No mirem enrere
No mirem enrere
«Ningú que, tenint posada la mà a l’arada, miri enrera, no és bo per al Regne de Déu» (LC. 9:62).
COM RESPONDRIES?
Per què cal que ‘ens recordem de la dona de Lot’?
En quines tres coses no hem de pensar massa?
Com ens mantenim al pas amb l’organització de Jehovà?
1. Quina advertència va donar Jesús, i quina pregunta sorgeix?
JESUCRIST, fa gairebé dos mil anys, va donar la següent advertència: «Recordeu-vos de la dona de Lot» (Lc. 17:32). Aquesta contundent advertència és ara més important que mai. Però què va voler dir Jesús? Els jueus que l’escoltaven no van necessitar cap explicació. Sabien què li havia passat a l’esposa de Lot. Mentre fugia de Sodoma amb la seva família, va ser desobedient, va mirar enrere i es va convertir en una columna de sal (llegeix Gènesi 19:17, 26).
2. Per quines possibles raons va mirar enrere la dona de Lot, i quin preu va haver de pagar?
2 Ara bé, per què va mirar enrere la dona de Lot? Sentia curiositat? Li costava creure el que estava passant? Li faltava fe? O va mirar enrere perquè enyorava tot el que havia deixat a Sodoma? (Lc. 17:31.) Sigui quin sigui el motiu que va fer que mirés enrere, la seva desobediència li va costar la vida. Pensa en això: va morir el mateix dia que els depravats habitants de Sodoma i Gomorra. Així doncs, no ens sorprèn que Jesús digués: «Recordeu-vos de la dona de Lot».
3. Com va destacar Jesús que no hem de mirar enrere?
3 Nosaltres també vivim en una època en la qual és vital que no mirem enrere en sentit figurat. Jesús va destacar aquesta idea quan va respondre a un home que li havia demanat si podia tornar per acomiadar-se de la família abans d’arribar a ser deixeble. Jesús va dir: «Ningú que, tenint posada la mà a l’arada, miri enrera, no és bo per al Regne de Déu» (Lc. 9:62). Amb aquesta resposta, estava sent rígid o poc raonable? En absolut. Sabia que aquella petició era només una excusa per evadir la responsabilitat. Jesús va descriure aquella falta de decisió com si aquell home estigués mirant les coses que deixava enrere. Què passaria si el llaurador momentàniament mirés enrere mentre llaura o deixés anar l’arada i es girés? De les dues maneres es distrauria i perjudicaria el seu treball.
4. En què hem de fixar la mirada?
4 En comptes de centrar-nos en el passat, hem de mantenir la mirada fixa en el que ha de venir. A Proverbis 4:25 s’expressa amb claredat aquesta idea així: «Que els teus ulls mirin sempre ben dret, i les teves parpelles apuntin rectes endavant».
5. Quina raó tenim per no mirar les coses que deixem enrere?
5 Tenim una bona raó per no mirar les coses que deixem enrere. Quina? Vivim als «darrers dies» (2 Tim. 3:1). Ens apropem no tan sols a l’aniquilació de dues ciutats malvades sinó a la destrucció de tot l’ordre de coses mundial. Què ens ajudarà a evitar que ens distraguem com l’esposa de Lot? Per començar, cal que identifiquem algunes coses que hem deixat enrere i que ens podem sentir temptats a mirar (2 Cor. 2:11). Vegem-ne algunes i com podem evitar fixar-hi la mirada.
ELS VELLS TEMPS
6. Per què no ens podem fiar sempre de la nostra memòria?
6 Un clar perill és una visió distorsionada dels vells temps. No ens podem fiar sempre de la nostra memòria. Pot ser que, sense adonar-nos-en, minimitzem els problemes que vam tenir i a la vegada exagerem les alegries viscudes. Així, sembla que les coses eren molt millors de com van ser en realitat. Aquest record distorsionat pot fer que enyorem els vells temps. Però la Bíblia ens dóna aquesta advertència: «No diguis pas: “Com és que els temps d’abans eren millors que els d’ara?” És de poc seny una pregunta així» (Ecl. 7:10). Per què és tan perillosa aquesta manera de pensar?
7-9. (a) Què els va passar als israelites a Egipte? (b) Quines raons tenien els israelites per alegrar-se? (c) Per què es van començar a queixar i murmurar els israelites?
7 Vegem què els va passar als israelites dels dies de Moisès. Tot i que el poble d’Israel inicialment era considerat com convidat a la terra d’Egipte, després de la mort de Josep, els egipcis «li imposaren capatassos per fatigar-lo amb tasques dures» (Èx. 1:11). Amb el temps, el poble de Déu es va enfrontar a una mena de genocidi quan el Faraó va intentar limitar-ne la quantitat (Èx. 1:15, 16, 22). Per això no ens sorprèn que Jehovà digués a Moisès: «He vist l’angoixa del meu poble a l’Egipte i he sentit el seu clam per culpa dels seus capatassos. Em faig càrrec dels seus dolors» (Èx. 3:7).
