1. Quin judici hi haurà dintre de poc?

 VIVIM en un període transcendental de la història! Aviat, Jesús jutjarà totes les persones que visquin a la terra. Ell va explicar què passaria abans d’aquest moment, quan va donar un «senyal» profètic que marcaria quan seria la seva presència invisible i «la part final del sistema» (Mt. 24:3). Trobem aquesta profecia als capítols 24 i 25 de Mateu, i als relats paral·lels de Marc 13 i Lluc 21.

2. Què analitzarem en aquest article, i com ens ajudarà?

² Jesús ens va donar advertències molt clares mitjançant tres paràboles: la de les ovelles i les cabres, la de les deu verges i la dels talents. Cadascuna d’aquestes ens ajuda a entendre que Jesús tindrà molt present com s’hagi comportat cada persona a l’hora de jutjar-la. Mentre les repassem, esforcem-nos per identificar-ne les lliçons i veure com podem posar-les en pràctica personalment. La primera paràbola que analitzarem serà la de les ovelles i les cabres.

LES OVELLES I LES CABRES

3. Quan jutjarà Jesús les persones?

³ A la paràbola de les ovelles i les cabres, Jesús va explicar que jutjaria les persones segons la seva resposta a les bones notícies i el suport que haguessin donat als cristians ungits (Mt. 25:31-46). Serà durant la «gran tribulació», just abans de l’Harmagedon, quan ell determini si les persones són «ovelles» o són «cabres» (Mt. 24:21). Així doncs, Jesús separarà aquells que hagin donat suport als ungits d’aquells que no ho hagin fet, tal com un pastor separa les ovelles de les cabres.

4. Segons Isaïes 11:3, 4, per què podem estar segurs que Jesús jutjarà les persones de manera justa? (Mira la imatge.)

 ⁴ La Bíblia ensenya que, com a Jutge nomenat per Jehovà, Jesús jutjarà totes les persones de manera justa (llegeix Isaïes 11:3, 4). Està molt atent a què pensen, què diuen i com es comporten, i això inclou com tracten els seus germans ungits (Mt. 12:36, 37; 25:40). Per tant, sabrà perfectament qui els ha donat suport i qui no. a Una de les principals maneres com les persones poden fer costat als germans de Crist és col·laborant amb ells en l’obra de la predicació. Aquells que així ho facin seran considerats «justos» i tindran la perspectiva de gaudir de «vida eterna» a la terra (Mt. 25:46; Ap. 7:16, 17). Sens dubte, aquesta és una recompensa fascinant! Si es mantenen fidels, no només durant la gran tribulació sinó també després, els seus noms seguiran «escrits al llibre de la vida» (Ap. 20:15).

5. Què ens ensenya la paràbola de les ovelles i les cabres, i qui en pot aprendre lliçons valuoses?

⁵ Demostra que ets fidel i lleial. La paràbola de les ovelles i les cabres aplica principalment a aquells que esperen viure per sempre a la terra. Ells demostren la seva fe no només al col·laborar amb els germans de Crist en l’obra de predicar sinó també a l’obeir lleialment la guia que reben del petit grup d’ungits que Jesús ha escollit (Mt. 24:45). Ara bé, inclús aquells que esperen viure al cel han d’escoltar les advertències que conté aquesta paràbola. Per què diem això? Perquè Jesús també està molt pendent de què pensen, què diuen i com es comporten. Així és que ells també han de mantenir-se fidels. De fet, Jesús va explicar dues paràboles més que contenen advertències específiques per als ungits. Aquestes les trobem al capítol 25 de Mateu. Vegem-ne la següent: la de les verges assenyades i les que no tenien seny.

LES DEU VERGES

6. Com van demostrar que eren assenyades cinc de les verges? (Mateu 25:6-10.)

⁶ A la paràbola de les verges, Jesús va parlar de deu noies que havien sortit a rebre un nuvi (Mt. 25:1-4). Les deu esperaven poder entrar amb ell al seu banquet de casament. Jesús va explicar que cinc «eren assenyades», però que les altres cinc «no tenien seny». Les assenyades estaven alerta i preparades per esperar el nuvi tant com calgués, fins i tot si arribava ben entrada la nit. És per això que havien portat llums d’oli i, de fet, duien ampolles amb oli de més. Així, si el nuvi s’endarreria, elles el podrien seguir esperant amb els llums encesos (llegeix Mateu 25:6-10). Finalment, quan el nuvi va arribar, les verges assenyades van poder entrar amb ell al banquet de casament. D’igual manera, els cristians ungits que hagin demostrat estar alerta i s’hagin mantingut fidels fins a l’arribada de Jesús rebran la recompensa d’unir-se al Nuvi, és a dir, Crist, i entrar al seu Regne (Ap. 7:1-3). b Ara bé, què podem dir de les verges que no tenien seny?

