COM a conseqüència de la desobediència dels nostres primers pares, Adam i Eva, la humanitat va heretar el pecat i la mort. Tot i així, el propòsit de Déu no ha canviat i Ell ho ha confirmat moltes vegades a través de la seva Paraula, la Bíblia.

• «Els justos posseiran la terra, hi viuran per sempre més» (Salm 37:29, BEC).

• «Farà desaparèixer per sempre la Mort! El Senyor Jahvè eixugarà les llàgrimes de cada cara» (Isaïes 25:8, MM).

• «L’últim enemic que serà destruït serà la mort» (1 Corintis 15:26).

• «La mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment» (Apocalipsi 21:4).

De quina manera «farà desaparèixer» Déu la mort? La Bíblia diu que els justos «viuran per sempre». Però també explica que «no hi ha cap home just a la terra que sempre faci el bé» (Eclesiastès 7:20, BEC). Renunciarà Déu als seus principis per tal de vèncer la mort? Això és impensable! Mai ho farà perquè «no pot mentir» (Titus 1:2). Aleshores, com complirà el Seu propòsit per a la humanitat?

Mogut per amor, Jehovà va pagar un rescat per alliberar la humanitat de la mort. Un rescat és el preu que es paga en compensació d’un dany o per satisfer el que la justícia exigeix. Com que tots som imperfectes i estem condemnats a mort, la Bíblia reconeix: «Ningú no pot redimir-se ell mateix, ni pagar a Déu la pròpia redempció; per alt que suposi el preu de la seva vida sempre quedarà curt» (Salm 49:7, 8, BEC).

Quan algú mor únicament paga pels seus pecats. Però no es pot rescatar a si mateix de la imperfecció. Tampoc pot pagar pels pecats dels altres ni alliberar-los de la mort (Romans 6:7). Per tant, era necessari que una persona perfecta oferís la seva vida, no pels seus pecats sinó pels nostres (Hebreus 10:1-4).

Això és exactament el que Déu va fer. Va enviar a la terra el seu Fill, Jesús, perquè naixés com a humà perfecte i sense pecat (1 Pere 2:22). Jesús va dir que va venir per «donar la seva vida com a rescat per moltes persones» (Marc 10:45). Gràcies al seu rescat, es podrà vèncer el nostre enemic, la mort, i podrem viure per sempre (Joan 3:16).

La Bíblia va predir que vindrien «temps difícils i perillosos» com els que ara estem vivint. Això demostra que ens trobem als «últims dies» d’aquest món malvat (2 Timoteu 3:1). Aquest període de temps acabarà amb el «dia del judici i de la destrucció de la gent malvada» (2 Pere 3:3, 7). Però les persones que estimen Déu sobreviuran a aquesta destrucció i «viuran per sempre» (Mateu 25:46).

Milions de persones tindran l’oportunitat de viure per sempre quan ressuscitin. Jesús va fer una resurrecció a la ciutat de Naïm, on havia mort el fill únic d’una viuda. Com que «se’n va compadir», el va tornar a la vida (Lluc 7:11-15). L’apòstol Pau va dir: «Tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos». Aquesta esperança és una prova extraordinària  de l’amor que Déu sent per la humanitat (Fets 24:15).

Milers de milions de persones tenen l’esperança de viure per sempre. La Bíblia diu: «Els justos heretaran la terra, i hi habitaran per sempre» (Salm 37:29). A partir d’aquell moment, viuran en primera persona el compliment de les animadores paraules que l’apòstol Pau va escriure fa uns dos mil anys: «Mort, ¿on és la teva victòria? Mort, ¿on és el teu fibló?» (1 Corintis 15:55). La mort, aquest indesitjable enemic de la humanitat, haurà desaparegut per sempre més!