1. Què ens ve al cap quan sentim la paraula esclavitud?

 FA UNS dos mil cinc-cents anys, un dramaturg grec va escriure: «Ningú no porta el jou de l’esclavitud per voluntat pròpia». Avui dia, molts estan completament d’acord amb aquesta afirmació. Quan sentim la paraula esclavitud ens imaginem persones oprimides i en captiveri que treballen i s’esforcen per al benefici de qui les domina, no pas per a elles mateixes.

2, 3. (a) De quina posició gaudeixen els servents o esclaus de Crist? (b) Quines preguntes analitzarem sobre els administradors?

² Jesús va dir que els seus deixebles serien servents humils, o esclaus. Però no es referia que rebrien un tracte cruel ni denigrant. Aquests servents gaudeixen d’una posició d’honor, confiança i respecte. Per exemple, pensa en els comentaris que va fer Jesús sobre un «servent». Poc abans de morir, Crist va predir que donaria feina a fer a un «servent fidel i assenyat» (Mt. 24:45-47, TBS).

³ Fixa’t que, en un relat paral·lel, a aquest servent se l’anomena «administrador» (llegeix Lluc 12: 42-44). Tot i que la majoria de cristians que avui dia són fidels no són part d’aquesta classe de l’administrador fidel, les Escriptures mostren que a tots els qui serveixen Déu sí se’ls ha encarregat una administració. Quines responsabilitats comporta això? Com les hauríem de veure? Per saber-ne la resposta, analitzem el paper dels administradors de temps antics.

4, 5. Quines responsabilitats tenien els administradors de temps antics? Posa’n alguns exemples.

⁴ En temps antics, un administrador sovint era un  servent de confiança encarregat de la casa o dels negocis del seu amo. Normalment, els administradors tenien bastanta autoritat i estaven encarregats de supervisar les propietats i els diners de l’amo. També tenien autoritat sobre la resta de servents. Un exemple d’això és el cas d’Elièzer, a qui Abraham va confiar totes les seves possessions. Possiblement també el va enviar a Mesopotàmia per escollir una esposa per al seu fill Isaac. Quina responsabilitat! (Gèn. 13:2; 15:2; 24:2-4.)

⁵ Josep, el besnét d’Abraham, tenia al seu càrrec la casa de Putifar (Gèn. 39:1, 2). Amb el temps, Josep va arribar a tenir un administrador propi i el va nomenar «majordom» de la casa. Aquest administrador va ser qui va fer els preparatius per rebre els deu germans de Josep. I, sota les ordres de Josep, va organitzar el «robatori» de la copa de plata per provar els germans del seu amo. Sens dubte, els amos tenien una gran confiança en els seus administradors (Gèn. 43:19-25; 44:1-12).

6. Quines responsabilitats tenen els ancians cristians com a administradors?

⁶ Segles més tard, l’apòstol Pau va escriure que els superintendents cristians havien de ser ‘administradors de Déu’ (Tt. 1:7). Com a pastors del «ramat de Déu», els superintendents guien les congregacions i porten la davantera (1 Pe. 5:1, 2). És clar, les responsabilitats varien. Per exemple, avui dia la majoria dels superintendents cristians serveixen una congregació. Els superintendents itinerants serveixen moltes congregacions. I els membres del Comitè de Sucursal cuiden de les congregacions de països sencers. Però s’espera que tots compleixin les seves responsabilitats fidelment, ja que han de «donar compte» a Déu (Heb. 13:17).

7. Com sabem que, en cert sentit, tots els cristians som administradors?

⁷ Què podem dir de la majoria dels cristians lleials que no són superintendents? L’apòstol Pere va escriure una carta a tots els cristians i va dir: «Cadascun, segons la gràcia rebuda, distribuïu-la entre vosaltres com a bons administradors d’una múltiple gràcia de Déu» (1 Pe. 1:1; 4:10). Déu, gràcies a la seva bondat immerescuda, ens ha donat a cadascun de nosaltres dons, qualitats, capacitats o talents que podem utilitzar per al benefici dels nostres companys de creença. Així doncs, tots els qui servim Déu som administradors. D’aquesta manera, demostra que confia en nosaltres, que ens respecta i que espera que fem bon ús del que ens ha donat.

