Necessitem sempre un manament bíblic?

QUAN eres petit, segurament els teus pares et posaven moltes normes. Però, a mesura que creixies, et vas adonar que ho feien perquè t’estimaven i volien el millor per a tu. Ara, d’adult, segur que encara tens molt present alguns dels principis que et van ensenyar, encara que ja no estiguis sota la seva autoritat.

El nostre Pare celestial, Jehovà, ens dona uns quants manaments clars a la seva Paraula, la Bíblia. Per exemple, prohibeix la idolatria, la fornicació, l’adulteri o robar (Èxode 20:1-17; Fets 15:28, 29). Quan creixem espiritualment, arribem a entendre que Jehovà ens estima, que vol el millor per a nosaltres i que els seus manaments no són massa restrictius (Efesis 4:15; Isaïes 48:17, 18; 54:13).

Ara bé, hi ha moltes situacions per a les quals no hi ha un manament específic. Per això, alguns pensen que si no hi ha una llei clara a la Bíblia poden fer el que vulguin. Afirmen que si Déu ho hagués considerat tan important hagués donat un manament específic.

Els que pensen d’aquesta manera sovint prenen decisions que després lamenten. No s’adonen que la Bíblia ens dona lleis, però que també ens explica la manera de pensar de Déu. Quan estudiem la Bíblia i arribem a conèixer el punt de vista de Jehovà, desenvolupem una consciència entrenada en la Bíblia que ens ajuda a prendre decisions que reflecteixen la seva manera de pensar. Quan ho fem, Déu se sent feliç i gaudim dels resultats de prendre decisions sàvies (Efesis 5:1).

Exemples bíblics a imitar

Quan examinem a la Bíblia els exemples de servents de Déu del passat, veiem que van tenir en compte la manera de pensar de Déu en casos on no existia una llei específica al respecte. Analitzem l’exemple de Josep. Quan la dona de Putifar li va fer proposicions immorals, Déu encara no havia donat cap llei escrita contra l’adulteri. Tot i així, Josep va arribar a la conclusió que l’adulteri era un pecat no només contra la seva pròpia consciència, sinó també «contra Déu» (Gènesi 39:9). Tot sembla indicar que Josep va saber percebre que l’adulteri anava en contra del que Déu havia expressat a l’Edèn (Gènesi 2:24).

Analitzem un altre exemple. A Fets 16:3 llegim que Pau va fer circumcidar Timoteu abans que l’acompanyés en els seus viatges missionals. En el versicle 4 llegim que Pau i Timoteu «viatjaven d’una ciutat a una altra i comunicaven als germans les decisions que els apòstols i els ancians de Jerusalem havien pres». D’entre aquestes, s’hi trobava la que deia que els cristians ja no tenien l’obligació de circumcidar-se (Fets 15:5, 6, 28, 29). Aleshores, com és que Pau va pensar que era necessari que Timoteu se circumcidés? «Perquè tots els jueus que vivien en aquella regió sabien que el seu pare era grec.» Pau no volia ofendre innecessàriament ningú. Per a ell, era molt important que els cristians respectessin «tota consciència humana davant de Déu» (2 Corintis 4:2; 1 Corintis 9:19-23).

Aquesta manera de pensar caracteritzava Pau i Timoteu. Quan llegim els textos de Romans 14:15, 20, 21 i 1 Corintis 8:9-13, 10:23-33, veiem que Pau es preocupava pel benestar espiritual dels altres fins al punt de deixar de fer coses que, tot i no ser incorrectes, podien fer ensopegar els altres. Timoteu tenia la mateixa actitud. Pau va dir sobre ell: «No tinc ningú que tingui una actitud com la seva i que es preocupi sincerament per vosaltres, perquè tots els altres es preocupen dels seus interessos i no dels de Jesucrist. Però, com ja sabeu, ell ha demostrat estar qualificat, perquè ha servit com a esclau amb mi per promoure les bones notícies, igual que un fill amb el seu pare» (Filipencs 2:20-22). Quin bon exemple per a nosaltres van ser aquests dos cristians! En comptes de prioritzar la seva comoditat o gust personal quan no hi havia una llei divina específica, van imitar l’amor de Jehovà i Jesús, i van tenir en compte que les seves decisions personals podien afectar els altres espiritualment.

