Una característica que pot corrompre la nostra ment: L’enveja

Napoleó Bonaparte la tenia. Juli Cèsar i Alexandre el Gran, també. Tot i que eren homes amb poder i glòria, tenien oculta en el cor una característica que pot corrompre la nostra ment. Tots tres envejaven algú.

«Napoléo envejava Cèsar, Cèsar envejava Alexandre [el Gran] i Alexandre segurament envejava Hèrcules, qui mai va existir», va escriure el filòsof britànic Bertrand Russell. L’enveja pot afligir qualsevol persona, independentment del seu èxit a la vida i de les riqueses i virtuts que pugui tenir.

L’enveja és un sentiment d’irritació envers els altres pel que posseeixen, com ara béns, prosperitat, avantatges o coses semblants. Una obra de consulta bíblica diferencia l’enveja de la gelosia quan diu: «La gelosia [...] es refereix al desig de tenir el benestar d’un altre i el mot enveja es refereix al desig de privar algú del que té». La persona envejosa no només desitja el que tenen els altres, sinó que se’n vol apropiar.

Fem bé d’examinar com pot sorgir l’enveja en el nostre interior i quines són les seves conseqüències. Sobretot cal que sapiguem què podem fer per evitar que l’enveja controli les nostres vides.

UN ESPERIT QUE POT AVIVAR LA FLAMA DE L’ENVEJA

A causa de la imperfecció, tots tenim una tendència a l’enveja, però hi ha diversos factors que la poden alimentar i enfortir (Jm. 4:5). L’apòstol Pau en va identificar un al dir que no ens hem de comparar amb els altres (Gàl. 5:26; 6:4). L’esperit competitiu, és a dir, comparar-nos amb els altres i voler demostrar que som millors que ells, pot fer que les nostres inclinacions imperfectes cap a l’enveja empitjorin. Dos cristians que es diuen Cristina i José * es van adonar d’aquesta veritat.

La Cristina, una pionera regular, ens diu: «Sovint m’adono que estic observant amb enveja els altres. Comparo el que ells tenen amb el que jo no tinc». Una vegada, mentre la Cristina estava menjant amb un superintendent itinerant i la seva esposa, es va adonar que tant ella com el seu marit, l’Eric, tenien més o menys la mateixa edat que aquella parella i que havien tingut assignacions semblants. Llavors, va exclamar: «El meu marit també és ancià! Com és que esteu al servei itinerant i nosaltres res de res?». La flama de l’enveja, avivada per l’esperit competitiu, no li va deixar veure l’excel·lent treball que tant ella com el seu marit estaven fent i la va fer sentir insatisfeta amb les seves vides.

En José desitjava ser ajudant de congregació. Quan van nomenar altres germans però a ell no, els va començar a envejar i a tenir sentiments negatius envers el coordinador del consell  d’ancians. «L’enveja va alimentar el meu odi cap aquest germà i va fer que dubtés de les seves intencions», ens confessa. «Quan l’enveja controla la teva vida, et centres només en tu i no pots pensar amb claredat.»

QUÈ APRENEM DELS EXEMPLES BÍBLICS

La Bíblia conté molts exemples amonestadors (1 Cor. 10:11). Alguns d’aquests ens mostren, no només com creix l’enveja, sinó també com corromp els qui permeten que els domini.

Per exemple, Caín, el primer fill d’Adam i Eva, es va enfadar quan Jehovà va acceptar el sacrifici d’Abel però no el seu. Caín podria haver solucionat aquesta situació, però estava tan encegat per l’enveja que va assassinar el seu germà (Gèn. 4:4-8). Amb raó la Bíblia parla de Caín com aquell «que era del Maligne», Satanàs (1 Jn. 3:12).

Els deu germans de Josep es morien d’enveja per la relació tan singular que tenia amb el seu pare. L’odi que tenien contra Josep va créixer quan els va relatar els seus somnis profètics fins al punt de voler matar-lo. Finalment, el van vendre com esclau i, d’una manera cruel, van fer que el seu pare pensés que havia mort (Gèn. 37:4-11, 23-28, 31-33). Anys després, van admetre el seu pecat quan van comentar entre ells: «Ben cert que avui expiem per causa del nostre germà. Vam veure la seva angoixa d’esperit, quan ens suplicava, i no el vam escoltar» (Gèn. 42:21; 50:15-19).

