilitzar en el seu servei  i, malgrat les meves imperfeccions, em continua enfortint».

13. Segons Fets 4:13, 29, 31, com podem imitar l’exemple de Pere? (Mira la imatge.)

¹³ Com hem vist, Pere va cedir més d’una vegada a la por a l’home, però demanar valentia en oració el va ajudar a actuar amb determinació (llegeix Fets 4:13, 29, 31). Nosaltres també podem fer front a les nostres pors. Fixa’t en què li va passar al germà Horst, un jove que vivia sota el règim nazi. A l’escola el pressionaven perquè fes la salutació nazi i, algunes vegades, va acabar dient «Heil Hitler!». En comptes de renyar-lo, els seus pares van fer oració amb ell i van demanar a Jehovà que li donés valentia. Gràcies a la seva confiança en Jehovà i l’ajuda dels seus pares, va aconseguir les forces que necessitava per mantenir-se ferm. Més tard, va dir: «Jehovà mai m’ha abandonat». c

14. Com poden ajudar els ancians als que se senten desanimats?

¹⁴ Jehovà i Jesús no ens donaran mai per perduts. Després de negar Jesús, Pere estava davant d’una decisió transcendental: rendir-se o perseverar com a deixeble de Crist. Jesús li va dir que havia orat a Jehovà perquè la seva fe no es debilités i que confiava que seria capaç d’enfortir els seus germans (Lc. 22:31, 32). Segur que pensar en aquestes paraules el va animar molt. Quan estem davant d’una decisió important a la vida, pot ser que Jehovà utilitzi els ancians per donar-nos l’ajuda  que necessitem per mantenir-nos fidels. (Ef. 4:8, 11). Això és el que intenta fer un ancià d’experiència anomenat Paul. Aquest germà demana a aquells que se senten desanimats que pensin en com Jehovà els va atreure a la veritat. Després, els assegura que és impossible que Jehovà deixi d’ajudar-los degut al seu amor lleial. Ell explica: «He vist molts germans desanimats que amb l’ajuda de Jehovà han aconseguit perseverar».

15. Com demostren els exemples de Pere i del Horst que podem confiar en les paraules de Mateu 6:33?

¹⁵ De la mateixa manera que Jehovà va cobrir les necessitats materials de Pere i dels altres apòstols, també ens cuidarà si fem de la predicació el centre de la nostra vida (Mt. 6:33). Després de la Segona Guerra Mundial, el germà Horst, esmentat abans, tenia la meta de servir com a pioner, però era molt pobre i dubtava si mentre servís a temps complet tindria el necessari per mantenir-se. Què faria? Va decidir posar a prova a Jehovà i va dedicar tota una setmana a predicar durant la visita del superintendent de circuit. Al final de la setmana, es va sorprendre quan el superintendent li va donar un sobre que contenia una donació anònima. Al sobre hi havia els diners suficients perquè pogués servir com a pioner durant uns quants mesos. Ell va veure això com una prova evident que Jehovà sempre el cuidaria i va passar la resta de la seva vida dedicat als interessos del Regne (Mal. 3:10).

16. Per què fem bé d’analitzar l’exemple de Pere i el que ell va escriure?

¹⁶ Que feliç es devia sentir Pere al veure que Jesús no es va apartar d’ell encara que en una ocasió l’hi hagués demanat! Crist el va continuar entrenant perquè fos un apòstol fidel i un gran exemple per a la resta dels cristians. D’aquest entrenament que Pere va rebre en podem extreure valuoses lliçons. Algunes d’aquestes les trobem a les dues cartes inspirades que Pere va escriure a les congregacions del primer segle. Al següent article, analitzarem alguns d’aquests recordatoris i com els podem posar en pràctica avui dia.