Salta al contingut

Salta a l'índex

Aprèn dels apòstols de Jesús a estar alerta

Aprèn dels apòstols de Jesús a estar alerta

«Vetlleu amb mi» (MT. 26:38).

1-3. (a) Com és que els apòstols no es van mantenir alerta l’última nit de Jesús a la Terra? (b) Què mostra que van aprendre del seu error?

 IMAGINA’T l’última nit de Jesús a la Terra. Ha anat amb els seus apòstols fidels a un dels seus llocs preferits, el jardí de Getsemaní, a l’est de Jerusalem. Jesús està sota molta pressió mental i emocional i necessita un lloc solitari per orar (Mt. 26:36; Jn. 18:1, 2).

2 Pere, Jaume i Joan, tres dels apòstols, s’endinsen amb Jesús al jardí. «Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi», els diu, i després s’allunya una mica per orar. Quan torna, troba els seus amics ben adormits i novament els suplica: «Vetlleu amb mi». Tot i així, s’adormen dues vegades més. Una mica més tard, aquella mateixa nit, cap dels apòstols aconsegueix mantenir-se alerta en sentit espiritual. Fins i tot abandonen Jesús i fugen (Mt. 26:38, 41, 56).

3 De ben segur que als apòstols els va saber molt greu no haver-se mantingut alerta, però aquells homes fidels van aprendre ràpidament del seu error. A la Bíblia, el llibre d’Actes (Fets) mostra que després van ser exemples excel·lents pel que fa a ser vigilants. La trajectòria de fidelitat dels apòstols ha d’haver motivat els seus companys cristians a fer el mateix. Ara, més que mai, cal que nosaltres també ens mantinguem alerta (Mt. 24:42). Analitzem tres lliçons sobre mantenir-nos alerta que podem aprendre del llibre d’Actes.

ALERTA A LES INSTRUCCIONS D’ON PREDICAR

4, 5. Com van percebre Pau i els seus companys la guia de l’esperit sant?

4 En primer lloc, els apòstols es van mantenir alerta a les instruccions d’on predicar. En un dels relats aprenem com Jesús va fer servir l’esperit sant, que Jehovà havia posat a la seva disposició, per guiar l’apòstol Pau i els seus companys en un viatge insòlit (Ac. [Fe.] 2:33). Seguim les seves petjades. (Llegeix Actes 16:6-10.)

5 Pau, Siles i Timoteu van sortir de Listra, una ciutat al sud de Galàcia. Dies més tard van agafar una via romana que portava cap a l’oest, a la regió més poblada del districte d’Àsia. Volien agafar aquesta ruta per visitar ciutats on milers de persones necessitaven escoltar sobre el missatge de Crist. Però alguna cosa els va aturar. El versicle 6 diu: «Recorregueren la Frígia i la regió de la Galàcia, perquè l’Esperit Sant els havia impedit de predicar la paraula a l’Àsia». D’alguna manera que desconeixem, l’esperit sant els va barrar el pas perquè no prediquessin a la província d’Àsia. És evident que Jesús, per mitjà de l’esperit sant, volia guiar Pau i els seus companys cap a una altra direcció.

6, 7. (a) Què els va passar a Pau i els seus companys prop de Bitínia? (b) Què van decidir fer, i amb quin resultat?

6 On van anar aquells entusiastes viatgers? El versicle 7 explica: «Arribats a la Mísia, intentaren d’anar a la Bitínia, però l’Esperit de Jesús no els ho permeté». Com que no van poder predicar a Àsia, Pau i els seus companys es van dirigir cap al nord amb la intenció de predicar a les ciutats de Bitínia. Però quan estaven prop de Bitínia, Jesús els va tornar a barrar el camí utilitzant l’esperit sant. Els homes no se’n sabien avenir. Sabien què predicar i com fer-ho, però no sabien on. És a dir, havien trucat a la porta d’Àsia, però havia estat inútil. Després van trucar a la porta de Bitínia, però tampoc va servir de res. Deixarien de trucar a les portes aquells predicadors entusiastes? De cap manera!