8 T’imagines quina alegria van sentir els israelites quan van sortir com a poble lliure de la terra on havien viscut en esclavitud? D’una manera espectacular havien vist el poder de Jehovà quan va portar les deu plagues sobre l’orgullós Faraó i el seu poble (llegeix Èxode 6:1, 6, 7). De fet, finalment els egipcis no només van permetre que els israelites marxessin en llibertat, sinó que els van instar que s’afanyessin a anar-se’n. Com? Els van donar tanta quantitat d’or i plata que, amb raó, es va poder dir que «van espoliar els egipcis» (Èx. 12:33-36). Els israelites es van alegrar molt quan van veure la destrucció de Faraó i del seu exèrcit al mar Roig (Èx. 14:30, 31). Oi que presenciar aquests emocionants successos hauria d’enfortir la fe?
9 Però sembla mentida que poc temps després d’aquell miraculós alliberament el mateix poble comencés a murmurar i queixar-se. Per què? Pel menjar! Se sentien insatisfets amb les provisions de Jehovà i es queixaven: «Com recordem el peix que per no res menjàvem a l’Egipte, els cogombres, els melons, els porros, les cebes, els alls! I ara estem decaiguts, no hi ha res; no veiem més que el mannà!» (Nom. 11:5, 6). El seu punt de vista s’havia distorsionat de tal manera que fins i tot volien tornar a la terra on havien viscut en esclavitud (Nom. 14:2-4). Els israelites van mirar les coses que havien deixat enrere i van perdre el favor de Jehovà (Nom. 11:10).
10. Què aprenem de l’exemple dels israelites?
10 Quina lliçó en podem aprendre? Quan tinguem problemes i dificultats, no ens hem de centrar en allò que pot semblar haver estat positiu en el passat, potser fins i tot abans que coneguéssim la veritat. Tot i que no és incorrecte meditar sobre les lliçons que hem après d’experiències viscudes o assaborir records preuats, cal que mantinguem una actitud equilibrada i realista pel que fa al passat. Si no fem això, podríem agreujar el sentiment d’insatisfacció envers les nostres circumstàncies actuals i estar temptats a tornar a la nostra anterior manera de viure (llegeix 2 Pere 2:20-22).
ELS SACRIFICIS DEL PASSAT
11. Com veuen alguns els sacrificis que van fer en el passat?
11 És trist dir-ho, però alguns miren enrere i veuen els sacrificis que van fer com oportunitats perdudes. Potser vas tenir l’oportunitat d’obtenir una educació superior, prominència o seguretat econòmica, però vas decidir no anar darrere d’aquestes coses. Molts germans i germanes han renunciat a treballs ben pagats al camp dels negocis, de l’esport, de l’educació o de l’entreteniment. Però el temps ha passat i la fi encara no ha arribat. Ara pregunta’t: somio despert en allò que podria haver passat si no hagués fet aquells sacrificis?
12. Com se sentia Pau pel fet d’haver deixat enrere moltes coses?
12 L’apòstol Pau va renunciar a moltes coses per seguir Crist (Fili. 3:4-6). Com se sentia per haver-les deixat enrere? Ens diu: «Aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues». Però, per què? Ens segueix explicant: «Tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell» (Fili. 3:7, 8, BCI). * Tal com una persona que llença les escombraries no lamenta després la seva pèrdua, a Pau no li sabia greu haver deixat enrere cap de les oportunitats seglars que havia tingut. Ja no considerava que valguessin la pena.
13, 14. Com podem imitar l’exemple de Pau?
13 Què ens ajudarà si comencem a especular sobre les suposades oportunitats perdudes? Doncs bé, seguir l’exemple de Pau. Com? Analitzant el valor d’allò que tens ara. Has aconseguit una inestimable relació amb Jehovà, qui et considera una persona fidel (Heb. 6:10). A més, pensa: quins avantatges materials et pot oferir el món que ni de bon tros es puguin comparar amb les benediccions espirituals presents i futures? (Llegeix Marc 10:28-30.)
14 Després Pau esmenta una ajuda per continuar sent fidels. Diu que ell estava ‘oblidant-se d’allò que havia deixat darrere seu i llançant-se vers allò que tenia al seu davant’ (Fili. 3:13). Fixa’t que Pau destaca dos passos necessaris. D’una banda, hem d’oblidar les coses que deixem enrere i no malgastar energia i temps valuosos preocupant-nos-hi massa. D’altra banda, com un corredor prop de la línia de meta, cal que ens esforcem i ens mantinguem concentrats en el que tenim al davant.
