¿S’han trobat proves arqueològiques que corroborin el registre bíblic? El 2014, la revista Biblical Archaeology Review va plantejar la qüestió: «De quantes persones que apareixen a les Escriptures Hebrees s’han trobat proves arqueològiques que demostrin la seva existència?». I la resposta va ser: «Almenys de 50!». Un nom que no apareixia a la llista era Tatenai. Vegem què diu la Bíblia sobre ell.

Per un temps, Jerusalem va formar part del vast Imperi persa. La ciutat era a una zona que els perses anomenaven «Més enllà del riu», a la part oest de l’Eufrates. Després de conquerir Babilònia, els perses van alliberar els jueus i van autoritzar que tornessin a Jerusalem per reconstruir el temple de Jehovà (Esdres 1:1-4). Però els enemics dels jueus es van oposar a aquest projecte i el van utilitzar com a pretext per acusar-los de rebeŀlar-se contra Pèrsia (Esdres 4:4-16). Durant el regnat de Darius I (522-486 a. n. e.), un governador persa anomenat Tatenai va dur a terme una investigació al respecte. La Bíblia l’anomena «governador d’enllà del riu» (Esdres 5:3-7).

S’han trobat algunes inscripcions cuneïformes amb el nom Tatenai com a part del que sembla un arxiu familiar. Una d’elles relaciona un membre d’aquesta família amb Tatenai i data del 502 a. n. e., l’any 20 del regnat de Darius I. Es tracta d’una transacció on apareix com a testimoni un servent de «Tattannu, governador de Més enllà del riu», el mateix Tatenai del llibre bíblic d’Esdres.

Quina funció va exercir Tatenai? L’any 535 a. n. e., Cir el Gran va reorganitzar els seus dominis en províncies, una de les quals es va anomenar «Babilònia i Més enllà del riu». Més tard, aquesta província es va dividir en dues parts i una es va quedar amb el nom de «Més enllà del riu». Incloïa Celesíria, Fenícia, Samària i Judà, i probablement es controlava des de Damasc. Tatenai va governar aquesta regió entre el 520 i el 502 a. n. e.

Després de viatjar a Jerusalem per investigar l’assumpte de la rebeŀlió, Tatenai va escriure a Darius per comprovar si era cert que els jueus havien rebut l’autorització de Cir per reconstruir el temple. I li va quedar confirmat després que s’examinessin els arxius reials (Esdres 5:6, 7, 11-13; 6:1-3). Així doncs, es va ordenar a Tatenai que no interferís, i ell va obeir (Esdres 6:6, 7, 13).

«Tatenai, governador d’enllà del riu», no va tenir un paper molt significatiu a la història. Però les Escriptures no només el mencionen, sinó que li atribueixen el títol apropiat. Aquesta és només una petita prova arqueològica que demostra, un altre cop, que el registre bíblic és exacte fins al més mínim detall.