Segons el Diccionari de psiquiatria del Termcat, l’empatia és la «capacitat de percebre i comprendre el comportament, les emocions i els sentiments d’una altra persona o d’un grup de persones». L’expert en salut mental, el doctor Rick Hanson, diu que «sentim empatia per naturalesa».

PENSA EN AIXÒ: Per què tenim la capacitat de mostrar tanta empatia a diferència de les altres espècies? La Bíblia explica que Déu ens va crear a la seva imatge (Gènesi 1:26). Això significa que podem reflectir la seva personalitat i, fins a cert punt, manifestar les seves qualitats. Per tant, quan l’empatia ens mou a ajudar una altra persona, en realitat estem reflectint l’empatia del nostre Creador, Jehovà (Proverbis 14:31).

Déu entén com ens sentim i no li agrada gens veure’ns patir. Parlant del poble d’Israel, que va viure esclavitzat a Egipte i després va passar 40 anys al desert, la Bíblia diu: «Durant tots els seus patiments, ell també va patir» (Isaïes 63:9). Fixa’t que Déu no només era conscient dels seus sofriments, sinó que podia sentir el seu dolor. Va afirmar: «Conec molt bé els seus patiments» (Èxode 3:7). «Qui us toca a vosaltres», va dir Déu, «toca la nineta del meu ull» (Zacaries 2:8). Quan ens fan patir, ell pateix amb nosaltres.

Tot i que ens puguem sentir culpables i indignes de rebre l’empatia de Déu, la Bíblia ens assegura que «Déu és més gran que el nostre cor i ho sap tot» (1 Joan 3:19, 20). Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos. Coneix perfectament les nostres circumstàncies, pensaments i sentiments, i és capaç de posar-se al nostre lloc.

 La Bíblia ens assegura

• «Cridaràs i Jehovà respondrà, cridaràs demanant ajuda i ell dirà: “Soc aquí!”» (ISAÏES 58:9).

• «Jehovà diu: “Sé molt bé el que vull per a vosaltres. Vull que tingueu pau i que no patiu cap desgràcia. Vull donar-vos un futur i una esperança. Em cridareu, vindreu a mi i em fareu oracions, i jo us escoltaré”» (JEREMIES 29:11, 12).

• «Si us plau, recull les meves llàgrimes en el teu odre. No estan apuntades en el teu llibre?» (SALM 56:8).

Quan afrontem problemes, com ens pot ajudar saber que Déu ens entén? Pensa en l’experiència de la Maria:

«Vaig patir molt quan el meu fill de divuit anys va morir després d’haver lluitat dos anys contra el càncer. Sentia que la vida era massa dura i injusta. Estava enfadada amb Jehovà perquè no havia fet res per curar-lo!

»Sis anys després, una amiga de la congregació em va escoltar amb molta compassió i amor mentre li explicava que sentia que Jehovà no m’estimava. Després de parlar durant hores sense interrompre’m, em va citar 1 Joan 3:19, 20, que diu: “Déu és més gran que el nostre cor i ho sap tot”. Aquestes paraules em van arribar al cor. Ella em va recordar que Jehovà entén el nostre patiment.

»Tot i això, em costava molt desfer-me de tota aquella ràbia. Llavors, vaig llegir el Salm 94:19, que diu: “Quan em sentia superat per les preocupacions, tu em consolaves i em calmaves”. Era com si aquelles paraules s’haguessin escrit per a mi! Amb el temps, vaig veure que em tranquiŀlitzava parlar amb Jehovà sobre les meves preocupacions perquè sabia que ell ens escolta i ens entén».

És molt animador saber que Déu ens comprèn i es posa al nostre lloc. Però llavors, per què hi ha tant de patiment? És perquè Déu ens està castigant pels nostres errors? Farà alguna cosa per acabar amb tot el patiment? Trobarem la resposta als següents articles.