1, 2. Què aprendrem sobre els nostres congressos en aquest article?

 FINS on ens arriba la memòria a la majoria, els congressos internacionals i de districte han estat un tret distintiu de la història actual dels Testimonis de Jehovà. Molts de nosaltres hi hem assistit a uns quants, o fins i tot a molts a través dels anys.

² Fa milers d’anys, el poble de Déu també organitzava congressos sagrats. En aquest article repassarem alguns precedents dels congressos que celebrem actualment, veurem en què s’assemblen els del passat als d’ara, i ens centrarem en com ens beneficien (Sl. 44:2 [44:1 en NM]; Rm. 15:4).

3. (a) Què va passar al primer congrés del poble de Jehovà del qual es té constància? (b) Com es convocava els israelites perquè es reunissin?

³ La primera gran reunió de la qual es té constància va ser quan el poble de Déu es va congregar al peu de la muntanya del Sinaí per rebre instrucció espiritual. Allò va ser un esdeveniment històric per a l’adoració pura. Segur que els israelites no oblidarien mai la impressionant demostració de poder de Jehovà quan els va donar la Llei (Èx. 19:2-9, 16-19; llegeix Èxode 20:18; Deuteronomi 4:9, 10). Allò va marcar un abans i un després en la relació de Déu amb Israel. Poc després, Jehovà va establir una manera de convocar el seu poble. Va ordenar a Moisès que fabriqués dues trompetes de plata que servirien per cridar a «tota la comunitat» perquè s’aplegués «a l’entrada de la tenda de l’oracle», o tenda de reunió (Nom. 10:1-4). Imagina’t quina emoció deurien sentir!

4, 5. Per què eren especialment significatives les ocasions en què Moisès i Josuè reunien Israel?

 ⁴ Cap al final dels quaranta anys que els israelites van estar al desert, en un temps crucial en la història d’aquella nació relativament jove, Moisès els va congregar a tots. Com que estaven a punt d’entrar a la Terra Promesa, era el moment oportú perquè Moisès els recordés tot el que Jehovà havia fet i tot el que faria per ells en el futur (Deut. 28:69–29:14 [29:1-15 en NM]; 30:15-20; 31:30).

⁵ Potser va ser en aquella mateixa ocasió quan Moisès va explicar que Jehovà havia establert un sistema perquè el seu poble es reunís i rebés educació. Als anys sabàtics, durant la festa de les cabanes, els homes, les dones, els nens i els immigrants s’havien de reunir allà on digués Jehovà per escoltar-lo, aprendre a reverenciar-lo i mirar de practicar les paraules d’aquella llei (llegeix Deuteronomi 31:1, 10-12). Així doncs, ja des del principi de la seva història, era evident que el poble de Déu s’havia de reunir de manera freqüent per examinar la Paraula de Jehovà i els Seus propòsits. Quan els israelites ja havien conquerit la Terra Promesa encara quedaven nacions paganes pels voltants. Per això, Josuè els va aplegar a tots amb l’objectiu d’animar-los a mantenir-se lleials a Jehovà. Com a resposta, els israelites van jurar que servirien Déu (Jos. 23:1, 2; 24:1, 15, 21-24).

6, 7. Per què podem dir que els congressos del poble de Jehovà han estat fites històriques?

⁶ Els Testimonis de Jehovà també han celebrat congressos històrics, ocasions que han marcat avanços importants en les activitats teocràtiques o en la comprensió bíblica (Prov. 4:18). El primer congrés important que van tenir els Estudiants de la Bíblia després de la Primera Guerra Mundial va ser el 1919 a Cedar Point, Ohio, EUA. S’hi van aplegar unes set mil persones i es va destacar per l’anunci d’una campanya de predicació mundial. L’any 1922, durant un congrés de nou dies al mateix lloc, Joseph F. Rutherford va emfatitzar en un discurs entusiàstic la importància d’aquesta activitat. I va dir a tots els qui l’escoltaven amb atenció: «Sigueu lleials i testimonis verdaders per al Senyor. Seguiu endavant en la lluita fins que Babilònia quedi totalment desolada. Proclameu el missatge als quatre vents. El món ha de saber que Jehovà és Déu i que Jesucrist és Rei de reis i Senyor de senyors. Aquest és el dia més important. Mireu! El Rei governa! Vosaltres sou els seus agents de publicitat. Per tant, anuncieu, anuncieu, anuncieu el Rei i el seu Regne». Tots els assistents, així com el poble de Déu arreu del món, van acollir amb molta alegria aquella exhortació.