7. Què els va passar a les verges que no tenien seny, i per què?

 ⁷ A diferència de les assenyades, les cinc verges que no tenien seny no estaven preparades quan el nuvi va arribar. Quan es van assabentar que la seva arribada era imminent, els seus llums s’estaven a punt d’apagar i, com que no havien dut oli de més, van haver d’anar a comprar-ne. Així que quan el nuvi va arribar, elles no hi eren. Aleshores, «les verges que estaven preparades van entrar amb ell al banquet de casament, i la porta es va tancar» (Mt. 25:10). Quan les cinc verges que no tenien seny van tornar i van intentar entrar, el nuvi els va dir: «No us conec» (Mt. 25:11, 12). Queda clar, doncs, que no s’havien preparat per esperar el nuvi el temps que fos necessari. Quina lliçó n’extreuen els ungits?

8, 9. Quina lliçó aprenen els ungits de la paràbola de les verges? (Mira la imatge.)

⁸ Demostra que estàs preparat i alerta. Amb aquesta paràbola, Jesús no estava predient que hi hauria dos grups d’ungits: uns que estarien preparats quan arribés la fi i uns altres que no. Tan sols estava explicant què els passaria als ungits si no estaven preparats per esperar i mantenir-se fidels fins a la fi: no rebrien la seva recompensa (Jn. 14:3, 4). Quina lliçó tan important! Tant se val si tenim l’esperança de viure al cel o de viure a la terra; tots i cadascun de nosaltres hauríem d’escoltar amb molta atenció aquesta advertència. Cal que tots estiguem ben preparats i alerta per poder aguantar fins a la fi (Mt. 24:13).

⁹ Després d’explicar la paràbola de les verges per ensenyar la importància d’estar preparats i alerta, Jesús va narrar la dels talents. Aquesta destaca la necessitat de ser diligents.

ELS TALENTS

10. Com van demostrar els dos esclaus que eren fidels a l’amo? (Mateu 25:19-23.)

¹⁰ A la paràbola dels talents, Jesús va  parlar de dos esclaus que van ser fidels al seu amo i d’un tercer que no ho va ser (Mt. 25:14-18). Els dos esclaus van demostrar la seva fidelitat a l’amo esforçant-se de valent per aconseguir més diners per a ell. Com ho van fer? Bé, abans de viatjar a l’estranger, l’amo els havia donat a cadascun d’ells diversos talents, és a dir, grans quantitats de diners. Aquests dos esclaus van ser molt diligents i van utilitzar els talents sàviament. És per això que, quan va tornar, l’amo els va felicitar i ells es van alegrar amb ell (llegeix Mateu 25:19-23). Ara bé, i el tercer esclau? Què va fer amb els diners que havia rebut del seu amo?

11. Què li va passar a l’esclau «gandul», i per què?

¹¹ L’amo va donar un talent al tercer esclau perquè esperava que aquest també l’utilitzés sàviament. Però l’esclau va ser «gandul» i es va limitar a enterrar el talent. Així que, quan l’amo va tornar, no havia aconseguit res més per a ell i l’únic que li va entregar van ser els diners que li havia confiat. És evident que l’actitud de l’esclau no va ser gens bona, perquè en lloc de demanar perdó pel seu fracàs, va acusar l’amo injustament de ser «un home exigent». És lògic, doncs, que l’amo no aprovés el seu comportament i, com a conseqüència, l’esclau perdés el talent que havia rebut i fos expulsat de casa del seu amo (Mt. 25:24, 26-30).

12. A qui representen avui els dos esclaus fidels?

¹² Els dos primers esclaus representen els cristians ungits fidels. El seu Amo, Jesucrist, els convida a seguir-lo i a alegrar-se amb ell. Per tant, reben la recompensa celestial de «la primera resurrecció» (Ap. 20:5b; Mt. 25:21, 23). D’altra banda, la mala conducta de l’esclau gandul serveix com a advertència per als ungits. Per què diem això?

13, 14. Què poden aprendre els ungits de la paràbola dels talents? (Mira la imatge.)

¹³ Demostra que ets treballador i diligent.  Igual que amb la paràbola de les verges, amb la dels talents Jesús no estava predient que els ungits es tornarien ganduls. Simplement estava explicant què passaria si en algun moment perdessin l’entusiasme. Si ho fessin, no s’assegurarien la seva «crida i elecció» i, com a conseqüència, no podrien formar part del Regne celestial (2 Pe. 1:10).

¹⁴ Queda clar, doncs, que amb la paràbola de les verges i la dels talents, Jesús estava demostrant que tots els ungits necessiten mantenir-se preparats i alerta, així com ser diligents i treballadors. Però, va donar Jesús alguna altra advertència als ungits? Sí. La trobem en el que va dir a Mateu 24:40, 41.

