1, 2. a) Per què els costa a moltes persones confiar en aquells que tenen autoritat? b) Què analitzarem en aquest article?

 AVUI dia, a la majoria de la gent se li fa molt difícil confiar en aquells que tenen autoritat. Això és perquè veuen que el sistema judicial i polític sovint afavoreix els rics i prominents, i dona l’esquena als pobres. Amb raó, la Bíblia diu que «l’home domina sobre un altre home per al seu propi mal» (Ecl. 8:9). A més, la conducta d’alguns líders religiosos deixa molt a desitjar. Per aquesta raó, no ens sorprèn que moltes persones hagin perdut la seva confiança en Déu. Això fa que sigui tot un repte ajudar aquells que comencen a estudiar la Bíblia a confiar en Jehovà i en aquells que porten la capdavantera dins la seva organització.

² Però els nostres estudiants no són els únics que han d’aprendre a cultivar aquesta confiança. Tots i cadascun de nosaltres, encara que portem molts anys servint Jehovà, hem de tenir ben present que la seva manera de fer les coses sempre és la millor. De vegades, poden sorgir situacions que posin a prova la nostra fe i confiança en Déu. En aquest article n’analitzarem tres: 1) quan llegim certs relats bíblics, 2) quan rebem instruccions de l’organització de Jehovà i 3) quan afrontem dificultats en el futur.

3. Com poden posar a prova la nostra confiança en Jehovà certs relats bíblics?

 ³ Quan llegim la Bíblia pot ser que ens sorgeixin dubtes sobre la manera com Jehovà va tractar certes persones o sobre les decisions que va prendre. Per exemple, al llibre de Nombres llegim que va condemnar a mort un  home per recollir llenya en dissabte. En canvi, a 2 Samuel llegim que va perdonar David després d’haver comès adulteri i assassinat (Nom. 15:32, 35; 2 Sam. 12:9, 13). Al llegir aquests relats, és possible que ens preguntem: «Com pot ser que Jehovà perdonés els pecats tan greus de David i, en canvi, condemnés a mort l’altre israelita per un pecat aparentment menys greu?». Per respondre aquesta pregunta, analitzem tres factors que farem bé de tenir presents mentre llegim la Bíblia.

4. Com enforteix la nostra confiança en les decisions de Jehovà el que diu Gènesi 18:20, 21 i Deuteronomi 10:17?

⁴ La Bíblia no sempre dona tots els detalls. En el cas de David, sabem que ell s’havia penedit de les seves accions (Sl. 51:2-4). Però, què hi ha de l’altre home? Quina mena de persona era? Estava penedit del que havia fet? Era la primera vegada que desobeïa les lleis de Jehovà? Si l’havien advertit en el passat, havia fet cas? La Bíblia no ens dona aquests detalls. Però el que sí sabem és que Jehovà sempre és «just i recte» (Deut. 32:4). Ell sí que coneix tots els detalls abans de prendre una decisió, i no es deixa influenciar pels rumors, prejudicis o cap altra cosa que sovint distorsiona la manera de jutjar dels humans (llegeix Gènesi 18:20, 21; Deuteronomi 10:17). Com més coneguem Jehovà i els seus principis, més confiarem en ell. Així que, si quan llegim un relat bíblic ens sorgeixen preguntes que semblen no tenir resposta, tinguem present que no tenim tota la informació i, de fet, no ens cal, ja que coneixem prou bé Jehovà per saber que «és just en tots els seus camins» (Sl. 145:17).

5. Com afecta la imperfecció al nostre sentit de la justícia? (Consulta el requadre « La imperfecció distorsiona el nostre punt de vista sobre el que és just».)

⁵ El nostre sentit de la justícia està distorsionat degut a la imperfecció. Tots hem sigut creats a la imatge de Jehovà, i per això desitgem que es tracti tothom d’una manera justa (Gèn. 1:26). Tot i així, encara que tinguem tota la informació sobre un cas, la nostra  imperfecció ens pot impedir que siguem justos a l’hora de jutjar. Pensa en el que li va passar a Jonàs. Ell es va enfurismar quan Jehovà va decidir perdonar els ninivites (Jon. 3:10-4:1). Però gràcies a aquesta decisió, més de 120.000 persones que s’havien penedit van poder salvar la vida! Queda clar, doncs, que qui tenia un punt de vista equivocat era Jonàs, no pas Jehovà.

6. Per què Jehovà no ens deu cap explicació?

⁶ Jehovà no ens deu explicacions als humans. És cert que en el passat Déu va permetre que servents seus li expressessin els dubtes que tenien sobre una decisió que havia pres o que estava a punt de prendre (Gèn. 18:25; Jon. 4:2, 3). I, de vegades, els va explicar els motius que tenia per fer-ho (Jon. 4:10, 11). Amb tot, Jehovà no està obligat a donar-nos explicacions. Ell és el nostre Creador i, per això, no necessita la nostra aprovació, ni abans ni després d’actuar (Is. 40:13, 14; 55:9).