En el cas de Coré, Datan i Abirom, l’enveja va sorgir quan van comparar els seus privilegis amb els de Moisès i Aaron. Acusaven Moisès de ‘voler dominar damunt seu’ i d’alçar-se per damunt dels altres (Nom. 16:13). Però aquesta acusació era mentida (Nom. 11:14, 15). El mateix Jehovà havia nomenat Moisès però aquests rebels envejaven la seva posició. Finalment, l’enveja els va portar a ser destruïts per Jehovà (Sl. 106:16, 17).

El rei Salomó va presenciar fins on pot arribar l’enveja. La mare d’un nadó que havia mort va intentar enganyar la seva companya perquè pensés que el fill mort era el seu. Durant el judici posterior, la mentidera fins i tot va acceptar la idea de matar el nadó. Però Salomó es va assegurar que s’entregués el fill a l’autèntica mare (1 Re. 3:16-27).

L’enveja pot tenir conseqüències terribles. Els exemples bíblics esmentats mostren que pot portar a l’odi, la injustícia i l’assassinat. A més, en tots aquests casos la víctima no havia fet res per merèixer el que es va desencadenar contra ella. Podem fer alguna cosa per assegurar-nos que l’enveja no controli la nostra vida? Quins antídots podem prendre contra l’enveja?

ANTÍDOTS POTENTS

Cultivem amor fraternal. L’apòstol Pere va fer aquesta exhortació als cristians: «Purificades ja les vostres ànimes amb obediència a la veritat,  que implica un amor fraternal ben sincer, estimeu-vos de cor i ardorosament els uns als altres» (1 Pe. 1:22, BEC). Però, què és l’amor? L’apòstol Pau va escriure que la caritat, o amor, «és pacient, és bondadosa; la caritat no té enveja, no es vanagloria, no s’enorgulleix; no és insolent, no busca el propi interès» (1 Cor. 13:4, 5). Oi que cultivar aquest amor pels altres en el nostre cor reprimirà la tendència negativa a envejar? (1 Pe. 2:1.) Jonatan, en comptes d’envejar David, «se’l va estimar com a si mateix» (1 Sam. 18:1).

Relacionem-nos amb el poble de Déu. El compositor del Salm 73 sentia enveja del malvat que gaudia d’una vida de luxe sense problemes. De tota manera, va vèncer la seva enveja quan va anar «al santuari de Déu» (Sl. 73:3-5, 17, BCI). Relacionar-se amb companys de creença el va ajudar a reconèixer les benediccions que venien «d’estar prop de Déu» (Sl. 73:28). Assistir regularment a les reunions cristianes pot tenir el mateix efecte en nosaltres.

Fem el bé. Després d’observar com l’enveja i l’odi havien crescut dins de Caín, Déu li va dir que ‘obrés bé’ (Gèn. 4:7). Què implica per als cristians ‘obrar bé’? Jesús va manar: ‘Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot l’esperit i estima els altres com a tu mateix’ (Mt. 22:37-39). La satisfacció que resulta de centrar la vida a servir Jehovà i a ajudar les persones és el millor antídot contra els sentiments d’enveja. A més, participar significativament en la predicació del Regne i l’obra de fer deixebles és una bona manera de servir Déu i els altres. Així, obtindrem «la benedicció de Jahvè» (Prov. 10:22).

‘Alegrem-nos amb els qui estan alegres’  (Rm. 12:15). Jesús es va alegrar de l’èxit dels seus deixebles i va assenyalar que farien més del que ell havia fet a la predicació (Lc. 10:17, 21; Jn. 14:12). Com que servim Jehovà d’una manera unida, l’èxit de qualsevol de nosaltres és una benedicció per a tots (1 Cor. 12:25, 26). Per tant, quan altres reben més responsabilitat, oi que ens n’hauríem d’alegrar en lloc de sentir enveja?

NO ÉS UNA LLUITA FÀCIL

La lluita contra l’enveja pot ser llarga. La Cristina reconeix: «Encara tinc una forta tendència a l’enveja. Tot i que odio aquest sentiment, sempre és amb mi i l’he de contenir constantment». En José també ha tingut una lluita semblant. Ens diu: «Jehovà em va ajudar a apreciar les bones qualitats del coordinador del consell d’ancians». A més, comenta: «Una bona relació amb Déu no té preu».

Tots els cristians hem de lluitar contra «les obres de la carn», i l’enveja n’és una (Gàl. 5:19-21). Si no permetem que l’enveja ens controli, podem tenir una vida més feliç i alegrar Jehovà, el nostre Pare celestial.

[Nota]

[Comentari de la pàgina 17]

‘Alegrem-nos amb els qui estan alegres’