Preguntes dels lectors

Podria arribar a ser tan greu l’hàbit de veure pornografia fins el punt que s’hagués d’expulsar un germà de la congregació?

▪ En realitat, sí. I per tant, és vital que evitem enèrgicament tot tipus de pornografia en forma de text o d’imatges, ja sigui en revistes, pel·lícules, vídeos o Internet.

La pornografia es troba a tot arreu. Internet fa que estigui més a l’abast que mai i el nombre d’afectats per aquesta terrible plaga ha augmentat. Alguns joves i adults han vist sense voler pornografia a llocs web. En canvi, altres, com que la poden llegir o veure en secret, tant a casa com a la feina, s’han sentit més desinhibits i l’han buscat intencionadament. Per què la pornografia és un perill per als cristians?

Jesús ens dóna una raó important a l’advertir: «Qualsevol qui mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor» (Mt. 5:28). Evidentment, les relacions sexuals són apropiades i una font de plaer dins del matrimoni (Prov. 5:15-19; 1 Cor. 7:2-5). Però aquest no és l’objectiu de la pornografia. Al contrari, mostra pràctiques sexuals il·lícites i fomenta la mena de pensaments immorals sobre els quals  Jesús ens va advertir. En poques paraules, llegir o veure pornografia va directament en contra d’aquest manament diví: «Feu morir, doncs, els vostres membres terrenals: fornicació, impuresa, passió, mals desigs i la cobdícia, que és una idolatria» (Col. 3:5).

Què passaria si un cristià veiés pornografia una o dues vegades? Llavors podria estar en una situació perillosa semblant a la que es va trobar una vegada el salmista Asaf, quan va dir: «Però jo he estat a punt d’ensopegar, ha faltat ben poc que no rellisqués». Si un cristià contemplés imatges pornogràfiques de dones o homes nuus o d’una parella tenint relacions sexuals, oi que no podria tenir una consciència neta i estar en pau amb Déu? Asaf va mostrar que tampoc tenia pau al dir: «Cada dia sóc assotat, i el càstig em ve cada matí» (Sl. 73:2, 14, BEC).

Un cristià que es trobés atrapat en aquesta pràctica dolenta s’ha d’adonar que necessita ajuda espiritual i ha de prendre mesures. Pot trobar en els ancians de la congregació la següent ajuda: «Encara que algú fos sorprès en cap mancament, vosaltres, els espirituals, mireu de restablir-lo amb esperit de dolcesa pensant en tu mateix» (Gàl. 6:1). Un o dos ancians li poden donar el consell que necessita i fer ‘pregàries de la fe que salvaran el malalt, i els pecats li seran perdonats’ (Jm. 5:13-15). Aquells qui han demanat ajuda per eliminar la taca de la pornografia han experimentat que apropar-se a Déu els ha beneficiat, igual que va beneficiar Asaf (Sl. 73:28).

Però l’apòstol Pau també va parlar dels qui van pecar i no es van penedir «de les impureses, les fornicacions i els llibertinatges [o conducta desvergonyida]» (2 Cor. 12:21). * Pel que fa a la paraula grega que Pau va utilitzar per a «impureses», el professor Marvin R. Vincent va escriure que té «el sentit d’impuresa fregant la sordidesa». És trist dir-ho, però alguns tipus de pornografia són molt pitjors que escenes de persones nues, o d’un home i una dona tenint relacions sexuals. És a dir, hi ha pornografia detestable i repugnant que inclou homosexualitat (relacions sexuals entre persones del mateix sexe), relacions sexuals en grup, bestialitat, pornografia infantil, violació en grup, brutalitat contra les dones, sadomasoquisme o tortures sàdiques. Alguns contemporanis de Pau que tenien «l’enteniment ofuscat» van perdre tot sentit moral i ‘es van donar a la disbauxa, fins a cometre àvidament tota mena d’impureses’ (Ef. 4:18, 19).

Pau també va parlar de la «impuresa» a Gàlates 5:19. Un erudit britànic diu que «aquí pot [significar] especialment tots els desitjos antinaturals». Tots els cristians estaran d’acord que els tipus de pornografia esmentats anteriorment són repugnants i fan que la gent tingui «desitjos antinaturals». Pau va concloure a Gàlates 5:21 que «els qui cometen» aquestes impureses «no posseiran en herència el Regne de Déu». Per tant, si algú té l’hàbit arrelat de veure pornografia degradant i repugnant, potser per molt de temps, i no mostra penediment ni abandona la pràctica, no podrà continuar formant part de la congregació cristiana. Aleshores, se l’haurà d’expulsar per tal de mantenir la puresa de la congregació i protegir-la (1 Cor. 5:5, 11).

És animador veure com alguns que van caure en la pràctica de contemplar aquests tipus de pornografia repugnant es van adreçar als ancians i van rebre l’ajuda necessària per fer canvis dràstics. Jesús va exhortar els cristians de l’antiga Sardis quan va dir: «Aferma els restants que estaven per morir [...]. Recorda, per tant, allò que vas escoltar i acceptar, guarda-ho i converteix-te, perquè, si no vetlles, [...] no sabràs a quina hora et cauré a sobre» (Ap. [Rv.] 3:2, 3). Per tant, és possible penedir-se i escapar dels perills de la pornografia (Jud. 22, 23).

És molt millor que cadascú de nosaltres tinguem la ferma resolució de no apropar-nos a cap situació perillosa. Així doncs, cal que estiguem totalment decidits a evitar qualsevol tipus de pornografia!

[Nota]

[Comentari de la pàgina 30]

Un cristià atrapat en aquesta pràctica dolenta s’ha d’adonar que necessita ajuda espiritual i ha de prendre mesures