1, 2. a) En quina situació estaven els cristians de Judea quan l’apòstol Pau els va escriure una carta? b) Per què va ser tan oportuna aquesta carta?

 DESPRÉS de la mort de Jesús, els hebreus que vivien a Jerusalem i Judea van viure uns anys realment difícils. Quan es va formar la congregació cristiana, es va iniciar una intensa persecució contra ells (Fe. 8:1). Uns 20 anys més tard, hi va haver una gran fam i, a causa d’això, van patir greus problemes econòmics (Fe. 11:27-30). Però vora l’any 61, els cristians estaven vivint una època de relativa pau en comparació amb el que estaven a punt d’afrontar. Va ser just en aquell moment quan Jehovà va inspirar l’apòstol Pau per fer-los arribar una carta amb consells que ben aviat els serien molt útils.

² La carta als hebreus va arribar en el moment adient, ja que la pau que hi havia no duraria gaire. L’apòstol els va donar una sèrie de consells que els prepararien per a la tribulació que aviat viurien. Encara que Jesús havia predit que la destrucció del sistema jueu s’apropava, ni Pau ni els cristians de Judea sabien exactament quan arribaria (Lc. 21:20). Ara bé, podien aprofitar el temps que els quedava per cultivar qualitats com ara la fe i l’aguant (Heb. 10:25; 12:1, 2).

3. Per què és especialment útil per a nosaltres la Carta als Hebreus?

³ Ben aviat, viurem una tribulació molt més gran que la que van afrontar els cristians que vivien a Jerusalem i Judea (Mt. 24:21; Ap. 16:14, 16). Per tant, farem bé d’analitzar alguns dels consells que Jehovà els va donar, ja que també ens seran de molta ajuda.

 «AVANCEM CAP A LA MADURESA»

4. Quin gran repte van afrontar els cristians hebreus? (Mira la imatge.)

⁴ Els jueus que es van fer cristians van haver de fer front a un enorme repte. Durant molts anys, els jueus havien estat el poble escollit per Jehovà. A més, Jerusalem era una ciutat molt important, ja que allà hi havia la seu de govern del rei escollit per Déu, i el seu temple era el centre de l’adoració pura. Tots els jueus fidels seguien la Llei mosaica amb les normes que els ensenyaven els seus líders religiosos. Aquestes influenciaven l’alimentació que seguien, el punt de vista que tenien sobre la circumcisió i, fins i tot, el tracte que donaven als gentils. Ara bé, després de la mort de Jesús, Jehovà va deixar d’acceptar els sacrificis que s’oferien al temple. Això devia suposar tot un repte per als hebreus, ja que estaven acostumats a seguir la Llei (Heb. 10:1, 4, 10). De fet, fins i tot a cristians madurs, com ara l’apòstol Pere, se’ls va fer difícil adaptar-se a alguns d’aquells canvis (Fe. 10:9-14; Gàl. 2:11-14). A causa de les seves noves creences, aquests cristians van passar a ser objecte de la persecució dels líders religiosos jueus.

5. De quina pressió s’havien de protegir els cristians lleials?

⁵ Els cristians hebreus van afrontar oposició per part de dos grups. D’una banda, els líders religiosos jueus els tractaven com a apòstates. I d’altra banda, alguns dins de la seva pròpia congregació insistien que havien de seguir obeint certs preceptes de la Llei mosaica, potser amb la intenció d’estalviar-se la persecució (Gàl. 6:12). Enmig d’aquesta situació, què ajudaria els autèntics cristians a mantenir-se lleials a Jehovà?

6. Què va animar a fer Pau als hebreus? (Hebreus 5:14-6:1.)

⁶ A la seva carta, Pau va aconsellar els hebreus que aprofundissin en el seu estudi de la Paraula de Déu (llegeix Hebreus 5:14-6:1). Fent servir les Escriptures  Hebrees, els va ajudar a veure que el sistema d’adoració cristià era molt superior al jueu. a L’apòstol sabia que com més coneixement de les Escriptures adquirissin i més aprofundissin en la seva comprensió de la veritat, més capaços serien d’identificar les ensenyances falses, rebutjar-les i així evitar allunyar-se del camí de la veritat.

7. Quin repte afrontem els cristians avui dia?

⁷ Avui dia, afrontem una situació similar a la dels cristians hebreus. Moltes persones escampen informació o idees que van en contra de les normes justes de Jehovà. Els nostres opositors ataquen el punt de vista que tenim basat en la Bíblia pel que fa a la moralitat. De fet, ens titllen de cruels i intolerants. I és que les actituds i les opinions d’aquest món estan cada cop més allunyades del que Jehovà pensa (Prov. 17:15). Per tant, és essencial que desenvolupem la nostra habilitat d’identificar i rebutjar les idees que el món de Satanàs promou en un intent desesperat per desanimar-nos o, fins i tot, allunyar-nos de la veritat (Heb. 13:9).

