1. Quin concepte tenen alguns sobre els estrangers, però per què no està justificat?

 COM hem vist a l’article anterior, les persones usen la paraula estranger en sentiu despectiu, indicant desdeny i fins i tot un menyspreu descarat. Considerar que les persones d’altres països són inferiors a les del nostre país és irrespectuós. Encara més, aquesta actitud és tancar els ulls a la realitat. El llibre The Races of Mankind (Les races de la humanitat) afirma: «Les races de la humanitat són el que la Bíblia diu que són: germans». Els germans sovint són una mica diferents, però al cap i a la fi són germans.

2, 3. Com veu Jehovà els estrangers?

² Tant se val on visquem, arreu del món hi ha estrangers. Aquest també va ser el cas dels israelites que, gràcies al pacte de la Llei, tenien una relació especial amb Jehovà. En certa manera, els drets dels qui no eren israelites estaven limitats, però la Llei demanava als israelites que els tractessin de manera justa i respectuosa. Sens dubte, són un bon exemple a seguir. Entre els cristians verdaders la parcialitat i el prejudici no tenen cabuda. Per què? L’apòstol Pere va explicar la raó: «Veritablement veig que Déu no fa pas accepció de persones, sinó que de qualsevol nació que sigui, aquell qui el tem i obra la justícia li és agradable» (Ac. [Fe.] 10:34, 35).

³ A la nació d’Israel, els estrangers es beneficiaven d’una relació estreta amb els israelites. Això reflectia la manera de pensar de Jehovà pel que fa als estrangers, tal com més tard va dir l’apòstol Pau: «¿O és que Déu ho és solament dels jueus? ¿No ho és també dels no jueus? Sí, també dels no jueus» (Rm. 3:29; Jl. 3:5 [2:32 en NM]).

4. Per què podem dir que ja no hi ha «estrangers» a «l’Israel de Déu»?

 ⁴ Mitjançant el nou pacte, la congregació de cristians ungits seria la que tindria una relació especial amb Déu a partir d’aquell moment, en comptes de la nació d’Israel. Aleshores, aquesta congregació es va anomenar «l’Israel de Déu» (Gàl. 6:16). Sobre aquesta nova nació, l’apòstol Pau va explicar: «No hi ha més grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, estranger, escita, esclau, lliure, sinó el Crist, que és tot en tots» (Col. 3:11). Per això, ja no hi havia «estrangers» en la congregació cristiana.

5, 6. (a) Quina pregunta pot sorgir sobre Isaïes 61:5, 6? (b) Qui són els «sacerdots de Jahveh» i els «estrangers» que va mencionar Isaïes? (c) Què tenen en comú aquests dos grups?

⁵ Alguns es podrien preguntar a què fa referència el capítol 61 del llibre d’Isaïes, que conté una profecia que es compleix en la congregació cristiana. El versicle 6 d’aquest capítol fa referència als qui serviran com a «sacerdots de Jahveh». Però el versicle 5 fa referència als «estrangers» que cooperarien i treballarien amb aquests «sacerdots». Com hauríem d’entendre aquestes paraules?

⁶ Aquests «sacerdots de Jahveh» són els cristians ungits que reben «la primera resurrecció» i que «seran sacerdots de Déu i del Crist, i regnaran amb ell durant mil anys» (Ap. [Rv.] 20:6). A més, hi ha molts cristians lleials que tenen l’esperança de viure a la Terra. Aquests, que treballen amb els qui serviran al cel i mantenen una relació estreta amb ells, són estrangers en sentit figurat. Donen suport de tot cor als «sacerdots de Jahveh» i treballen amb ells servint de «llauradors» i «vinyaters». Els ajuden en la collita i en l’obra d’alimentar espiritualment les persones a fi que aquestes cultivin el fruit de l’esperit i glorifiquin Déu. De fet, tant els ungits com les «altres ovelles» busquen i guien amorosament les persones que desitgen servir Déu per sempre (Jn. 10:16).

