Salta al contingut

Salta a l'índex

Continua servint Jehovà de tot cor

Continua servint Jehovà de tot cor

Continua servint Jehovà de tot cor

«Fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo amb un cor íntegre» (1 PAR. [CRÒN.] 28:9).

TROBA LA RESPOSTA:

Què és el cor figurat?

Com podem examinar el cor?

Com podem continuar servint Jehovà de tot cor?

1, 2. (a) Quina part del cos s’utilitza en sentit figurat més que qualsevol altra a la Paraula de Déu? (b) Per quina raó és important entendre què representa el cor figurat?

 LA PARAULA de Déu sovint fa referència a les parts del cos humà en sentit figurat. Per exemple, el patriarca Job va declarar: «No hi hagi violència a les meves mans». El rei Salomó també va observar: «Una bona notícia engreixa els ossos». A més, Jehovà va assegurar a Ezequiel que li faria el «front [...] més fort que un roc». I a l’apòstol Pau li van dir: «Ens fas arribar coses estranyes a les nostres orelles» (Job 16:17; Prov. 15:30; Ez. 3:8, 9 [3:9 en NM]; Ac. [Fe.] 17:20).

2 Ara bé, hi ha una part del cos que la Bíblia utilitza en sentit figurat més que qualsevol altra. Una servent fidel de Jehovà, Anna, la va utilitzar en una oració: «El meu cor celebra Jahvè» (1 Sam. 2:1). De fet, els escriptors de la Bíblia citen el cor gairebé un miler de vegades, quasi sempre en sentit figurat. La Bíblia diu que és necessari ‘vetllar el cor’, és a dir, protegir-lo i, per això, és molt important que entenguem què representa (llegeix Proverbis 4:23).

QUÈ ÉS EL COR FIGURAT?

3. Com podem discernir el significat de la paraula cor a la Bíblia? Il·lustra-ho.

3 Tot i que la Paraula de Déu no dóna una definició del mot cor, sí que ens ajuda a discernir el seu significat. Com ho fa? Per il·lustrar-ho: imagina’t una paret amb un exquisit mosaic format per un miler de pedretes posades ben a prop una de l’altra. Si ens allunyem per observar el mosaic sencer, podrem veure que totes aquestes pedretes col·locades amb cura formen un dibuix o disseny. De la mateixa manera, si observem els nombrosos versicles on la Bíblia utilitza la paraula cor, podrem discernir com totes aquestes cites formen un dibuix o disseny. Quin?

4. (a) Què representa el cor? (b) Què signifiquen les paraules de Jesús registrades a Mateu 22:37?

4 Els escriptors de la Bíblia utilitzen la paraula cor per descriure tota la persona interior. Inclou els desitjos, pensaments, tendències, actituds, capacitats, motivacions i metes (llegeix Deuteronomi 15:7; Proverbis 16:1; Actes 2:26). Tal com diu una obra de consulta, és «l’essència de la persona». No obstant això, en alguns casos, no té un significat tan ampli. Per exemple, Jesús va dir: «Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment» (Mt. 22:37BEC). En aquest cas, el «cor» només fa referència a les emocions, desitjos i sentiments de la persona interior. Per això, a l’esmentar per separat «cor», «ànima» i «ment», Jesús va emfatitzar que hem de demostrar que estimem Déu amb els nostres sentiments, amb la manera com dirigim la vida i com utilitzem les facultats mentals (Jn. 17:3; Ef. 6:6). Però quan només s’utilitza el mot cor, es fa referència a la persona interior en tot el seu conjunt.

PER QUÈ HEM DE PROTEGIR EL COR

5. Per què volem fer el màxim possible per servir Jehovà «amb un cor íntegre»?

5 Pel que fa al cor, el rei David va recordar a Salomó: «Fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo amb un cor íntegre i amb una ànima dòcil, ja que Jahvè sondeja els cors i coneix tot designi dels pensaments» (1 Par. 28:9). En efecte, Jehovà és l’Examinador de tots els cors, i també del nostre (Prov. 17:3; 21:2). Allò que ens troba al cor té molt a veure amb el nostre futur i amb la relació que tenim amb Ell. Per tant, tenim bones raons per seguir el consell inspirat de David de fer el màxim possible per servir Jehovà «amb un cor íntegre», és a dir, de tot cor.