8. Com podem continuar avançant cap a la maduresa?

⁸ Tots farem bé de seguir el consell que Pau va donar als hebreus d’avançar cap a la maduresa. Això implica adquirir un coneixement profund de la veritat i esforçar-nos per conèixer cada cop millor Jehovà. Així, podrem tenir la seva mateixa manera de pensar. Es tracta d’un procés continu que va més enllà del bateig. Sense importar el temps que portem a la veritat, tots i cadascun de nosaltres hem de llegir i estudiar la Bíblia regularment (Sl. 1:2). Seguir una bona rutina d’estudi personal ens permetrà enfortir una qualitat que l’apòstol Pau va destacar a la seva carta als hebreus: la fe (Heb. 11:1, 6).

SIGUEM «DELS QUE TENEN FE I CONSERVEN LA VIDA»

9. Per què era essencial que els hebreus tinguessin una fe forta?

⁹ Era vital que els cristians hebreus tinguessin una fe molt forta per poder sobreviure a la imminent tribulació que afrontarien a Judea (Heb. 10:37-39). Jesús havia advertit els seus deixebles que, tant si vivien a la ciutat com al camp, quan veiessin Jerusalem «envoltada d’exèrcits acampats», fugissin a les muntanyes (Lc. 21:20-24). En aquella època, si un exèrcit amenaçava amb atacar, la gent que vivia al camp acostumava a buscar protecció dins d’una ciutat emmurallada, com ho era Jerusalem. Així és que la instrucció de fugir a les muntanyes els devia semblar il·lògica, i obeir-la va requerir molta fe.

10. Què se sentirien motivats a fer els cristians gràcies a tenir una fe forta? (Hebreus 13:17.)

¹⁰ A més, era molt important que els cristians hebreus confiessin en aquells que Jesús estava utilitzant per guiar la congregació. Segurament aquests homes van donar instruccions clares perquè els cristians poguessin fugir a les muntanyes en el moment apropiat i de manera ordenada (llegeix Hebreus 13:17). La paraula grega que a Hebreus 13:17 es tradueix com a ‘sigueu obedients’ implica que una persona se sent motivada a obeir perquè confia plenament en aquell que  dona la instrucció. És a dir, no havien d’obeir simplement perquè aquells que els donaven les directrius tenien l’autoritat de fer-ho. Per això, abans que comencés la tribulació, era essencial que els hebreus aprenguessin a confiar en els homes que estaven al capdavant de l’obra. Si aprenien a fer-ho en temps de pau, els seria molt més fàcil obeir-los quan la situació es compliqués.

11. Per què és imprescindible que els cristians tinguem una fe forta avui dia?

¹¹ Igual que els hebreus, els cristians avui dia hem de tenir molta fe. En l’actualitat, la majoria de les persones es neguen a creure que la fi d’aquest sistema s’apropa i, fins i tot, se’n riuen quan en senten a parlar (2 Pe. 3:3, 4). A més, la Bíblia explica alguns detalls del que passarà durant la gran tribulació, però n’hi ha d’altres que no sabem. Per això, necessitem tenir una fe molt forta i confiar que Jehovà portarà la fi en el moment oportú i que ell s’encarregarà de protegir-nos durant aquest període tan difícil (Hab. 2:3).

12. Què ens ajudarà a sobreviure a la gran tribulació?

¹² També hem d’enfortir la nostra fe en el mitjà que Jehovà fa servir avui dia per guiar-nos: «l’esclau fidel i assenyat» (Mt. 24:45). És molt probable que quan comenci la gran tribulació, els germans que dirigeixen l’obra ens donin instruccions concretes. Haurem d’obeir si volem salvar la nostra vida. Això és el que els va passar als cristians hebreus quan l’exèrcit romà va envoltar Jerusalem. Per tant, ara és el moment d’enfortir la nostra confiança en les instruccions que rebem de l’organització de Jehovà. No podem esperar confiar en els germans que estan al capdavant de l’obra i ser obedients a les seves instruccions durant la gran tribulació, si ara ens costa fer-ho.

13. Per què va ser tan oportú el consell d’Hebreus 13:5?

¹³ Mentre esperaven el senyal per fugir a les muntanyes, els cristians hebreus s’havien d’esforçar per seguir tenint una vida senzilla i evitar «l’amor als diners» (llegeix Hebreus 13:5). Alguns d’ells havien passat necessitat i fins i tot fam (Heb. 10:32-34). Durant un temps, havien estat disposats a aguantar aquelles dificultats per les bones notícies. Però, pot ser que alguns ara pensessin que s’havien de centrar a fer diners, ja que aquests els podrien servir de protecció en el futur. Ara bé, ni la fortuna més gran els podria protegir quan arribés la destrucció de Jerusalem (Jm. 5:3). De fet, com més s’aferressin a les seves possessions materials, més difícil els seria fugir i deixar enrere tot el que tenien.

