Mantinguem el sentit d’urgència
Mantinguem el sentit d’urgència
«Predica la paraula, insisteix» (2 TIM. 4:2).
HO POTS EXPLICAR?
Per què van predicar amb urgència els cristians del segle primer?
Com podem mantenir un sentit d’urgència, o ‘predicar amb insistència’?
Per què la predicació és més urgent que mai?
1, 2. Quines preguntes ens hem de fer quan se’ns mana que prediquem ‘amb insistència’?
AQUELLS que treballen salvant vides normalment ho fan amb un sentit d’urgència. Per exemple, els bombers surten a corre-cuita quan hi ha una emergència perquè saben que hi ha vides en joc.
2 Els testimonis de Jehovà volem ajudar les persones a salvar-se. Per aconseguir-ho ens prenem molt seriosament la comissió de predicar la bona nova del Regne, però això no vol dir que anem amunt i avall sense parar-nos a pensar. Per tant, què volia dir l’apòstol Pau quan va exhortar: «Predica la paraula, insisteix»? (2 Tim. 4:2.) Com podem ‘predicar amb insistència’, o amb un sentit d’urgència? I per què és tan urgent?
PER QUÈ ÉS URGENT LA PREDICACIÓ?
3. Quin resultat pot tenir que les persones acceptin o rebutgin el missatge del Regne?
3 Si pensem en l’efecte que pot tenir la nostra predicació, segurament sentirem la necessitat urgent de parlar als altres de la bona nova (Rm. 10:13, 14). La Paraula de Déu diu: «Si dic a l’impiu: ‘Has de morir’, però ell es converteix del seu pecat i practica el dret i la justícia, [...] viurà i no morirà. No seran tinguts més en compte tots els pecats que ha comès» (Ez. 33:14-16). En efecte, la Bíblia diu als qui ensenyen el missatge del Regne: «Et salvaràs a tu mateix i els qui t’escolten» (1 Tim. 4:16; Ez. 3:17-21).
4. Per què era urgent predicar en el segle primer a causa de l’apostasia?
4 Per entendre per què Pau va exhortar Timoteu a predicar amb urgència, analitzem part del context del versicle temàtic: «Predica la paraula, insisteix [...] amb molta paciència i doctrina. Perquè vindrà un temps que no suportaran més el sa magisteri, sinó que, segons els propis desigs, aplegaran un munt de mestres per la pruïja d’escoltar; apartaran l’orella de la veritat i es decantaran a les faules» (2 Tim. 4:2-4). Jesús havia predit que sorgiria l’apostasia (Mt. 13:24, 25, 38). Per això era urgent que Timoteu prediqués «la paraula», fins i tot dins la congregació, a fi que els cristians no es deixessin enganyar per l’atractiu de les ensenyances falses. Els hi anava la vida! Quina és la situació actual?
5, 6. Quines ensenyances vol creure la gent?
5 Avui dia hi ha més apostasia i està més estesa (2 Tes. 2:3, 8). Quines ensenyances fan que les persones busquin mestres «per la pruïja d’escoltar», és a dir, perquè els diguin el que volen sentir? A molts llocs s’ensenya l’evolució amb fervor religiós. Tot i que es presenta en termes científics, gairebé s’ha convertit en una mena de religió, que ha afectat el punt de vista que la gent té de Déu i dels altres. Una altra idea molt comuna és que Déu no s’interessa per nosaltres i, per tant, no ens hem d’interessar en ell. Per què són tan atractives aquestes ensenyances que fan endormiscar milions de persones en sentit espiritual? Les dues ensenyances tenen implícit el mateix missatge: «Pots fer el que vulguis perquè ningú et demanarà comptes». Això és el que molts volen sentir (llegeix Salm 10:4).
6 Hi ha altres ensenyances que la gent vol creure. Per exemple, alguns que encara van a l’església volen que els mestres religiosos els diguin: «Déu t’estima facis el que facis». Aquests mestres convencen els feligresos que les cerimònies, les misses, les festes religioses i les imatges tenen la benedicció de Déu, i d’aquesta manera els diuen el que volen sentir. Que poc conscients són del perill en què es troben! (Sl. 115:4-8.) Tot i així, si els despertem del son espiritual i els ajudem a entendre el que realment ensenya la Bíblia, rebran les benediccions del Regne de Déu.
QUÈ SIGNIFICA INSISTIR AMB URGÈNCIA A LA PREDICACIÓ
7. Com podem demostrar que insistim amb urgència?
7 Un bon cirurgià ha de posar tots els sentits en la seva feina, ja que la vida del pacient està en joc. Quan ens concentrem en la predicació, demostrem que insistim amb urgència. Això ho podem fer si pensem en els temes, les preguntes i la informació que interessen les persones. El sentit d’urgència també farà que adaptem el nostre horari al de les persones del territori, per visitar-les en el moment que estiguin més disposades a rebre’ns (Rm. 1:15, 16; 1 Tim. 4:16).
