1. Què va dir Jesús sobre jurar, i per què?

 ELS cristians verdaders normalment no han de fer juraments, ja que obeeixen el manament de Jesús, qui va dir: «Que el vostre llenguatge sigui: sí, quan és sí». A què es referia? A que hem de ser persones de paraula. Just abans, havia dit: «No jureu de cap manera». Jesús va dir això perquè moltes persones tenen el costum de jurar per qualsevol cosa, fins i tot quan no tenen la intenció de complir la seva paraula. Quan aquestes persones han d’anar més enllà d’un simple sí o no per assegurar que el que diuen és cert, possiblement demostren que no s’hi pot confiar i que estan sota la influència «del Maligne» (llegeix Mateu 5:33-37).

2. Explica per què jurar no sempre és incorrecte.

² Volia dir Jesús que jurar sempre és incorrecte? Com vam veure a l’article anterior, Jehovà Déu i el fidel Abraham van fer juraments en ferm en ocasions importants, i la Llei també exigia als israelites que fessin juraments per resoldre algunes disputes (Èx. 22:9, 10 [22:10, 11 en NM]; Nom. 5:21, 22). Avui dia potser caldrà que un cristià juri davant d’un tribunal i, en ocasions excepcionals, potser veu convenient jurar si té la intenció de fer alguna cosa o si vol assegurar que diu la veritat sobre un assumpte seriós. De fet, Jesús mateix no va rebutjar jurar quan el gran sacerdot li ho va demanar, sinó que va dir la veritat davant el sanedrí jueu (Mt. 26:63, 64). A diferència de nosaltres, a Jesús no li calia jurar. Malgrat tot, per emfatitzar que el seu missatge era veritat, sovint introduïa les seves paraules d’aquesta manera tan singular: «En veritat, en veritat us dic» (Jn. 1:51, TBS; 13:16, 20, 21, 38, TBS). Què podem aprendre dels qui van demostrar que el seu sí era sí, com per exemple Jesús, Pau i altres persones? Vegem-ho.

3. Què va prometre Jesús en una oració a Jehovà, i com va respondre el seu Pare celestial?

³ «Heus aquí que vinc [...] a fer, o Déu, la vostra voluntat.» (Heb. 10:7.) Jesús va pronunciar aquestes significatives paraules quan es va presentar davant de Déu per complir tot el que s’havia profetitzat sobre la Descendència promesa i, fins i tot, permetre que Satanàs ‘l’ataqués al taló’ (Gèn. 3:15). Mai no hi ha hagut cap altre humà disposat a assumir una responsabilitat tan gran. Des del cel, Déu va expressar que confiava plenament en el seu Fill, però no li va demanar que fes un jurament per assegurar que compliria la seva paraula (Lc. 3:21, 22).

4. Fins a quin punt va actuar Jesús en consonància amb el seu sí?

⁴ Jesús sempre actuava en consonància amb el que predicava, i per això es pot dir que el seu sí era sí. Mai no es va distreure de la seva comissió: predicar la bona nova del Regne de Déu i fer deixebles a totes les persones que Jehovà atreia (Jn. 6:44). La Bíblia descriu fins a quin punt es podia confiar en Jesús: «Perquè totes les promeses de Déu tenen el seu sí en ell» (2 Cor. 1:20). De fet, Jesús és el millor exemple d’una persona de paraula, ja que va complir la promesa que havia fet al seu Pare. Ara analitzem l’exemple d’algú que va fer tot el possible per imitar Jesús.

5. Quin exemple ens va donar l’apòstol Pau?

⁵ «Què haig de fer, Senyor?» (Ac. [Fe.] 22:10.) Pau (o Saule, com se’l coneixia llavors) va respondre amb aquestes sinceres paraules quan el Senyor Jesús glorificat se li va aparèixer en una visió i li va ordenar que deixés de perseguir els seus deixebles. Això va fer que Saule es penedís humilment del seu passat, es bategés i acceptés una assignació especial: donar testimoniatge de Jesús a les nacions. Des de llavors, Pau s’adreçava a Jesús anomenant-lo «Senyor» i, fins que va acabar la seva vida a la Terra, va actuar en harmonia amb aquesta expressió (Ac. 22:6-16; 2 Cor. 4:5; 2 Tim. 4:8). Pau no era com aquells de qui Jesús va dir: «Per què em dieu “Senyor, Senyor”, i no feu el que dic?» (Lc. 6:46). Sens dubte, Jesús espera que tots els qui l’accepten com a «Senyor» siguin persones de paraula, igual que Pau també ho va ser.

6, 7. (a) Per què va canviar Pau els plans de tornar a visitar Corint, i per què no estaven justificades les crítiques dels qui el van qüestionar? (b) Com hem de veure els germans que han rebut la comissió de dur la davantera entre nosaltres?

