1, 2. A qui es referia Pere quan va parlar dels «elegits», i per què va dir que eren «estrangers»?

 UNS trenta anys després que Jesús ascendís al cel, l’apòstol Pere va escriure una carta «als elegits estrangers de la diàspora del Pont, de Galàcia, de Capadòcia, d’Àsia i de Bitínia» (1 Pe. 1:1, TBS). Amb la paraula «elegits», Pere es va referir a aquells qui, com ell, havien estat ungits per esperit sant i ‘havien estat engendrats de nou [...] per a una esperança vivent’ per governar amb Crist al cel (llegeix 1 Pere 1:3, 4). Però, per què els va anomenar més tard «forasters i estrangers»? (1 Pe. 2:11, TBS.) I per què ens hauria d’interessar això quan només pocs Testimonis arreu del món afirmen ser ungits, o elegits?

² És apropiat dir que els ungits del segle primer eren «estrangers». La seva estada a la Terra no era permanent, tal com tampoc ho és per aquells qui queden vius avui dia d’aquest grup. L’apòstol Pau, que era un membre del «petit ramat» ungit, va explicar: «Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, d’on anhelem com a Salvador el Senyor Jesucrist» (Lc. 12:32; Fili. 3:20). Ja que els ungits tenen la «ciutadania al cel», al morir deixaran la Terra per una cosa molt millor: vida immortal al cel (llegeix Filipencs 1:21-23). Així doncs, en sentit literal, es podria dir que són mers «estrangers» a la Terra dominada per Satanàs.

3. Quina pregunta sorgeix sobre les «altres ovelles»?

³ Però, i les «altres ovelles»? (Jn. 10:16.) La Bíblia ensenya que seran residents permanents a la Terra. Hi viuran per sempre! Però, en certa manera, podem dir que ells també són considerats estrangers, o residents temporals. En quin sentit?

4. Què són incapaços de solucionar els dirigents mundials?

⁴ Mentre Jehovà permeti que duri aquest món malvat, tothom, inclosos els cristians, continuarà sofrint les conseqüències de la rebel·lió de Satanàs contra Jehovà. A Romans 8:22 llegim: «Sabem, en efecte, que tota la creació gemega i pateix dolors de part fins ara». Tot i que dirigents mundials, científics i persones humanitàries tenen bones intencions, són incapaços de solucionar els problemes de la humanitat.

5. Quina decisió han pres milions de persones des de 1914, i per què?

⁵ Des de l’any 1914, milions de persones han escollit de bon grat ser súbdits de Jesucrist, el rei entronitzat per Déu. No desitgen formar part del món malvat de Satanàs i rebutgen donar-li suport. Més aviat, el que fan és utilitzar la seva vida i recursos per donar suport als interessos del Regne de Déu (Rm. 14:7, 8).

6. Per què els testimonis de Jehovà són com forasters, o residents temporals?

⁶ En més de dos-cents països, els testimonis de Jehovà són ciutadans respectuosos amb la llei. Però, tant se val on visquin, són com forasters, o residents temporals. Mantenen un estricta neutralitat pel que fa a temes polítics i socials. Fins i tot ara es consideren ciutadans del món nou que Déu ha promès. S’alegren de veure que la seva residència temporal en aquest món imperfecte s’apropa ràpidament a la seva fi.

7. Com podran arribar a ser residents permanents els servents de Déu, i a on?

⁷ Aviat, Jesucrist exercirà la seva autoritat per destruir el món malvat de Satanàs. El govern perfecte de Crist alliberarà la Terra del pecat i l’aflicció. No deixarà rastre, ni visible ni invisible, de la rebel·lió contra la sobirania de Jehovà. Llavors, els servents lleials de Déu podran arribar a ser residents permanents del paradís a la Terra (llegeix Apocalipsi [Revelació] 21:1-5).  Aleshores, la creació serà completament «alliberada de l’esclavitud de la corrupció per participar en la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Rm. 8:21).

8, 9. Explica què volia dir Pere amb l’expressió ‘abstenir-se dels desitjos carnals’.

⁸ Pere va explicar què s’espera dels cristians, al dir: «Estimats, us exhorto que com a forasters i estrangers us abstingueu dels desitjos carnals, que lluiten contra l’ànima» (1 Pe. 2:11, TBS). Aquest consell el va donar en primer lloc als cristians ungits, però també és vàlid per a les altres ovelles.