Pensem ara en el nostre millor exemple, Jesucrist. En el seu Sermó de la Muntanya, va explicar amb claredat que quan algú entén l’esperit que hi ha darrere de les lleis de Déu les obeirà, fins i tot quan no hi ha un manament o una prohibició específiques (Mateu 5:21, 22, 27, 28). Ni Jesús, ni Pau, ni Timoteu, ni Josep van arribar a la conclusió que si no existia una llei específica eren lliures de fer el que volguessin. Les decisions que van prendre a la seva vida van demostrar que seguien el que Jesús va identificar com els dos manaments més importants: estimar Déu i estimar els altres (Mateu 22:36-40).

Com podem prendre bones decisions?

No hem de veure la Bíblia com un document legal, com un simple llistat d’obligacions que s’espera que complim. Quan triem fer les coses que reflecteixen la manera de pensar de Jehovà, fins i tot quan no hi ha una llei específica que ens guiï, el fem molt feliç. En altres paraules, en lloc d’esperar que els altres sempre ens recordin el que Déu vol que fem, cadascun de nosaltres ha d’entendre «quina és la voluntat de Jehovà» (Efesis 5:17; Romans 12:2). Per quina raó fa això feliç Jehovà? Perquè demostrem que estem més interessats en agradar-lo a ell que en els nostres drets o les nostres preferències personals. També demostrem que agraïm el seu amor, i això fa que vulguem estimar els altres de la mateixa manera (Proverbis 23:15; 27:11). A més a més, quan basem les nostres accions en els principis bíblics, ens beneficiem espiritualment i fins i tot físicament.

Vegem ara com podem aplicar aquesta idea en alguns assumptes personals.

L’entreteniment

Analitzem el cas d’un jove que es vol comprar un disc. El que ha sentit de l’àlbum li agrada molt, però està preocupat perquè el disc adverteix que les lletres contenen llenguatge immoral i obscè. A més, sap que l’estil d’aquest artista és agressiu i irreverent. Com que el jove estima Jehovà, vol saber quina és la seva opinió sobre l’assumpte. Però, com pot arribar a entendre el que pensa Déu?

A la seva carta als gàlates, l’apòstol Pau descriu les obres de la carn i el fruit de l’esperit de Déu. Segurament recordes què inclou el fruit de l’esperit: amor, goig, pau, paciència, amabilitat, bondat, fe, docilitat i autocontrol. Ara bé, què inclouen les obres de la carn? Pau va escriure: «Les obres de la carn es veuen clarament, i són la immoralitat sexual, la impuresa, la conducta descarada, la idolatria, l’espiritisme, les enemistats, les baralles, les gelosies, els esclats d’ira, les discussions, les divisions, les sectes, l’enveja, les borratxeres, les festes descontrolades i coses semblants. Us adverteixo, com ja us vaig advertir, que els que practiquen aquestes coses no heretaran el Regne de Déu» (Gàlates 5:19-23).

Fixem-nos en l’última expressió de la llista: «i coses semblants». Pau no va donar una llista detallada de tot el que es pogués considerar una obra de la carn. Per tant, no seria lògic pensar que la Bíblia ens dona permís per fer qualsevol cosa que no estigui en la llista de Pau de les obres de la carn. Cal que fem servir la nostra capacitat de discerniment per identificar les coses que no es troben a la llista però que són «coses semblants». Aquells que practiquin alguna d’aquestes «coses semblants» i no es penedeixin, tampoc gaudiran de les benediccions del Regne de Déu.

És per això que hem d’entendre, o percebre, quines coses no li agraden a Jehovà. És això difícil? Imagina que el metge et digués que has de menjar més fruita i verdura, i evitar els gelats, els pastissos i coses semblants. Et seria complicat saber a quina llista posar els croissants? Torna a mirar el fruit de l’esperit i les obres de la carn. A quina llista creus que pertany la música de què hem parlat abans? No és cert que no reflecteix l’amor, la bondat, l’autocontrol ni les altres qualitats relacionades amb el fruit de l’esperit? No necessitem una llei concreta per percebre que aquest tipus de música va en contra de la manera de pensar de Jehovà. El mateix principi aplicaria al que llegim, a les peŀlícules, als programes de televisió, als videojocs, als llocs web que visitem, etc.