8. Quin és un principi important que hem de recordar?

⁸ Considerem tres principis bàsics que tots els cristians, com a administradors, hem de recordar. El primer és: Tots pertanyem a Déu i som responsables davant d’ell. Pau va escriure: «No sou vostres, ja que heu estat comprats pagant un preu», és a dir, la sang de Crist (1 Cor. 6:19, 20). Com que pertanyem a Jehovà, estem obligats a complir els seus manaments, que no són pas feixucs (Rm. 14:8; 1 Jn. 5:3). També arribem a ser esclaus de Crist. Igual que els administradors de l’antiguitat, se’ns ha donat molta llibertat, però amb uns límits. Hem de complir amb les nostres responsabilitats tal com se’ns ha manat. No importa quin lloc ocupem a la congregació, tots som servents de Déu i de Crist.

9. Com va il·lustrar Jesús la relació entre un amo i el seu servent?

⁹ Jesús ens ajuda a entendre la relació entre un amo i el seu servent. Una  vegada va explicar un relat als seus deixebles sobre un servent que va tornar a casa després d’haver treballat tot el dia. Creus que l’amo li va dir: «Passa de seguida i seu a taula»? No. Més aviat, li va dir: «Prepara’m el sopar, cenyeix-te per servir-me fins que hagi menjat i begut, i després menjaràs i beuràs tu». Quina lliçó els va ensenyar? Va explicar: «Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que us ha estat manat, digueu: “Som uns criats inútils; hem fet tan sols el que havíem de fer”» (Lc. 17:7-10).

10. Què mostra que Jehovà valora els esforços que fem per servir-lo?

¹⁰ Per suposat, Jehovà valora els esforços que fem per servir-lo. La Bíblia ens assegura: «Déu no és pas injust per a oblidar-se de la vostra labor i de la caritat que heu mostrat pel seu nom» (Heb. 6:10). Jehovà mai ens demana més del que podem fer. A més, tot el que ens diu és per al nostre benefici i mai és massa feixuc de complir. Però, tal com Jesús va ensenyar, un servent no s’ha de plaure a ell mateix i posar els seus interessos en primer lloc. El punt clau és: quan ens dediquem a Déu, escollim posar els Seus interessos en primer lloc a la nostra vida. Oi que sí?

11, 12. Com a administradors, quina qualitat hem de demostrar i què hem d’evitar?

¹¹ El segon principi és: Com a administradors, tots ens adherim a les mateixes normes bàsiques. És cert, algunes responsabilitats només s’assignen a uns pocs a la congregació cristiana, però la majoria de responsabilitats són les mateixes per a tots. Per exemple, com a deixebles de Crist i testimonis de Jehovà, ens hem d’estimar els uns als altres. De fet, Jesús va dir que l’amor és el senyal que identifica els cristians verdaders (Jn. 13:35). Però no mostrem amor tan sols als nostres germans, sinó també ens esforcem per mostrar-lo als qui no comparteixen la nostra fe. Això és el que tots podem i hauríem de fer.

¹² També hem de tenir una bona conducta. Volem evitar els estils de vida i les conductes que la Paraula de Déu condemna. Pau va escriure: «Ni els impúdics, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els sodomites, ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els malparlats, ni els rapaços no posseiran en herència el Regne de Déu» (1 Cor. 6:9, 10). És veritat que hem de fer un esforç per complir les normes justes de Déu. Però val la pena, ja que ens reporta molts beneficis, com ara un estil de vida que contribueix a una bona salut, bones relacions amb els altres i l’aprovació de Déu (llegeix Isaïes 48:17, 18).

13, 14. Quina responsabilitat tenim tots els cristians, i com l’hauríem de veure?

¹³ Recorda que un administrador tenia feina a fer. I nosaltres també. Déu ens han donat un do preciós, el coneixement de la veritat, i espera que el compartim amb els altres (Mt. 28:19, 20). Pau va escriure: «És així com hem de ser considerats: com a servents del Crist i administradors dels misteris de Déu» (1 Cor. 4:1). Pau sabia que tenia sota la seva responsabilitat els «misteris» de Déu, o les veritats bíbliques, i que els havia d’ensenyar als altres. Això era el que l’Amo, Jesucrist, volia que fes (1 Cor. 9:16).

¹⁴ Després de tot, compartir la veritat és una bona manera de mostrar amor. Evidentment, les circumstàncies de cada cristià són diferents. No tots podem fer el mateix en la predicació, i Jehovà ho  sap. El més important és que fem tot el que puguem a nivell personal. D’aquesta manera demostrem amor desinteressat a Déu i als altres.

15-17. (a) Per què és important que un administrador sigui fidel? (b) Com va il·lustrar Jesús les conseqüències de no ser fidel?