8. De quina altra manera demostrem sentit d’urgència?
8 Tenir un sentit d’urgència també implica establir prioritats (llegeix Gènesi 19:15). Per exemple, imagina’t que el metge et dóna els resultats d’una prova i et diu seriosament: «La situació és greu. Com a molt tens un mes per fer-hi alguna cosa». Segurament no sortiràs escopetejat de la consulta com ho fa un bomber quan hi ha una emergència, sinó que probablement acceptaràs les recomanacions que et doni, tornaràs a casa i pensaràs seriosament en les teves prioritats.
9. Per què podem dir que Pau va predicar a Efes amb un sentit d’urgència?
9 Per les paraules que va dirigir als ancians d’Efes explicant-los com havia predicat al districte d’Àsia podem veure el sentit d’urgència de Pau (llegeix Actes [Fets] 20:18-21). Sembla que des del primer dia va estar molt ocupat predicant casa per casa. A més, durant dos anys va seguir un horari regular de predicació, ja que «cada dia predicava a l’escola d’un tal Tirà» (Ac. 19:1, 8-10). Queda clar que el sentit d’urgència va influenciar la seva rutina. Quan a nosaltres se’ns recorda que prediquem amb urgència, no hem de sentir que és una responsabilitat massa gran, però hem de fer que sigui una prioritat a la nostra vida.
10. Per què hem d’estar contents que els cristians de fa uns cent anys actuessin amb urgència?
10 Un petit grup d’Estudiants de la Bíblia va començar a predicar abans de 1914. El seu exemple ens ensenya què significa tenir un sentit d’urgència. Malgrat que tan sols eren uns milers, es van adonar que era urgent predicar, i ho van fer amb entusiasme. Van publicar sermons a centenars de diaris i van presentar un programa de diapositives a color i pel·lícules anomenat «Fotodrama de la creació». D’aquesta manera van arribar a milions de persones amb la bona nova. Si no haguessin tingut un sentit d’urgència, quants de nosaltres hauríem escoltat el missatge del Regne? (llegeix Salm 119:60.)
NO PERDIS EL SENTIT D’URGÈNCIA
11. Per què han perdut alguns el sentit d’urgència?
11 Les distraccions poden fer que ens oblidem de la importància de la predicació. El món de Satanàs està dissenyat perquè estiguem absorts a assolir objectius personals i altres assumptes menys importants (1 Pe. 5:8; 1 Jn. 2:15-17). Alguns que en un temps havien posat el servei a Jehovà en primer lloc van perdre el sentit d’urgència. Per exemple, Dimàs, un cristià del segle primer, havia col·laborat amb Pau, però es va deixar captivar pel món de Satanàs. En comptes de donar prioritat a animar-lo en temps de dificultats, el va abandonar (File. 23, 24; 2 Tim. 4:10).
12. Quina oportunitat tenim ara, i quines tindrem en el futur?
12 Si volem mantenir el sentit d’urgència, hem de lluitar contra l’impuls de gaudir de tot el que aquesta vida ofereix. Ens hem d’esforçar «a fi d’assolir la vida veritable» (1 Tim. 6:18, 19). Segurament creus que sota el Regne de Déu tindrem infinites oportunitats de gaudir d’activitats interessants per sempre. Però avui dia, ajudar els altres a sobreviure a l’Harmaguedon és una oportunitat única.
13. Com podem mantenir el sentit d’urgència ara que som cristians?
13 La majoria de persones cometen la imprudència d’adormir-se en sentit espiritual. Què ens pot ajudar a nosaltres a no perdre el sentit d’urgència? No oblidem que abans també dormíem en la foscor. Però ens van despertar, i com va dir Pau, Crist ens va il·luminar i ara tenim el privilegi de ser portadors de llum (llegeix Efesis 5:14). A continuació Pau va dir: «Mireu, doncs, atentament com us heu de comportar, no sigueu desassenyats, sinó gent de seny, mirant de treure bé del moment present, ja que els dies que vivim són dolents» (Ef. 5:15, 16). En mig de tota la maldat d’aquest món, hem de comprar temps per a activitats que ens ajudin a mantenir-nos desperts en sentit espiritual.
VIVIM EN UN MOMENT DECISIU
14-16. Per què la predicació és més urgent que mai?