A QUI S’EMPORTARAN?

15, 16. Com destaca Mateu 24:40, 41 la importància que els ungits estiguin sempre alerta?

¹⁵ Abans d’explicar aquestes tres paràboles, Jesús va aportar altres detalls sobre com seria el judici final dels ungits. Va parlar de dos homes que estaven treballant al camp i de dues dones que estaven «molent amb el molí de mà». En totes dues situacions, Jesús va dir que a un se l’emportarien i a l’altre l’abandonarien tot i que, aparentment, estaven fent la mateixa feina (llegeix Mateu 24:40, 41). A continuació, va exhortar els cristians: «Per tant, estigueu sempre alerta, perquè no sabeu quin dia ve el vostre Senyor» (Mt. 24:42). De fet, va dir una cosa molt semblant després d’explicar la paràbola de les verges (Mt. 25:13). Per tant, és possible que aquests dos comentaris estiguin relacionats? Això sembla. I és que Jesús només s’emportarà amb ell al Regne aquells que siguin autèntics ungits i es mantinguin fidels (Jn. 14:3).

¹⁶ Demostra que estàs atent. Si algun ungit no es manté alerta en sentit espiritual, no serà reunit amb els «escollits» (Mt. 24:31). En realitat, tots els servents de Jehovà, sense importar quina és la nostra esperança, fem bé d’escoltar amb molta atenció l’advertència de Jesús de mantenir-nos lleials i alerta.

17. Per què no ens hauria de preocupar veure que Jehovà ha seguit ungint germans en els nostres dies?

¹⁷ Com que coneixem bé el nostre Pare celestial, sabem que tot el que fa és just. Per tant, no ens amoïna veure que Jehovà hagi ungit alguns germans en els darrers anys. c Tenim molt present el que Jesús va dir sobre els treballadors que van ser contractats a «l’onzena hora» en l’exemple de la vinya (Mt. 20:1-16). I és que els homes que van ser convidats a treballar a la vinya cap al final del dia van rebre el mateix jornal que els que havien començat a treballar de bon matí. D’igual manera, sense importar quan hagin estat ungits els germans de Crist, si es mantenen fidels, tots rebran la mateixa recompensa.

ESCOLTA LES ADVERTÈNCIES

18, 19. Quines lliçons i advertències hem analitzat?

¹⁸ En aquest article, hem vist que la paràbola de les ovelles i les cabres destaca que aquells que esperen viure per sempre a la terra han de mantenir-se fidels i lleials a Jehovà, tant ara com durant la  gran tribulació. Serà aleshores quan Jesús jutgi els cristians fidels com a mereixedors de rebre «vida eterna» (Mt. 25:46).

¹⁹ També hem analitzat dues paràboles que contenen advertències per als ungits. A la de les verges, Jesús va parlar de cinc que van ser assenyades, ja que estaven preparades i alerta per esperar el nuvi el temps que calgués. Però les verges que no tenien seny no ho estaven, així que el nuvi no les va deixar entrar en el seu banquet de casament. Nosaltres hem de ser com les assenyades i estar preparats per esperar tant com faci falta, fins que Jesús acabi amb aquest sistema. A més, també hem vist a la paràbola dels talents com els dos esclaus fidels van ser treballadors i diligents. Com que es van esforçar per treballar a favor dels interessos del seu amo, es van guanyar la seva aprovació. Però l’esclau gandul, en canvi, va ser expulsat de la casa del seu amo. Què n’aprenem? Que, fins que arribi la fi, hem d’estar ben ocupats en el servei a Jehovà. I, per últim, hem examinat com els ungits han d’estar sempre atents perquè Jesús se’ls emporti i puguin rebre la seva recompensa celestial. Sens dubte, els germans de Crist esperen amb gran il·lusió el moment en què siguin «reunits amb ell» al cel. Després de la guerra de l’Harmagedon, ells seran la núvia de Crist al casament del Corder (2 Tes. 2:1; Ap. 19:9).

20. Què farà Jehovà per aquells que escoltin les advertències?

²⁰ Encara que aviat Jesús jutjarà totes les persones, no hem de tenir cap por. Si ens mantenim fidels, el nostre Pare celestial ens donarà «el poder que va més enllà del que és normal» perquè puguem «estar drets davant del Fill de l’Home» (2 Cor. 4:7; Lc. 21:36). No importa si la nostra esperança és celestial o terrestre, si escoltem les advertències que contenen les paràboles de Jesús, ens guanyarem l’aprovació de Jehovà. I gràcies a la seva bondat immerescuda, tindrem el nostre «nom escrit al llibre» de la vida (Dan. 12:1; Ap. 3:5).