Les següents experiències de Gran Bretanya t’ajudaran a veure per què no has de perdre mai l’esperança. També veuràs què has de fer per ‘llençar el teu pa sobre les aigües’ per ajudar els qui encara no han acceptat la veritat (Ecl. 11:1).

És fonamental que perseveris, és a dir, que et mantinguis fidel i no et separis de Jehovà ni de la veritat (Deut. 10:20). Això és el que la Georgina va fer. Quan va començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà el 1970, el seu marit, en Kyriacos, es va enfurismar. Va intentar impedir que estudiés, no permetia que els Testimonis entressin a casa seva i llençava totes les publicacions dels Testimonis de Jehovà que trobava.

Quan la Georgina va començar a anar a les reunions, en Kyriacos encara es va enrabiar més. Un dia, fins i tot va anar a la Sala de Regne amb la intenció de discutir. Però una germana es va adonar que en Kyriacos entenia millor el grec que l’anglès i va trucar un germà grec d’una altra congregació perquè vingués a donar-los un cop de mà. En Kyriacos va reaccionar molt bé a l’actitud bondadosa del germà i, fins i tot, va arribar a estudiar la Bíblia durant uns mesos. Però llavors va deixar d’estudiar.

Durant tres anys més la Georgina va haver d’enfrontar l’oposició del seu marit. De fet, en Kyriacos li va dir que, si mai es batejava, la deixaria. El dia del seu baptisme, la Georgina va orar ferventment a Jehovà per demanar-li que el seu marit no l’abandonés. Finalment, quan els germans van passar a recollir-la per anar al congrés, en Kyriacos els va dir: «Aneu tirant. Nosaltres us seguim amb el nostre cotxe». Va assistir a la sessió del matí i va presenciar el bateig de la seva dona.

Amb el temps, l’oposició d’en Kyriacos va disminuir i de mica en mica va fer grans canvis. Gairebé quaranta anys després del seu primer contacte amb els testimonis de Jehovà, la Georgina va arribar a veure el bateig del seu marit. Què va ajudar en Kyriacos? Ell explica: «Estic content que la Georgina no permetés que res l’aturés de servir Jehovà». Ella diu: «Malgrat l’oposició del meu marit, no estava disposada a deixar d’adorar el meu Déu. Orava a Jehovà en tot moment i no vaig perdre mai l’esperança».

Cultivar la personalitat cristiana també et serà útil per ajudar el teu cònjuge. L’apòstol Pere va exhortar les esposes cristianes: «Estigueu subjectes als vostres marits, de manera que fins els qui no obeeixen la Paraula siguin guanyats, sense paraules, per la manera de viure de les mullers» (1 Pe. 3:1). La Christine va aplicar aquest consell, encara que es va haver d’esperar molts anys per guanyar-se el seu marit. Quan ella es va fer Testimoni fa més de vint anys, el seu marit, en John, no sentia la necessitat de creure en Déu. Però, tot i que no volia formar part de cap religió, en John es va adonar que les noves creences de la Christine eren molt importants per a ella. Va dir: «La seva nova religió la feia feliç i va fer d’ella una persona més forta i confiable, i això em va ajudar en moltes situacions complicades que vaig travessar».

La Christine mai va forçar el seu marit a acceptar la seva religió. Ell reconeix: «La Christine es va adonar des dels inicis que era millor que no em parlés de religió, i va esperar pacientment que aprengués al meu ritme i a la meva manera». Quan la Christine veia algun article publicat a La Torre de Guaita o a ¡Despertad! que podria interessar el seu marit, com per exemple els que tractaven de temes científics o de natura, l’hi mostrava tot dient: «Crec que gaudiràs de llegir-lo».

Amb el temps, en John es va jubilar i va començar a fer algunes feines de jardineria. Ara que tenia més temps per pensar en les coses profundes de la vida, va començar a reflexionar en preguntes com ara: «Per què som aquí? Vam aparèixer per casualitat, o vam ser creats amb un propòsit?». Un dia, un germà amb qui en John estava parlant, li va preguntar: «Què et semblaria estudiar la Bíblia?». En John diu: «Com que havia començat a creure en Déu, li vaig dir que sí».

