Salta al contingut

Salta a l'índex

Una Bíblia en la llengua que ens arriba al cor

Una Bíblia en la llengua que ens arriba al cor

«SI PENSES que la Bíblia és la Paraula de Déu per a la humanitat, això significa que Déu es comunica amb nosaltres. [...] Si la teva religió influeix en tots els àmbits de la teva vida, aleshores el llenguatge [de la Bíblia] ha de ser el llenguatge del dia a dia.» Així es va expressar l’erudit Alan S. Duthie al seu llibre Bible Translations and How to Choose Between Them (‘Les traduccions de la Bíblia i com escollir entre elles’).

Els que estimen la Paraula de Déu concorden de tot cor amb aquestes paraules. Estan totalment convençuts que «tot el que està escrit a les Escriptures és inspirat per Déu, i és útil per ensenyar, per reprendre, per corregir i per educar segons els principis justos» (2 Timoteu 3:16). La Bíblia no és només un llibre antic. «És viva i poderosa» i dóna solucions de veritat per als problemes de la vida quotidiana (Hebreus 4:12). Ara bé, per tal que els que la llegeixen l’entenguin i la posin en pràctica, cal que estigui en el llenguatge del dia a dia. De fet, l’anomenat Nou Testament no es va escriure en el grec clàssic que utilitzaven filòsofs com Plató, sinó en grec koiné, és a dir, el que parlava la majoria de la gent en la vida diària. La Bíblia va ser escrita perquè tothom la pogués llegir i entendre.

Amb aquest objectiu, en els últims anys s’han produït moltes traduccions modernes en diferents idiomes i, en la majoria dels casos, el resultat ha sigut beneficiós. Gràcies a això, ha sigut possible que quasi tothom tingui accés a una Bíblia. Però moltes d’aquestes noves versions no són clares i no s’han traduït amb objectivitat, i per això no són exactes. Per exemple, algunes versions presenten de forma confusa el que la Bíblia ensenya clarament sobre el nom del Déu verdader i l’estat en què es troben els morts.

Per aquest motiu, els que estimen la Paraula de Déu es van alegrar molt quan van rebre la Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes en català. Els Testimonis de Jehovà van presentar aquesta traducció moderna el 5 de novembre de 2016. Com que els traductors no han permès que ensenyances religioses influeixin en el seu treball, aquesta obra té una exactitud sense precedents, i això fa que els lectors catalans comprenguin profundament la Bíblia com mai abans. Ara bé, pot ser que et preguntis: «Qui ha fet aquesta traducció tan extraordinària?».

Traductors que donen glòria a Déu

Encara que la Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes és nova en català, en anglès ja existeix des del 1950. Aquell any la va presentar la Watch Tower Bible and Tract Society, una societat bíblica internacional que té una llarga història en la publicació de bíblies. La Torre de Guaita del 15 de setembre de 1950 (en anglès) va dir: «Els homes que formen part del comitè de traducció han expressat el seu desig [...] de mantenir-se en l’anonimat, i específicament no volen que els seus noms es publiquin, ni mentre estiguin vius ni quan morin. L’objectiu de la traducció és exalçar el nom del Déu viu i verdader».

L’edició completa en anglès de la Traducció del Nou Món de les Santes Escriptures es va presentar l’any 1961 en un sol volum. Encara que els noms dels traductors continuen en l’anonimat fins al dia d’avui, no hi ha cap mena de dubte ni dels seus motius ni de la seva gran devoció a Déu. El pròleg de l’edició del 2013 en anglès diu: «El missatge de la Bíblia és molt important i, per això, hem emprès la revisió d’aquest text amb un profund respecte pel contingut de la Bíblia. Sentim la gran responsabilitat de transmetre el seu missatge de manera exacta. [...] El nostre objectiu ha sigut fer una traducció que no només sigui fidel als textos originals, sinó que també sigui clara i fàcil de llegir».