⁷ Els Estudiants de la Bíblia es van sentir plens d’emoció durant un congrés a Columbus, Ohio, el 1931, quan van acceptar el nom Testimonis de Jehovà. Després, el 1935, a Washington DC, el germà Rutherford va identificar la «gran multitud» que, com es descriu a Apocalipsi, està dreta «davant el setial i davant l’Anyell» (Ap. [Rv.] 7:9-17). L’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, Nathan H. Knorr va presentar l’emocionant discurs «La pau, serà permanent?» on va identificar la «bèstia de color grana» d’Apocalipsi 17 i va indicar que encara s’hauria de predicar molt després de la guerra.

8, 9. Què ha fet que alguns congressos hagin estat especialment emotius?

⁸ El discurs «Els problemes de la reconstrucció i l’expansió» que el germà Knorr va presentar el 1946 al congrés  «Nacions Alegres», a Cleveland, Ohio, es va destacar per l’entusiasme que va generar. Fent-se ressò d’aquest sentiment, un dels assistents va escriure: «Aquell vespre vaig tenir el privilegi d’estar darrere seu a la plataforma, i a mesura que descrivia a grans trets l’obra i que parlava dels plans per ampliar la fàbrica i la casa Betel de Brooklyn, tot un seguit d’aplaudiments sorgien de l’immens auditori. Tot i que des de la plataforma no es podien veure bé les cares, se sentia fàcilment l’alegria de tothom». El 1950, en un congrés internacional a la ciutat de Nova York, l’auditori va rebre amb molta il·lusió la nostra pròpia traducció de les Escriptures Gregues Cristianes que, amb el temps, va arribar a ser part d’una Bíblia escrita en anglès modern que restaurava el nom diví al seu lloc legítim (Jer. 16:21).

⁹ També van ser especialment emotius els congressos on Jehovà reunia els seus Testimonis fidels després de períodes de persecució o prohibicions. Adolf Hitler havia promès que destruiria tots els Testimonis de Jehovà d’Alemanya, però en un congrés a Nuremberg el 1955 se’n van aplegar 107.000 i van omplir el mateix estadi on les tropes de Hitler solien desfilar. Molts no van poder contenir les llàgrimes d’alegria! En els tres congressos «Devoció Piadosa» que van tenir lloc a Polònia el 1989, molts dels 166.518 delegats venien del que llavors era la Unió Soviètica i Txecoslovàquia, i d’altres països de l’Europa de l’est. Alguns d’ells mai havien estat en una reunió de més de quinze o vint germans. Imagina’t l’alegria que van sentir els qui, l’any 1993, van anar al congrés internacional «Ensenyança Divina» a Kíev, Ucraïna, i van veure el bateig de 7.402 persones, possiblement el baptisme més nombrós de Testimonis de Jehovà (Is. 60:22; Ag. 2:7).

10. De quins congressos guardes un record especial, i per què?

¹⁰ Potser hi ha congressos de districte o internacionals que se t’han quedat gravats a la memòria. Recordes el primer congrés al qual vas assistir? I aquell on et vas batejar? Aquests congressos són esdeveniments que han fet història en la teva vida espiritual. Són els teus records i, sens dubte, el teu tresor! (Sl. 42:5 [42:4 en NM].)

11. Quines festes periòdiques va establir Déu a l’antic Israel?

¹¹ Jehovà va dir als israelites que es reunissin a Jerusalem per celebrar tres festes cada any: la festa de les coques no fermentades, la festa de les setmanes (Pentecosta) i la festa de les cabanes. Déu els ho va manar així: «Tres vegades l’any, tot mascle teu compareixerà davant el Senyor Jahvè» (Èx. 23:14-17). Conscients del gran valor espiritual que tenien aquestes festes, molts homes hi anaven amb la resta de la família (1 Sam. 1:1-7; Lc. 2:41, 42).

12, 13. Què suposava per a molts israelites assistir a les festes anuals?

 ¹² Para’t a pensar el que suposava per a una família israelita fer un viatge com aquell. Per exemple, quan Jesús era un nen, Josep i Maria van fer un viatge d’uns cent quilòmetres des de Natzaret fins a Jerusalem. Quant de temps creus que trigaries a fer aquest viatge a peu si anessis amb nens petits? Aquest relat ens dóna a entendre que els familiars i coneguts probablement feien aquests viatges en grup. Deuria ser tota una aventura trobar allotjament adequat per dormir en indrets poc coneguts. No obstant això, les condicions eren suficientment segures perquè a un nen de dotze anys com Jesús se li concedís certa mesura de llibertat. Segur que eren ocasions inoblidables, sobretot per als més joves (Lc. 2:44-46).