6. Què hem de reconèixer sobre la nostra resolució de servir Jehovà?

6 Les activitats entusiastes que realitzem com a membres del poble de Jehovà són, sens dubte, una evidència del profund interès que tenim per servir-lo amb un cor íntegre. Però també reconeixem que les pressions del món malvat de Satanàs i les tendències pecaminoses són forces poderoses que poden debilitar la nostra resolució de servir Déu de tot cor (Jer. 17:9; Ef. 2:2). Per tant, per comprovar que això no ens està passant, és a dir, que no estem baixant la guàrdia, hem d’examinar regularment el nostre cor. Com?

7. Què demostra com és realment el nostre cor?

7 És evident que a simple vista no podem veure la persona interior, tal com no veiem l’interior d’un arbre, o el seu cor. De tota manera, al Sermó de la Muntanya Jesús va dir que, així com els fruits revelen l’estat d’un arbre, allò que fem demostra com és realment el nostre cor (Mt. 7:17-20). Vegem una bona manera d’examinar el cor.

UNA BONA MANERA D’EXAMINAR EL COR

8. Segons les paraules de Jesús que trobem a Mateu 6:33, com demostrem què tenim al cor?

8 Al mateix sermó, abans de les paraules ja esmentades, Jesús va explicar als qui l’escoltaven de quina forma concreta podien demostrar el seu desig de servir Jehovà de tot cor. Va dir: «Busqueu primer el seu Regne i la seva justícia, i tot això us serà donat de més a més» (Mt. 6:33). De fet, allò que posem en primer lloc a la vida demostra què desitgem, pensem i planegem en el més profund del nostre cor. Per tant, una bona manera de comprovar si estem servint Déu amb un cor íntegre és examinar les nostres prioritats.

9. Quina invitació va fer Jesús a alguns homes, i què va demostrar la seva reacció?

9 Poc després que Jesús digués als seus seguidors que seguissin ‘buscant primer el Regne’, es va plantejar una situació que il·lustra com les prioritats en la nostra vida demostren què tenim al cor. A l’Evangeli de Lluc s’introdueix aquesta situació dient que Jesús «decidí d’encaminar-se a Jerusalem», tot i que era plenament conscient del que li esperava allà. Mentre ell i els seus apòstols «feien camí», Jesús es va trobar amb alguns homes i els va fer la següent invitació: «Segueix-me». Aquells homes volien acceptar la invitació, però amb certes condicions. Un d’ells li va contestar: «Deixeu primer que me’n vagi fins que hagi enterrat el meu pare». I un altre li va dir: «Us seguiré, Senyor; però abans deixeu-me acomiadar dels de casa meva» (Lc. 9:51, 57-61). Quina gran diferència! Mentre que Jesús tenia la ferma resolució de servir Déu de tot cor, aquests homes van reaccionar amb indecisió i posant condicions. Els seus interessos estaven en primer lloc, per damunt dels interessos del Regne, i així van demostrar que no servien Déu de tot cor, és a dir, no tenien un cor íntegre.

10. (a) Com han reaccionat molts a la invitació de Jesús avui dia? (b) Quina breu il·lustració va posar Jesús?

10 Nosaltres hem reaccionat d’una manera molt diferent a aquells homes, ja que hem acceptat la invitació de Jesús per ser els seus seguidors i ara servim Jehovà de dia en dia. Així demostrem què sent el nostre cor per Jehovà. Ara bé, encara que estiguem actius a la congregació, necessitem ser conscients d’un risc potencial per al cor. Quin? Jesús va revelar aquest perill quan, a la mateixa conversa, els va dir: «Ningú que, tenint posada la mà a l’arada, miri enrera, no és bo per al Regne de Déu» (Lc. 9:62). Què aprenem d’aquesta il·lustració?

ENS ESTEM ‘ADHERINT AL BÉ’?