7 En aquell moment, van prendre una decisió que podria semblar una mica estranya. El versicle 8 diu: «Passant de llarg la Mísia, baixaren a Troas». Els viatgers es van dirigir cap a l’oest i, després de passar de llarg moltes ciutats i caminar uns 550 quilòmetres, van arribar al port de Troas, des d’on s’anava a Macedònia. Allà, Pau i els seus companys van trucar a la porta per tercera vegada i aquest cop es va obrir de bat a bat. El versicle 9 explica què va passar després: «A la nit, Pau tingué una visió: hi havia un macedoni que li pregava: “Vine a la Macedònia i ajuda’ns”». Finalment, Pau ja sabia on predicar. Sense perdre temps es van fer a la mar cap a Macedònia.

8, 9. Què aprenem del relat del viatge de Pau?

8 Què aprenem d’aquest relat? Fixa’t que l’esperit sant només va actuar després que Pau emprengués el viatge cap a Àsia, que Jesús només va intervenir després que Pau s’apropés a Bitínia i que només el va dirigir cap a Macedònia després que arribés a Troas. Com a Cap de la congregació, Jesús ens pot tractar de manera semblant (Col. 1:18). Per exemple, potser t’has plantejat servir com a pioner o anar a viure a una zona on hi ha més necessitat. Però pot ser que Jesús, mitjançant l’esperit de Déu, només et dirigeixi després que facis passos cap a la teva meta. Per il·lustrar-ho: un conductor pot dirigir el seu cotxe cap a la dreta o cap a l’esquerra només si el cotxe ja està en moviment. D’igual manera, Jesús ens pot dirigir perquè ampliem el nostre ministeri només si ja ens estem esforçant per assolir la nostra meta.

9 I si no veus de seguida els resultats dels teus esforços? T’hauries de rendir i pensar que l’esperit de Déu no t’està guiant? Recorda que Pau també es va trobar contratemps. Tot i així va continuar buscant i trucant a les portes fins que en va trobar una que es va obrir. D’igual manera, si no pares de buscar «una porta gran» que condueixi a l’«activitat» també podràs obtenir recompenses (1 Cor. 16:9).

ESTIGUEM ALERTA PEL QUE FA A L’ORACIÓ

10. Què mostra que perseverar en l’oració és imprescindible per mantenir-se alerta?

10 Analitzem la segona lliçó que aprenem dels nostres germans del segle primer: estaven alerta pel que fa a l’oració (1 Pe. 4:7). És imprescindible perseverar en l’oració per mantenir-se alerta. Recorda que al jardí de Getsemaní, una mica abans que l’arrestessin, Jesús va dir a tres dels seus apòstols: «Manteniu-vos alerta i oreu contínuament» (Mt. 26:41NM).

11, 12. Per què Herodes va maltractar Pere i la resta de cristians, i com ho va fer?

11 Temps més tard, Pere, que estava amb Jesús aquella nit, va experimentar en primera persona el poder de les oracions fervoroses (llegeix Actes 12:1-6). Als primers versicles del relat llegim que Herodes va maltractar els cristians per guanyar-se els jueus. Segurament sabia que Jaume era un apòstol que havia estat molt proper a Jesús, i per això el va fer executar «a espasa» (versicle 2). La congregació va perdre un apòstol molt estimat. Quina prova per als germans!

12 Què va fer Herodes després? El versicle 3 explica: «Veient que això agradava als jueus, féu, a més, agafar Pere». Però les presons no sempre havien pogut retenir els apòstols, entre ells Pere (Ac. 5:17-20). L’astut governant segurament n’estava al corrent i no se la va jugar. Li va posar «quatre esquadres de soldats perquè el guardessin, pensant de fer-lo comparèixer davant del poble després de Pasqua» (versicle 4). Imagina-t’ho. Herodes va posar setze soldats a fer torns de vigilància dia i nit per assegurar-se que Pere no s’escapés, i el va fer encadenar a dos d’ells. Volia oferir Pere a la gent després de la Pasqua i delectar les multituds regalant-los la seva sentència a mort. En aquestes circumstàncies tan difícils, què farien els seus companys cristians?

