Com dónes consell?

T’han demanat alguna vegada consell? Potser t’han fet preguntes com ara: «I tu, què faries? Aniries a aquesta reunió social? Emprendries aquesta trajectòria professional? Festejaries amb aquesta persona?».

Pot ser que algú busqui la teva ajuda a l’hora de prendre decisions que poden influir en la seva relació amb amics, família o, fins i tot, Jehovà. En què basaràs la teva resposta? Què sols fer quan dónes consell? Segons Proverbis 15:28 (BEC), «el cor del just medita abans de respondre» tant se val que el tema sembli insignificant com que sigui de pes. Vegem com els següents cinc principis de la Bíblia ens poden ajudar quan donem consell.

1 Discerneix quina és la situació real.

«Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit» (PROV. 18:13, BCI).

Per donar un bon consell hem d’entendre les circumstàncies i el punt de vista de qui el demana. Per exemple, imagina’t que algú et pregunta quin és el millor camí per arribar a casa teva. Què hauries de saber primer per ajudar-lo? Oi que difícilment li podries indicar quin és el millor camí sense saber on es troba? De la mateixa manera, per donar l’orientació adequada, hem de saber «on es troba» qui demana el consell, és a dir, les seves circumstàncies i punt de vista. Creus que hi pot haver circumstàncies que desconeixem i que podrien influir en el consell que donem? Si no coneixem bé la seva situació, el nostre consell el pot confondre encara més (Lc. 6:39).

Determina fins a quin punt ha investigat la qüestió. També seria assenyat fer-li preguntes com aquestes: «Quins principis bíblics et poden ajudar a prendre una decisió?», «Quines opcions tens i quins són els seus pros i contres?», «Quina investigació has fet ja?» o «Com t’han ajudat els ancians de congregació, els teus pares o la persona que t’ensenya de la Bíblia?».

Les seves respostes ens ajudaran a discernir quins esforços està fent per prendre una decisió i ens permetran tenir en compte el que altres ja li han dit quan li donem consell. També hem de discernir si la persona només està buscant algú qui li «afalagui les orelles» amb el consell que vol escoltar (2 Tim. 4:3, BCI).

  2 No et precipitis a respondre.

«Que tothom sigui prompte a escoltar, lent a parlar» (JM. 1:19).

A vegades, responem ràpidament perquè pensem que és el millor per a la persona. Però, creus que seria assenyat, sobretot si es tracta d’un tema que encara no hem investigat a fons? Proverbis 29:20 (BCI) ens diu: «Veus un home que parla sense pensar-s’hi? Pots esperar més d’un neci que no pas d’ell».

Cal que dediquis temps per assegurar-te que el teu consell està en completa harmonia amb la saviesa de Déu. Pregunta’t: Ha influït la manera de pensar i «l’esperit del món» en la meva opinió? (1 Cor. 2:12, 13.) Recorda que no n’hi ha prou només amb bones intencions. Quan Jesús va dir que sofriria i moriria, l’apòstol Pere li va aconsellar que fos bondadós amb ell mateix i va exclamar: «No et passarà res d’això!». Què aprenem de la reacció de Pere? Doncs que si no anem amb compte, fins i tot una persona sincera pot promoure que no es tingui «al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes» (Mt. 16:21-23, BEC). Al cap i a la fi, oi que la nostra experiència és molt més limitada que la saviesa de Déu? Per tant, quanta importància té pensar abans de parlar! (Job 38:1-4; Prov. 11:2.)

3 Aplica la Paraula de Déu amb humilitat.

«No faig res pel meu compte, sinó que dic això segons les instruccions del Pare» (JN. 8:28).

Si et demanen consell, diràs: «Si jo fos tu,...»? Fins i tot si la resposta sembla òbvia, faràs bé d’aprendre del model d’humilitat i modèstia que va posar Jesús. Ell tenia molta més experiència i saviesa que qualsevol humà. Tot i així, va dir: «Jo no he parlat pel meu compte, sinó que el Pare [...] ell mateix m’ha prescrit el que havia de dir i de predicar» (Jn. 12:49, 50). En efecte, el consell i les ensenyances de Jesús sempre es van basar en la voluntat del seu Pare.