11. Què passa amb la feina del pagès de la il·lustració, i per què?

11 Per entendre millor la lliçó de la breu il·lustració de Jesús, vegem amb més detall l’escena. Un pagès està ben ocupat llaurant, però no pot parar de pensar en els records agradables de casa seva: la família, els amics, el menjar, la música, les rialles i el caliu de la llar. Ho troba a faltar, ho anhela. Després de llaurar un bon tros de camp, el desig es fa tan fort que es gira per ‘mirar enrere’. Tot i que encara hi ha molt camp a sembrar, es distreu i, per tant, el seu treball es ressent. És clar, l’amo se sent decebut per la manca de perseverança del pagès.

12. Quin paral·lel hi ha entre el pagès de la il-lustració de Jesús i alguns cristians d’avui dia?

12 Vegem quin paral·lel hi ha avui dia. El pagès podria representar qualsevol cristià que sembla estar fent les coses bé però que realment es troba en una situació espiritual perillosa. Per exemple, imaginem un germà que es manté ben ocupat en la predicació. Ara bé, tot i que assisteix a les reunions i predica, no pot parar de pensar en algunes coses de l’estil de vida del món que troba atraients. En el més profund del seu cor les anhela. Amb el temps, després de seguir predicant uns quants anys, el desig per algunes d’aquestes coses es fa tan fort que es gira i ‘mira enrere’. Si bé que encara hi ha molta feina a fer en la predicació, no ‘manté amb fermesa la paraula de la vida’ i la seva participació en activitats teocràtiques es ressent (Fili. 2:16BCI). Així doncs, qualsevol manca de perseverança semblant entristeix Jehovà, «l’amo dels sembrats» (Lc. 10:2).

13. Què implica servir Jehovà de tot cor?

13 La lliçó és clara. És lloable que participem regularment en les reunions de congregació i en la predicació, activitats que són saludables i agradables. Ara bé, servir Jehovà amb un cor íntegre implica més que això (2 Par. 25:1, 2, 27). Si en el més profund del seu cor un cristià continua estimant algunes coses de l’estil de vida del món, és a dir, les coses d’enrere, la seva amistat amb Jehovà està en perill (Lc. 17:32). Només ‘serem bons per al Regne de Déu’ si de debò ‘avorrim el mal i ens adherim al bé’ (Lc. 9:62; Rm. 12:9). Per tant, tots ens hem d’assegurar que res d’aquest món de Satanàs, per pràctic i atraient que sembli, ens dissuadeixi de servir Déu de tot cor (2 Cor. 11:14; llegeix Filipencs 3:13, 14).

MANTINGUEM-NOS ALERTA!

14, 15. (a) Com intenta Satanàs influir sobre el nostre cor? (b) Il·lustra què fa tan perillós el mètode de Satanàs.

14 L’amor a Jehovà ens va motivar a dedicar-li la nostra vida. Des d’aleshores, durant anys, molts hem demostrat que estem decidits a continuar servint Jehovà de tot cor. Ara bé, Satanàs no s’ha donat per vençut: el nostre cor encara és el seu objectiu (Ef. 6:12). És clar, sap que no deixarem de servir Jehovà de sobte. Per això, Satanàs intenta debilitar gradualment el nostre entusiasme utilitzant amb astúcia el seu «món» (llegeix Marc 4:18, 19). Per què és tan eficaç aquest mètode?

15 Per donar resposta a aquesta pregunta, imagina’t que mentre estàs llegint un llibre sota la llum d’una bombeta de 100 watts, aquesta es fon. Com que t’has quedat a les fosques, t’adones del que ha passat i canvies la bombeta per tornar a tenir llum. L’endemà a la nit, estàs llegint sota la mateixa llum. Però, sense que ho sàpigues, algú ha canviat la bombeta de 100 watts per una de 95. T’adonaries de la diferència? Probablement no. I si el dia següent algú posa una bombeta de 90 watts? És possible que encara no ho notis. Per què? Perquè la llum està decreixent tan gradualment que no te n’adones. De manera semblant, les influències del món de Satanàs poden fer decréixer el nostre entusiasme a poc a poc. Si passa això, és com si Satanàs hagués aconseguit reduir una mica els «100 watts» del nostre entusiasme en el servei a Jehovà. Si no estem a l’aguait, no ens adonarem d’aquest canvi gradual (Mt. 24:42; 1 Pe. 5:8).

