Jehovà sap com alliberar el seu poble

«El Senyor [Jehovà] sap alliberar de la prova els piadosos» (2 PE. 2:9).

PER QUÈ PODEM ESTAR SEGURS QUE JEHOVÀ...

sap el moment exacte en què es produeixen els esdeveniments en el compliment del seu propòsit?

usarà el seu poder per salvar el seu poble?

sap com se succeiran els esdeveniments culminants?

1. Què passarà durant la gran tribulació?

 L’EXECUCIÓ del judici de Déu sobre el món de Satanàs començarà de forma sobtada (1 Tes. 5:2, 3). Durant «el gran dia» de Jehovà, la societat humana se sumirà en el caos i els problemes i les privacions estaran a l’ordre del dia (Sof. 1:14-17, BCI). Aquest serà un període de moltes dificultats, «com no n’hi ha hagudes mai de semblants des del començament del món fins ara» (llegeix Mateu 24:21, 22).

2, 3. (a) A què s’enfrontaran els servents de Déu durant la gran tribulació? (b) Què ens pot enfortir per al que ha de venir?

² Mentre la gran tribulació arriba al seu punt culminant, el poble de Déu serà el blanc de l’atac final de «Gog, de la terra de Magog». Durant aquest atac «un exèrcit nombrós» pujarà contra el poble de Déu «com una nuvolada que cobreix la terra» (Ez. 38:2, 14-16, Bíblia, Fundació Bíblica Catalana). Cap organització humana defensarà el poble de Jehovà. La seva supervivència només dependrà de Déu. Així doncs, què faran els servents de Jehovà quan es trobin cara a cara amb l’exterminació?

³ Si serveixes Jehovà, creus que té el poder de fer que el seu poble sobrevisqui a la gran tribulació? Creus que ho farà? L’apòstol Pere va escriure que Jehovà «sap alliberar de la prova els piadosos, però sap guardar els dolents fins al dia del judici, per castigar-los» (2 Pe. 2:9). Meditar en els seus actes salvadors del passat ens pot enfortir per al que ha de venir. A continuació considerarem tres exemples que ens faran confiar en la capacitat de Jehovà d’alliberar els seus servents.

 SALVATS DEL DILUVI GLOBAL

4. Què s’havia de fer abans que vingués el Diluvi?

⁴ En primer lloc considerem el relat del Diluvi del temps de Noè. Jehovà sempre planifica el moment exacte en què es complirà el seu propòsit. Abans que caiguessin les aigües del Diluvi, s’havia d’acabar la colossal tasca de construir l’arca i els animals havien d’estar protegits a l’interior. El relat de Gènesi ens explica que Jehovà no va fer construir l’arca i després va decidir quan portaria el Diluvi. La data no depenia de quan s’acabés el projecte de construcció. Tot el contrari, Jehovà ja havia establert el moment en què començaria el Diluvi molt abans de dir-li a Noè que construís l’arca. Com ho sabem?

5. A què feia referència Jehovà amb el decret que trobem a Gènesi 6:3, i quan el va emetre?

⁵ La Bíblia, a Gènesi 6:3 (BCI), ens explica que Jehovà va emetre aquest decret al cel: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys». Amb aquestes paraules, Jehovà no estava fent referència a la durada mitjana de la vida dels humans, sinó que estava decretant quan netejaria la Terra de maldat. * El Diluvi va començar el 2370 a. de la n. e., per tant, Jehovà va fer aquest judici el 2490 a. de la n. e. En aquell moment Noè tenia 480 anys (Gèn. 7:6). Vint anys després, l’any 2470 a. de la n. e., va néixer el primer fill de Noè (Gèn. 5:32). Faltaven uns cent anys per al Diluvi i Jehovà encara no li havia revelat a Noè que tindria un paper especial en la salvació de la humanitat. Quant de temps passaria fins que Déu parlés amb Noè?

6. Quan va manar Jehovà a Noè que construís l’arca?

⁶ Sembla que Jehovà va esperar dècades abans de dir-li a Noè el que faria. Com ho sabem? El relat de la Bíblia explica que els fills de Noè ja eren grans i estaven casats quan Jehovà li va manar construir l’arca. Jehovà li va dir: «Jo establiré amb tu la meva aliança. Entra a l’arca amb els teus fills, la teva muller i les mullers dels teus fills» (Gèn. 6:9-18). Per tant, és possible que quan Noè va rebre l’encàrrec de construir l’arca només faltessin quaranta o cinquanta anys per al Diluvi.

7. (a) Com van demostrar fe Noè i la seva família? (b) Quan va dir Jehovà a Noè en quin moment començaria el Diluvi?

