1-3. (a) Per què és Josuè un bon exemple per a nosaltres? (b) Què hauríem de tenir clar a l’hora de prendre decisions?

LES decisions que prenem a la vida són molt importants. A l’hora de prendre una decisió, una persona té varies opcions i cert grau de control sobre el rumb que prendrà la seva vida. Per il·lustrar-ho: imagina’t que un home va per un camí i de cop i volta veu que es divideix en dos. Quin camí triarà? Si té clar cap a on vol anar, probablement triarà el camí que l’apropi a la seva meta en comptes del camí que l’allunyi.

² La Bíblia conté molts exemples de persones que van afrontar una situació semblant. Per exemple, Caín havia de decidir si deixar-se portar per la ira o controlar-la (Gèn. 4:6, 7). Josuè havia de triar entre servir el Déu verdader i adorar déus falsos (Jos. 24:15, TBS). La meta de Josuè era ser a prop de Jehovà. Per tant, va triar un camí que el portés cap a aquella direcció. En canvi, Caín no tenia aquesta meta i va triar el camí que el va allunyar de Jehovà.

³ A vegades, en el camí de la vida ens trobem davant una bifurcació que ens obliga a prendre una decisió. Si aquest és el teu cas, tingues clar cap a on vols anar, és a dir, el teu objectiu: donar glòria a Jehovà en tot el que fas i evitar qualsevol cosa que et pugui allunyar d’ell (llegeix Hebreus 3:12). En aquest article i en el següent, analitzarem set camps de la vida en els quals no hem de deixar que res ens allunyi de Jehovà.

4. Per què és important treballar?

⁴ Els cristians tenen l’obligació de mantenir-se ells i les seves famílies. La Bíblia indica que si una  persona «no s’interessa pels seus [...] és pitjor que una infidel» (2 Tes. 3:10; 1 Tim. 5:8). És clar, treballar és una part important de la vida, però si no vas amb compte, la feina i la trajectòria professional et podrien allunyar de Jehovà. Com pot passar això?

5. Què hauríem de tenir present abans d’acceptar una feina?

⁵ Imagina’t que estàs buscant feina. Si vius en un lloc on hi ha poca oferta laboral, podries sentir-te temptat d’acceptar el primer treball que se’t presenti, sigui quin sigui. Però, què passaria si el tipus de feina està en pugna amb els principis bíblics? I si et treu tant de temps que no en dediques suficient per estar amb la família o a la congregació? Acceptaries aquesta oferta de totes maneres, pensant que és millor això que res? No oblidis que escollir el camí equivocat et podria allunyar de Jehovà (Heb. 2:1). Així doncs, com pots prendre decisions sàvies si estàs buscant feina o si t’estàs replantejant la que tens ara?

6, 7. (a) Quines són les raons per les quals una persona podria acceptar una feina? (b) Quin objectiu t’aproparà més a Jehovà, i per què?

⁶ Tal com hem vist abans, tingues clar cap a on vols anar. Pregunta’t: «On vull que em porti la feina o la meva trajectòria professional?». Si consideres que la feina és un mitjà per a un fi, és a dir, mantenir-te tu i la teva família en el servei a Jehovà, Ell beneirà els teus esforços (Mt. 6:33). Recorda que Jehovà no s’atabala quan et quedes a l’atur o pateixes un revés econòmic (Is. 59:1). Ell «sap alliberar de la prova els piadosos» (2 Pe. 2:9).

⁷ I si el teu objectiu només és fer-te ric? Potser ho aconsegueixes. Però recorda que això té un preu, un que no et pots permetre de pagar (llegeix 1 Timoteu 6:9, 10). Si dónes massa importància a les riqueses i a la trajectòria professional, l’únic que aconseguiràs és allunyar-te de Jehovà.

8, 9. Què s’haurien de preguntar els pares sobre la seva actitud vers la feina? Explica-ho.

⁸ Si tens fills, pensa com els afecta el teu exemple. Què veuen que és més important per a tu: la teva professió o la teva amistat amb Jehovà? Si veuen que per a tu el més important a la vida és la posició social, el prestigi i les riqueses, no creus que seguiran el mateix camí desastrós que tu? Et podrien perdre el respecte com a pare? Una cristiana adolescent diu: «Des que tinc ús de raó sempre recordo el meu pare preocupat per la feina. Al principi semblava que treballava molt perquè volia el millor per a la família. Volia que estiguéssim ben atesos. Però en els darrers anys la situació ha canviat. Treballa molt i molt, i tot per aportar luxes a la família en comptes de necessitats. El resultat és que se’ns coneix com una família que té molts diners i no pas com una que anima els altres a posar-se metes espirituals. Agrairia molt més que el meu pare ens aportés més en sentit espiritual que no pas tants diners».

