1, 2. Quina guerra real s’apropa, i què no hauran de fer el servents de Déu?

EL DIA 30 d’octubre de l’any 1938, milions de persones als Estats Units estaven escoltant un famós programa de ràdio que emetia representacions dramàtiques. La representació d’aquell vespre era una adaptació de la novel·la de ciència-ficció La guerra dels mons. Els actors que feien de locutors van dir que els marcians havien envaït la Terra i que la destruirien. Tot i que s’havia anunciat que aquella era una obra de ciència-ficció, molts que l’estaven escoltant van pensar que l’atac era de debò i es van espantar. Fins i tot alguns, per tal de protegir-se dels extraterrestres imaginaris, van prendre mesures.

² Avui dia, s’apropa una guerra real. Però la gent no fa cas. Aquesta guerra s’ha predit, no en una novel·la de ciència-ficció, sinó en la Paraula inspirada de Déu, la Bíblia. És l’Harmaguedon, la guerra de Déu contra aquest món malvat (Ap. [Rv.] 16:14-16). En aquesta guerra, els servents de Déu a la Terra no s’hauran de defensar d’extraterrestres. Per contra, quedaran bocabadats al veure els esdeveniments sorprenents i la demostració del poder de Déu.

3. Quina profecia analitzarem, i per què es important per a nosaltres?

³ La profecia bíblica del capítol 14 de Zacaries té relació directa amb la guerra d’Harmaguedon. Encara que es va escriure fa uns dos mil cinc-cents anys, aquesta profecia ens toca de ple (Rm. 15:4). Molt del que diu té a veure tant amb les coses que han afectat el poble de Déu des que es va establir el Regne Messiànic al cel l’any 1914 com  amb els esdeveniments emocionants que es revelaran en un futur molt proper. Aquesta profecia parla d’una «gorja immensa», o vall, i ‘d’aigües vives’ (Zac. 14:4, 8). Aquesta vall té un paper molt important en la protecció dels servents de Jehovà. També, quan entenguem què poden significar per a nosaltres les aigües vives, no només veurem la necessitat de beure’n, sinó que també ho voldrem fer. Perquè ens en puguem beneficiar, doncs, és important que parem atenció a aquesta profecia (2 Pe. 1:19, 20).

4. (a) Quan va començar el dia de Jehovà? (b) Dècades abans de 1914, què havien declarat els servents de Jehovà, i com van reaccionar els dirigents mundials?

⁴ El capítol 14 de Zacaries comença amb aquestes paraules: «Vet aquí que ve per a Jahvè un dia» (llegeix Zacaries 14:1, 2). Què és aquest dia? És el «dia del Senyor», que va començar l’any 1914 quan Jesús va esdevenir Rei del Regne de Déu al cel (Ap. 1:10, TBS; 11:15). Dècades abans, els servents de Jehovà havien declarat a les nacions que la fi dels «temps dels gentils» arribaria aquell any i que el món entraria en un període turbulent mai vist (Lc. 21:24, TBS). Com van reaccionar les nacions? En comptes de fer cas d’aquella oportuna advertència, els dirigents polítics i religiosos van menysprear i perseguir aquells entusiastes evangelitzadors ungits. Al fer això, els dirigents mundials es van riure de Jehovà mateix, ja que els ambaixadors ungits del Regne representen la «Jerusalem celestial», el Regne Messiànic, del qual en formen part (Heb. 12:22, 28).

5, 6. (a) Què va predir Zacaries que farien les nacions contra «la ciutat» i els seus ciutadans? (b) Quina era la part del «poble» que quedava?

⁵ Zacaries va predir què farien les nacions: «La ciutat [Jerusalem] serà presa». «La ciutat» simbolitza el Regne Messiànic de Déu. Aquest està representat a la Terra pels seus ciutadans, la resta de cristians ungits (Fili. 3:20). Durant la Primera Guerra Mundial, membres de la part terrestre de l’organització de Jehovà que portaven la davantera van ser ‘presos’, o arrestats, i ficats a la presó a Atlanta, Geòrgia (EUA). ‘Les cases van ser saquejades’ en el sentit que aquests i altres homes íntegres i innocents van ser víctimes d’injustícies i brutalitats. Els enemics van actuar injustament amb els cristians ungits, els van tractar amb crueltat, van prohibir les seves publicacions i van intentar aturar la predicació.