ÉS VITAL QUE OREM

16. Com ens podem protegir contra les tàctiques de Satanàs?

16 Com ens podem protegir contra les tàctiques de Satanàs i continuar servint Jehovà de tot cor? (2 Cor. 2:11.) És vital que orem. Pau va animar els companys de creença a «resistir contra les insídies del diable». Després els va instar: «Pregueu tothora en esperit, amb tota mena d’oracions i de súpliques» (Ef. 6:11, 18; 1 Pe. 4:7).

17. Què aprenem de les oracions de Jesús?

17 Si ens volem mantenir ferms contra Satanàs, fem bé d’imitar l’actitud de Jesús. L’oració formava part de la seva vida i, així, demostrava el seu profund interès per continuar servint Jehovà de tot cor. Per exemple, vegem què va registrar Lluc sobre la manera d’orar de Jesús la nit abans de morir: «Ple d’angoixa, pregava més intensament» (Lc. 22:44). Jesús ja havia fet oracions intenses abans, però en aquesta ocasió, davant la prova més severa de la seva vida a la Terra, va pregar «més intensament», i la seva oració va ser contestada. L’exemple de Jesús mostra que les oracions tenen diferents graus d’intensitat. Per tant, com més severes siguin les proves i com més insidioses siguin les tàctiques de Satanàs, «més intensament» hem d’orar a Jehovà perquè ens protegeixi.

18. (a) Què ens hem de preguntar sobre l’oració, i per què? (b) Quins factors ens ajuden a cuidar el cor, i com ho fan? (Consulta el requadre de la pàgina 16.)

18 Quin efecte tenen en nosaltres les oracions intenses? Pau va dir: «Manifesteu a Déu en tota ocasió les vostres necessitats per mitjà de l’oració i de la pregària, amb acció de gràcies. I la pau de Déu, que ultrapassa tot allò que podem entendre, guardarà els vostres cors» (Fili. 4:6, 7). Així doncs, per continuar servint Jehovà de tot cor hem d’orar amb fervor i freqüència (Lc. 6:12). Per això, pregunta’t: «Quina freqüència i intensitat tenen les meves oracions?» (Mt. 7:7; Rm. 12:12). La teva resposta diu molt de la profunditat del teu desig de servir Déu.

19. Què faràs per continuar servint Jehovà de tot cor?

19 Aquesta anàlisi ens ha ensenyat que les prioritats que establim en la vida poden dir molt sobre l’estat del nostre cor. Cal que ens assegurem que ni les coses que hem deixat enrere ni les tàctiques astutes de Satanàs soscavin la determinació de servir Jehovà amb un cor íntegre (llegeix Lluc 21:19, 34-36). Per tant, igual que David, continuem demanant a Jehovà que ens faci ‘el cor sencer’, és a dir, que ens ajudi a continuar servint-lo de tot cor (Sl. 86:11).

[Preguntes d’estudi]

[Requadre de la pàgina 16]

TRES FACTORS PER CUIDAR EL COR

Tal com prenem mesures per cuidar el cor literal, també n’hem de prendre per mantenir saludable el cor figurat. Analitzem tres factors importants:

1 Nutrició: El cor literal necessita rebre la quantitat necessària d’aliment saludable. De la mateixa manera, ens hem d’assegurar de rebre regularment la quantitat necessària d’aliment espiritual a través de l’estudi personal, la meditació i l’assistència a les reunions (Sl. 1:1, 2; Prov. 15:28; Heb. 10:24, 25).

2 Exercici: Per estar sa, el cor necessita bategar amb força de tant en tant. D’una manera semblant, predicar amb entusiasme, potser fent una mica més, mantindrà en forma el nostre cor figurat (Lc. 13:24; Fili. 3:12).

3 Entorn: Vivim i treballem en un món malvat, i això pot fer que el cor literal i el figurat estiguin sota molt estrès. Ara bé, podem reduir l’estrès si ens relacionem tot el possible amb els companys de creença, els quals es preocupen de debò per nosaltres i serveixen Jehovà de tot cor (Sl. 119:63; Prov. 13:20).