«Sigues només valent i molt ferm»

«Sigues només valent i molt ferm [...]: Jahvè, el teu Déu, és amb tu» (JOS. 1:7-9).

QUÈ RESPONDRIES?

Com van demostrar que eren valents Henoc i Noè?

Quin exemple de fe i coratge van donar algunes dones del passat?

Quins exemples de joves valents t’impressionen?

1, 2. (a) Què es necessita a vegades per fer el que és correcte a la vida diària? (b) Què examinarem en aquest article?

 LA VALENTIA és el contrari de la por, la timidesa i la covardia. Podríem pensar que una persona valenta és aquella que és forta, coratjosa i, fins i tot, audaç. Però a vegades es necessita valor tan sols per fer el que és correcte a la vida diària.

² Algunes persones que apareixen a la Bíblia van demostrar coratge en condicions molt difícils. Ara bé, altres van ser valentes en circumstàncies que són comunes a tots els servents de Jehovà. Què aprenem d’aquests exemples bíblics de coratge? Com podem ser valents?

TESTIMONIS VALENTS EN UN MÓN «IMPIU»

3. Què va predir Henoc sobre els malvats?

³ Abans del Diluvi del temps de Noè, en un món ple de maldat, feia falta valentia per ser un testimoni de Jehovà. Així i tot, Henoc, «el setè després d’Adam», va pronunciar amb coratge aquest missatge profètic: «El Senyor ha vingut amb les seves santes miríades a fer un judici contra tothom, a reprendre tots els impius per totes les obres d’impietat que han comès, i per totes les paraules dures que els pecadors impius han proferit contra ell» (Jud. 14, 15). Henoc estava tan segur del compliment d’aquesta profecia que va parlar com si Jehovà ja hagués vingut. I en efecte, els malvats van morir en el Diluvi!

4. Malgrat quines circumstàncies Noè «va caminar sempre amb Déu»?

⁴ El Diluvi va tenir lloc el 2370 a. de la n. e., més de sis-cents cinquanta anys després del ministeri profètic d’Henoc. Mentrestant, Noè havia nascut, havia format una família i, juntament amb  els seus fills, havia construït l’arca. Els àngels malignes s’havien fet cossos humans, s’havien casat amb dones atractives i havien engendrat els nefilim. A més, la maldat de l’home s’havia fet abundant i la Terra s’havia omplert de violència (Gèn. 6:1-5, 9, 11, BEC). Malgrat aquelles condicions, Noè «va caminar sempre amb Déu» i va predicar amb valor com a «missatger de justícia» (llegeix 2 Pere 2:4, 5). Cal que nosaltres tinguem un coratge semblant en aquests últims dies.

VAN DEMOSTRAR FE I CORATGE

5. Com va demostrar Moisès fe i coratge?

⁵ Moisès va manifestar una fe i un coratge exemplars (Heb. 11:24-27). Del 1513 al 1473 a. de la n. e., Déu el va utilitzar per fer sortir els israelites d’Egipte i guiar-los pel desert. Tot i que Moisès no se sentia prou preparat per dur a terme aquesta comissió, la va acceptar (Èx. 6:12). Ell i el seu germà, Aaron, van comparèixer una vegada i una altra davant del tirànic Faraó d’Egipte i, amb valentia, van anunciar les deu plagues amb les quals Jehovà va humiliar els déus egipcis i va salvar el Seu poble (Èx., cap. 7-12). Moisès va demostrar fe i coratge gràcies a l’ajuda constant de Jehovà i aquest també és el nostre cas (Deut. 33:27).

6. Si les autoritats ens interroguen, què ens permetrà donar testimoniatge amb coratge?

⁶ Tots necessitem un coratge com el de Moisès. Jesús va dir: «Sereu conduïts davant dels governadors i dels reis per causa meva, per testificar davant d’ells i dels estrangers. I quan us hi portaran, no us preocupeu de com i de què parlareu; que ja us serà donat en aquella hora què heu de dir; perquè no sou pas vosaltres els qui parlareu, sinó l’Esperit del vostre Pare, el qui parlarà en vosaltres» (Mt. 10:18-20). Si les autoritats ens interroguen, l’esperit de Jehovà ens permetrà ser respectuosos al donar testimoniatge amb fe i coratge (llegeix Lluc 12:11, 12).

