Compte amb les trampes de Satanàs!

«Lliures del llaç del diable» (2 TIM. 2:26).

COM RESPONDRIES?

Què hem de fer si tenim la tendència a criticar els altres?

Què aprenem del que els va passar a Pilat i Pere sobre no sucumbir a la por i la pressió?

Com podem evitar caure en la trampa dels sentiments de culpa excessius?

1, 2. Quins paranys de Satanàs analitzarem en aquest article?

 EL DIABLE vigila de prop els servents de Jehovà. Satanàs és com un caçador, però el seu objectiu principal no és matar la presa, el que vol és capturar-la viva i així utilitzar-la (llegeix 2 Timoteu 2:24-26).

² Per capturar viva la presa un caçador ha d’utilitzar una trampa. Pot ser que intenti que l’animal surti a camp obert per capturar-lo amb un llaç o que utilitzi una trampa amagada per enxampar-lo per sorpresa. De la mateixa manera, el Diable utilitza paranys similars per capturar vius els servents de Déu. Si volem evitar que ens capturi, hem d’estar alerta i fer cas dels senyals que ens adverteixen que hi ha alguna trampa o parany de Satanàs a la vora. En aquest article analitzarem com podem protegir-nos de tres dels paranys que el Diable utilitza amb molt d’èxit: (1) no controlar les nostres paraules, (2) la por i la pressió i (3) els sentiments de culpa excessius. En el següent article analitzarem dos paranys més de Satanàs.

APAGUEM EL FOC PROVOCAT PER NO CONTROLAR LES NOSTRES PARAULES

3, 4. Què pot passar si no controlem les nostres paraules? Posa’n un exemple.

³ Per fer sortir els animals dels seus amagatalls, el caçador provoca un incendi i així els captura quan intenten escapar. A Satanàs també li agradaria provocar un incendi a la congregació. Si ho aconsegueix, pot fer que deixem la seguretat de la congregació i caiguem a les seves urpes. Podria ser que sense saber-ho estiguéssim col·laborant amb ell? Això significaria que hem caigut a la seva trampa.

⁴ El deixeble Jaume va dir que «la llengua és un  foc» (llegeix Jaume 3:6-8). Si no la controlem, podem començar un incendi a la congregació. Imagina’t l’escena: A la reunió s’anuncia que una germana ha estat nomenada pionera regular. Després de la reunió, dues publicadores parlen sobre l’anunci. Una està molt contenta i desitja que tot li vagi molt bé, però l’altra posa en dubte els motius de la pionera i insinua que l’únic que busca és prominència. Quina de les dues publicadores t’agradaria que fos la teva amiga? Oi que no és difícil veure quina pot començar un incendi a la congregació amb les seves paraules?

5. Què hauríem de fer per apagar el foc provocat per no controlar les nostres paraules?

⁵ Com podem apagar el foc provocat per no controlar les nostres paraules? Jesús va dir: «Del que sobreïx del cor, en parla la boca» (Mt. 12:34). Així doncs, el primer que hem de fer és examinar el nostre cor. Evitem els mals sentiments que ens poden fer dir coses que fereixin els altres? Per exemple, si escoltem que un germà s’està esforçant per aconseguir algun privilegi a la congregació, pensem que els seus motius son sincers, o sospitem de seguida que ho fa per interès? Si la nostra tendència és qüestionar els motius dels nostres germans, cal que recordem que Satanàs va qüestionar els motius de Job, un servent lleial de Jehovà (Job 1:9-11). En lloc de sospitar del nostre germà, faríem bé de pensar per què pensem malament d’ell. De veritat tenim bones raons per dubtar dels seus motius? O ho fem per què el nostre cor s’ha enverinat de l’esperit poc amorós que es respira al món en aquests darrers dies? (2 Tim. 3:1-4.)

6, 7. (a) Quines són algunes raons per les quals critiquem els altres? (b) Com hem de reaccionar si ens critiquen?

⁶ Pensa en altres raons per les quals critiquem els altres. Una raó podria ser que volem que allò que nosaltres fem es vegi més. De fet, no podria ser que estiguéssim trepitjant els altres per sobresortir nosaltres? També podria ser que els critiquéssim per excusar-nos de no haver fet alguna cosa que hauríem d’haver fet. Sigui quina sigui la raó que ens motivi, l’orgull, l’enveja o la inseguretat, el resultat sempre serà destructiu.

⁷ Podria ser que pensem que tenim dret a criticar algú perquè potser hem estat víctimes de les seves crítiques. Si aquest és el cas, pagar amb la mateixa moneda no és el correcte. Si ens vengem, estem posant llenya al foc i estem col·laborant amb el Diable, no amb Jehovà (2 Tim. 2:26). Fem bé d’imitar Jesús.  Quan va ser «injuriat, no tornava injuria», en lloc d’això «es confiava a aquell qui judica justament» (1 Pe. 2:21-23). Jesús estava segur que Jehovà actuaria en el moment i de la manera que considerés millor. Nosaltres hem de tenir la mateixa confiança en Jehovà. Quan utilitzem les nostres paraules per animar, ajudem a mantenir «el vincle de la pau» de la nostra congregació (llegeix Efesis 4:1-3).