⁶ L’adoració verdadera no va ser eliminada encara que el poble de Déu havia patit oposició i havia estat difamat i perseguit pels seus enemics. Com va dir Zacaries, quedava una part del «poble», és a dir, la resta d’ungits que es va negar a ‘ser suprimida de la ciutat’.

7. Com ens ajuda l’exemple que van donar els cristians ungits?

⁷ S’havia complert del tot aquesta profecia quan va finalitzar la Primera Guerra Mundial? No. Les nacions van continuar atacant la resta d’ungits i els seus companys fidels que tenen l’esperança terrenal (Ap. 12:17). I la Segona Guerra Mundial n’és una prova. La integritat que van demostrar els fidels cristians ungits dóna forces als servents de Déu d’avui dia per suportar qualsevol prova que els vingui, com ara oposició per part de familiars, de  companys de treball o d’escola que els ridiculitzen per la seva fe (1 Pe. 1:6, 7). No importa on visquem, com a adoradors verdaders estem més decidits que mai a ‘mantenir-nos en un sol esperit’, ‘sense deixar-nos intimidar en res pels adversaris’ (Fili. 1:27, 28). Però, on podem trobar seguretat en un món que ens odia? (Jn. 15:17-19.)

8. (a) Què poden representar les muntanyes a la Bíblia? (b) Què representa «la muntanya de les Oliveres»?

⁸ Com que Jerusalem, «la ciutat», simbolitza la Jerusalem celestial, «la muntanya de les Oliveres, que és al davant de Jerusalem», també s’ha d’entendre en sentit simbòlic. Què representa aquesta muntanya? Com «es badarà pel mig» i arribarà a ser dues muntanyes? A més, en l’hebreu original, Jehovà fa servir l’expressió les meves muntanyes quan es refereix a les dues muntanyes que sorgeixen de la partició. Per què? (Llegeix Zacaries 14:3-5.) A la Bíblia, les muntanyes poden representar regnes o governs i, a més, la muntanya de Jehovà es relaciona amb benediccions i protecció (Sl. 72:3; Is. 25:6, 7). Llavors, la muntanya de les Oliveres, on Jehovà és dempeus i que és a l’est de la Jerusalem terrestre, representa la sobirania universal de Jehovà, la seva governació suprema.

9. En quin sentit es parteix «la muntanya de les Oliveres»?

⁹ Què indica la divisió de la muntanya de les Oliveres? La muntanya que és a l’est de Jerusalem es parteix en el sentit que Jehovà estableix un govern secundari. Aquest és el Regne Messiànic a les mans de Jesucrist. Com que els dos governs pertanyen a Jehovà, això explica per què diu que són seves les dues muntanyes que resulten de la partició de «la muntanya de les Oliveres» (Zac. 14:4).

10. Què representa la «gorja immensa» entre les dues muntanyes?

¹⁰ Quan la muntanya simbòlica es parteix, una meitat cap al nord i l’altra cap al sud, els peus de Jehovà romanen sobre les dues muntanyes. Aleshores, una «gorja immensa» apareix sota els seus peus. Aquesta gorja o vall simbòlica representa la protecció divina, mitjançant la qual els servents de Déu troben seguretat sota la Seva sobirania universal i el Regne Messiànic. Jehovà s’assegurarà que l’adoració verdadera mai desaparegui. Però, quan es va partir «la muntanya de les Oliveres»? Quan el Regne Messiànic es va establir a la fi dels temps dels gentils l’any 1914. I quan van començar a fugir els adoradors verdaders cap a la vall simbòlica?

11, 12. (a) Quan va començar la fugida cap a la vall simbòlica? (b) Què demostra que el «braç poderós» de Jehovà és amb el seu poble?

¹¹ Jesús va advertir als seus deixebles: «Tots els pobles us avorriran per causa del meu nom» (Mt. 24:9). Aquest odi s’ha intensificat encara més des de 1914, quan van començar els darrers dies d’aquest món malvat. Malgrat l’atac despietat que els enemics van llançar contra la resta d’ungits durant la Primera Guerra Mundial, no van acabar amb aquest grup fidel. L’any 1919, van ser alliberats de les grapes de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa (Ap. 11:11, 12). *  Va ser llavors quan va començar la fugida cap a la vall de les muntanyes de Jehovà.

