1, 2. (a) Com ens beneficia tenir en compte la voluntat de Jehovà? (b) Què podem aprendre del rei David?

 IMAGINA que estàs caminant per la muntanya i el camí es divideix en dos. Quina ruta escolliràs? Potser decideixes pujar a una roca propera i veure on porta cada camí. Veure les coses des d’aquesta posició elevada potser t’ajudarà a determinar quina serà la millor opció. De la mateixa manera, a l’hora de prendre decisions importants, veure les coses des de l’elevada perspectiva de Jehovà ens ajudarà a ‘seguir el camí’ que Ell aprova (Is. 30:21).

² Durant gairebé tota la seva vida, el rei David va tenir en compte la voluntat de Déu i, per això, és un excel·lent exemple per a tots nosaltres. Va demostrar que ‘el seu cor era tot sencer per a Jehovà’. Analitzarem alguns moments de la seva vida per tal d’aprendre de les seves decisions (1 Re. 11:4).

3, 4. (a) Per què es va enfrontar David a Goliat? (b) Com veia David el nom de Déu?

³ En una ocasió, el jove David es va enfrontar al campió dels filisteus, Goliat. Què el va moure a enfrontar-se a aquell gegant que anava molt ben armat i que «tenia d’alçada sis colzades i un pam» (2,9 m)? (1 Sam. 17:4.) Va ser el seu coratge o la seva fe en Déu? És cert que totes dues qualitats van jugar un paper molt important en aquella gesta. Però la seva principal motivació per enfrontar-se a aquell gegant tan impressionant va ser el respecte que tenia a Jehovà i al Seu gran nom. Tot indignat, va preguntar: «Qui és aquest filisteu incircumcís que gosa desafiar els rengles del Déu vivent?» (1 Sam. 17:26).

⁴ Quan es va enfrontar a Goliat, el jove David  va dir: «Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i les fletxes, però jo vinc contra tu en nom de Jahvè-Sabaot, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat» (1 Sam. 17:45). David va confiar en el Déu verdader i va derrotar el campió dels filisteus amb tan sols una pedra i una fona. No només en aquesta ocasió, sinó també al llarg de la seva vida, va demostrar que confiava en Jehovà i estimava el Seu nom. De fet, David va animar els seus companys israelites a ‘gloriar-se del nom sagrat’ de Jehovà (llegeix 1 Paralipòmens [Cròniques] 16:8-10).

5. A quina situació, que es pot comparar al desafiament de Goliat, pot ser que t’enfrontis?

⁵ Estàs orgullós que Jehovà sigui el teu Déu? (Jer. 9:23 [9:24 en NM].) Com reacciones quan veïns, familiars o companys de feina o de classe parlen malament de Jehovà i es burlen dels seus Testimonis? Confies que Jehovà t’ajudarà i defenses el seu nom? És veritat que hi ha un «temps de callar», però no ens hem d’avergonyir de ser testimonis de Jehovà i seguidors de Jesús (Ecl. 3:1, 7; Mc. 8:38). Hem de ser amables i tractar amb tacte les persones que no respecten Jehovà ni el seu missatge, però no hem de ser com els israelites, que «van quedar acovardits» a l’escoltar les desafiadores paraules de Goliat (1 Sam. 17:11). En lloc d’això, hem d’actuar amb decisió per santificar el nom de Jehovà Déu. Volem ajudar les persones a conèixer com és realment Jehovà. Per aquest motiu, utilitzem la seva Paraula per ajudar els altres a veure la importància d’apropar-se a Déu (Jm. 4:8).

6. Quin era l’objectiu de David a l’enfrontar-se amb Goliat, i quina hauria de ser la nostra preocupació principal?

⁶ L’enfrontament de David amb Goliat ens ensenya una altra lliçó molt important. Quan David va córrer cap a la línia de batalla, va preguntar: «Què li faran al qui mati aquest filisteu i alliberi Israel de la vergonya que passa?». En resposta, li van dir: «El qui el mati, el rei l’omplirà de riqueses, tant a ell com a la seva família; li concedirà la seva filla» (1 Sam. 17:25-27). Però la recompensa material no era el que més preocupava David. Tenia un objectiu més important: glorificar el Déu verdader (llegeix 1 Samuel 17:46, 47). I nosaltres? És la nostra preocupació principal fer-nos un nom acumulant riqueses i guanyant prominència en aquest món? Segurament volem ser com David, que va cantar: «Tots amb mi glorifiqueu Jahvè, exalcem plegats el seu nom» (Sl. 34:4 [34:3 en NM]). Per tant, hem de confiar en Déu i posar el seu nom per damunt del nostre (Mt. 6:9).

