Quan la predicadora a temps complet Charlotte White va arribar a Louisville, Kentucky, EUA, empenyent una maleta de rodes, va causar sensació.

ERA l’any 1908, i la germana White va cridar l’atenció dels ciutadans amb un nou invent, l’Aurora portàtil. Ella va explicar: «La gent en parlava, i em vaig convertir en el centre d’atenció».

En estudiar diligentment les Escriptures, els Estudiants de la Bíblia, com es coneixia abans els Testimonis de Jehovà, es van adonar de la necessitat de compartir les meravelloses veritats que havien après. Una col·lecció de sis llibres titulada Millennial Dawn (L’Aurora del Mil·lenni, anomenada més tard Studies in the Scriptures [Estudis de les Escriptures]) els havia ajudat a obtenir coneixement de la Bíblia. Els cristians que ho desitjaven i podien, viatjaven per tot arreu, per ciutats, pobles i àrees rurals, oferint als àvids lectors aquesta col·lecció que també es coneixia com «Ajuda per als Estudiants de la Bíblia».

Aquell any, la germana White i altres predicadors entusiastes oferien els sis volums enquadernats en tela per només 1,65 dòlars, el cost d’impressió. En lloc de deixar-los en aquell moment, anotaven la comanda i tornaven per entregar-los un altre dia, normalment el de cobrament. Una persona oposada fins i tot es va queixar perquè els llibres eren massa barats.

La Malinda Keefer havia fet comandes setmanals de 200 a 300 llibres. Però el gran interès en  Les Aurores causava un problema a l’hora d’entregar-les. Tan sols el sisè volum tenia 740 pàgines! La Torre de Guaita va explicar: «Cinquanta llibres pesen 18 quilos, i és un esforç massa gran», sobretot per a les germanes.

Per resoldre el problema, el germà James Cole va inventar una estructura plegable de dues rodes. Amb cargols, hi subjectava una maleta per no portar pesades caixes de cartró plenes de llibres. Per això va dir: «Ja no m’esllomo!». Aquell mateix any, en un congrés dels Estudiants de la Bíblia a Cincinnati, Ohio, el germà Cole va presentar l’aparell, i l’auditori va quedar encantat. Com que principalment s’usava per dur Les Aurores, als botons dels extrems de la barra s’hi va gravar «Aurora portàtil». Amb una mica de pràctica era senzill portar una maleta plena de llibres amb una sola mà. L’altura de l’aparell era regulable i les rodes permetien anar per camins de carro. Per tornar a casa, a peu o en tramvia, plegaven les rodes de goma contra la maleta.

Una Aurora portàtil valia 2,50 dòlars, però per a les germanes que predicaven a temps complet era de franc. A la fotografia pots veure la germana Keefer, tota una experta en l’Aurora portàtil. Podia empènyer una maleta plena amb una sola mà i portar una cartera de llibres a l’altra. En una ciutat minera de Pennsylvania va trobar tantes persones receptives que el dia d’entrega normalment havia de creuar tres o quatre vegades un pont.

A finals dels vuitanta, un pilot d’avió va inventar la maleta amb rodes. Avui és freqüent veure-la als aeroports i als concorreguts carrers de les ciutats, però fa uns cent anys els Estudiants de la Bíblia eren el centre d’atenció mentre empenyien l’Aurora portàtil per tot arreu dispersant les llavors de la veritat. Probablement els feien molta gràcia les mirades curioses dels vianants, perquè empènyer l’Aurora portàtil atreia l’atenció a la predicació.

[Comentari de la pàgina 32]

El dia d’entrega la germana Keefer normalment havia de creuar un pont tres o quatre vegades

[Comentari de la pàgina 32]

Va solucionar el problema de l’entrega de Les Aurores