15. Com ens beneficia meditar sobre l’exemple de fidels servents de Déu?
15 Quan meditem sobre l’exemple de fidels servents de Déu tant del present com del passat, podem obtenir una motivació addicional per seguir endavant en comptes de mirar les coses que hem deixat enrere. Per exemple, si Abraham i Sara haguessin continuat pensant en Ur, «haurien tingut oportunitat de tornar-hi» (Heb. 11:13-15). Però no hi van tornar. Un altre bon exemple és Moisès. La primera vegada que va marxar d’Egipte va deixar enrere molt més del que qualsevol israelita hi deixaria en el futur. De tota manera, no hi ha constància que sentís enyorança pel que fa a aquelles coses. Al contrari, el registre bíblic ens explica que «considerava una riquesa més gran que els tresors de l’Egipte l’oprobi del Crist, perquè tenia la mirada fixa en la recompensa» (Heb. 11:26).
MALES EXPERIÈNCIES DEL PASSAT
16. Com ens poden afectar les experiències del passat?
16 No totes les experiències viscudes poden semblar positives. Potser estem afeixugats pel record de pecats o errors del passat (Sl. 51:5 [51:3 en NM]). És possible que encara sentim la punxada d’un ferm consell que ens han donat (Heb. 12:11). A més, tal vegada no podem deixar de pensar en una injustícia que vam patir o en el que vam pensar que no era just (Sl. 55:3 [55:2 en NM]). Com ens podem assegurar que aquestes experiències no ens facin centrar el pensament en les coses que hem deixat enrere? Vegem tres exemples.
17. (a) Per què es va descriure Pau com «el més ínfim de tots els sants»? (b) Què va permetre que Pau no se sentís desbordat pels seus pensaments negatius?
17 Errors del passat. L’apòstol Pau es va descriure com «el més ínfim de tots els sants» (Ef. 3:8). Per què se sentia així? Ens explica: «Perquè vaig perseguir l’Església de Déu» (1 Cor. 15:9). T’imagines com es devia sentir Pau quan es trobava amb algú que ell mateix abans havia perseguit? No obstant això, en comptes de permetre que aquests pensaments negatius el desbordessin, Pau se centrava en la bondat immerescuda que se li havia mostrat (1 Tim. 1:12-16). L’agraïment que sentia l’incitava a predicar. La seva anterior conducta pecadora estava entre les coses que Pau s’havia proposat oblidar. Si també ens centrem en la misericòrdia que Jehovà ens ha mostrat, evitarem que ens esgoti un excés d’angoixa pel que fa a coses del passat que no podem canviar. Així podrem utilitzar les forces per posar-nos mans a l’obra.
18. (a) Què pot passar si mirem d’una manera negativa el consell que ens han donat? (b) Com podem tenir en compte les paraules de Salomó pel que fa a acceptar consell?
18 Consell dolorós. I si ens sentim temptats a mirar enrere amb ressentiment algun consell que ens han donat? Això no només ens pot fer mal sinó també afeblir i desanimar (Heb. 12:5). És possible que menyspreem el consell perquè l’hem refusat, o que ens desanimem perquè l’hem acceptat però després ens hem rendit. Sigui com sigui, el resultat és idèntic: en realitat no permetem que el consell ens beneficiï i refini. És molt millor tenir en compte aquestes paraules de Salomó: «Arrapa’t a la disciplina, no afluixis, guarda-la, perquè t’és vida!» (Prov. 4:13). Tal com un conductor que obeeix els senyals de circulació, cal que acceptem el consell, l’apliquem i seguim endavant (Prov. 4:26, 27; llegeix Hebreus 12:12, 13).
19. Com podem imitar la fe d’Habacuc i Jeremies?
19 Injustícies reals o aparents. Pot ser que a vegades ens sentim com el profeta Habacuc, qui va implorar la justícia de Jehovà, i no entenguem per què Jehovà ha permès que succeeixin algunes injustícies (Hab. 1:2, 3). És important que imitem la fe d’aquest profeta, que va dir: «Jo m’alegraré en el Senyor i em gloriaré en el Déu de la meva salvació» (Hab. 3:18, BEC). El profeta Jeremies, amb una fe absoluta en Jehovà, el Déu de la justícia, va dir: «Espero en ell». Si mantenim la mateixa actitud, podem confiar en el fet que totes les coses s’arreglaran al moment oportú (Lam. 3:19-24).
20. Com podem demostrar que ‘ens recordem de la dona de Lot’?
20 Vivim en una època emocionant. Ja estan succeint esdeveniments meravellosos i molts més estan a punt d’ocórrer. Cadascú de nosaltres s’ha de mantenir al pas amb l’organització de Jehovà. Cal que fem cas del consell de les Escriptures de mirar endavant i no enrere. D’aquesta manera, demostrarem que realment ‘ens recordem de la dona de Lot’.
[Nota]
^ La paraula grega traduïda «escòria» també significa allò que «és llençat als gossos», «fems» i «excrement». Un erudit bíblic diu que l’ús que fa Pau d’aquesta paraula denota un «allunyament fet amb decisió d’alguna cosa sense valor i repugnant amb la qual no es vol tenir res a veure».
[Preguntes d’estudi]