⁹ Pares, no us allunyeu de Jehovà al donar massa importància a la vostra professió. Per mitjà de l’exemple, demostreu als vostres fills que de veritat creieu que la riquesa més gran que podem tenir és espiritual i no material (Lc. 11:28).

10. Què hauria de considerar un jove al triar una professió?

¹⁰ Si ets jove i estàs pensant en el teu futur professional, com pots triar el camí correcte? Com ja s’ha comentat, necessites saber cap a on vols encaminar la  teva vida. Creus que el tipus de formació i treball que triïs et permetrà fer més per Jehovà o t’allunyarà d’ell? (2 Tim. 4:10.) Tens com a meta imitar l’estil de vida de les persones que són felices en funció del seu compte bancari o del que tenen a la cartera? O tindràs la mateixa confiança que David? Ell va escriure: «Des de jove fins avui, que ja sóc vell, no he vist encara cap just abandonat, ni que els seus fills anessin a captar» (Sl. 37:25). Recorda: mentre que un camí t’allunyarà de Jehovà, l’altre et portarà a la millor vida que mai hagis pogut tenir (llegeix Proverbis 10:22; Malaquies 3:10). Quin camí triaràs? *

11. Què reconeix la Bíblia sobre l’esbarjo i la diversió, però què hauríem de tenir en compte?

¹¹ La Bíblia no està en contra de passar-s’ho bé ni diu que divertir-se sigui una pèrdua de temps. De fet, l’apòstol Pau va escriure a Timoteu: «L’exercici corporal és útil per a ben poca cosa» (1 Tim. 4:8). La Bíblia fins i tot diu que hi ha «temps de riure» i «temps de ballar», i ens anima a descansar el suficient (Ecl. 3:4; 4:6). Però si no vas amb compte, l’esbarjo i la diversió et podrien allunyar de Jehovà. Com és possible això? Pel tipus de diversió que triïs i per la quantitat de temps que hi dediquis.

12. Quins factors hauries de considerar pel que fa al tipus de diversió que esculls?

¹² Primer, pensa en el tipus de diversió. De ben segur, pots trobar maneres saludables de divertir-te. Però és cert que la majoria de diversions que el món ofereix tenen a veure amb coses que Déu odia, com ara la violència, l’espiritisme i les relacions sexuals il·lícites. Així doncs, has d’analitzar el tipus d’esbarjo i entreteniment que esculls. Pregunta’t: «Com m’afectarà?» «Fomentarà en mi un esperit violent, competitiu o nacionalista?» (Prov. 3:31). «M’hi gastaré massa diners?» «Podria fer ensopegar els altres?» (Rm. 14:21.) «Amb quin tipus de persones estaré?» (Prov. 13:20.) «M’incitarà a cometre algun pecat?» (Jm. 1:14, 15.)

13, 14. Què has de considerar pel que fa a la quantitat de temps que passes en activitats recreatives?

 ¹³ Pensa també en la quantitat de temps que dediques a divertir-te. Pregunta’t: «Passo tant de temps en activitats recreatives que no me’n queda gaire per a les espirituals?». Si decideixes invertir massa temps en l’esbarjo i les diversions, t’adonaràs que aquestes estones no són tant refrescants com podrien ser-ho. De fet, aquells qui posen l’entreteniment en el lloc adequat són els qui en gaudeixen més. Per què? Perquè saben que han atès primer els assumptes més importants i, per tant, gaudeixen del temps d’esbarjo sense sentir-se culpables (llegeix Filipencs 1:10, 11).

¹⁴ Tot i que passar molt de temps en activitats recreatives pot semblar atraient, triar aquest camí et podria allunyar de Jehovà. La Kim, una germana de vint anys, va aprendre això per experiència. Ella diu: «No em perdia cap festa. Cada cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge, sorgia algun bon pla. Però ara veig que hi ha coses més importants a fer. Per exemple, com que sóc pionera, em llevo a les sis del matí per anar a predicar, o sigui que no puc sortir amb els amics fins a la una o les dues de la matinada. Ja sé que no totes les reunions socials són dolentes, però poden ser una gran distracció. Com qualsevol altra cosa, s’han de posar en el lloc adequat».