7. Com podem enfortir la nostra fe i així estar preparats quan trobem persones que no volen escoltar?

⁷ Calia una fe forta i confiança absoluta en Jehovà per enfrontar-se amb coratge a Goliat. Quan era pastor, David confiava en Jehovà i això va enfortir la seva fe (1 Sam. 17:34-37). Nosaltres també necessitem una fe forta a fi de continuar predicant, sobretot quan ens trobem amb persones que no volen escoltar. Podem enfortir la nostra fe si confiem en Déu en les nostres activitats diàries. Per exemple, per què no parlem de la Bíblia amb les persones que s’asseuen al nostre costat quan viatgem en transport públic? O per què no parlem amb les que trobem al carrer mentre prediquem casa per casa? (Ac. [Fe.] 20:20, 21.)

8, 9. Com va demostrar David que tenia present la voluntat de Jehovà en la manera com va tractar el rei Saül?

⁸ La manera com David va tractar  Saül, el primer rei d’Israel, és un altre exemple que mostra que David confiava en Jehovà de tot cor. En tres ocasions, el gelós rei Saül va intentar clavar David a la paret amb una llança. Però totes tres David es va escapolir i no es va venjar. Finalment, va fugir (1 Sam. 18:7-11; 19:10). Després, Saül va escollir tres mil homes d’Israel i va anar a buscar David al desert (1 Sam. 24:3 [24:2 en NM]). Un dia, Saül, sense saber-ho, va entrar a la cova on estaven David i els seus homes. David podria haver aprofitat aquella oportunitat per eliminar el rei Saül, que el volia matar. Després de tot, la voluntat de Déu era que David succeís Saül com a rei d’Israel (1 Sam. 16:1, 13). De fet, si David hagués fet cas del consell dels seus homes, l’hauria matat. Però David va dir: «Jahvè me’n guard de fer una cosa així al meu senyor, l’Ungit de Jahvè» (llegeix 1 Samuel 24:5-8 [24:4-7 en NM]). Saül encara era el rei ungit de Jehovà i David no volia usurpar-li el tron, ja que Jehovà encara no l’havia destituït de ser rei. Al tallar només la punta del mantell de Saül, David va mostrar que no tenia cap intenció de fer-li mal (1 Sam. 24:12 [24:11 en NM]).

⁹ L’última vegada que David va veure Saül, el rei que Jehovà havia ungit, va tornar a demostrar que el respectava. En aquella ocasió, David i Abisai, van arribar al lloc on Saül havia acampat i el van trobar adormit. Abisai va pensar que Déu havia posat Saül a les mans de David i es va oferir a clavar-lo a terra amb una llança, però David no ho va permetre (1 Sam. 26:8-11). David va continuar buscant la guia de Déu i, per això, a pesar dels consells d’Abisai, no va vacil·lar a actuar d’acord amb la voluntat de Jehovà.

10. Quines situacions difícils pot ser que afrontem, i què ens ajudarà a mantenir-nos ferms?

¹⁰ Nosaltres potser també afrontem situacions difícils quan els nostres companys intenten pressionar-nos perquè seguim els seus consells basats en raonaments humans, en comptes de fer la voluntat de Jehovà. Tal com va fer Abisai, alguns potser ens animen a actuar sense tenir en compte la voluntat de Déu pel que fa a un assumpte en concret. Per mantenir-nos ferms, hem de tenir molt clar què pensa Jehovà sobre l’assumpte i estar decidits a fer el que a Ell li agrada.

11. Què has après de David sobre posar la voluntat de Déu en primer lloc?

¹¹ David va demanar a Jehovà:  «Ensenyeu-me a fer la vostra voluntat» (llegeix Salm 143:5, 8, 10). En comptes de confiar en si mateix o en els consells d’altres persones, David volia que Jehovà l’ensenyés. Per aquest motiu, ‘meditava les proeses de Jehovà, considerava les obres de les Seves mans’. Nosaltres també podem discernir quina és la voluntat de Déu si estudiem a fons la Bíblia i meditem en els relats que expliquen com ha tractat Jehovà els humans.

12, 13. Per què David va vessar a terra l’aigua que tres dels seus homes li havien portat?

