Un sacerdoci reial que beneficia la humanitat
«Sou un llinatge escollit, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble adquirit» (1 PE. 2:9).
1. Per què «el sopar del Senyor» també s’anomena Memorial, i quin propòsit té?
EL VESPRE del 14 de nissan de l’any 33 de la nostra era, Jesucrist i els seus dotze apòstols van celebrar la Pasqua jueva per última vegada. Després de despatxar el traïdor Judes Iscariot, Jesús va instituir una altra celebració que més tard es coneixeria com «el sopar del Senyor» (1Cor. 11:20). Jesús va dir en dues ocasions: «Feu això en memòria meva». Aquesta celebració també es coneix com el Memorial, una ocasió especial en què es recorda la mort de Crist (1Cor. 11:24, 25, BEC). Per tal d’obeir aquest manament, els Testimonis de Jehovà d’arreu del món celebren el Memorial cada any. El 2012, el 14 de nissan del calendari bíblic començarà amb la posta de sol del dijous 5 d’abril.
2. Què va dir Jesús dels emblemes que va fer servir?
2 El deixeble Lluc va resumir en dos versicles el que Jesús va dir i va fer en aquella ocasió: «Prengué pa, va dir l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: “Això és [significa, NM] el meu cos, que és lliurat per vosaltres. Feu això en recordança meva”. Semblantment la copa, després de sopar, dient: “Aquesta copa és [significa, NM] la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres”» (Lc. 22:19, 20). Com van entendre els apòstols aquestes paraules?
3. Com van entendre els apòstols el significat dels emblemes?
3 Com a jueus, els apòstols estaven familiaritzats amb els sacrificis d’animals que els sacerdots oferien a Déu al temple de Jerusalem. Aquestes ofrenes es feien per obtenir l’aprovació de Jehovà i moltes servien per expiar els pecats de manera simbòlica (Lev. 1:4; 22:17-29). Per tant, els apòstols van entendre que quan Jesús va dir que el seu cos i la seva sang serien ‘lliurats i vessats’ per al seu benefici, volia dir que estava a punt de donar la seva vida perfecta com a sacrifici. Aquest sacrifici tindria molt més valor que el dels animals.
4. Què va voler dir Jesús amb les paraules «aquesta copa és la nova aliança en la meva sang»?
4 A què es referia Jesús amb les paraules «aquesta copa és la nova aliança en la meva sang»? Els apòstols coneixien la profecia sobre la nova aliança, o pacte, registrada a Jeremies 31:31-33 (llegeix-lo). Les paraules de Jesús van indicar que estava instituint un nou pacte en substitució del pacte de la Llei que Jehovà havia fet amb Israel mitjançant Moisès. Hi havia cap relació entre aquests dos pactes?
5. Quines expectatives donava el pacte de la Llei a Israel?
5 Els dos pactes tenien propòsits molt relacionats. Quan Jehovà va instituir el pacte de la Llei, va dir a la nació: ‘Si obeïu atentament la meva veu i guardeu la meva aliança, sereu per a mi la meva propietat preuada entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva. Sereu per a mi un reialme de sacerdots i una nació santa’ (Èx. 19:5, 6, BEC). Què significaven aquestes paraules per als israelites?
LA PROMESA D’UN SACERDOCI REIAL
6. Quina promesa va ajudar a complir el pacte de la Llei?
6 Els israelites van entendre el terme «aliança» perquè Jehovà ja havia fet altres acords solemnes semblants amb Noè i Abraham, els seus avantpassats (Gèn. 6:18; 9:8-17; 15:18; 17:1-9). Com a part del seu pacte amb Abraham, Jehovà li havia promès que a través de la seva descendència, o posteritat, es beneirien tots els pobles de la Terra (Gèn. 22:18). El pacte de la Llei va ajudar a complir aquesta promesa. Sobre la base d’aquest pacte, Israel es podria convertir en la «propietat preuada» de Jehovà entre tots els pobles. Amb quin propòsit? Per arribar a ‘ser per a Jehovà un reialme de sacerdots’.
7. A què es referia l’expressió «un reialme de sacerdots»?
7 Els israelites estaven acostumats a tenir reis i sacerdots, però només Melquisedec va ocupar els dos càrrecs alhora amb l’aprovació de Jehovà (Gèn. 14:18). Amb el pacte de la Llei, Jehovà oferia a la nació l’oportunitat de produir «un reialme de sacerdots». Com van indicar més tard les Escriptures inspirades, això significava que la nació podria proporcionar un sacerdoci reial, és a dir, reis que també serien sacerdots (1 Pe. 2:9).
8. Quins serveis proporcionen els sacerdots nomenats per Déu?
8 Tots sabem què fa un rei. Però, què fa un sacerdot? Hebreus 5:1 (BCI) ens explica: «Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats». Així doncs, un sacerdot nomenat per Jehovà representa els pecadors davant Seu quan fa ofrenes de súplica a favor d’ells. I a la inversa: representa Jehovà davant el poble quan li ensenya la llei divina (Lev. 10:8-11; Mal. 2:7). En resum, la funció d’un sacerdot nomenat per Déu és ajudar les persones a reconciliar-se amb Ell.