¿Estaven qualificats els membres del comitè de traducció per realitzar aquesta feina? Alguns crítics han afirmat que si no es revelen els noms i les credencials acadèmiques dels traductors, la seva obra s’ha de rebutjar ràpidament perquè és l’obra d’uns aficionats. Però no tots els erudits tenen aquesta opinió tan tancada. Alan S. Duthie va escriure: «¿Ens ajuda a decidir si una traducció bíblica és bona o dolenta el fet de saber qui l’ha traduït o editat? No necessàriament. No hi ha res com analitzar les característiques pròpies de cada traducció». *

Fins al moment, per tot el món s’han imprès més de 217.844.067 exemplars de la Traducció del Nou Món, sencera o en part, en més de 130 idiomes. Què han descobert les persones que l’han llegit?

Una traducció que santifica el nom de Déu

Jesús va ensenyar als seus deixebles a orar: «Pare nostre que ets al cel, que el teu nom sigui santificat» (Mateu 6:9). Ara bé, en la majoria de traduccions Déu és una entitat sense nom, a la qual només se la coneix amb els títols Déu Senyor. Però originalment no era així, perquè a les Escriptures Hebrees, el nom de Déu, Jehovà, apareixia gairebé 7.000 vegades (Èxode 3:15; Salm 83:18). Anys després, a causa d’algunes supersticions, els jueus van deixar d’utilitzar el nom diví. I després de la mort dels apòstols de Jesús, aquest punt de vista supersticiós va afectar la congregació cristiana (Fets 20:29, 30; 1 Timoteu 4:1). Els copistes de les porcions gregues de les Escriptures van començar a substituir el nom de Déu, Jehovà, amb les paraules gregues Kýrios Theós, que signifiquen ‘Senyor’ i ‘Déu’ respectivament.

La Traducció del Nou Món permet que milions de persones llegeixin la Bíblia i vegin el nom de Déu en el seu idioma

El Comitè de Traducció de la Bíblia del Nou Món ha fet el gran pas de restablir el nom Jehovà a les Escriptures Gregues Cristianes, conegudes també com el Nou Testament, on hi apareix 237 vegades. Però no s’ha restablert aquest nom pel capritx dels traductors, sinó basant-se en estudis seriosos i exhaustius. Per exemple, a Lluc 4:18 se citen les paraules d’Isaïes 61:1, on hi apareixia el nom Jehovà en el text hebreu original. * Per tant, és adient que en la Traducció del Nou Món, Lluc 4:18 digui: «L’esperit de Jehovà està sobre meu, perquè m’ha ungit per predicar bones notícies als pobres».

El fet de veure el nom diví en aquests versicles ajuda els lectors a diferenciar Jehovà del seu Fill unigènit, Jesucrist. Per exemple, moltes bíblies tradueixen Mateu 22:44 de la següent manera: «El Senyor va dir al meu Senyor» (MM). Però qui parla a qui? Doncs bé, aquest versicle cita una part del Salm 110:1, que en el text hebreu original conté el nom diví. Per això, a la Traducció del Nou Món, Mateu 22:44 diu: «Jehovà va dir al meu Senyor». Entendre la diferència que la Bíblia fa entre Jehovà i el seu Fill no és una qüestió acadèmica (Marc 13:32; Joan 8:17, 18; 14:28). És essencial per a la salvació, ja que Fets 2:21 diu: «Tots els que invoquen el nom de Jehovà se salvaran».

Una traducció exacta i clara

La Traducció del Nou Món té altres característiques excepcionals. Per a aquesta traducció, es va fer servir com a base el text mestre refinat de Westcott i Hort. Però també es van consultar altres papirs i textos mestre antics, com el de Nestle-Aland i el de les Societats Bíbliques Unides. Es va fer un treball exhaustiu per traduir el grec original tan acuradament i fidelment com fos possible, i es va utilitzar un llenguatge senzill i modern. D’aquesta manera, no només s’ha conservat gran part del sabor i del color dels escrits bíblics originals, sinó que també s’ha obert una porta que ens permet entendre coses que no enteníem abans.