⁷ Mentre construïen l’arca segur que Noè i la seva família es preguntaven com realitzaria Jehovà el seu propòsit i quan començaria el Diluvi. Però tot i que desconeixien aquests detalls, no van deixar de construir l’arca. El relat bíblic diu: «Noè ho va fer. Tot ho va fer d’acord amb allò que Déu li havia manat» (Gèn. 6:22). Jehovà li va dir a Noè quan començaria el Diluvi només set dies abans que les aigües caiguessin, el temps just perquè Noè i la seva família fessin entrar els animals a l’arca. Així doncs, tot estava preparat quan les rescloses del cel es van obrir «l’any sis-cents de la vida de Noè, el segon mes, el dia disset del mes» (Gèn. 7:1-5, 11).

8. Per què el relat de Diluvi ens ajuda a estar segurs que Jehovà sap quan alliberar el seu poble?

⁸ El relat del Diluvi és una prova de l’habilitat de Jehovà no només  com a Senyor del temps sinó també com a Salvador. Jehovà està fent el compte enrere per a la fi del món de Satanàs i, per tant, podem estar segurs que tot el que Jehovà s’ha proposat es realitzarà «al dia i a l’hora» exactes (Mt. 24:36; llegeix Habacuc 2:3).

RESCATATS AL MAR ROIG

9, 10. Com va usar Jehovà el seu poble per fer caure els egipcis en una trampa?

⁹ Fins ara hem vist que Jehovà té control absolut del moment en què succeeixen els esdeveniments en el compliment del seu propòsit. El segon exemple que analitzarem destaca una altra raó per la qual podem confiar que Jehovà salvarà el seu poble: usarà el poder il·limitat de què disposa per assegurar-se que la seva voluntat es compleix. De vegades, Jehovà ha utilitzat la seva capacitat de salvar per fer caure els seus enemics en una trampa. Així ho va fer quan va alliberar els israelites de l’esclavatge egipci.

¹⁰ Uns tres milions d’israelites van sortir d’Egipte, i Jehovà va fer que Moisès els guiés de manera que Faraó pensés que vagaven enduts per la confusió (llegeix Èxode 14:1-4). Faraó no va poder resistir-se a l’esquer i, amb el seu exèrcit, va perseguir els israelites fins a acorralar-los al mar Roig. Semblava que no hi havia escapatòria (Èx. 14:5-10). Però, en realitat, els israelites no estaven en perill. Per què no? Perquè Jehovà estava a punt de salvar-los.

11, 12. (a) Com va lluitar Jehovà pel seu poble? (b) Quin en va ser el resultat, i què ens ensenya sobre Jehovà aquest relat?

¹¹ «La columna de núvol» que guiava els israelites es va situar a la rereguarda, va tallar el pas a l’exèrcit de Faraó i, a més, el va deixar en la foscor. Però, de manera miraculosa, la columna va il·luminar els israelites tota la nit (llegeix Èxode 14:19, 20). Aleshores,  Jehovà «enretirà el mar amb un vent de llevant molt fort tota la nit, i deixà el mar eixut». Fer-ho va requerir força temps perquè el relat diu que el vent va bufar «tota la nit». Els israelites es movien molt lentament comparats amb la velocitat dels carros de guerra de Faraó. Tot i això, els egipcis no els podrien agafar perquè Jehovà estava lluitant per ells. Jehovà «sembrà la torbació» al camp dels egipcis i «va encallar-los les rodes dels carros per fer-los avançar molt feixugament» (Èx. 14:21-25).

¹² Quan tots els israelites estaven segurs a l’altra riba del mar, Jehovà va manar a Moisès: «Estén la mà sobre el mar, que les aigües tornin sobre els egipcis, sobre els seus carros i sobre els seus conductors». Els soldats egipcis van intentar fugir de les imparables aigües, però Jehovà els «capbussà» dins el mar. No hi havia escapatòria i «no en va quedar ni un» (Èx. 14:26-28). Així Jehovà va demostrar que té el poder d’alliberar el seu poble de qualsevol situació.

SALVATS DE LA DESTRUCCIÓ DE JERUSALEM

13. Quines instruccions va donar Jesús als seus deixebles, i què es devien preguntar?

¹³ Jehovà sap amb exactitud com se succeiran els esdeveniments per complir el seu propòsit. Això es destaca en el tercer exemple que analitzarem, el setge de Jerusalem al primer segle. Abans de la destrucció de la ciutat l’any 70 de la n. e., Jehovà, per mitjà de Jesús, va donar instruccions perquè els cristians que vivien a Jerusalem i Judea se salvessin. Jesús va dir: «Quan veureu, doncs, l’abominació de la desolació, de què parla el profeta Daniel, establerta al lloc sant [...], llavors els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes» (Mt. 24:15, 16). Però com sabrien els deixebles de Jesús que aquesta profecia s’estava complint?