¹³ Quan els israelites es van dispersar a molts indrets fora de la seva terra, els qui assistien a les festes venien de moltes nacions diferents. A la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., jueus i prosèlits que valoraven aquelles ocasions van viatjar a Jerusalem des de llocs com ara Itàlia, Líbia, Creta, Àsia Menor i Mesopotàmia (Ac. [Fe.] 2:5-11; 20:16).

14. Com es beneficiaven els israelites d’assistir cada any a les festes?

¹⁴ Per a molts israelites fidels, l’aspecte central d’aquells viatges era l’espiritualitat: el desig d’adorar Jehovà al costat de milers de persones que també l’estimaven. Com se sentien els qui hi assistien? Quan Jehovà els va parlar sobre la festa de les cabanes, va dir: «Celebra amb alegria la teva festa, junt amb els fills i les filles, els criats i les criades, els levites i els forasters, els orfes i les viudes que visquin a la teva ciutat. Celebra en honor de Jahvè, el teu Déu, set dies de festa, al lloc que Jahvè haurà elegit; Jahvè, el teu Déu, et beneirà totes les collites i tot allò que emprenguis, i et sentiràs ple de goig» (Deut. 16:14, 15; llegeix Lluc 11:28).

15, 16. Quins sacrificis has hagut de fer per poder assistir als congressos? Per què ha valgut la pena fer-los?

¹⁵ Aquelles reunions del passat són un bon exemple per al poble de Déu avui dia! Tot i que a través dels segles han canviat moltes coses, els aspectes principals dels congressos són els mateixos. En temps bíblics, els qui hi volien assistir havien de fer molts sacrificis, i avui dia també. Però els beneficis compensen els esforços. Aquells esdeveniments eren, i són, ocasions espirituals importants. Ens proporcionen informació i comprensió, imprescindibles perquè mantinguem una relació estreta amb Déu. Els congressos ens motiven a aplicar el que aprenem, ens ajuden a evitar problemes i ens animen a concentrar-nos en activitats i interessos que, en comptes de fer-nos la vida més feixuga, ens reconforten (Sl. 122:1-4).

¹⁶ Tots els qui assisteixen a un congrés experimenten el mateix sentiment: alegria. Un informe sobre un congrés de l’any 1946 diu: «Va ser molt commovedor veure tants milers de Testimonis reunits còmodament. I encara va ser més emocionant escoltar una gran orquestra mentre les multituts entonaven animades cançons del Regne per lloar Jehovà». L’informe continua dient: «Molts germans es van oferir per col·laborar en diferents departaments i van sentir molta alegria al servir els seus companys». Has sentit mai una emoció així en els congressos de districte i internacionals? (Sl. 110:3; Is. 42:10-12.)

17. Com ha canviat l’organització dels congressos al llarg dels anys?

 ¹⁷ La manera d’organitzar els congressos ha canviat. Per exemple, alguns recorden quan els congressos duraven vuit dies! Hi havia sessions de matí, tarda i vespre. La predicació també era una part habitual del programa. Hi havia dies que els congressos començaven a les nou del matí, i sovint les sessions acabaven a les nou de la nit. Els voluntaris treballaven de valent i durant moltes hores per preparar l’esmorzar, el dinar i el sopar per als assistents. Ara els congressos duren menys dies, i cadascú es prepara el menjar abans d’anar al congrés. Tot això permet que ens concentrem més en l’aliment espiritual que s’hi proporciona.

18, 19. Quines característiques dels congressos esperes amb més il·lusió, i per què?

¹⁸ Hi ha característiques dels congressos que sempre han format part del programa i que tots esperem amb il·lusió. Per exemple, «l’aliment al temps degut», que ens ajuda a comprendre millor les profecies i les ensenyances bíbliques, el rebem per mitjà de discursos i de noves publicacions (Mt. 24:45). Aquestes publicacions sovint són eines per ajudar les persones sinceres que valoren les veritats de la Bíblia. Les representacions bíbliques animen joves i grans a examinar els seus motius i a evitar la manera de pensar del món tan allunyada dels principis divins. El discurs de baptisme també ens ajuda a revisar les nostres prioritats a la vida. A més, ens fa molt feliços veure els qui simbolitzen la seva dedicació a Jehovà.

¹⁹ Durant milers d’anys, els congressos han estat una part de l’adoració verdadera i han ajudat el poble feliç de Jehovà a servir-lo de la manera apropiada en temps difícils. Aquestes reunions grans ens estimulen en sentit espiritual, ens donen noves oportunitats de fer amics, ens ajuden a apreciar l’associació de germans d’arreu del món i són un mitjà molt important pel qual Jehovà ens beneeix i ens cuida. Segur que tots nosaltres volem organitzar els assumptes per assitir i beneficiar-nos de totes les sessions de cada congrés (Prov. 10:22, TBS).