¹⁵ El tercer principi està molt relacionat amb els anteriors: Hem de ser fidels i confiables. Pot ser que un administrador tingui moltes qualitats bones i destreses, però no serveixen de res si és irresponsable i deslleial al seu amo. Per ser bons administradors és important que siguem fidels. Recorda que Pau va escriure: «L’única cosa que es requereix en els administradors és que siguin fidels» (1 Cor. 4:2).

¹⁶ Si som fidels, podem estar segurs que Jehovà ens beneirà. Però si no ho som, no tindrem la seva aprovació. Podem veure aquest principi en la il·lustració de Jesús sobre els talents. Els esclaus que van ser fidels i van ‘negociar’ amb els diners del seu amo van rebre alabança i moltes benediccions. Però l’esclau que va ser irresponsable amb el que l’amo li havia confiat va ser jutjat com a «dolent», «peresós» i «inútil». A més, li van prendre el talent que li havien donat i el van fer fora (llegeix Mateu 25:14-18, 23, 26, 28-30).

¹⁷ En una altra ocasió, Jesús va assenyalar les conseqüències de no ser fidel, al dir: «Hi havia un home ric que tenia un administrador, i l’hi van denunciar com a malversador dels seus béns. El va cridar i li digué: “¿Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè ja no podràs  administrar més els meus béns”» (Lc. 16:1, 2). Com que l’administrador va malversar els béns del seu amo, va ser acomiadat. Oi que podem aprendre molt d’aquesta lliçó? No volem ser mai infidels amb el que se’ns ha manat.

18. Per què no ens hem de comparar amb els altres?

¹⁸ Cadascun de nosaltres ens hem de preguntar: «Sóc un bon administrador?». Ara bé, comparar-nos amb els altres pot portar problemes. La Bíblia ens aconsella: «Que cadascú examini la seva obra, i llavors tindrà en ell mateix el motiu d’orgull, i no pas en l’altre» (Gàl. 6:4, TBS). En comptes de comparar-nos amb el que fan els altres, ens hauríem de fixar amb el que nosaltres podem fer. Això ens protegirà no tan sols de l’orgull, sinó també del desànim. A més, quan examinem les nostres circumstàncies, hem de reconèixer que poden canviar. Per exemple, per causa de la mala salut, l’edat o altres responsabilitats, potser no podem fer tot el que fèiem abans. Però és possible que les nostres circumstàncies ens permetin fer més del que fem. Si aquest és el cas, per què no intentem augmentar la nostra activitat?

19. Per què no ens hauríem de desanimar si no rebem un privilegi?

¹⁹ Tampoc ens hauríem de comparar amb aquells que tenen algunes responsabilitats que ens agradaria tenir. Per exemple, potser un germà desitja servir com a ancià a la congregació o tenir alguna participació en els congressos. És bo treballar de valent si volem rebre aquests privilegis, però no ens hem de desanimar en cas que no arribin quan els esperem. Per raons que potser no entenem, alguns privilegis podrien arribar més tard. Recorda que Moisès pensava que estava preparat per guiar els israelites i fer-los sortir d’Egipte. Però va haver d’esperar quaranta anys. Així, va tenir prou temps per cultivar les qualitats que necessitava per guiar un poble rebel i tossut (Ac. [Fe.] 7:22-25, 30-34).

20. Què podem aprendre de l’exemple de Jonatan?

²⁰ De vegades, pot ser que mai rebem cert privilegi. Això és el que li va passar a Jonatan. Ell era el fill de Saül i el successor al tron d’Israel. Però Déu va escollir David, un home molt més jove, per ser rei. Com va reaccionar Jonatan? Va acceptar la decisió i va donar suport a David, fins i tot a risc de la seva pròpia vida. Jonatan va dir a David: «Seràs rei d’Israel, i jo seré el segon després teu» (1 Sam. 23:17). Què podem aprendre d’aquest exemple? Jonatan va acceptar la seva situació i, a diferència del seu pare, no va envejar David. Per tant, ens hem de concentrar a acomplir les nostres responsabilitats en comptes d’envejar les que els altres puguin tenir. Podem estar segurs que, al món nou, Jehovà s’assegurarà de satisfer els bons desitjos de tots els seus servents.

21. Com hem de veure el nostre servei com a administradors de Déu?

²¹ Hem de tenir present que, com a administradors de Déu, no som esclaus que servim un amo cruel. Tot el contrari. Tenim un honor immens, ja que Jehovà ens ha confiat l’obra que mai es repetirà: predicar la bona nova en els darrers dies d’aquest món malvat. Mentre participem en aquesta obra, gaudim de molta llibertat per complir les responsabilitats que Déu ens ha donat. Siguem, doncs, administradors fidels i cuidem el gran privilegi de servir l’Altíssim de tot l’univers.