⁶ El zel de Pau el va portar a difondre  el missatge del Regne per Àsia Menor i a introduir-lo a Europa, així com a establir moltes congregacions i a revisitar-les. De vegades, va veure necessari assegurar la veracitat d’allò que havia escrit (Gàl. 1:20). Per exemple, en una ocasió en què alguns corintis el van acusar de no poder confiar en ell, va escriure en defensa pròpia: «Us asseguro pel Déu que és digne de crèdit que la paraula que us vam adreçar no és tan aviat un sí com un no» (2 Cor. 1:18). Tot i que el seu pla inicial era tornar a visitar els germans de Corint abans d’anar a Macedònia, en el moment d’escriure aquelles paraules Pau havia marxat d’Efes i es trobava a Macedònia, de camí a Corint (2 Cor. 1:15, 16). Avui dia, de vegades s’han de fer canvis en les rutes que s’havien planejat per als superintendents itinerants. Però no es fan per caprici o per coses poc importants, sinó perquè potser ha sorgit alguna emergència. De fet, Pau va posposar la seva visita a Corint per al propi bé de la congregació. Per què?

⁷ Poc temps després d’haver planejat el seu viatge, Pau va rebre notícies que el van neguitejar. Es va assabentar que a la congregació de Corint hi havia desavinences i que es tolerava la immoralitat (1 Cor. 1:11; 5:1). Per corregir aquella situació, els va donar consell contundent a la primera carta que els va escriure i després, en comptes de navegar directament d’Efes a Corint, va decidir donar temps als seus germans per aplicar el consell. D’aquesta manera, podrien gaudir d’una visita més animadora quan ell arribés més endavant. A la segona carta els va assegurar que podien confiar en les raons per les quals havia canviat els plans inicials: «Invoco Déu per testimoni sobre la meva ànima, que ha estat per consideració a vosaltres que no he vingut més a Corint» (2 Cor. 1:23). No siguem mai com els qui van criticar Pau. Tot el contrari, respectem profundament els germans que han rebut la comissió de dur la davantera entre nosaltres. Fem bé d’imitar Pau, igual que ell també va imitar l’exemple de Crist (1 Cor. 11:1; Heb. 13:7).

8. Quin exemple ens va deixar Rebeca?

⁸ «Hi aniré.» (Gèn. 24:58.) Rebeca va respondre amb aquestes senzilles paraules quan la seva mare i el seu germà li van preguntar si es casaria amb Isaac, el fill d’Abraham. Això implicava deixar casa seva aquell mateix dia i viatjar més de vuit-cents quilòmetres amb un desconegut (Gèn. 24:50-58). El sí que va pronunciar Rebeca va voler dir sí, i va ser una bona esposa, fidel a Déu. Va viure la resta de la seva vida en tendes i va residir com a estrangera a la Terra Promesa. Com es va recompensar la seva fidelitat? Amb el privilegi de ser avantpassada de la Descendència promesa, Jesucrist (Heb. 11:9, 13).

9. Com va demostrar Rut que era una dona de paraula?

⁹ «Tornarem amb tu al teu poble.» (Rut 1:10.) Les vídues moabites Rut i Orpà no van deixar de repetir aquestes paraules a la seva sogra Noemí, també vídua, mentre l’acompanyaven des de Moab en el seu viatge de tornada a Betlem. Al final, per la insistència de Noemí, Orpà se’n va tornar a la seva terra natal. Però Rut es va mantenir fidel a la seva paraula (llegeix Rut 1:16, 17). Rut va ser lleial a Noemí, va deixar enrere la seva família i va abandonar la religió falsa de Moab. Durant la resta de la seva vida va demostrar que adorava fidelment Jehovà i, com a premi, va ser una de les cinc dones a qui Mateu anomena quan fa la genealogia de Crist (Mt. 1:1, 3, 5, 6, 16).

10. Per què és Isaïes un bon exemple per a nosaltres?

 ¹⁰ «Aquí em teniu, envieu-m’hi a mi!» (Is. 6:8.) Abans de respondre així, Isaïes havia vist una magnífica visió de Jehovà assegut al seu tron sobre el temple d’Israel. Mentre admirava aquesta gloriosa visió, el profeta havia escoltat que Jehovà deia: «Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?». Jehovà l’estava convidant a ser el seu portaveu per proclamar un missatge al rebel poble d’Israel. Isaïes va demostrar ser lleial a la seva paraula; el seu sí va ser sí. Va servir fidelment com a profeta durant un mínim de quaranta-sis anys, declarant contundents missatges de denunciació i meravelloses promeses sobre la restauració de l’adoració verdadera.

11. (a) Per què és tan important que siguem persones de paraula? (b) Quins exemples amonestadors trobem a la Bíblia de persones en qui no es podia confiar?

¹¹ Per què ha fet Jehovà que els exemples anteriors es registrin a la seva Paraula? I quanta importància té que el nostre sí sigui sí? La Bíblia és clara quan ens alerta que Déu «condemna a mort» les persones «sense paraula» (Rm. 1:31, 32, BEC). A més, parla de persones que no van demostrar que el seu sí fos sí, com ara el faraó d’Egipte, el rei Sedecies de Judà i Ananies i Safira. Tots ells van tenir un final deplorable i són un exemple amonestador per a nosaltres (Èx. 9:27, 28, 34, 35; Ez. 17:13-15, 19, 20; Ac. 5:1-10).