14 Predicar sempre ha estat urgent, però ara ho és més que mai. El senyal compost que la Bíblia descriu s’ha fet evident des de 1914 (Mt. 24:3-51). Mai abans la supervivència de la humanitat ha estat tan amenaçada com ara. Malgrat els acords recents entre les superpotències, encara hi ha uns dos mil caps nuclears preparats per ser llançats. Les autoritats han informat centenars de casos de material nuclear «perdut». Pot ser que part d’aquest material el tinguin terroristes? Els qui estudien aquest tema diuen que un terrorista pot iniciar una guerra que fàcilment destrueixi la humanitat. De tota manera, la guerra no és l’única amenaça per als humans.
15 Un informe fet l’any 2009 per The Lancet i la University College London explica que el canvi climàtic és l’amenaça més gran del segle XXI, i continua dient: « En les properes dècades el canvi climàtic afectarà la salut de gran part de les persones, i amenaçarà la vida i el benestar de milers de milions d’éssers humans». Els efectes d’aquest canvi climàtic, com ara l’augment del nivell del mar, les sequeres, les inundacions, les epidèmies, els huracans i les guerres provocades per la falta de recursos podrien causar destrucció arreu del planeta. La guerra i els desastres són una amenaça real per a la humanitat.
16 Hi ha qui pensa que l’amenaça d’una guerra nuclear pot provocar que es compleixi «el senyal». Tot i així, la majoria no entén el significat real d’aquests esdeveniments. Han estat patents durant dècades, i han indicat que la presència de Crist és una realitat i que el món de Satanàs acabarà aviat (Mt. 24:3). Mai abans s’han fet evidents tants aspectes del senyal. Per tant, és hora que les persones despertin del son espiritual. Com les podem despertar? Amb la predicació.
17, 18. (a) Com ens afecta el temps en què vivim? (b) Què pot fer canviar el punt de vista de les persones sobre el missatge del Regne?
17 Queda poc temps per demostrar que estimem Jehovà i perquè s’acabi l’obra de predicar que se’ns ha assignat per als darrers dies. Per això, les paraules que Pau va dirigir als cristians de Roma tenen encara més significat per a nosaltres: «Sabeu prou bé en quin temps vivim, i que ja és hora de desvetllar-nos; perquè ara la salvació és més prop nostre que no quan vam creure» (Rm. 13:11).
18 Els esdeveniments predits per als darrers dies poden fer algunes persones conscients de la seva necessitat espiritual. Altres s’adonen que l’ésser humà necessita ajuda quan veuen que els governs humans no poden solucionar les crisis econòmiques, les amenaces nuclears, la delinqüència o la destrucció del medi ambient. D’altres fins i tot reconeixen aquesta necessitat espiritual per coses que els passen a casa, com ara els problemes de salut, un divorci o la mort d’un ésser estimat. Si participem en el ministeri, els podrem ajudar.
MOTIVATS PEL SENTIT D’URGÈNCIA
19, 20. Com ha fet el sentit d’urgència que molts cristians canviïn el seu estil de vida?
19 El sentit d’urgència ha motivat molts germans a ampliar el seu ministeri. Per exemple, una parella jove de l’Equador va decidir simplificar la seva vida després d’escoltar el programa del congrés especial d’un dia de 2006 «Mantengamos el ojo sencillo». Van fer una llista del que no necessitaven, i en tres mesos ja s’havien mudat del seu apartament de tres habitacions a un altre amb només una. Van vendre alguns objectes personals i van quedar lliures de deutes. Poc després van emprendre el servei de pioner auxiliar i van acceptar el suggeriment del superintendent de circuit d’anar a servir a una congregació amb més necessitat.
20 Un germà nord-americà va escriure: «L’any 2006, després de trenta anys batejats, la meva dona i jo vam assistir a un congrés. Quan tornàvem a casa després del programa, vam parlar de com podíem posar en pràctica el consell de simplificar les nostres vides (Mt. 6:19-22). Teníem tres cases, terres, cotxes de luxe, un vaixell i una autocaravana. Ens vam adonar que, com a cristians, no havíem actuat sàviament. Per tant, ens vam posar la meta del servei a temps complet. L’any 2008 ens vam unir a la nostra filla en el servei com a pioners regulars. Quina alegria hem tingut de treballar colze a colze amb els germans! Des de llavors hem pogut servir on hi ha més necessitat. Fer més per Jehovà ens ha apropat més a ell, i veure com s’il·lumina la cara de les persones quan escolten i entenen la veritat ens omple molt».
21. Què ens mou a actuar?
21 Sabem que aviat al malvat món de Satanàs li sobrevindrà el «dia del judici i de l’extermini dels homes impius» (2 Pe. 3:7). Conèixer el que diu la Bíblia ens motiva a declarar amb entusiasme la gran tribulació que s’apropa i el món nou que vindrà després. Per tant, continuem insistint amb urgència en la predicació per donar a les persones una esperança de debò. Si participem al màxim en aquesta tasca urgent, demostrarem que de veritat estimem Jehovà i les persones.
[Preguntes d’estudi]