7. De quina manera són els cristians d’avui dia com Abraham i altres homes de l’antiguitat?

⁷ Com vam veure a l’article anterior,  els cristians verdaders són com «estrangers» o residents temporals al món malvat de Satanàs. En aquest aspecte, són semblants a Abraham i als homes fidels de l’antiguitat, dels qui es va dir que «eren estrangers i forasters a la terra» (Heb. 11:13). Sigui quina sigui la nostra esperança per al futur, tenim el privilegi de gaudir del mateix tipus de relació que Abraham va tenir amb Jehovà. Jaume explica que «Abraham va creure Déu, i li fou comptat per a justícia, i fou anomenat amic de Déu» (Jm. 2:23).

8. Què li va prometre Jehovà a Abraham, i com es va sentir ell?

⁸ Déu va prometre que, mitjançant Abraham i la seva descendència, no tan sols una nació, sinó totes les famílies de la Terra es beneirien (llegeix Gènesi 22:15-18). Abraham sempre va confiar que aquesta promesa es compliria, tot i que seria en un futur llunyà. Durant més de la meitat de la seva vida, ell i la seva família van vagar d’un lloc a l’altre. Però Abraham mai va deixar de ser amic de Jehovà.

9, 10. (a) Com podem imitar l’exemple d’Abraham? (b) Quina invitació podem fer a les persones d’arreu del món?

⁹ L’amor i devoció que Abraham sentia per Jehovà mai van flaquejar, tot i no saber quant de temps hauria d’esperar per veure el compliment. Es va concentrar en aquesta promesa i no va intentar ser un resident permanent a cap nació (Heb. 11:14, 15). Fem bé de seguir l’exemple d’Abraham al viure una vida senzilla i no estar massa preocupats per les coses materials, la posició social o la carrera professional. Per què esforçar-nos a tenir una vida «normal» en un món que aviat acabarà? Per què estar massa ocupats en coses que només són temporals? Nosaltres ens dirigim cap a una cosa molt millor. I com ell, esperem de bon grat i amb paciència fins que la nostra esperança es faci realitat (llegeix Romans 8:25).

¹⁰ Jehovà continua convidant persones de totes les nacions a gaudir de les benediccions que va prometre donar mitjançant la descendència d’Abraham. Tant els «sacerdots de Jahveh» ungits com les altres ovelles ‘estrangeres’ estan convidant persones d’arreu del món en més de sis cents idiomes.

11. Quina invitació va fer Salomó a persones de totes les nacions?

¹¹ L’any 1026 a. de la n. e., Salomó va dedicar el temple a Jehovà. En harmonia amb la promesa que Déu havia fet a Abraham, Salomó es va adonar que persones de totes les nacions alabarien juntes Jehovà. En una sentida oració, va dir: «Fins i tot els estrangers que no són del vostre poble d’Israel, si vénen d’un país llunyà, atrets per la vostra anomenada, perquè han sentit parlar del vostre gran nom, de la vostra mà forta i del vostre braç poderós, i vénen a pregar en aquest temple, escolteu vós en el cel, on teniu el tron, i concediu tot allò que els estrangers us demanin, a fi que tots els pobles de la terra coneguin el vostre nom, us venerin, com el vostre poble d’Israel» (1 Re. 8:41-43).

12. Per què algunes persones potser veuen els testimonis de Jehovà com a «estrangers»?

¹² Un estranger és una persona que viu en un país que no és el seu o hi està de visita. Aquesta definició descriu molt bé els testimonis de Jehovà. Ells només donen suport al Regne de Déu i al seu Rei, Jesucrist. Així doncs, mantenen una estricta neutralitat pel que fa  a assumptes polítics, encara que algunes persones creguin que aquesta actitud està fora de lloc.

13. (a) En quin sentit el significat de la paraula estranger és tan sols una qüestió de punt de vista? (b) Quin era el propòsit original de Jehovà per a la humanitat? Explica-ho.

¹³ Sovint, potser reconeixem els estrangers per alguns trets comuns, com ara la manera de parlar, els costums, el físic o, fins i tot, la manera de vestir. Amb tot i això, si deixem de banda la nacionalitat, les coses que tenen en comú amb la resta de la humanitat són molt més importants que les diferències. Per tant, un estranger en realitat és considerat com a tal només perquè és diferent en alguns aspectes. Però quan aprenem a mirar més enllà d’aquestes diferències, ja siguin reals o imaginàries, la paraula estranger perd molt del seu significat. Si tots fóssim ciutadans d’un sol país o govern, ningú seria estranger en el sentit estricte de la paraula. De fet, el propòsit original de Jehovà era que tota la humanitat estigués unida en una sola família sota un sol govern: el seu. Ara bé, creus que és possible que avui dia persones d’arreu del món deixin de veure els altres com a estrangers?