14. Com ens ajuda tenir una fe forta a prendre bones decisions pel que fa a les coses materials?

¹⁴ Com més convençuts estiguem que la fi és imminent, més motivats ens sentirem a portar una vida senzilla i a evitar el materialisme. Quan arribi la fi, la Bíblia diu que les persones «llançaran la seva plata pel carrer», ja que s’adonaran que «ni la seva plata ni el seu or els podran salvar el dia de la fúria de Jehovà» (Ez. 7:19). Per tant, en comptes de centrar-nos a aconseguir tants diners com puguem, esforcem-nos per prendre decisions que ens permetin portar una vida senzilla i alhora equilibrada. Això ho aconseguirem si evitem endeutar-nos innecessàriament o dedicar gran part del nostre temps a cuidar les nostres possessions. També és  important que no ens aferrem massa a les coses que ja tenim (Mt. 6:19, 24). Així doncs, a mesura que s’apropi la fi, la nostra fe es posarà a prova, ja que haurem de demostrar si confiem més en Jehovà que en les nostres riqueses.

«NECESSITEU AGUANT»

15. Per què era especialment important que els cristians hebreus mostressin aguant?

¹⁵ A mesura que la situació a Judea s’anés complicant, la fe dels cristians hebreus es posaria a prova (Heb. 10:36). Alguns d’ells ja havien afrontat persecució en el passat, però d’altres s’havien fet cristians quan l’ambient era menys hostil. Pau va reconèixer que havien aguantat proves molt difícils, però també els va recordar que s’havien de preparar per afrontar més persecució i per estar disposats a mantenir-se fidels fins a la mort, tal com havia fet Jesús (Heb. 12:4). Com que molts jueus estaven fent-se cristians, els defensors del judaisme eren cada vegada més violents i radicals. De fet, pocs anys abans, mentre l’apòstol estava predicant a Jerusalem, més de 40 jueus «van tramar un complot contra Pau i es van comprometre amb una maledicció a no menjar ni beure res fins que el matessin» (Fe. 22:22; 23:12-14). Enmig d’aquell ambient dominat per l’odi i el fanatisme, aquells cristians havien de continuar reunint-se per adorar Jehovà, predicant les bones notícies i enfortint la seva fe.

16. Com ens pot ajudar la Carta als Hebreus a tenir el punt de vista correcte sobre la persecució? (Hebreus 12:7.)

¹⁶ Què ajudaria els hebreus a aguantar fidelment aquella oposició? Pau era conscient que si tenien un punt de vista adequat de les proves, els costaria menys aguantar. Per això, els va explicar que Jehovà pot permetre que la fe d’un cristià es posi a prova com a part del seu entrenament (llegeix Hebreus 12:7). L’objectiu  d’aquest entrenament és cultivar i polir qualitats que són essencials per als cristians. Per tant, si aquells servents de Déu se centraven en els beneficis finals de les seves proves, els seria molt més fàcil aguantar-les (Heb. 12:11).

17. Què havia après Pau sobre com aguantar la persecució?

¹⁷ L’apòstol Pau va exhortar els cristians hebreus que, al passar per proves, fossin valents i no es rendissin. Els parlava per pròpia experiència, ja que en el passat, ell mateix havia perseguit els cristians i sabia a què s’exposaven. A més, després de fer-se deixeble de Crist, també va patir persecució en carn pròpia (2 Cor. 11:23-25). Així és que els podia parlar amb propietat sobre el que calia per poder aguantar l’oposició. Pau els va recordar que, quan passessin per proves, no havien de confiar en ells mateixos, sinó en Jehovà. De fet, va afirmar amb total confiança: «Jehovà és el meu ajudant, no tindré por» (Heb. 13:6).

18. Què ens ajudarà a aguantar la persecució?

¹⁸ Avui dia, alguns dels nostres germans estan patint persecució. Els podem ajudar orant per ells i, en algunes ocasions, fins i tot oferint-los ajuda pràctica (Heb. 10:33). Ara bé, la Bíblia diu clarament que «tots els que desitgen viure amb devoció a Déu en unió amb Crist Jesús també seran perseguits» (2 Tim. 3:12). Així és que tots i cadascun de nosaltres ens hem de preparar per al que viurem en el futur. Ara és el moment d’assegurar-nos que confiem plenament en Jehovà i que estem totalment convençuts que ens ajudarà a afrontar amb èxit qualsevol prova que se’ns presenti. Quan arribi el moment, Jehovà s’encarregarà que tots els seus servents lleials deixin de patir aquestes proves (2 Tes. 1:7, 8).

19. Quins consells hem de seguir si volem estar preparats per a la gran tribulació? (Mira la imatge.)

¹⁹ Sens dubte, la carta que Pau va enviar als hebreus els va preparar per a la tribulació que ben aviat viurien. L’apòstol els va animar a adquirir un coneixement més profund i a millorar la seva comprensió de les Escriptures. Això els permetria identificar i rebutjar les ensenyances que podien debilitar la seva fe. També els va aconsellar que enfortissin la seva fe, ja que així obeirien ràpidament les instruccions que rebrien de Jesús i d’aquells que estaven al capdavant de l’obra. A més, els va demanar que cultivessin aguant. Per fer-ho, calia que tinguessin el punt de vista correcte de les proves, és a dir, que les veiessin com a oportunitats de rebre entrenament per part de Jehovà. Si seguim aquests consells de l’apòstol Pau, també podrem aguantar fidelment fins a la fi! (Heb. 3:14.)