7. Per què Josuè va ser valent i va tenir èxit?

⁷ L’estudi regular de la Llei divina va enfortir la fe i el coratge de Josuè, el successor de Moisès. El 1473 a. de la n. e., quan el poble d’Israel estava preparat per entrar a la Terra Promesa, Déu va dir a Josuè: «Sigues només valent i molt ferm». Si obeïa la Llei, Josuè actuaria amb saviesa i tindria èxit. Per això Déu li va recalcar: «No tinguis por de cap mena: Jahvè, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis» (Jos. 1:7-9). Aquelles paraules sens dubte van enfortir Josuè! I és evident que Déu estava amb ell ja que la gran conquesta de la Terra Promesa es va completar en només sis anys, el 1467 a. de la n. e.

DONES QUE VAN SER VALENTES

8. Quin exemple de fe i coratge ens va donar Rahab?

⁸ Al llarg dels segles, moltes dones  valentes s’han mantingut fermes al servir Jehovà amb valor. Per exemple, la prostituta Rahab de Jericó va posar fe en Déu, va ser valenta a l’amagar els dos espies que Josuè havia enviat i a l’indicar després un camí equivocat als servents del rei. Quan els israelites es van apoderar de Jericó, ella i els de casa seva van ser protegits. Rahab va abandonar la seva professió pecaminosa, va adorar Jehovà amb fidelitat i va arribar a ser una avantpassada del Messies (Jos. 2:1-6; 6:22, 23; Mt. 1:1, 5). Sens dubte va ser beneïda per la seva fe i el seu coratge!

9. Com van demostrar coratge Dèbora, Barac i Jael?

⁹ Després de la mort de Josuè pels volts del 1450 a. de la n. e., Déu va nomenar homes per jutjar Israel. Quan feia vint anys que Jabín, el rei de Canaan, oprimia els israelites, Déu va fer que la profetessa Dèbora motivés el jutge Barac a convocar deu mil homes a la muntanya de Tabor i a preparar-se per atacar Sisarà, el general de l’exèrcit de Jabín. Sisarà va entrar al torrent de Quison amb el seu exèrcit i nou-cents carros de guerra. Quan els israelites hi van baixar, Déu va provocar de sobte una inundació que va convertir el camp de batalla en un fangueig i els carros dels cananeus van quedar immobilitzats. Els homes de Barac van vèncer i «l’exèrcit en pes de Sisarà va caure a fil d’espasa». Pel que fa a Sisarà, es va refugiar a la tenda de Jael, però ella el va matar mentre dormia. Tal com Dèbora havia profetitzat a Barac, l’«honor» d’aquella victòria es va atribuir a una dona, Jael. Com que Dèbora, Barac i Jael van actuar amb valor, Israel «va estar tranquil durant quaranta anys» (Jut. 4:1-9, 14-22; 5:20, 21, 31). Molts homes i dones fidels han demostrat una fe i un coratge semblants.

EL QUE DIEM POT INFONDRE CORATGE

10. Per què es pot dir que les nostres paraules poden infondre coratge?

¹⁰ Les nostres paraules poden infondre coratge en els companys de creença. Al segle XI a. de la n. e., el rei David va dir al seu fill Salomó: «Sigues fort i coratjós i actua! No tinguis por ni t’acovardeixis, que Jahvè Déu, el meu Déu, és amb tu. Ell no et deixarà ni t’abandonarà fins que acabis tota l’obra del servei de la casa de Jahvè» (1 Par. [Cròn.] 28:20). Salomó va actuar amb coratge i va construir el meravellós temple de Jehovà a Jerusalem.