14, 15. Què han estat capaços de fer els Testimonis de Jehovà com a grup?

¹⁴ En aquest món nacionalista i egoista, és reconfortant trobar persones que poden mirar, i de fet ho fan, més enllà de les fronteres. És cert que pot ser difícil vèncer els prejudicis. En Ted Turner, fundador de la cadena de televisió CNN, va treballar amb unes quantes persones de talent de diferents països, i va comentar: «Treballar amb aquestes persones va ser una experiència increïble. Vaig aprendre a no veure les persones d’altres països com a “estrangers”, sinó com a ciutadans del món. Vaig començar a veure la paraula estranger com pejorativa i, per això, vaig establir una norma a la CNN perquè no s’utilitzés aquesta paraula en antena ni a les oficines. En lloc d’això, s’utilitzaria la paraula “internacional”».

¹⁵ Els Testimonis de Jehovà, com a grup, són els únics arreu del món que han adoptat la manera de pensar de Déu. Han estat capaços, tant mentalment com emocionalment, de trencar les barreres nacionals, ja que han après a veure les coses com Jehovà les veu. En comptes de desconfiar o sospitar dels qui són d’altres països i odiar-los, han après a valorar les diferents característiques i capacitats que tenen i veure-les com una cosa preciosa. T’has parat  mai a pensar en el que han aconseguit els Testimonis de Jehovà i com et beneficia haver canviat la teva manera de pensar sobre els altres?

16, 17. Què significa per a tu el compliment d’Apocalipsi 16:16 i Daniel 2:44?

¹⁶ Aviat les nacions s’enfrontaran amb el govern de Déu en la batalla final anomenada «en hebreu Harmaguedon» (Ap. 16:14, 16; 19:11-16). Fa més de 2.500 anys, el profeta Daniel, sota inspiració, va profetitzar què passaria amb els governs humans en conflicte amb el propòsit de Déu: «Als dies d’aquests reis, el Déu del cel suscitarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no passarà a un altre poble. Farà miques i acabarà amb tots aquells regnes, i ell subsistirà eternament» (Dan. 2:44).

¹⁷ Pensa en el que significarà aquest compliment per a tu. Les fronteres fetes per l’home, que en part fan que algú sigui estranger, no existiran mai més. Qualsevol tret físic mostrarà la meravellosa varietat de la creació de Déu. Per consegüent, aquesta perspectiva tan emocionant ens hauria de motivar a tots a continuar alabant i honorant el nostre Creador, Jehovà Déu, el millor que puguem.

18. Quins esdeveniments recents mostren que el concepte estranger ha perdut molt del seu significat?

¹⁸ És somiar despert creure que això passarà? La veritat és que no. Tot el contrari, tenim moltes raons per creure que serà així. El concepte estranger ja ha perdut molt significat entre els testimonis de Jehovà, els quals no paren atenció a les diferents nacionalitats que hi ha entre ells. Una bona mostra d’això va ocórrer recentment quan diverses de les seves sucursals petites es van fusionar per simplificar la tasca de supervisar la predicació i per millorar-ne l’eficiència (Mt. 24:14). I per fer aquestes fusions, no s’han tingut en compte les fronteres nacionals, fins a on la llei ho ha permès. Aquesta és, doncs, una altra prova visible que Jesucrist, el Rei del Regne de Déu, està trencant les fronteres humanes i que aviat completarà el «camí de la victòria» (Ap. 6:2, BCI).

19. Què ha fet possible el llenguatge pur de la veritat?

¹⁹ Tot i que provenen de molts països i parlen molts idiomes diferents, els testimonis de Jehovà s’esforcen per defensar el «llavi purificat», o llenguatge pur de la veritat. Això crea un lligam impossible de trencar (llegeix Sofonies 3:9). Són una família internacional enmig de l’actual món malvat però que no en forma part. Aquesta família unida és un tast del món que vindrà, un món on ningú serà estranger. Llavors, tots, sense excepció, ens adonarem com de certes són les paraules mencionades al principi d’aquest article: «Les races de la humanitat són el que la Bíblia diu que són: germans» (Les races de la humanitat).