Per exemple, a Lluc 22:49 llegim que els deixebles de Jesús li van preguntar si havien de lluitar quan estava a punt de ser arrestat. De fet, un d’ells va fer servir l’espasa per defensar-lo. El relat paral·lel de Mateu 26:52-54 mostra que Jesús, fins i tot en aquella situació, va dedicar temps a raonar amb el deixeble sobre la voluntat de Jehovà. Atès que Jesús coneixia els principis de Gènesi 9:6 i les profecies del Salm 22 i d’Isaïes 53, estava preparat per donar sàvies instruccions que sens dubte van salvar vides i van complaure Jehovà.

  4 Utilitza la teva biblioteca teocràtica.

«Qui és el servent fidel i assenyat a qui l’amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l’aliment al temps degut?» (MT. 24:45, BCI).

Jesús ha nomenat el servent fidel perquè ens doni aliment espiritual vital. Per això, abans de donar consell respecte a problemes importants, dediques temps a investigar a fons en les publicacions basades en la Bíblia?

Tens a l’abast clara i abundant informació a l’Índice de las publicaciones Watch Tower i a la Watchtower Library. * Quin error seria passar per alt tota aquesta informació! Hi trobem milers d’entrades amb molts articles que poden ajudar qui busca consell. Així doncs, tens traça a l’hora d’ajudar altres a investigar i comparar els principis bíblics per prendre una bona decisió? Tal com un GPS pot mostrar a una persona on es troba i guiar-la fins a la seva destinació, les publicacions la poden ajudar a veure on és i a discernir com mantenir-se en el camí que porta a la vida.

Molts ancians han ensenyat als publicadors a buscar articles mitjançant l’ús de l’Índice o la Watchtower Library. Així, els han ajudat a posar en pràctica les Escriptures al dia a dia. És a dir, no només els ajuden a solucionar les seves principals preocupacions, sinó també a desenvolupar l’hàbit d’investigar i confiar en les provisions espirituals de Jehovà. Amb tot plegat, els publicadors «tenen els sentits exercitats per a discernir el bé i el mal» (Heb. 5:14).

5 No prenguis decisions per altres.

«Cadascú ha de dur la pròpia càrrega» (GÀL. 6:5, BEC).

Al cap i a la fi, cadascú ha d’escollir quin consell seguirà. Jehovà ens dóna a tots la llibertat de decidir si volem seguir els seus principis o no (Deut. 30:19, 20). Algunes situacions impliquen diversos principis bíblics i, en darrera instància, és la persona que està buscant consell qui té l’última paraula. Ara bé, segons el tema o l’edat de la persona que ens demana consell, cal que ens fem aquesta pregunta: De debò tinc autoritat per tractar aquest assumpte? És millor que algunes qüestions les tractin els ancians de congregació, o els pares si és el cas d’un jove.

[Nota]

[Requadre/​Il·lustració de la pàgina 8]

Una idea per a l’Adoració en família

Com a tema d’estudi, per què no investigues la resposta a les preguntes que últimament t’hagin plantejat? Quins articles i principis bíblics trobes que puguin ajudar la persona que ha fet la pregunta? A tall d’exemple, imagina’t que un germà o germana et pregunta sobre festejar amb algú. En primer lloc, amb l’ajuda de l’Índice i la Watchtower Library busca les matèries que hi estan més relacionades, com ara les entrades «Concertar citas» o «Matrimonio». Tot seguit dóna un cop d’ull a les subentrades per localitzar les que més apliquin a la situació. Fixa’t també en si sota una entrada principal hi ha algun «Véase también», el qual et pot portar a una altra entrada molt més relacionada amb el tema que investigues.

[Requadre de la pàgina 9]

Mitjançant la seva organització, Jehovà ens posa a l’abast provisions que ens permeten tant rebre com donar el millor consell. De fet, Eclesiastès 12:11 ens diu: «Les dites dels savis són com burxes de bou, i com estaques que fermen els caps de ramat: provenen d’un sol pastor». Tal com «burxes de bou», és a dir, varetes acabades en punta que s’usen per guiar animals de tir, el consell amorós i assenyat guia les persones sinceres en la direcció correcta. De la mateixa manera que les «estaques» s’utilitzen per construir estructures sòlides, el bon consell aconsegueix resultats estables. Els savis troben un plaer immens a l’analitzar «les dites» que reflecteixen la saviesa de Jehovà, el seu «sol pastor».

Per tant, cal que imitem el Pastor quan aconsellem. Quin honor escoltar aquells qui ens demanen guia i donar consell pràctic sempre que puguem! Si el basem en els principis bíblics, serà encertat i potser contribuirem al benefici etern de qui ens escolti.