11. Com va afectar la vida d’un home el que va dir amb valentia una noieta d’Israel?

¹¹ Al segle X a. de la n. e., el cap de l’exèrcit siri Naaman, qui era leprós, es va beneficiar del que una noieta d’Israel  li va dir amb valentia. Els siris l’havien capturat i va arribar a ser serventa de Naaman. La noieta coneixia els miracles que Jehovà havia fet mitjançant Eliseu. Per tant, va dir a la dona de Naaman que si el seu marit anava a Israel, el profeta de Déu el curaria. Naaman així ho va fer, es va curar miraculosament i es va convertir en un adorador de Jehovà (2 Re. 5:1-3, 10-17). Si ets jove i estimes Déu com aquella noieta, ell et pot donar coratge per predicar a professors, companys de classe i altres.

12. Quin efecte van tenir les paraules del rei Ezequies en els seus súbdits?

¹² Les paraules ben escollides en temps difícils poden infondre coratge. Quan els assiris van marxar contra Jerusalem al segle VIII a. de la n. e., el rei Ezequies va dir als seus súbdits: «Sigueu forts i valents! No tingueu por, ni tremoleu davant el rei d’Assíria, ni davant tota la multitud que hi ha amb ell, que amb nosaltres hi ha més que no pas amb ell. Ell té un braç de carn, però nosaltres tenim Jahvè, el nostre Déu, per a auxiliar-nos i dur a terme els nostres combats». Quin efecte va tenir el que va dir? Doncs bé, «el poble es va animar amb les paraules d’Ezequies» (2 Par. 32:7, 8). Unes paraules com aquestes poden reforçar el nostre coratge i el d’altres cristians quan ens assetgen els perseguidors.

13. Per què va ser un exemple de coratge Abdies, el prefecte del rei Acab?

¹³ A vegades, el coratge es demostra amb el que no diem. Al segle X a. de la n. e., Abdies, el prefecte del rei Acab, va demostrar valor quan va amagar un centenar de profetes de Jehovà, «de cinquanta en cinquanta en una cova», per tal que no els matés la malvada reina Jezabel (1 Re. 18:4). Igual que Abdies, qui temia Déu, molts servents lleials de Jehovà de l’actualitat han demostrat coratge al no revelar informació sobre els seus companys de creença i, així, els han protegit dels perseguidors.

ESTER, UNA REINA VALENTA

14, 15. Com va demostrar la reina Ester fe i coratge, i amb quin resultat?

¹⁴ Al segle V a. de la n. e., la reina Ester, va demostrar gran fe i coratge quan el malvat Aman va tramar una conspiració per exterminar els jueus de tot l’Imperi persa. Com és lògic, van plorar i dejunar i, sens dubte, van orar de tot cor (Est. 4:1-3). La reina Ester estava molt angoixada. El seu cosí Mardoqueu li va enviar una còpia de l’edicte d’extermini que autoritzava la matança i li va recomanar que intercedís a favor dels seus companys jueus davant el rei. Però qualsevol que s’hi presentava sense haver estat cridat era condemnat a mort (Est. 4:4-11).

¹⁵ No obstant això, Mardoqueu va dir a Ester: ‘Si calles, l’alliberament vindrà d’una altra banda. I qui sap? Potser és en previsió d’una tal circumstància que has arribat a la reialesa’. Llavors Ester va instar a Mardoqueu a reunir els jueus a Susa perquè dejunessin per ella. Va dir: ‘També jo dejunaré de la mateixa manera’. Tot seguit va afegir: «Amb aquesta preparació, doncs, em presentaré davant del rei, malgrat la llei, i, si haig de morir, moriré» (Est. 4:12-17). Ester va actuar amb coratge i el llibre que porta el seu nom mostra que Déu va rescatar el Seu poble. En l’actualitat, tant els cristians ungits com els seus companys demostren un valor semblant davant les proves. I sempre tenen al seu favor Jehovà, ‘qui escolta les pregàries’(llegeix Salm 65:3 [65:2 en NM]; 118:6).