¹² La vall de Déu continua protegint els adoradors verdaders arreu del món des de 1919. Durant dècades, a moltes parts del món, s’han prohibit i restringit tant la predicació com les publicacions dels Testimonis de Jehovà, i aquestes restriccions encara existeixen en alguns països. Però, per molt que les nacions ho intentin, mai podran eradicar l’adoració verdadera. El «braç poderós» de Jehovà serà amb el seu poble! (Deut. 11:2.)

13. Com romanem a la vall protectora de Jehovà, i per què fer-ho ara és més important que mai?

¹³ Si ens adherim a Jehovà i ens mantenim ferms en la veritat, Ell i el seu Fill, Jesucrist, faran la seva part i Jehovà no deixarà que res ni ningú ‘ens arrabassi de la seva mà’ (Jn. 10:28, 29). Jehovà està disposat a ajudar-nos en allò que ens faci falta per obeir-lo com a Sobirà de l’univers i mantenir-nos fidels al Regne Messiànic. Així doncs, és vital que romanem a la vall protectora de Jehovà, ja que aquesta serà més important que mai per als adoradors verdaders durant la imminent gran tribulació.

14, 15. Durant el dia de la batalla, quina serà la situació dels qui estiguin fora de la gran vall protectora?

¹⁴ A mesura que s’apropa la fi d’aquest món malvat, Satanàs intensifica els atacs contra els servents de Jehovà. Aleshores, arribarà el dia que Jehovà lluiti amb els seus enemics i s’asseguri que Satanàs no ataqui mai més el seu poble. En aquell dia, Jehovà demostrarà la seva glòria com a guerrer, més que en qualsevol altra batalla anterior (Zac. 14:3).

¹⁵ Durant el dia de la batalla, quina serà la situació dels qui estiguin fora de la gran vall protectora? «No hi haurà llum», és a dir, no tindran el favor de Déu. En aquest dia, es «ferirà els cavalls, les mules, els camells i els ases i totes les bèsties», símbols de l’equipament militar de les nacions. Aquest equipament no servirà per a res. A més, Jehovà castigarà els seus enemics amb una «plaga», o pesta. Tant si és literal com si no, la plaga acabarà amb les terribles amenaces d’aquests. En el dia de la batalla, «se’ls descompondran els ulls [...] i la llengua». Llavors, no podran fer-nos cap mal ni parlar en contra de Déu (Zac. 14:6, 7, 12, 15, TBS). Tots «els reis de la terra amb els seus exèrcits» es posaran de part de Satanàs. Però no importa on siguin, seran destruïts (Ap. 19:19-21). «Hi haurà víctimes de Jahvè d’un cap a l’altre de la terra» (Jer. 25:32, 33).

16. Ja que s’apropa el dia de la batalla de Jehovà, què ens hauríem de preguntar, i què hem de fer?

¹⁶ La guerra sempre porta sofriment, fins i tot per als vencedors. Pot ser que no hi hagi prou menjar o que es perdin les propietats. Tal vegada baixi el nivell de vida o es limitin les llibertats personals. Si això ens passa, com reaccionarem? Serem preses del pànic? Renunciarem a la nostra fe si ens pressionen? Perdrem l’esperança i caurem en la desesperació? És vital que, durant la gran tribulació, mantinguem la fe en el poder salvador de Jehovà i romanem a la Seva vall protectora (llegeix Habacuc 3:17, 18).

17, 18. (a) Què són les ‘aigües vives’? (b) Què representen el «mar oriental» i el «mar occidental»? (c) Quan mires cap al futur, què estàs decidit a fer?

¹⁷ Després d’Harmaguedon, fluiran contínuament aigües vives del seient del Regne Messiànic. Aquestes aigües són provisions que Jehovà fa perquè els humans visquem per sempre. El «mar oriental» es refereix a la mar Morta i el «mar occidental» a la mar Mediterrània. La mar Morta representa els qui estan al sepulcre comú de la humanitat. Com la mar Mediterrània és plena de vida, representa la «gran multitud» que sobreviu a l’Harmaguedon (llegeix Zacaries 14:8, 9; Ap. 7:9-15). Així, els dos grups beuran de les aigües simbòliques del «riu d’aigua de la vida» i, com a resultat, arribaran a ser perfectes i viuran per sempre (Ap. 22:1, 2).

¹⁸ Amb la protecció de Jehovà, sobreviurem a la fi d’aquest món malvat i entrarem en el nou món just de Déu. Encara que totes les nacions ens odien, estem totalment decidits a mantenir-nos fidels al Regne de Déu i a estar sempre a la vall protectora de Jehovà.