«El meu somni s’ha fet realitat»

Fa quinze anys, l’Emilia servia com a pionera regular. Però va haver de discontinuar el servei a temps complet. Els últims anys sovint pensava en aquella època, la més feliç de la seva vida, i de nou va voler augmentar la seva participació en la predicació.

La feina de l’Emilia li ocupava molt de temps, i això li estava fent perdre el goig. Una vegada, davant els companys de feina, va dir: «Com m’agradaria treballar menys hores!». La seva cap se’n va assabentar i li va preguntar si realment volia treballar menys, i l’Emilia va dir que sí. Però es necessitava l’aprovació d’un director, ja que la política de l’empresa demanava dedicació absoluta per part de tots els treballadors. La nostra germana es va preparar per a la reunió amb el director i va fer una oració per demanar a Jehovà tranquil·litat i coratge.

Durant la reunió, l’Emilia va demanar amb tacte, però amb valentia, una reducció d’horari. Va explicar que aprofitava el seu temps lliure per ajudar els altres. Va dir: «Sóc testimoni de Jehovà, i ajudo la gent en sentit espiritual. Avui dia, moltes persones estan perdent els valors morals. Necessiten normes i valors clars, i la saviesa de la Bíblia és molt valuosa. No vull que el que faig després de la feina afecti la qualitat del meu treball a l’empresa, però m’agradaria tenir més temps lliure per ajudar les persones. Aquest és el motiu pel qual necessito una reducció de jornada».

El director escoltava atentament i li va explicar que una vegada havia pensat fer de voluntari. Llavors va dir: «Pels motius que has exposat, crec que t’he de concedir el que demanes. Però, ets conscient que guanyaràs menys diners?». L’Emilia va dir que n’era conscient i, que si era necessari, simplificaria la seva vida. I va afegir: «El més important per a mi és fer alguna cosa realment bona per les persones». El director li va contestar: «Admiro les persones que, de manera desinteressada, dediquen el seu temps als altres».

L’empresa mai havia fet aquesta concessió especial a cap treballador. Ara l’Emilia treballa només quatre dies a la setmana. Per a la seva sorpresa, li van augmentar el sou, i guanya tant com abans! Ella diu: «El meu somni s’ha fet realitat, i de nou puc servir com a pionera regular!».

Has pensat fer canvis en la teva vida per servir com a pioner? Si havies servit com a pioner, podries tornar a ser-ho?

[Comentari de la pàgina 32]

El director li va dir: «Admiro les persones que, de manera desinteressada, dediquen el seu temps als altres»