‘Guardat del llevat dels fariseus’

Jesús va advertir als seus deixebles: «Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia» (Lc. 12:1). El relat paral·lel de Mateu deixa ben clar que allò que Jesús estava condemnant era «la doctrina dels fariseus» (Mt. 16:12).

De vegades la Bíblia utilitza la paraula llevat com a símbol de corrupció. I no hi ha dubte que les paraules i actituds dels fariseus tenien un efecte corruptor en els seus oients. Ara bé, per què era perillosa la doctrina dels fariseus?

1 Els fariseus s’enorgullien de ser justos i menyspreaven la gent del poble.

Aquesta actitud prepotent dels fariseus es veu en una de les paràboles de Jesús. Ell va dir: «El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “O Déu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, rapaços, injustos, adúlters, ni tampoc com aquest publicà; dejuno dues vegades la setmana, pago el delme de tot allò que posseeixo”. El publicà, en canvi, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: “O Déu, tingueu pietat de mi, pecador!”» (Lc. 18:11-14 [18:11-13 en NM]).

Jesús va lloar l’actitud humil del publicà, o recaptador d’impostos, quan va dir: «Us asseguro que aquest va baixar justificat a casa seva, i no l’altre [el fariseu]; perquè tot aquell qui s’exalta, serà humiliat, i el qui s’humilia, serà exaltat» (Lc. 18:14). Tot i que els recaptadors d’impostos tenien fama de poc honrats, Jesús volia ajudar els recaptadors que l’escoltaven i, almenys dos d’aquests, Mateu i Zaqueu, es van fer seguidors seus.

Potser tenim habilitats que altres no tenen o ens han donat responsabilitats en el poble de Jehovà. O potser veiem els fracassos i els punts febles dels altres. Què hem de fer si, per aquests motius, comencem a pensar que nosaltres som millors que la resta? Hem de descartar ràpidament aquests pensaments, ja que la Bíblia diu: «La caritat [amor, NM] és pacient, és bondadosa; la caritat  no té enveja, no es vanagloria, no s’enorgulleix; no és insolent, no busca el propi interès, no s’irrita, no té en compte el mal, no s’alegra de la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat» (1 Cor. 13:4-6).

Hem d’imitar l’actitud de l’apòstol Pau. Després de dir que «Crist Jesús vingué al món per salvar els pecadors», va afegir: «El primer dels quals sóc jo» (1 Tim. 1:15).

Preguntes per meditar:

Reconec que sóc pecador i que la meva salvació depèn de la bondat immerescuda de Jehovà? O em crec superior als altres perquè fa molts anys que serveixo Jehovà, per les responsabilitats que tinc en el seu poble o per les meves habilitats?

  2 Els fariseus volien impressionar els altres fent exhibició de la seva justícia. Volien prominència i títols aduladors.

Però Jesús va advertir: «Totes les seves obres, les fan per ser vistos dels homes. Per això, es fan ben grosses les filactèries i llargues les borles; els agrada de tenir el primer lloc als convits i els primers seients a les sinagogues, de rebre les salutacions a les places i que la gent els anomeni mestre» (Mt. 23:5-7). Fixa’t en la diferència entre l’actitud dels fariseus i la de Jesús que, tot i ser el Fill perfecte de Déu, era humil. Quan un home el va anomenar «bo», Jesús li va dir: «¿Per què em dius bo? Ningú no és bo sinó únicament Déu» (Mc. 10:18). En una altra ocasió, quan Jesús va rentar els peus dels seus deixebles, va donar un exemple d’humilitat als seus seguidors (Jn. 13:1-15).

El cristià verdader ha de servir els companys de creença (Gàl. 5:13). En particular, han d’actuar així aquells qui volen qualificar per ser superintendents de la congregació. És correcte tenir la meta de ser superintendent, però aquesta ha de néixer del desig d’ajudar els altres. Aquest no és un càrrec de prominència i poder. Igual que Jesús, aquells que serveixen com a superintendents han de ser ‘humils de cor’ (1 Tim. 3:1, 6; Mt. 11:29).

Preguntes per meditar:

Tendeixo a afavorir els qui tenen responsabilitats a la congregació, potser amb l’esperança de rebre prominència o més privilegis? En el servei a Jehovà, prefereixo fer les coses que es veuen més i així rebre el reconeixement dels altres? Intento destacar sobre la resta?

  3 Les normes i tradicions dels fariseus feien que la gent del poble trobés pesat haver de complir la Llei.

Tot i que la Llei mosaica mostrava als israelites com adorar Jehovà, aquesta no especificava cada petit detall. Per exemple, la Llei prohibia treballar el dissabte, però no donava una llista de les coses que es consideraven treball i les que no (Èx. 20:10). Els fariseus volien omplir aquestes suposades llacunes amb les seves lleis, explicacions i tradicions. Però Jesús obeïa la Llei mosaica, no les normes que els fariseus hi havien afegit (Mt. 5:17, 18; 23:23). Jesús veia més enllà, veia l’esperit darrere de la Llei i la necessitat de ser misericordiosos i compassius. Ell era raonable, fins i tot quan els seus seguidors s’equivocaven. Per exemple, la nit que el van arrestar, tres dels seus apòstols es van quedar adormits diverses vegades, tot i que els havia exhortat a mantenir-se desperts i alerta. A pesar d’això, Jesús va ser comprensiu i els va dir: «L’esperit prou està a punt, però la carn és feble» (Mc. 14:34-42).

Preguntes per meditar:

Intento imposar amb rigidesa les meves normes o convertir en lleis les meves opinions personals? És raonable el que espero dels altres?

Pensa en la diferència entre les ensenyances de Jesús i les dels fariseus. Veus aspectes en què has de millorar? Si és el cas, per què no et decideixes a fer-ho?

[Il·lustració de la pàgina 28]

Els fariseus portaven filactèries (Mt. 23:2, 5)

[Il·lustracions de la pàgina 29]

A diferència dels orgullosos fariseus, els ancians cristians són humils i serveixen els altres

[Il·lustració de la pàgina 30]

Imites Jesús i ets raonable amb el que esperes dels altres?