9. (a) Quina condició havia de complir Israel per produir «un reialme de sacerdots»? (b) Per què Jehovà va establir un sacerdoci dins Israel? (c) Què impedia que Israel produís «un reialme de sacerdots» sota el pacte de la Llei?
9 D’aquesta manera, el pacte de la Llei oferia a Israel la meravellosa oportunitat de produir un sacerdoci reial que beneficiaria ‘tots els pobles’. Però Déu els va posar aquesta condició: «Obeïu atentament la meva veu i guardeu la meva aliança». Podrien els israelites ‘obeir atentament la veu de Jehovà’? Sí, fins a cert punt. Ho podrien fer a la perfecció? No (Rm. 3:19, 20). Per aquesta raó, durant un temps, Jehovà va establir un sacerdoci dins Israel. Aquests sacerdots no governaven com a reis, sinó que oferien sacrificis pels pecats que els israelites inevitablement cometrien (Lev. 4:1-6:7). Entre aquests pecats també hi havia els dels sacerdots (Heb. 5:1-3; 8:3). Jehovà acceptava aquests sacrificis, però no podien compensar del tot els pecats dels israelites. Sota el sacerdoci del pacte de la Llei, ni el més sincer dels israelites no es podia reconciliar totalment amb Déu. L’apòstol Pau ho va expressar així: «És impossible que la sang de toros i de bocs llevi els pecats» (Heb. 10:1-4). De fet, violar la Llei suposava una maledicció per als israelites (Gàl. 3:10). Així difícilment podrien servir la humanitat com a sacerdoci reial.
10. Quin propòsit tenia el pacte de la Llei?
10 Aleshores, quan Jehovà va prometre que els israelites podrien formar «un reialme de sacerdots», estava fent una promesa buida? En absolut! Si intentaven obeir-lo de tot cor, tindrien aquesta oportunitat, però no sota la Llei. Per què no? (Llegeix Gàlates 3:19-25.) Per entendre-ho necessitem saber quin propòsit tenia el pacte de la Llei. En primer lloc, protegia de l’adoració falsa els qui s’esforçaven per ser fidels a la Llei. També posava de manifest els seus pecats i els feia conscients de la necessitat d’un sacrifici més gran que aquells que el gran sacerdot podia oferir. A més, era un tutor que els portaria al Crist, o Messies, títols que signifiquen «l’Ungit». De tota manera, quan arribés el Messies introduiria el nou pacte predit per Jeremies. Els qui van acceptar el Crist van ser convidats a formar part del nou pacte i, de fet, esdevindrien «un reialme de sacerdots». Vegem com.
EL NOU PACTE PRODUEIX UN SACERDOCI REIAL
11. Com va arribar a ser Jesús la base d’un sacerdoci reial?
11 L’any 29 de la n. e., Jesús de Natzaret va arribar a ser el Messies. Quan tenia uns trenta anys, es va presentar per complir el paper especial que Jehovà tenia per a ell i ho va simbolitzar amb el seu bateig. Jehovà el va reconèixer com el seu «Fill, l’estimat» i el va ungir, no pas amb oli, sinó amb esperit sant (Mt. 3:13-17; Ac. [Fe.] 10:38). Aquell ungiment el va comissionar com al Gran Sacerdot i futur Rei per a tots els qui creuen en ell (Heb. 1:8, 9; 5:5, 6). Per tant, Jesús seria la base d’un veritable sacerdoci reial.
12. Quina possibilitat oferia el sacrifici de Jesús?
12 Com a Gran Sacerdot o «pontífex», quin sacrifici podia oferir Jesús per cobrir completament el pecat heretat dels qui creuen en ell? Tal com va indicar quan va instituir el Memorial de la seva mort, aquest sacrifici va ser la seva vida humana perfecta (llegeix Hebreus 9:11, 12). Des que es va batejar el 29 de la n. e., Jesús, com a Gran Sacerdot, va ser sotmès a proves i va rebre preparació fins a la seva mort (Heb. 4:15; 5:7-10). Després de ressuscitar, va ascendir al cel i va presentar el valor del seu sacrifici a Jehovà (Heb. 9:24). Des de llavors, Jesús va poder intercedir davant de Jehovà a favor dels qui exercissin fe en el seu sacrifici i ajudar-los a servir Déu amb la perspectiva de la vida eterna (Heb. 7:25). A més, el seu sacrifici va servir per validar el nou pacte (Heb. 8:6; 9:15).
13. Quines perspectives tindrien els convidats a formar part del nou pacte?
13 Els convidats a ser part del nou pacte també serien ungits amb esperit sant (2 Cor. 1:21). Entre aquests hi hauria jueus fidels i, amb el temps, gentils (Ef. 3:5, 6). Quines perspectives tindrien els qui formessin part del nou pacte? En primer lloc, els seus pecats serien completament perdonats. Jehovà havia promès: «Els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats» (Jer. 31:34). En segon lloc, amb els seus pecats legalment cancel·lats, estarien en posició d’arribar a ser «un reialme de sacerdots». Pere va escriure als cristians ungits: «Sou un llinatge escollit, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble adquirit per anunciar les meravelles d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable» (1 Pe. 2:9). Pere aquí cita les paraules que Jehovà va dirigir a Israel quan va instituir la Llei i les aplica als cristians en el nou pacte (Èx. 19:5, 6, BEC).
