Quan Jesús va instituir el Sopar del Senyor, els 70 deixebles no hi eren. Ara bé, això no vol dir que no tinguessin la seva aprovació o que l’haguessin abandonat. Senzillament, Jesús volia celebrar aquella ocasió amb els seus apòstols.

Tant els 12 apòstols com els 70 deixebles comptaven amb l’aprovació de Jesús. Quan estava a Galilea, va escollir «els Dotze» i «els va enviar a predicar el Regne de Déu i a curar els malalts» (Lc. 6:12-16; 9:1-6). Més endavant, quan era a Judea, «en va escollir 70 més i els va enviar de dos en dos» (Lc. 9:51; 10:1). Per tant, Jesús tenia seguidors a diferents zones d’Israel que predicaven les bones notícies.

El jueus que s’havien fet seguidors de Jesús continuaven celebrant la Pasqua cada any, probablement amb les seves famílies (Èx. 12:6-11, 17-20). Poc abans de morir, Jesús va viatjar amb els seus apòstols a Jerusalem. No volia celebrar una Pasqua multitudinària amb tots els seus deixebles de Judea, Galilea i Perea. Al contrari, preferia passar aquella ocasió amb els seus apòstols. De fet, els va dir: «Com desitjava menjar aquesta Pasqua amb vosaltres abans de patir!» (Lc. 22:15).

Jesús tenia raons de pes per fer-ho. Quedava molt poc temps perquè oferís la seva vida com «el Corder de Déu que treu el pecat del món» (Jn. 1:29). Era important que ho fes a Jerusalem, ja que era el lloc on s’havien estat oferint sacrificis a Jehovà durant molts anys. La mort de Jesús donaria una alliberació superior a la que en el passat havien rebut els israelites al ser alliberats d’Egipte, i que recordaven cada any amb el corder de la Pasqua (1 Cor. 5:7, 8). La seva mort també va permetre que els Dotze fossin part del fonament de la congregació cristiana (Ef. 2:20-22). És interessant veure que la ciutat santa, Jerusalem, està construïda sobre «12 pedres de fonament», en les quals estan escrits «els 12 noms dels 12 apòstols del Corder» (Ap. 21:10-14). Queda clar, doncs, que els apòstols fidels tindrien un paper molt important en el compliment del propòsit de Jehovà. Així que és lògic que Jesús volgués passar la seva última Pasqua, i a continuació el Sopar del Senyor, només amb els seus apòstols fidels.

Els altres deixebles de Jesús, incloent-hi els 70, no van celebrar la Pasqua amb ell i els seus apòstols. Malgrat això, tots els seus deixebles fidels es beneficiarien de la cerimònia que ell va instituir: el Sopar del Senyor. Tots els que en el futur fossin ungits per Jehovà també es beneficiarien del pacte «per a un regne» que aquella nit Jesús va establir (Lc. 22:29, 30).