⁹ Alguns desitjos, quan es satisfan com el Creador diu, no són incorrectes per si mateixos. És més, fan que la vida sigui més plaent. Per exemple, hi ha desitjos normals, com ara gaudir de menjar i beure, participar en activitats refrescants i gaudir de moments d’esbarjo amb bons amics. Fins i tot el desig de plaer sexual amb el cònjuge és natural i normal (1 Cor. 7:3-5). Però Pere clarament estava parlant dels «desitjos carnals» que «lluiten contra l’ànima», és a dir, aquells que són incorrectes. Algunes traduccions bíbliques els anomenen «baixos desitjos» (Nou Testament, ed. Cristiandad) o «apetències carnals» (BEC). Òbviament, hem de refrenar qualsevol desig humà que estigui en conflicte amb el propòsit de Jehovà i pugui afectar la bona relació amb ell. Per contra, si no ho fem, podríem posar en perill la nostra vida.

10. Quines trampes utilitza Satanàs amb la intenció de fer-nos part del seu món?

¹⁰ L’objectiu de Satanàs és debilitar la nostra determinació de considerar-nos com a «estrangers» en aquest món malvat. Hem d’identificar les trampes de Satanàs, com per exemple el glamur del materialisme, la seducció de la immoralitat, l’atractiu de ser important, l’encant del «jo primer» i la persuasió del nacionalisme. Si estem determinats a refrenar aquests desitjos carnals incorrectes, demostrarem, sense cap mena de dubte, que no volem formar part del món de Satanàs. A més, demostrarem que només vivim temporalment en aquest món. El que realment volem, i de fet ens esforcem per aconseguir, és la residència permanent al nou món just de Déu.

11, 12. Com veuen alguns els estrangers, i com veuen alguns els Testimonis de Jehovà?

¹¹ L’apòstol Pere va continuar la seva explicació sobre el que s’espera dels residents temporals cristians al versicle 12: «Que la vostra manera de viure entre els gentils sigui honrada, a fi que, en allò en què parlen contra vosaltres com a malfactors, per les vostres bones obres que han observat, glorifiquin Déu en el dia de la visitació». De vegades es critica els estrangers, és a dir, els qui són residents temporals en un país que no és el seu. Només perquè són diferents als seus veïns, fins i tot podrien ser vistos com a malfactors. Potser la forma de parlar, la manera de fer, la roba o l’aparença siguin diferents. Però, si fan bones obres, o dit d’una altra manera, si tenen una bona conducta, demostraran que els comentaris negatius sobre ells no tenen cap fonament.

¹² De la mateixa manera, els  cristians verdaders es diferencien de la majoria dels seus veïns en alguns aspectes, com ara per les seves converses o la manera de divertir-se. Sovint la forma de vestir-se i arreglar-se els diferencia dels altres. Això fa que, de vegades, persones mal informades els acusin de ser malfactors, per dir-ho així. Però altres persones probablement parlin bé d’ells pel seu estil de vida.

13, 14. Com ‘ha estat justificada la saviesa per les seves obres’? Il·lustra-ho.

¹³ Sens dubte, la bona conducta pot refutar les crítiques injustificades. Fins i tot Jesús va ser acusat falsament, tot i ser l’únic home que va demostrar una fidelitat perfecta a Déu. Alguns van dir que era «un golut i un bevedor de vi, un amic de publicans i pecadors». Ara bé, per la seva bona conducta va demostrar que no era així. Jesús va dir: «La saviesa ha estat justificada per les seves obres» (Mt. 11:19). I això també és cert avui dia. A tall d’exemple, alguns veïns de Selters, Alemanya, trobaven estranya la forma de viure de la família Betel. Però l’alcalde de la localitat va parlar a favor dels germans i va dir: «Els Testimonis que serveixen allà tenen la seva manera de viure, però no molesten els veïns de la comunitat».

¹⁴ Es va arribar a una conclusió semblant pel que fa als Testimonis de Jehovà de Moscou, Rússia. Van ser acusats falsament de cometre alguns actes incorrectes. Però, el juny de 2010, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, França, va disposar: «El Tribunal estima que [Moscou] va infringir sense justificació el dret dels demandants a la llibertat de religió i d’associació. Els tribunals del país no van aportar raons “rellevants ni suficients” per mostrar que els demandants» eren culpables, per exemple, de trencar famílies, d’incitar al suïcidi o de rebutjar assistència mèdica. També va dir que aquests tribunals van aplicar les estrictes lleis de Moscou de manera injusta per als Testimonis de Jehovà.