13, 14. (a) Què va fer la congregació quan van empresonar Pere? (b) Què ens ensenya l’exemple dels cristians companys de Pere pel que fa a l’oració?

13 La congregació sabia exactament què fer. El versicle 5 diu: «Pere era custodiat a la presó; però l’església feia intensament oració a Déu per ell». Les oracions que la congregació va fer a favor del seu estimat germà eren súpliques intenses i sentides. La mort de Jaume no els havia fet caure en la desesperació ni els havia fet pensar que orar no servia de res. Tot el contrari, sabien que Jehovà valora moltíssim les oracions dels cristians fidels. Si es fan d’acord amb la Seva voluntat, Jehovà les respon (Heb. 13:18, 19; Jm. 5:16).

14 Què aprenem de la resposta d’aquells cristians companys de Pere? Que mantenir-se alerta implica no centrar-nos només en nosaltres quan orem, sinó també orar per la resta de germans i germanes (Ef. 6:18). Saps de germans que estan passant per dificultats? Alguns pateixen persecució, prohibicions governamentals o desastres naturals. Per què no els inclous a les teves oracions? Potser en coneixes altres que tenen dificultats menys evidents, com ara problemes familiars, desànim o mala salut. Per què no penses en germans concrets, i demanes per ells, mencionant-los per nom a les oracions que fas a Jehovà, qui ‘escolta l’oració’? (Sl. 65:2BEC.)

15, 16. (a) Explica com l’àngel va alliberar Pere de la presó (fixa’t en la imatge). (b) Com ens reconforta la manera en què Jehovà va salvar Pere?

15 Així doncs, què va passar amb Pere? Durant la seva última nit a la presó, mentre dormia profundament entre els dos soldats, va viure un seguit de successos sorprenents (llegeix Actes 12:7-11). Imagina-t’ho. De sobte, una llum brillant va il·luminar la cel·la. Un àngel allà dempeus, que els soldats evidentment no veien, va despertar Pere amb urgència. Les cadenes que li lligaven les mans li van caure soles. L’àngel va guiar Pere fora de la cel·la, passant per davant dels soldats i per l’enorme porta de ferro, que «se’ls obrí tota sola». Un cop fora de la presó, l’àngel va desaparèixer. Pere era lliure!

16 Oi que enforteix la nostra fe veure com el poder de Jehovà salva els seus servents? Per suposat, en els nostres dies no esperem que Jehovà faci miracles per salvar-nos. De tota manera, tenim fe plena que fa servir el seu poder per ajudar el seu poble (2 Par. [Cròn.] 16:9). Per mitjà del seu poderós esperit sant Jehovà ens ajuda a estar a l’alçada de qualsevol prova (2 Cor. 4:7; 2 Pe. 2:9). A més, Jehovà aviat donarà poder al seu Fill per alliberar milions i milions de persones de la presó de la qual ara ningú no pot escapar, la mort (Jn. 5:28, 29). La nostra fe en les promeses de Déu ens pot omplir de coratge quan enfrontem proves avui dia.

DONEM UN TESTIMONIATGE COMPLET MALGRAT ELS OBSTACLES

17. Com va ser Pau un magnífic exemple de predicar amb entusiasme i sentit d’urgència?

17 La tercera lliçó que podem aprendre dels apòstols sobre estar alerta és la següent: van continuar donant un testimoniatge complet malgrat els obstacles. Per mantenir-se alerta és vital predicar amb entusiasme i sentit d’urgència. L’apòstol Pau va ser un exemple extraordinari en aquest aspecte, ja que va fer grans esforços per predicar amb aquesta actitud i va viatjar de valent per establir moltes congregacions. Va suportar un munt de dificultats, però no va perdre mai l’esperit entusiasta ni el sentit d’urgència (2 Cor. 11:23-29).