L’aparença personal

La Bíblia també conté principis que apliquen a la manera de vestir i a l’aparença personal. Aquests principis ajuden els cristians a tenir una aparença adequada en tot moment. Com ja hem vist, que Jehovà no ens hagi donat normes específiques sobre un assumpte no vol dir que no li importi el que decidim fer. Els que estimen Jehovà veuen aquests principis com una oportunitat no de prioritzar les seves preferències personals, sinó de fer el que agradarà al seu Pare celestial. A diferència de les modes, que canvien d’un lloc a un altre i fins i tot poden quedar desfasades ràpidament en una mateixa zona, els principis senzills que Déu dona al seu poble apliquen en tot lloc i en tot moment.

Per exemple, a 1 Timoteu 2:9, 10 llegim: «Igualment, les dones s’han de vestir amb roba apropiada i s’han d’arreglar amb modèstia i seny, i no amb cabells trenats, ni amb or, perles o roba molt cara, sinó tal com s’espera de les dones que afirmen tenir devoció a Déu, és a dir, amb bones obres». Així que les dones cristianes —i per extensió també els homes— han de pensar si la imatge que donaran als altres a la seva zona serà la de persones que «afirmen tenir devoció a Déu». És especialment important que els cristians tinguin en compte l’efecte que la seva aparença pot tenir en el missatge bíblic que porten (2 Corintis 6:3). Per a un cristià exemplar, ha de ser molt més important no cridar massa l’atenció ni fer ensopegar els altres que els seus suposats drets o les seves preferències personals (Mateu 18:6; Filipencs 1:10).

Si un cristià s’adona que algun aspecte de la seva aparença personal és ofensiu o fa ensopegar els altres, farà bé d’imitar l’apòstol Pau i posar en primer lloc el benestar espiritual dels altres. Pau va dir: «Imiteu-me, tal com jo imito Crist» (1 Corintis 11:1). I sobre Jesús va escriure: «Ni tan sols el Crist va fer el que li agradava a ell». El manament de Pau per a tots els cristians és clar: «Nosaltres, que som forts, hem de suportar les debilitats dels que no són forts i no fer el que ens agrada a nosaltres. Que cadascun de nosaltres faci el que els agrada als altres per al bé d’ells, per edificar-los» (Romans 15:1-3).

Com millorar la nostra capacitat de discerniment

Com podem treballar la nostra capacitat de discerniment per saber què aprova Jehovà, fins i tot quan no ens ha donat una instrucció específica? Hem de llegir la seva Paraula cada dia, estudiar-la amb regularitat i meditar en el que llegim. Ara bé, la nostra capacitat de discerniment no millorarà de sobte. Igual que el creixement físic d’un nen, el creixement espiritual és gradual i imperceptible a primera vista. Per tant, necessitem paciència i no ens hem de frustrar si no notem que millorem immediatament. D’altra banda, el simple pas del temps no farà que la nostra capacitat de discerniment millori automàticament. Si volem aconseguir-ho, hem d’omplir aquest temps amb l’estudi regular de la Paraula de Déu, tal com hem dit, i fer tot el que puguem per posar-la en pràctica (Hebreus 5:14).

Podríem dir que, mentre que les lleis divines posen a prova la nostra obediència, els seus principis posen a prova la nostra espiritualitat i el nostre desig de fer feliç Déu. Com més creixem espiritualment, més important serà per a nosaltres imitar Jehovà i el seu Fill. També farem servir la Bíblia per conèixer la manera de pensar de Déu sobre un assumpte abans de prendre decisions. Això farà feliç el nostre Pare celestial i, com a conseqüència, nosaltres també serem feliços.

[Imatges]

La manera de vestir canvia d’un lloc a un altre, però els principis bíblics ens ajudaran a prendre bones decisions