ESCAPEM DEL LLAÇ DE LA POR I LA PRESSIÓ

8, 9. Per què Pilat va condemnar Jesús?

⁸ Un animal que cau en un parany perd el control de la seva llibertat de moviment. De la mateixa manera, una persona que sucumbeix a la por i a la pressió perd, almenys en part, el control de la seva vida (llegeix Proverbis 29:25). Ara analitzarem l’exemple de dos homes ben diferents que van cedir a la por i a la pressió i, a més, veurem què podem aprendre del que els va passar.

⁹ El governador romà Ponç Pilat sabia que Jesús era innocent i no volia fer-li mal. De fet, Pilat va dir que Jesús no havia fet ‘res que mereixés la mort’. De totes maneres, el va condemnar a mort. Per què? Ho va fer perquè va sucumbir a la pressió de la gent (Lc. 23:15, 21-25). Els opositors de Jesús van pressionar Pilat perquè el condemnés quan li van dir: «Si el deixes anar, no ets amic del Cèsar» (Jn. 19:12). Pot ser que Pilat tingués por de perdre la seva posició o fins i tot la seva vida si es posava de part de Jesús. Per això, va deixar que el Diable l’utilitzés per fer la seva voluntat.

10. Per què Pere va negar Crist?

¹⁰ L’apòstol Pere era un dels millors amics de Jesús. No va tenir por de declarar públicament que Jesús era el Messies (Mt. 16:16). Va ser lleial a Jesús quan altres deixebles el van abandonar perquè no entenien el significat del que els va dir (Jn. 6:66-69). I quan volien arrestar Jesús, va desembeinar l’espasa per defensar-lo (Jn. 18:10, 11). Més tard, però, va sucumbir a la por i fins i tot va negar conèixer Jesucrist. Per un temps, Pere va caure al parany de la por de l’home i va permetre que la por el controlés. No va fer el correcte ni va ser lleial a Jesús (Mt. 26:74, 75).

11. Contra quines influències negatives pot ser que haguem de lluitar?

¹¹ Som cristians i hem de resistir la pressió de fer coses que no agraden Jehovà. Els nostres encarregats o altres persones ens poden intentar coaccionar a no ser honrats o ens poden intentar convèncer per cometre immoralitat sexual. Els estudiants pot ser que hagin de resistir la pressió de companys que volen que copiïn als exàmens, mirin pornografia, fumin, utilitzin drogues, beguin alcohol o participin en immoralitat sexual. Què ens ajudarà a escapar del llaç de la por i la pressió?

12. Quines lliçons aprenem de Pilat i Pere?

¹² Què podem aprendre de Pilat i Pere? Tot i que Pilat sabia poques coses sobre Crist, sabia que era un home extraordinari i que era innocent. Però a Pilat li faltava humilitat i amor pel Déu verdader i, per aquesta raó, va ser presa fàcil del Diable. Pere tenia coneixement exacte i amor per Déu. Però, de vegades, li va faltar modèstia, va tenir por i va sucumbir a la pressió. Abans que arrestessin Jesús, Pere va afirmar amb presumpció: «Ni que tots fallin, jo no» (Mc. 14:29, BCI). L’apòstol hagués estat més ben preparat per superar la prova si hagués confiat en Jehovà com ho va fer el salmista, que va dir: «Tinc el Senyor a favor, res  no em fa por; els homes, què em poden fer?» (Sl. 118:6). L’última nit a la Terra, Jesús es va endinsar al jardí de Getsemaní amb Pere i dos apòstols més. Però en lloc d’estar alerta, Pere i els seus companys es van adormir. Jesús els va despertar i els va dir: «Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació» (Mc. 14:38). Però Pere es va tornar a adormir i poc després va sucumbir a la por i a la pressió.

13. Com podem resistir la pressió amb èxit?

¹³ El que els va passar a Pilat i Pere ens ensenya una altra lliçó molt important. Si volem resistir la pressió amb èxit, necessitem coneixement exacte, humilitat, modèstia, amor per Déu i témer Jehovà, no pas els humans. Si la nostra fe es basa en coneixement exacte, tindrem coratge per parlar de les nostres creences amb convicció. Això ens ajudarà a resistir la pressió i a no tenir por de l’home. Però recordem que mai hem de sobreestimar les nostres forces com va fer Pere. Hem de ser humils i reconèixer que necessitem la força de Jehovà per resistir la pressió. Li hem de demanar el Seu esperit en oració i deixar que l’amor per Ell ens motivi a defensar el seu nom i les seves normes. A més, ens hem de preparar per aguantar la pressió abans d’enfrontar-nos a les proves. Per exemple, hem d’orar amb els nostres fills i preparar-los perquè puguin aguantar la pressió dels seus companys (2 Cor. 13:7). *