18. Com va continuar Pau donant testimoniatge mentre estava sota custòdia a Roma?

18 Analitzem l’últim cop que se cita de Pau al llibre d’Actes, al capítol 28. Pau va arribar a Roma, on havia de comparèixer davant Neró. Estava sota custòdia, potser encadenat al seu guardià. Tot i així, cap cadena va poder silenciar aquest apòstol tan entusiasta. Sempre trobava maneres de predicar (llegeix Actes 28:17, 23, 24). Tres dies més tard, Pau va fer cridar els homes jueus més influents i els va predicar. Llavors, va quedar amb ells un altre dia per donar-los un testimoniatge encara més exhaustiu. El versicle 23 diu: «[Els jueus de la localitat] li van assenyalar dia, i l’anaren a trobar en major nombre al seu domicili. En l’exposició que els feia donava testimoniatge del Regne de Déu, i els persuadia sobre Jesús per la Llei de Moisès i pels Profetes, del matí al vespre».

19, 20. (a) Per què Pau va tenir èxit al donar testimoniatge? (b) Com va reaccionar quan no tothom va acceptar la bona nova?

19 Per què va tenir Pau tant d’èxit al donar testimoniatge? Fixa’t que el versicle 23 destaca diverses raons: (1) Es va centrar en el Regne de Déu i en Jesucrist. (2) Va provar d’atreure els que l’escoltaven ‘persuadint-los’. (3) Va raonar fent servir les Escriptures. (4) Va mostrar una actitud abnegada donant testimoniatge «del matí al vespre». Pau va donar un gran testimoniatge però no tothom el va escoltar. El versicle 24 diu: «Uns es deixaven convèncer pel que deia, però d’altres no creien». Va sorgir la discòrdia i la gent se’n va anar.

20 Es va desanimar Pau perquè no tothom va acceptar la bona nova? De cap manera! Actes 28:30, 31 ens diu: «Va quedar-se dos anys sencers al domicili que s’havia llogat, i rebia tots els qui acudien a ell, predicava el Regne de Déu i ensenyava allò que es refereix al Senyor Jesucrist amb tota ardidesa, sense cap impediment». El llibre inspirat d’Actes acaba amb aquestes commovedores paraules.

21. Què aprenem de l’exemple de Pau quan estava sota arrest domiciliari?

21 Què aprenem de l’exemple de Pau? Sota arrest domiciliari Pau no podia predicar de casa en casa. Tot i així, mantenia una actitud positiva i predicava a tots els qui el visitaven. D’igual manera, avui molts servents de Déu mantenen el goig i continuen predicant malgrat estar injustament empresonats per la seva fe. Alguns dels nostres estimats germans no poden sortir de casa, o viuen a residències perquè són grans o estan malalts. Sempre que poden prediquen als metges, als treballadors, a les visites i a qualsevol altra persona amb qui tenen contacte. El seu desig és donar un testimoniatge complet del Regne de Déu, i nosaltres valorem molt l’exemple que ens donen.

22. (a) Quina publicació ens ajuda a beneficiar-nos del llibre bíblic d’Actes? (Consulta el requadre d’aquesta pàgina) (b) Què estàs decidit a fer mentre esperes la fi de l’actual món de Satanàs?

22 Al llibre d’Actes hi ha molt per aprendre sobre l’actitud vigilant dels apòstols i altres cristians del primer segle. Mentre esperem la fi de l’actual món de Satanàs, proposem-nos predicar amb entusiasme i coratge com aquells cristians. No hi ha privilegi més gran que el de donar testimoniatge del Regne de Déu (Ac. 28:23).

[Preguntes d’estudi]

[Requadre de la pàgina 13]

«EL LLIBRE D’ACTES MAI NO TORNARÀ A SER EL MATEIX PER A MI»

Després de llegir el llibre “Testimonio cabal” del Reino de Dios un superintendent itinerant va expressar així com se sentia: «El llibre d’Actes mai no tornarà a ser el mateix per a mi. L’he llegit moltes vegades, però sempre com si m’hi passegés a la llum d’una espelma i amb les ulleres brutes. Ara sento que és una benedicció veure’l en tot el seu esplendor, passejant-m’hi a la llum del Sol».

[Il·lustració de la pàgina 12]

Un àngel guia Pere a través de l’enorme porta de ferro