7. Què ens pot suposar un repte, i per què?

⁷ Tots estem convençuts que Jehovà sempre actua de manera justa. Amb tot, podria ser un repte per a nosaltres confiar en aquells que ha nomenat per portar la capdavantera. Podria ser que ens preguntéssim si actuen seguint la guia de Déu o prenen decisions basades en el seu propi criteri. Això és el que podrien haver pensat alguns servents de Jehovà de l’antiguitat. Recorda els exemples que hem vist al  paràgraf 3. Potser un familiar de l’home que va recollir llenya en dissabte podia dubtar de si Moisès havia consultat Jehovà abans de condemnar-lo a mort. O un amic d’Uries, el marit de Betsabé, podia pensar que David s’havia aprofitat de la seva posició com a rei per evitar el càstig que mereixia per les seves accions. La realitat és que Jehovà confia en aquells que ha nomenat per dirigir la seva organització i les congregacions. Si nosaltres no confiem en ells, no podem afirmar que confiem en Jehovà.

8. Quina semblança hi ha entre el que llegim a Fets 16:4, 5 i la manera com Jehovà dirigeix el seu poble avui dia?

⁸ Al primer segle, Jehovà dirigia la congregació cristiana i els deia què havien de fer mitjançant el consell rector. Avui dia, utilitza «l’esclau fidel i assenyat» per guiar el seu poble i per fer arribar instruccions als ancians (Mt. 24:45; llegeix Fets 16:4, 5). Alhora, els ancians s’asseguren que tant ells com els germans de les congregacions segueixen aquestes instruccions. Demostrem que confiem en la manera com Jehovà fa les coses quan obeïm de tot cor la guia que rebem de part de l’organització i els ancians de la congregació.

9. Quan se’ns pot fer difícil donar suport a les decisions que prenen els ancians, i per què?

⁹ Tot i així, de vegades, se’ns pot fer difícil donar suport a les decisions que prenen els ancians. Per exemple, en els darrers anys, s’han reorganitzat moltes congregacions i circuits per fer un millor ús de les Sales del Regne. Si ens demanen que ens canviem de congregació, pot ser tot un repte haver de deixar els nostres amics i familiars. A més, creus que Jehovà indica als ancians on ha d’anar cada publicador? No. I ser conscients d’això també ens pot fer difícil acceptar de bon  grat aquest canvi. Però Jehovà confia en els ancians per prendre aquest tipus de decisions, i nosaltres també ho hem de fer. *

10. Tenint en compte el que diu Hebreus 13:17, per què hauríem de donar suport a les decisions dels ancians?

¹⁰ Per què hem de donar suport a les decisions dels ancians fins i tot quan aquestes no coincideixin amb les nostres preferències? Perquè, si ho fem, ajudarem a mantenir la unitat dins el poble de Déu (Ef. 4:2, 3). A més, les congregacions creixen i s’enforteixen quan tots els germans accepten amb humilitat les decisions que pren el consell d’ancians (llegeix Hebreus 13:17). I, sobretot, perquè quan coŀlaborem amb aquells a qui Jehovà ha encarregat la nostra cura, demostrem que confiem en ell (Fe. 20:28).

11. Què ens pot ajudar a enfortir la nostra confiança en els ancians?

¹¹ Què ens pot ajudar a enfortir la nostra confiança en els ancians? Tenir presents els següents factors. Abans de prendre una decisió que afecti la congregació, els ancians demanen la guia de l’esperit sant en oració. També analitzen els principis bíblics relacionats amb el tema que estan tractant i segueixen les instruccions que reben de part de l’organització. A més, desitgen de tot cor agradar a Jehovà i cuidar el seu poble el millor que poden. I són ben conscients que són responsables davant Jehovà per la manera com duen a terme les seves responsabilitats (1 Pe. 5:2, 3). De fet, pensa en això: com pot ser que en un món tan dividit en sentit religiós, racial i polític, el poble de Déu es mantingui unit i adori Jehovà, l’únic Déu verdader? Queda clar que això només és possible perquè Jehovà està beneint la seva organització.

12. Què han de tenir en compte els ancians a l’hora de determinar si una persona està realment penedida?

¹² Jehovà ha confiat als ancians una seriosa responsabilitat: mantenir neta la congregació. Si un cristià comet un pecat greu, Jehovà demana als ancians que analitzin si aquest pot continuar formant part del seu poble. Entre altres coses, s’han d’assegurar si el germà s’ha penedit sincerament del que ha fet. És possible que digui que està penedit però, realment odia el que ha fet? Està completament decidit a no tornar a cometre aquest pecat? Si un dels motius que l’han portat a pecar ha estat la influència de males companyies, està disposat a tallar la relació amb aquestes persones? Abans de prendre una decisió, els ancians fan oració, analitzen els fets i el que diu la Bíblia sobre l’assumpte, i tenen en compte l’actitud del germà envers el que ha fet. Llavors, després d’analitzar tots aquests factors, determinen si pot continuar formant part de la congregació. En alguns casos, caldrà que sigui expulsat (1 Cor. 5:11-13).