Que bé que la Christine no hagués perdut mai l’esperança! Després de vint anys de demanar en oració que en John acceptés la veritat, finalment es va batejar. Ara serveixen Jehovà units i amb entusiasme. En John observa: «Sobretot em van convèncer dues coses: la bondat i l’amabilitat dels Testimonis. A més, quan estàs casat amb una persona que serveix Jehovà saps que serà abnegada, lleial  i confiable». Tots aquests resultats van ser possibles perquè la Christine va posar en pràctica 1 Pere 3:1.

I, què es pot dir dels estudiants que, sigui per la raó que sigui, perden l’interès del principi? Respecte a això, el rei Salomó va escriure: «Al matí sembra la teva llavor i a la tarda que no reposi la teva mà, perquè no saps què reeixirà, si aquesta cosa o l’altra, o bé si totes dues seran igualment bones» (Ecl. 11:6). A vegades, les llavors de la veritat necessiten molts anys per arribar a germinar. Tot i això, la persona pot arribar a entendre la importància d’apropar-se a Déu (Jm. 4:8). Potser un dia t’emportes una grata sorpresa!

Així ho mostra el cas de l’Alice, qui es va mudar de l’Índia a Anglaterra. Va començar a estudiar la Bíblia l’any 1974. L’Alice parlava hindi, però volia millorar el seu anglès. Va estudiar durant alguns anys, i fins i tot de vegades anava a les reunions a una congregació de parla anglesa. Sabia que el que estava estudiant era la veritat, però més aviat ho considerava com un hobby. A més, volia fer diners i es moria per sortir de festa. Amb el temps, l’Alice va deixar d’estudiar.

Però gairebé trenta anys després, l’Stella, qui li dirigia el curs bíblic, va rebre una carta de l’Alice que deia: «Segur que t’agradarà saber que l’estudiant que tenies el 1974 s’ha batejat en l’últim congrés de districte. Has tingut un paper molt important en la meva vida. Vas plantar la llavor de la veritat dins meu i, tot i que no estava preparada per dedicar-me a Déu, sempre he guardat la llavor de la veritat en la meva ment i en el meu cor».

Què havia passat? L’Alice explica que, després de la mort del seu marit l’any 1997, va caure en una greu depressió. Va orar a Déu i, només deu minuts més tard, dues Testimonis que parlaven panjabi la van visitar a casa seva i li van deixar el tractat ¿Qué esperanza hay para los seres queridos que han muerto? L’Alice va veure que allò era la resposta a la seva oració i va decidir que s’havia d’associar amb els testimonis de Jehovà. Però, on els podria trobar? En una antiga agenda va veure l’adreça de la congregació panjabi que l’Stella li havia donat. Va anar a la Sala del Regne i els germans de parla panjabi li van donar una afectuosa benvinguda. «L’amor dels germans em va marcar i em va ajudar a alleujar la depressió.»

«Moltes gràcies per haver sembrat aquelles llavors fa vint-i-nou anys i haver-me donat un exemple tan bo» (Alice).

L’Alice va començar a assistir a les reunions amb regularitat i va tornar a estudiar. També va aprendre a parlar i escriure panjabi amb fluïdesa. El 2003 es va batejar. La carta que va escriure a l’Stella acabava dient: «Moltes gràcies per haver sembrat aquelles llavors fa vint-i-nou anys i haver-me donat un exemple tan bo».

Què podem aprendre d’aquestes experiències? Si la persona té inquietuds espirituals, és honesta i humil, Jehovà farà que la veritat creixi en el seu cor, encara que et sembli que tarda més del que pensaves. Recorda el que Jesús va dir: «“La llavor germina i creix, sense que ell [el sembrador] sàpiga com”. De per si mateixa, la terra produeix primer un bri, després una espiga, després blat granat a l’espiga» (Mc. 4:27, 28). Aquest creixement és gradual i succeeix ‘per si mateix’ i, de fet, ningú sap com passarà. Per tant, sembra en abundància i recolliràs en abundància.

No oblidis la importància de l’oració. La Georgina i la Christine van continuar orant a Jehovà. Així doncs, sigues ‘perseverant en l’oració’ i no perdis mai l’esperança. És possible que, «a la llarga», retrobis el «pa» que has llençat sobre les aigües (Rm. 12:12; Ecl. 11:1).