TINGUEM CORATGE

16. Quin exemple va donar Jesús per als joves?

¹⁶ En una ocasió, quan Jesús tenia  dotze anys, el van trobar al temple «assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes». A més, «tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes» (Lc. 2:41-50). Tot i que era jovenet, Jesús tenia la fe i el valor necessaris per fer preguntes a mestres de més edat al temple. Si els joves de la congregació tenen en compte l’exemple de Jesús, podran aprofitar al màxim les oportunitats per ‘respondre a qualsevol qui els demani raó de la seva esperança’ (1 Pe. 3:15).

17. Per què va instar Jesús els seus deixebles a tenir coratge, i per què hem d’actuar amb valor?

¹⁷ Jesús va instar la gent a tenir coratge (Mt. 9:2, 22, BCI). Dirigint-se als seus deixebles, va dir: «Mireu, s’acosta l’hora, i ja és ara, que sereu dispersats cadascun pel seu cantó i em deixareu sol; però no estic sol, perquè el Pare està en mi. Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món» (Jn. 16:32, 33, BEC). Igual que els primers deixebles de Jesús, ens enfrontem a l’odi del món però no hem d’arribar a ser com aquest. Reflexionar en l’exemple de coratge del Fill de Déu ens pot donar valor perquè aquest món no ens acabi contaminant. Ell el va vèncer i nosaltres també ho podem fer (Jn. 17:16; Jm. 1:27).

«CORATGE!»

18, 19. Com va demostrar fe i coratge l’apòstol Pau?

¹⁸ L’apòstol Pau va aguantar moltes proves. Una vegada, els jueus de Jerusalem l’haurien fet miques si els soldats romans no l’haguessin rescatat. El relat diu: «A la nit, se li aparegué el Senyor i li digué: “Coratge! Que així com has donat testimoniatge de mi a Jerusalem, així et cal fer-ho també a Roma”» (Ac. [Fe.] 23:11). Pau va actuar tal com li havia dit.

¹⁹ Sense por, Pau va reprendre els «arxiapòstols» perquè intentaven corrompre la congregació de Corint (2 Cor. 11:5; 12:11). A diferència d’ells, Pau va poder donar prova del seu apostolat amb empresonaments, pallisses, viatges plens de riscos, altres perills, fam, set i nits sense dormir, així com una profunda preocupació pels seus germans (llegeix 2 Corintis 11:23-28). Quin historial de fe i coratge! Tot això demostra que és Déu qui dóna la força.

20, 21. (a) Posa un exemple que demostri que tots ens hem d’armar de valor per encarar els reptes de la vida. (b) En quines circumstàncies necessitem coratge, i de què podem estar segurs?

²⁰ No tots els cristians sofriran intensa persecució. De tota manera, tots necessiten armar-se de valor per encarar els reptes de la vida. Per exemple, un jove de Brasil que era membre d’una banda va començar a estudiar la Bíblia i va veure la necessitat de fer canvis. Però normalment mataven qualsevol qui abandonés la banda. No obstant això, va orar i va mostrar amb les Escriptures al líder per què no en podia continuar formant part. Finalment, el van deixar marxar sense cap represàlia i va arribar a ser un publicador de Regne.

²¹ Cal coratge per predicar la bona nova. Els joves cristians necessiten aquesta qualitat per mantenir-se íntegres a l’escola. També fa falta valor al demanar dies de permís a la feina per tal d’assistir a totes les sessions d’un congrés. I la llista no s’acabaria mai. Independentment dels reptes que enfrontem, Jehovà escoltarà les nostres ‘pregàries de fe’ (Jm. 5:15). Sens dubte, Jehovà ens dóna el seu esperit sant perquè puguem ‘ser valents i molt ferms’!

[Preguntes d’estudi]

[Il·lustració de la pàgina 11]

Henoc va predicar amb coratge en un món malvat

[Il·lustració de la pàgina 12]

Jael va ser valenta i ferma