13. Quins dubtes ens podrien sorgir si un amic o un familiar nostre és expulsat?

¹³ Per què l’expulsió d’algú podria posar a prova la nostra confiança en els ancians? Quan la persona expulsada no és un familiar o un bon amic nostre, ens pot  ser fàcil acceptar la decisió dels ancians. Però, i si es tracta d’algú molt proper a nosaltres? Podríem dubtar que els ancians hagin tingut en compte tots els fets, o que realment hagin jutjat el cas com ho hauria fet Jehovà. Què ens pot ajudar a mantenir una actitud correcta en aquests casos?

14. Què ens pot ajudar si un amic o familiar nostre és expulsat?

¹⁴ És important que recordem que l’expulsió és una mesura establerta per Jehovà que beneficia la congregació i que pot beneficiar el germà que ha comès un pecat. Si es permetés que un pecador que no es penedeix continués formant part del poble de Jehovà, podria ser una mala influència per a la resta de germans (Gàl. 5:9). A més, és probable que no veiés la gravetat del seu pecat ni la necessitat de canviar la seva manera de pensar i actuar per tal de recuperar l’aprovació de Déu (Ecl. 8:11). Podem estar convençuts que els ancians es prenen molt seriosament la responsabilitat que tenen de determinar si algú ha de ser expulsat. Saben que, igual que els jutges de l’antic Israel, quan jutgen no ho fan «per a l’home sinó per a Jahveh» (2 Cròn. 19:6, 7).

15. Per què és tan important que confiem ara en la guia que rebem de Jehovà?

¹⁵ A mesura que s’apropi la fi, haurem de demostrar més que mai la nostra confiança en la manera de fer les coses de Jehovà. Per què? Perquè, durant la gran tribulació, Jehovà no ens donarà les seves instruccions parlant-nos personalment, sinó que probablement ho farà mitjançant els germans que ha nomenat per portar la davantera. A més, pot ser que les instruccions que rebem ens semblin estranyes, iŀlògiques o poc pràctiques. Però aquest no serà el moment de qüestionar-les ni de preguntar-nos si venen realment de Déu. Com actuaràs quan arribi aquest moment tan crucial? La resposta dependrà de la manera com reaccionis ara a les instruccions teocràtiques. Si confies en la guia que rebem de l’organització de Jehovà, probablement faràs el mateix durant la gran tribulació (Lc. 16:10).

16. Com es pot posar a prova ben aviat la nostra confiança en Jehovà?

¹⁶ També farem bé de pensar com reaccionarem quan arribi la fi d’aquest sistema malvat i Déu jutgi les persones. Tots esperem que els nostres familiars i coneguts  que no serveixen Jehovà s’acabin posant de la seva part. Però la decisió final sobre qui se salvarà i qui no, la prendrà Jehovà mitjançant Jesús (Mt. 25:31-33; 2 Tes. 1:7-9). El nostre paper no serà el de decidir qui mereix la seva misericòrdia (Mt. 25:34, 41, 46). Quan arribi el moment, confiarem en el criteri de Déu per jutjar les persones? O les seves decisions ens faran ensopegar i el deixarem de servir? Si ens esforcem per enfortir ara la nostra confiança en Jehovà, en el futur mai dubtarem de les seves decisions.

17. Quines benediccions portarà el judici de Jehovà?

¹⁷ Imagina com serà la vida un cop Jehovà hagi jutjat aquest món. L’imperi de la religió falsa i el sistema comercial i polític, que han oprimit tant les persones i tanta misèria han causat, hauran desaparegut, ja no existiran. Tampoc hi haurà malalties, vellesa ni mort. Satanàs i els seus dimonis seran lligats durant mil anys, i els efectes de la seva rebeŀlió s’hauran esvaït (Ap. 20:2, 3). Com d’agraïts ens sentirem d’haver confiat en Jehovà i en la seva manera de fer les coses!

18. Què podem aprendre de l’exemple dels israelites, segons el que diu Nombres 11:4-6 i 21:5?

¹⁸ Creus que en el nou món ja no es posarà a prova la nostra confiança en la manera de fer de Jehovà? Pensa en el que els va passar als israelites. Poc després de ser alliberats d’Egipte es van començar a queixar perquè trobaven a faltar la gran varietat d’aliments que tenien allà, i no van valorar el mannà que els estava donant Jehovà (llegeix Nombres 11:4-6; 21:5). Ens podria passar el mateix després de l’Harmagedon? La veritat és que no sabem tot el que implicarà netejar la terra i convertir-la a poc a poc en un paradís. Però el que sí sabem és que hi haurà molta feina, i que probablement la vida no serà fàcil al principi. Què farem llavors? Ens queixarem del que Jehovà ens proporcioni en aquell moment? Una cosa és clara: com més valorem i agraïm ara tot el que Jehovà ens dona i fa per nosaltres, més probable és que ho fem en aquell moment.

19. Com resumiries els punts principals d’aquest article?

¹⁹ La manera de Jehovà de fer les coses sempre és la millor. És molt important que n’estiguem completament convençuts, i que confiem en aquells que Jehovà ha nomenat per fer-nos arribar les seves instruccions. Tinguem sempre present el que Jehovà ens va dir mitjançant el profeta Isaïes: «Trobareu la força en la calma i en la confiança» (Isaïes 30:15, BCI).