14. Com es van fer més clares les instruccions de Jesús a mesura que els esdeveniments s’anaven succeint?

¹⁴ A mesura que s’anaven succeint els esdeveniments, el significat de les paraules de Jesús es feia més clar. L’any 66 de la n. e. els exèrcits romans a les ordres de Cesti Gal van arribar a Jerusalem per sufocar una rebel·lió jueva. Quan els rebels jueus, anomenats zelotes, van buscar refugi a la ciutadella del temple, els soldats romans van començar a enderrocar el mur del temple. Els cristians que estaven alerta van veure que s’estava complint la profecia. Un exèrcit pagà amb estendards idòlatres, «l’abominació», va arribar fins al mur del temple de Jerusalem, «al lloc sant». Era el moment de ‘fugir a les muntanyes’. Però, com podrien sortir d’una ciutat assetjada? Els  esdeveniments estaven a punt de fer un gir inesperat.

15, 16. (a) Quina instrucció específica va donar Jesús, i per què era vital que els seus deixebles l’obeïssin? (b) De què dependrà la nostra salvació?

¹⁵ Sense raó aparent, Cesti Gal va replegar les tropes i va marxar de la ciutat. Llavors els zelotes van sortir a perseguir-los. Ara que els dos bàndols en conflicte havien marxat, els deixebles tenien l’oportunitat per fugir. Jesús els havia donat instruccions molt específiques: havien de deixar les possessions materials enrere i marxar sense perdre temps (llegeix Mateu 24:17, 18). De debò calia actuar amb tanta urgència? La resposta no es va fer esperar. Uns dies després els zelotes van tornar i van obligar els habitants de Jerusalem i Judea a unir-se a la rebel·lió. La situació dins la ciutat va empitjorar ràpidament perquè faccions jueves rivals lluitaven pel poder. Escapar-se es feia cada cop més difícil i quan els romans hi van tornar, l’any 70 de la n. e., es va fer impossible (Lc. 19:43). Tots els que van trigar a marxar s’hi van quedar atrapats. Però els cristians que van escoltar Jesús havien ‘fugit a les muntanyes’ i, per tant, van salvar la seva vida. D’aquesta manera van experimentar de primera mà que Jehovà sap com alliberar el seu poble. Quina lliçó aprenem d’aquest relat?

¹⁶ Els cristians haurem de seguir les instruccions de la Paraula de Déu i de la seva organització a mesura que es vagin succeint els esdeveniments durant la gran tribulació. Tot i que encara no sabem com haurem de fugir, l’ordre de Jesús de ‘fugir a les muntanyes’ també té una aplicació per a nosaltres. * Però podem estar segurs que Jehovà aclarirà el significat de les instruccions quan arribi el temps de seguir-les. Ja que la nostra salvació dependrà de la nostra obediència, fem bé de preguntar-nos: «Com reacciono a les instruccions que Jehovà em dóna?», «Les segueixo de seguida o vacil·lo a obeir-les?» (Jm. 3:17).

ENFORTITS PER AL QUE HA DE VENIR

17. Què revela la profecia d’Habacuc sobre l’atac final contra el poble de Déu?

¹⁷ Tornem a parlar de l’atac final de Gog. En una profecia relacionada Habacuc va dir: «Se’m remouen les entranyes quan ho sento; sempre que en parlen, em tremolen els llavis, m’arriba als ossos l’esgarrifança. Em quedo consternat esperant el dia del desastre que caurà sobre el poble que ens mou guerra» (Hab. 3:16, BCI). Només de sentir a parlar d’aquest atac contra el poble de Déu a Habacuc se li removien les entranyes, li tremolaven els llavis i li fallaven les forces. La reacció d’Habacuc mostra en quina situació tan terrible semblarà que ens trobem quan els exèrcits de Gog vinguin a atacar-nos. Tot i això, el profeta estava content d’esperar «el dia del desastre» perquè confiava que Jehovà salvaria el seu poble. Nosaltres podem tenir la mateixa confiança (Hab. 3:18, 19).

18. (a) Per què no hem de tenir por de l’atac de Gog? (b) Què estudiarem en el següent article?

¹⁸ Aquests tres exemples demostren, sense cap mena de dubte, que Jehovà sap com alliberar el seu poble. El seu propòsit no pot fallar, la victòria està assegurada. Però hem de ser fidels fins a la fi per compartir aquesta gloriosa victòria. Com ens ajuda Jehovà a mantenir integritat avui dia? L’article següent en parlarà.

[Notes]

[Preguntes d’estudi]

[Il·lustració de la pàgina 24]

Representava cap perill per als israelites l’exèrcit de Faraó?