Aquesta traducció ha fet tot el possible per transmetre els matisos dels verbs grecs. En molts idiomes moderns, els verbs es conjuguen per indicar si l’acció es realitza en el passat, el present o el futur. En grec, els verbs també indiquen el tipus d’acció que es realitza, és a dir, si és momentània, acabada o contínua. Posem com a exemple les paraules de Jesús que es troben a Mateu 6:33. En aquest versicle, el verb grec que significa ‘posar’ transmet la idea d’una acció contínua. És per això que la traducció que s’ha fet expressa tota la força de les paraules de Jesús: «Continueu posant en primer lloc el Regne i les normes justes de Déu, i ell us donarà aquestes altres coses». De manera semblant, Mateu 7:7 s’ha traduït: «Continueu demanant, i se us donarà; continueu buscant, i trobareu; continueu trucant, i us obriran» (Romans 1:32; 6:2; 1 Pere 3:6).

Una Bíblia a l’abast de tothom

La publicació de les Escriptures Gregues Cristianes en català només és el principi. S’han fet preparatius per traduir tota la Bíblia al temps oportú. Ara bé, ¿poden els lectors estar segurs que l’edició catalana és tan exacta i clara com l’anglesa?

És clar que sí. Això és possible perquè el Consell Rector dels Testimonis de Jehovà ha supervisat de ben a prop les tasques de traducció. Fa temps, es va decidir encertadament que la traducció de la Bíblia fos el resultat d’un treball en equip. Per això, s’han format equips de traducció de la Bíblia per tot el món. A la seu mundial dels Testimonis de Jehovà es va establir un departament anomenat Serveis de Traducció. Aquest departament dóna suport als equips de traducció, contesta preguntes dels traductors bíblics i unifica les edicions de la Traducció del Nou Món en diferents idiomes. A més, es va desenvolupar un programa informàtic anomenat Watchtower Translation System per ajudar els traductors bíblics. Entre altres funcions, aquest programa indica com s’han traduït les paraules hebrees i gregues a l’edició anglesa, cosa que ha sigut molt útil per als traductors a l’hora d’escollir els equivalents en el seu idioma. Per descomptat, els equips de traducció de la Bíblia encara han de fer un gran esforç. Però les eines informàtiques els han ajudat a aconseguir l’objectiu tan noble que tenen: que la Traducció del Nou Món tingui la mateixa exactitud i claredat que l’edició anglesa.

L’èxit d’aquests esforços es fa evident en els resultats. T’animem a analitzar la Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes. En pots obtenir una demanant-la als editors d’aquesta revista. Disfrutaràs de moltes de les seves característiques especials, com la lletra clara i fàcil de llegir, i els resums de continguts, que donen una idea general de cada llibre de la Bíblia i faciliten trobar versicles coneguts. Juntament amb aquesta traducció es va presentar el llibret Guia per a l’estudi de la Paraula de Déu, que inclou mapes detallats i més informació fascinant sobre la Bíblia. I el més important és que podràs llegir aquesta Bíblia amb plena confiança perquè transmet exactament el missatge de Déu en una llengua que ens arriba al cor.

^ § 9 És interessant que la portada de l’edició amb referències de la New American Standard Bible (1971) també diu: «No hem inclòs el nom de cap erudit com a referència ni tampoc cap recomanació perquè creiem que la Paraula de Déu s’ha d’examinar pels seus propis mèrits».

^ § 13 Les cites que es feien de les Escriptures Hebrees en el que es coneix com el Nou Testament sovint s’extreien de la Septuaginta grega, o la versió dels Setanta. I com que còpies posteriors de la Septuaginta no contenen el nom diví, molts erudits afirmen que aquest nom també s’hauria d’excloure de les Escriptures Gregues Cristianes. Tot i així, les còpies més antigues que encara existeixen de la Septuaginta contenen el nom Jehovà en la forma hebrea original. Això dóna suport a l’ús del nom Jehovà a les Escriptures Gregues.