15. Com poden els pares ajudar els seus fills a gaudir d’entreteniment refrescant?

¹⁵ Els pares són els responsables de satisfer les necessitats materials, espirituals i emocionals de la família. Això inclou l’entreteniment. Pares, no sigueu uns aixafaguitarres i no penseu que totes les activitats recreatives són dolentes. Però, alhora, estigueu a l’aguait de les males influències (1 Cor. 5:6). Amb una bona planificació, la vostra família pot gaudir d’entreteniment i esbarjo refrescants. * D’aquesta manera, vosaltres i els vostres fills escollireu un camí que us aproparà més a Jehovà.

16, 17. Quina situació trista ha afligit molts pares, i com sabem que Jehovà comprèn el seu dolor?

¹⁶ El lligam que hi ha entre un pare i un fill és tan fort que Jehovà fa servir aquest tipus de relació per il·lustrar l’amor que sent pel seu poble (Is. 49:15). És lògic, doncs, sentir-se molt trist quan un membre de la família deixa Jehovà. Una germana que té una filla que va ser expulsada diu: «Estava enfonsada. Em vaig preguntar: “Per què ha deixat Jehovà?”. Em culpava i em sentia responsable».

¹⁷ Jehovà comprèn el teu dolor. Ell mateix «s’entristí» quan el primer membre de la seva família humana es va rebel·lar i quan, més tard, també ho va fer la major part de la gent que va viure abans del Diluvi (Gèn. 6:5, 6). Per a aquells qui no han experimentat mai aquest tipus de pèrdua, pot ser molt difícil saber el dolor tan gran que es pot arribar a sentir. Tanmateix, no seria savi permetre que el camí incorrecte que segueixi un membre de la família expulsat ens allunyi de Jehovà. Així doncs, com pots afrontar la profunda tristor que se sent quan un familiar deixa Jehovà?

18. Per què no s’haurien de culpar els pares si un fill deixa Jehovà?

¹⁸ No et culpis pel que ha passat.  Jehovà deixa escollir als humans i cada membre de la família dedicat i batejat ha de «portar el propi feix» de responsabilitat (Gàl. 6:5). Al capdavall, Jehovà fa responsable al pecador de les seves decisions, no a tu (Ez. 18:20). Tampoc hauries de culpar els altres. Respecta la manera de disciplinar de Jehovà. Estigues sempre ferm contra el Diable, no contra els ancians, els quals protegeixen la congregació (1 Pe. 5:8, 9).

19, 20. (a) Com poden afrontar la tristor els pares que tenen fills expulsats? (b) Quina esperança poden abraçar aquests pares?

¹⁹ Si tries ressentir-te amb Jehovà, t’allunyaràs d’Ell. El que de debò necessita veure el familiar és la teva actitud ferma al posar Jehovà per sobre de qualsevol altra cosa, fins i tot per sobre dels lligams familiars. Per afrontar la situació, assegura’t de mantenir la teva espiritualitat. No t’aïllis dels teus companys cristians (Prov. 18:1). Obre-li el teu cor a Jehovà en oració i digues-li com et sents ( Sl. 62:8, 9 [62:7, 8 en NM]). No busquis excuses per estar en contacte amb el familiar expulsat, com ara per correu electrònic (1 Cor. 5:11). Estigues imbuït en les activitats espirituals (1 Cor. 15:58). La germana de la que hem parlat abans diu: «Sé que haig d’estar ocupada en el servei a Jehovà i mantenir forta la meva espiritualitat per tal que, quan la meva filla torni a Jehovà, estigui en condició d’ajudar-la».

²⁰ La Bíblia diu que l’amor «tot ho espera» (1 Cor. 13:4, 7). Així doncs, no és incorrecte que abracis l’esperança que el teu familiar torni a l’organització de Jehovà. Cada any, molts expulsats que es penedeixen ho fan. Jehovà accepta de bon grat el seu penediment i està «disposat a perdonar» (Sl. 86:5, TBS).

21, 22. Com utilitzaràs la teva llibertat d’elecció?

²¹ Jehovà ha dotat els humans de llibertat d’elecció (llegeix Deuteronomi 30:19, 20). Però això vol dir que tenim la responsabilitat de prendre bones decisions. Cada cristià s’hauria de preguntar: «Per quin camí vaig? He permès que la feina i la trajectòria professional, l’esbarjo i les diversions o les relacions familiars m’allunyin de Jehovà?».

²² L’amor que sent Jehovà pel seu poble no flaqueja mai. L’única manera com ens podríem allunyar de Jehovà seria si nosaltres decidíssim anar per un camí equivocat (Rm. 8:38, 39). Però això no ens ha de passar! Estigues decidit a no deixar que res t’allunyi de Jehovà. El següent article analitzarà quatre camps més en els quals pots demostrar aquesta determinació.