¹² Una altra raó per la qual David és un exemple digne d’imitar és que entenia els principis que hi havia darrere la Llei i desitjava aplicar-los en la seva vida. Pensa, per exemple, què va passar quan David va expressar el seu desig de beure aigua de la cisterna que hi havia a Betlem. Tres dels seus homes «penetraren al camp dels filisteus» i li van portar l’aigua, «però ell no en va voler beure, sinó que la vessà a Jahvè en libació». Per què va fer això? David els va explicar: «Jahvè em guardi de fer una cosa semblant. Fóra com beure la sang d’aquests homes que han arriscat les seves vides. És amb risc de la seva vida que l’han duta» (1 Par. 11:15-19).

¹³ David sabia que la Llei deia que la sang havia de ser vessada en libació a Jehovà i que no en podien menjar. També entenia la raó, ja que sabia que «la vida de la carn és en la sang». Ara bé, li van portar aigua, no sang. Per tant, com és que no en va voler beure? Perquè entenia el principi que hi havia darrere aquella llei. Per a David, era impensable beure aquella aigua, ja que era tan preciosa com la sang dels tres homes. Així és que va concloure que l’havia de vessar a terra (Lev. 17:11; Deut. 12:23, 24).

14. Què va ajudar David a tenir el mateix punt de vista que Jehovà?

¹⁴ Per a David, la llei de Déu era una part molt important de la seva vida.  Va cantar: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor» (Sl. 40:9 [40:8 en NM]). David estudiava la llei de Déu i hi meditava profundament. Confiava en la saviesa de les normes de Jehovà. És per aquest motiu que volia obeir no tan sols les normes de la Llei mosaica, sinó també els principis que hi havia darrere. Quan nosaltres estudiem la Bíblia, fem bé de meditar en el que llegim i de guardar-ho al fons del cor a fi de saber què li agrada a Jehovà en cada situació.

15. Com va mostrar Salomó falta de respecte per la llei de Déu?

¹⁵ Jehovà va beneir moltíssim Salomó, el fill de David. Amb el temps, però, Salomó va mostrar falta de respecte per la llei de Déu. Va desobeir el manament de Jehovà que deia que un rei israelita ‘no havia de tenir moltes dones’ (Deut. 17:17). De fet, es va casar amb moltes dones estrangeres. Quan es va fer gran, «les dones van decantar el cor de Salomó a d’altres déus». No sabem per què va desobeir Jehovà, però el relat explica que «Salomó féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè i no el seguia plenament com el seu pare David» (1 Re. 11:1-6). És molt important que complim les lleis i els principis de la Paraula de Déu. Per exemple, és vital complir-los si estem pensant casar-nos.

16. Si estàs pensant casar-te, com t’ajudarà veure l’esperit que hi ha darrere el manament de casar-se només «en el Senyor»?

¹⁶ Si algú que no serveix Jehovà ens fa alguna insinuació romàntica, quina serà la nostra resposta? Veurem més enllà de la llei escrita, com David, o serem com Salomó? Jehovà mana als cristians verdaders que es casin només «en el Senyor» (1 Cor. 7:39). Si un cristià escull casar-se, s’hauria de casar amb un company de creença. I si entenem l’esperit que hi ha darrere d’aquest requisit bíblic, no només no ens casarem amb una persona que no serveix Jehovà, sinó que tampoc acceptarem cap insinuació romàntica de part d’aquesta persona.

17. Què ens ajudarà a no caure en el parany de la pornografia?

¹⁷ L’exemple de David pel que fa a seguir de tot cor la guia de Déu també ens pot ajudar a no caure en la temptació de veure imatges pornogràfiques. Llegeix els següents versicles bíblics, pensa en els principis que contenen i tracta de discernir la voluntat de Déu respecte a aquest assumpte (llegeix Salm 119:37; Mateu 5:28, 29; Colossencs 3:5). Si meditem en les elevades normes de Jehovà, estarem preparats per no caure en el parany de la pornografia.

18, 19. (a) Malgrat que David era imperfecte, què el va ajudar a seguir gaudint del favor de Déu? (b) Què estàs decidit a fer?

¹⁸ Tot i que David va ser exemplar en molts aspectes, també va cometre alguns pecats greus (2 Sam. 11:2-4, 14, 15, 22-27; 1 Par. 21:1, 7). Però va demostrar penediment. Durant tota la seva vida, va servir Déu «amb un cor irreprensible» (1 Re. 9:4). Per què podem dir això? Perquè David es va esforçar per actuar en harmonia amb la voluntat de Jehovà.

¹⁹ Malgrat que som imperfectes, podem seguir gaudint del favor de Jehovà. Per aconseguir-ho, hem d’estudiar la Paraula de Déu de valent, meditar profundament en el que aprenem i aplicar-ho sense demora. Si així ho fem, farem nostra la humil petició del salmista: «Ensenya’m a fer la teva voluntat».