12. Què ens pot ajudar a ser persones dignes de confiança?

¹² Avui, que vivim «als darrers dies», estem envoltats de persones «amb aparences de pietat» però que en realitat són deslleials (2 Tim. 3:1-5). Hem de fer tot el possible per evitar aquestes males companyies. En comptes d’això, ens hem de relacionar de manera habitual amb persones que s’esforcen perquè el seu sí sempre sigui sí (Heb. 10:24, 25).

13. Quin és el sí més important que pronuncia un seguidor de Crist?

¹³ La promesa més important que una persona pot fer té a veure amb la seva dedicació a Déu. Els qui estan disposats a ‘negar-se a sí mateixos’ per esdevenir deixebles de Crist disposen de tres ocasions específiques per declarar amb un sí la seva intenció (Mt. 16:24). Quan una persona desitja ser publicadora no batejada, dos ancians conversen amb ella i li pregunten: «De debò vols ser testimoni de Jehovà?». Més endavant, quan aquesta persona progressa espiritualment i es vol batejar, els ancians analitzen si reuneix els requisits i li pregunten: «T’has dedicat a Jehovà personalment en oració?». Finalment, el dia del bateig, cada candidat ha de respondre a la següent pregunta: «Amb la base del sacrifici de Jesucrist,  t’has penedit dels teus pecats i t’has dedicat a Jehovà per fer la seva voluntat?». Llavors, davant dels presents, aquesta persona diu sí i promet servir Déu per sempre.

14. Quin autoexamen ens hem de fer de manera regular?

¹⁴ Sigui que t’acabis de batejar o que hagis servit Jehovà durant dècades, és important que t’examinis de manera habitual i et facis preguntes com aquestes: «Imito Jesús al ser sempre conseqüent amb el sí més important que he pronunciat? Obeeixo Jesús constantment al posar en primer lloc a la meva vida la predicació i l’obra de fer deixebles?» (llegeix 2 Corintis 13:5).

15. En quins altres aspectes de la teva vida és important que compleixis amb el teu sí?

¹⁵ Complir el vot que vam fer al dedicar-nos a Jehovà també implica ser fidels en altres assumptes importants. Per exemple, estàs casat? Si és així, no deixis de conferir-li l’honor que es mereix al vot que vas fer d’estimar i cuidar la teva parella. Has signat un contracte laboral o has emplenat una sol·licitud per tenir privilegis teocràtics? En ambdós casos, compleix tot allò amb què t’has compromès. I què hi ha si algú amb pocs recursos et convida a dinar i li dius que sí? No ho cancel·lis només perquè després t’han fet una invitació millor. Al predicar casa per casa, li has dit a algú que tornaries per ajudar-lo més en sentit espiritual? Doncs que el teu sí sigui sí, i així Jehovà beneirà el teu ministeri (llegeix Lluc 16:10).

16. Què hem de fer si no hem complert la nostra paraula?

¹⁶ La Bíblia explica que, com que som imperfectes, «tots ensopeguem sovint», especialment quan parlem (Jm. 3:2). Què hem de fer si ens adonem que no hem complert la nostra paraula? A l’antic Israel, qui era culpable de parlar «inconsideradament» es podia beneficiar d’una misericordiosa disposició de la Llei (Lev. 5:4-7, 11). Avui dia, els cristians que cometen aquest pecat també tenen a l’abast una disposició amorosa de part de Jehovà. Si li confessem aquest pecat específic, ens perdonarà misericordiosament a través de Jesucrist en el seu paper de Gran Sacerdot (1 Jn. 2:1, 2). Per seguir tenint l’aprovació de Jehovà, també hem de demostrar que ens hem penedit: hem d’evidenciar que aquest pecat no s’ha convertit en una pràctica i que fem tot el possible per esmenar les ferides que potser hem causat al parlar sense pensar (Prov. 6:2, 3, TBS). Per suposat, el millor és que t’ho pensis dues vegades abans de prometre alguna cosa que després no podràs complir (llegeix Eclesiastès 5:1 [5:2 en NM]).

17, 18. Quin magnífic futur tindran els qui s’esforcen perquè el seu sí sigui sí?

¹⁷ Els qui adoren Jehovà i s’esforcen perquè el seu sí sigui sí podran gaudir d’un futur meravellós. D’una banda, els 144.000 ungits obtindran vida immortal al cel, on estaran amb Jesús en el seu Regne «i regnaran amb ell durant mil anys» (Ap. [Rv.] 20:6). De l’altra, incomptables milions de persones es beneficiaran del regnat de Crist i viuran en un paradís terrestre on rebran l’ajuda necessària per aconseguir la perfecció física i mental (Ap. 21:3-5).

¹⁸ Al final del Regnat Mil·lenari de Crist, com que tots haurem demostrat fidelitat en l’última prova, ja no tindrem raons per dubtar mai més de la paraula de ningú (Ap. 20:7-10). Tots els sí seran sí, i tots els no, no. Llavors, imitarem a la perfecció el nostre amorós Pare celestial, Jehovà, qui és el «Déu fidel» (Sl. 31:6 [31:5 en NM]).