És normal desitjar això? I tant que sí! La Bíblia diu que Déu ha posat aquest desig en cadascun de nosaltres (Eclesiastès 3:11). També diu que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Tindria sentit que un Déu amorós ens hagués creat amb un desig que no es pogués fer realitat?

Sens dubte, ningú vol morir. De fet, la Bíblia descriu la mort com un indesitjable «enemic» (1 Corintis 15:26). A molts els incomoda pensar en la mort i fins i tot els fa por, ja que tard o d’hora ens arriba a tots. Es podrà vèncer algun dia aquest enemic? Realment serà això possible?

¿Et sorprendria saber que Déu sempre ha volgut que els humans visquin eternament a la terra? El llibre bíblic de Gènesi aporta proves que demostren que el propòsit de Déu és que no morim mai. Jehovà * va preparar el planeta amb molt d’amor perquè les persones hi visquessin. Llavors, va crear el primer home, Adam, i el va posar en un paradís, el jardí d’Edèn. Just després, «Déu veié tot el que havia fet, i heus aquí que era molt bo» (Gènesi 1:26, 31).

Déu va crear a la seva imatge un humà perfecte, Adam (Deuteronomi 32:4). La seva dona, Eva, també tenia una ment i un cos perfectes, sense cap defecte. Jehovà els va dir: «Sigueu fructífers i multipliqueu-vos, i ompliu la terra i sotmeteu-la; i domineu sobre els peixos del mar i sobre els ocells  dels cels, i sobre totes les bèsties que es mouen sobre la terra» (Gènesi 1:28).

Omplir la terra amb els seus descendents els portaria temps. Eva tindria fills i aquests n’haurien de tenir més, fins que el planeta estigués completament habitat tal com Déu volia (Isaïes 45:18). Aleshores, ¿seria raonable pensar que Jehovà iŀlusionés Adam i Eva amb aquesta perspectiva, si només tinguessin l’oportunitat de conèixer els seus fills i potser els seus nets?

Déu també li va encarregar a Adam que posés nom als animals, una tasca que li portaria temps (Gènesi 2:19). A més, li va demanar que dominés, o tingués autoritat, sobre els animals. Per fer-ho els hauria de conèixer bé i aprendre a cuidar-los. I això encara li portaria molt més temps.

Per tant, les instruccions que Déu va donar d’omplir la terra i tenir autoritat sobre els animals demostraven que la primera parella humana havia estat dissenyada per viure molt de temps. De fet, Adam va viure molts anys.

La Bíblia afirma que hi va haver una època en què els humans van viure molt més que ara: «Adam va arribar a viure nou-cents trenta anys». Però no va ser l’únic! També s’enumeren sis homes que van viure més de nou-cents anys. Aquests van ser Set, Enós, Quenan, Jared, Matusalem i Noè. Tots ells van viure abans del Diluvi universal. De fet, Noè tenia sis-cents anys quan va arribar el Diluvi (Gènesi 5:5-27, BEC; 7:6; 9:29). Com va ser possible que visquessin tants anys?

Tots aquells homes van viure poc temps després que Adam i Eva perdessin la perfecció. Probablement aquest va ser un factor determinant per a la seva longevitat. Però, quina relació hi ha entre la perfecció i tenir una llarga vida? I de quina manera es vencerà la mort? Per tal de trobar les respostes, primer hem d’entendre per què envellim i morim.