UN SACERDOCI REIAL QUE BENEFICIA LA HUMANITAT
14. On serviria el sacerdoci reial?
14 On servirien els qui formessin part del nou pacte? A la Terra, com a grup, serien un sacerdoci que representaria Jehovà davant les persones. De quina manera? ‘Anunciant les seves meravelles’ per tot arreu i donant aliment espiritual (Mt. 24:45; 1 Pe. 2:4, 5). Després de la seva mort i resurrecció, servirien al cel amb Crist com a reis i sacerdots, és a dir, exercirien els dos càrrecs alhora (Lc. 22:29; 1Pe. 1:3-5; Ap. [Rv.] 1:6). L’apòstol Joan va tenir una visió que ho confirmava. Va veure al cel moltes criatures espirituals a prop del tron de Jehovà. En un «càntic nou» dirigit a «l’Anyell» deien: «Amb la vostra sang vau comprar per al nostre Déu gent de tota tribu, llengua, poble i nació, i els vau fer reialme i sacerdots per al nostre Déu, i regnaran sobre la terra» (Ap. 5:8-10). En una visió posterior, Joan va dir d’aquests governants: «Seran sacerdots de Déu i del Crist, i regnaran amb ell durant mil anys» (Ap. 20:6). Amb Crist constitueixen un sacerdoci reial que beneficia la humanitat.
15, 16. Quin bé farà el sacerdoci reial a la humanitat?
15 Quin bé faran els 144.000 als qui visquin a la Terra? El capítol 21 d’Apocalipsi els representa com una ciutat celestial, la Nova Jerusalem, anomenada «l’esposa de l’Anyell» (Ap. 21: 9). Els versicles 2 a 4 (TBS) declaren: «Vaig veure la ciutat santa, la Nova Jerusalem, que baixava del cel de part de Déu, preparada com una núvia adornada per al seu espòs. I vaig escoltar una veu forta que venia del cel i deia: Heus aquí, el tabernacle de Déu amb els homes, i ell habitarà amb ells, i ells seran pobles d’ell, i Déu mateix serà amb ells el seu Déu. I Déu eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà. I tampoc no hi haurà dol ni clam ni dolor, perquè les primeres coses han passat». Quines benediccions tan meravelloses! Quan s’elimini la mort, desapareixerà la principal causa de llàgrimes, dol, clams i dolor. Les persones lleials assoliran la perfecció i la reconciliació completa amb Déu.
16 Aquest sacerdoci reial portarà més benediccions segons ens diu Apocalipsi 22:1, 2 (Bíblia, Fundació Bíblica Catalana): «Em va mostrar un riu d’aigua viva, clar com el cristall, que sortia del setial de Déu i de l’Anyell, al bell mig de la seva plaça principal [de la Nova Jerusalem]. A banda i banda de riu, l’arbreda de la vida que fa dotze collites: a una cada mes, ofereix les seves collites, i les fulles de l’arbreda per al guariment dels gentils». Aquests «gentils», o persones d’arreu del món, seran completament curats de la imperfecció heretada d’Adam gràcies a aquestes provisions simbòliques. Sí, ‘les primeres coses hauran passat’.
EL SACERDOCI REIAL COMPLETA LA SEVA TASCA
17. Què haurà aconseguit el sacerdoci reial al cap de mil anys?
17 Després de mil anys de servei, el sacerdoci reial haurà elevat a la perfecció els súbdits terrestres. Llavors Crist, com a Gran Sacerdot i Rei, presentarà la humanitat totalment restaurada a Jehovà (llegeix 1 Corintis 15:22-26). El sacerdoci reial haurà completat la seva tasca.
18. Com farà servir Jehovà els membres d’aquest sacerdoci reial un cop hagin completat la seva tasca?
18 Després, com farà servir Jehovà els membres d’aquest sacerdoci reial? Segons Apocalipsi 22:5, «regnaran pels segles dels segles». Sobre qui? La Bíblia no ho diu. Però el tipus d’existència que tindran i l’experiència d’ajudar la humanitat imperfecta els haurà preparat per a qualsevol funció reial en el propòsit etern de Jehovà.
19. Què recordaran els qui assisteixin al Memorial?
19 Recordarem aquestes ensenyances bíbliques quan celebrem el Memorial de la mort de Jesús el dijous 5 d’abril de 2012. Els cristians ungits que encara visquin a la Terra participaran del pa sense llevat i del vi negre. Així demostraran que formen part del nou pacte. Aquests emblemes els faran pensar en els meravellosos privilegis i les grans responsabilitats que tenen en el propòsit etern de Déu. Que tots hi assistim amb una profunda gratitud pel sacerdoci reial que Jehovà ha proporcionat per beneficiar la humanitat.
[Preguntes d’estudi]
[Il·lustració de la pàgina 29]
El sacerdoci real portarà beneficis eterns a la humanitat