15. Quin principi obeeixen els cristians verdaders d’arreu del món?

¹⁵ Els Testimonis de Jehovà de Moscou, i de fet, d’arreu del món, compleixen el requisit que Pere va dir per als cristians: «Sotmeteu-vos, doncs, per causa del Senyor a tota institució humana: sigui al rei com a sobirà, sigui als governadors» (1 Pe. 2:13, 14, TBS). Els cristians verdaders no formen part d’aquest món malvat. Però, tal com va dir l’apòstol Pau, se subjecten de bon grat als governs humans ‘constituïts per Déu’ en les seves posicions  relatives, sempre que les seves lleis no estiguin en conflicte amb les lleis de Déu (llegeix Romans 13:1, 5-7).

16, 17. (a) Què mostra que no estem en contra dels governs? (b) Què han admès alguns dirigents polítics?

¹⁶ Quan els testimonis de Jehovà es comporten com a «estrangers» en aquest món, no ho fan com a part d’una protesta silenciosa. Tampoc interfereixen en les decisions que altres prenen sobre assumptes polítics o socials ni s’hi oposen. A diferència d’altres grups religiosos, els Testimonis de Jehovà no s’immisceixen en la política. Mai intenten dir als dirigents polítics com han de governar. La idea d’atemptar contra l’ordre públic o de soscavar l’autoritat dels governs no té cap fonament.

¹⁷ Pere va aconsellar: «Honoreu el rei». Així doncs, els cristians obeïm els governs a fi de mostrar-los respecte i honor (1 Pe. 2:17, TBS). De vegades, els governs han admès que no tenen raons de pes per pensar que els testimonis de Jehovà són perillosos. Aquest és el cas d’Steffen Reiche, exministre de la regió de Brandenburg i, més tard, membre del Parlament alemany. Ell va dir: «La conducta dels testimonis de Jehovà als camps de concentració i a les presons mostra virtuts que, tant avui dia com en el passat, són indispensables per a l’existència d’un estat democràtic i constitucional, com ara la seva fermesa contra la SS i la seva compassió amb els companys presoners. Si tenim en compte l’augment de la brutalitat contra els estrangers i els dissidents polítics o ideològics, aquestes virtuts són imprescindibles per a tots els ciutadans del nostre país».

18. (a) Per què és natural per a nosaltres estimar tota la germandat? (b) Què han notat alguns que no són Testimonis?

¹⁸ L’apòstol Pere va escriure: «Estimeu els germans, temeu Déu» (1 Pe. 2:17, TBS). Els testimonis de Jehovà tenen un temor saludable a desagradar a Déu i això els motiva encara més a fer la Seva voluntat. Són feliços de servir Jehovà com a part d’una organització mundial de germans i germanes que tenen el mateix desig. És per això que per a ells és natural ‘estimar els germans’. De vegades, els qui no són Testimonis se sorprenen de veure aquest amor, ja que és molt estrany en aquesta societat tan egoista. N’és un bon exemple el cas d’una dona que treballava com a guia turística en una agència de viatges americana. Li va impressionar l’amor i l’interès que els Testimonis van mostrar als delegats d’altres països que van assistir a un congrés internacional a Alemanya l’any 2009. Va dir que, en tots els anys que portava treballant com a guia, mai havia vist res igual. Més tard, un dels Testimonis va remarcar: «Tot el que va dir sobre nosaltres, ho va dir amb un to de sorpresa i entusiasme». I tu? Quan has anat a un congrés, has vist reaccions semblants per part de la gent que ens observava?

19. Què hem d’estar decidits a fer, i per què?

¹⁹ Amb tots aquests exemples, i altres més, els testimonis de Jehovà demostren que realment són «estrangers» al món de Satanàs, i això els fa feliços. De fet, estan decidits a seguir comportant-se com a tals. Tenen l’esperança ferma i ben fonamentada que molt aviat seran residents permanents del nou món just de Déu. I tu? Tens ganes d’estar al nou món?