EVITEM LA TRAMPA QUE AIXAFA: ELS SENTIMENTS DE CULPA EXCESSIUS

14. Què vol el Diable que pensem pel que fa als errors que hem comès en el passat?

¹⁴ De vegades, els caçadors pengen una pedra o un tronc molt pesats sobre un camí per on un animal passa sovint. Quan un animal incaut trepitja la trampa, el tronc o la pedra cauen i l’aixafen. Els sentiments de culpa desmesurats es poden comparar a aquest tronc o pedra que ens aixafen. Pot ser que quan pensem en algun error del passat ens sentim «desfets» (llegeix Salm 38:4-6, 9 [38:3-5, 8 en NM]). A Satanàs li agradaria que penséssim que, com que som pecadors, no podem gaudir de la misericòrdia de Jehovà ni complir amb les Seves normes.

15, 16. Com pots evitar caure en la trampa dels sentiments de culpa excessius?

¹⁵ Com podem evitar aquesta trampa que ens aixafa? Si has comés algun pecat greu, ara és el moment d’actuar per recuperar la teva amistat amb Jehovà. Parla amb els ancians i demana’ls ajuda (Jm. 5:14-16). Fes tot el que puguis per arreglar la situació (2 Cor. 7:11). Si et disciplinen, no et desanimis. La disciplina que reps demostra que Jehovà t’estima (Heb. 12:6). Decideix-te a no tornar a anar pel mateix camí que et va dur a pecar. Si t’has penedit i ja estàs fent les coses com li agraden a Jehovà, tingues fe que el sacrifici de rescat de Jesucrist pot expiar els teus pecats (1 Jn. 4:9, 14).

¹⁶ Alguns continuen tenint sentiments de culpa per pecats que ja han estat perdonats. Si aquest és el teu cas, recorda que Jehovà va perdonar Pere i els altres apòstols per haver abandonat el seu Fill estimat en el moment que més els necessitava. A la congregació de Corint van expulsar un home per cometre immoralitat sexual greu però, més tard, es va penedir i Jehovà el va perdonar (1 Cor. 5:1-5; 2 Cor. 2:6-8). La Bíblia parla de persones que van cometre pecats  molt greus però es van penedir i Déu les va perdonar (2 Par. [Cròn.] 33:2, 10-13; 1 Cor. 6:9-11).

17. Què pot fer el rescat per nosaltres?

¹⁷ Jehovà ens perdonarà i oblidarà els pecats que hem comés en el passat si ens penedim de veritat i acceptem la seva misericòrdia. Mai pensis que el sacrifici de rescat de Jesús no pot expiar els teus pecats perquè, si ho pensessis, hauries caigut en un dels paranys de Satanàs. Tot i que Satanàs et vol fer creure el contrari, el sacrifici de Jesús pot expiar els pecats de tots els qui es penedeixen (Prov. 24:16). Tenir fe en el sacrifici pot fer més lleugera la càrrega dels sentiments de culpa excessius i et pot donar forces per servir Déu amb tot el teu cor, ment i ànima (Mt. 22:37).

«NO DESCONEIXEM PAS ELS SEUS DESIGNIS»

18. Com podem evitar caure en els paranys del Diable?

¹⁸ A Satanàs no li importa quina trampa utilitzar, l’únic que li importa és enxampar-nos vius. Però com que «no desconeixem pas els seus designis» podem evitar que ‘ens porti avantatge’ (2 Cor. 2:10, 11). Si demanem saviesa en oració per enfrontar-nos a les proves, no caurem als seus paranys. Jaume va escriure: «Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà» (Jm. 1:5). Hem d’actuar d’acord amb les nostres oracions estudiant la Bíblia regularment i aplicant el que aprenem. Les publicacions del servent fidel i assenyat ens avisen de les trampes del Diable i ens ajuden a evitar-les.

19, 20. Per què hem d’odiar el que és dolent?

¹⁹ L’oració i l’estudi de la Bíblia fan que estimem el que és bo. Però és igual d’important que aprenguem a odiar el que és dolent (Sl. 97:10). Meditar en les conseqüències ens pot ajudar a evitar els desitjos egoistes (Jm. 1:14, 15). Si aprenem a odiar el que és dolent i a estimar el que és bo, els esquers que Satanàs ens posa no ens atrauran, ens repugnaran.

²⁰ Estem molt agraïts perquè Jehovà ens ajuda i així Satanàs no ‘ens porta avantatge’. Jehovà ‘ens deslliura del Maligne’ mitjançant el seu esperit, la seva Paraula i la seva organització (Mt. 6:13). En el següent article aprendrem com evitar dos paranys més que el Diable utilitza amb molt d’èxit per capturar vius els servents de Déu.

[Nota]

[Preguntes d’estudi]

[Il·lustració de la pàgina 21]

Si no controlem les nostres paraules podem començar un incendi a la congregació

[Il·lustració de la pàgina 24]

Et pots alliberar de la càrrega dels sentiments de culpa excessius