1. Per què hem de confiar completament en la Paraula de Déu?

QUAN els ancians analitzen si un estudiant de la Bíblia qualifica per sortir a predicar, s’han d’assegurar que la persona cregui que la Bíblia és la Paraula inspirada de Déu. * Però, no només els qui volen ser publicadors, sinó en realitat tots els servents de Déu, han de demostrar per paraula i per fets que confien en la Bíblia. Per què? Perquè la confiança que tenim en la Paraula de Déu i la destresa en usar-la quan prediquem ens seran útils per ajudar altres persones a conèixer Jehovà i aconseguir la salvació.

2. Per què hauríem de ‘perseverar en les coses que hem après’?

² L’apòstol Pau va emfatitzar la importància de la Paraula de Déu quan va escriure a Timoteu: «Persevera en les coses que has après i de les quals estàs convençut». A què es referia Pau en dir «les coses»? Són les veritats bíbliques que van motivar Timoteu a posar fe en la bona nova. Avui dia, aquestes veritats han tingut el mateix efecte en cadascun de nosaltres. A més, també ens ajuden a continuar tenint «la saviesa que condueix a la salvació» (2 Tim. 3:14, 15). Normalment fem servir les paraules que Pau va pronunciar en el versicle següent per demostrar que la Bíblia prové de Déu, però podem obtenir un altre benefici de les paraules registrades a 2 Timoteu 3:16 (llegeix-lo). Analitzem aquest versicle amb més detall per tal d’enfortir la confiança que tenim en el fet que totes les ensenyances de Jehovà són «rectes» (Sl. 119:128, TBS).

3-5. (a) Com va reaccionar una multitud que va escoltar el discurs de Pere a la Pentecosta, i per què? (b) Per què es va fer creient molta gent de Tessalònica? (c) Quina característica de la nostra predicació impressiona moltes persones?

³ Jesús va dir a la nació d’Israel: «Us envio profetes, savis i escribes» (Mt. 23:34). Amb aquestes paraules, Jesús es referia als seus deixebles, als quals va ensenyar a usar les Escriptures per predicar. Un d’aquests «escribes», o mestres, va ser l’apòstol Pere, qui a la Pentecosta de l’any 33 de la n. e. va fer un discurs davant una gran multitud a Jerusalem en el qual va citar diversos passatges de les Escriptures Hebrees. Molts que van escoltar l’aplicació que Pere en va fer «quedaren corferits», es van penedir dels seus pecats, van demanar perdó a Déu i, aquell mateix dia, unes tres mil persones es van fer cristianes (Ac. [Fe.] 2:37-41).

⁴ L’apòstol Pau, un altre mestre, va predicar la bona nova lluny de Jerusalem. Per exemple, a la ciutat macedònia de Tessalònica va parlar als qui estaven adorant en una sinagoga. Durant tres dissabtes «discutí amb ells valent-se de les Escriptures, explicant i sostenint que el Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts». Quin va ser el resultat? Alguns dels jueus, «com també un bon nombre de grecs», es van fer creients (Ac. 17:1-4).

⁵ A moltes persones els impressiona la manera com els servents de Déu usem la Bíblia. Per exemple, a Suïssa, una germana va llegir un text bíblic a un senyor i, just després, ell li va preguntar a quina religió pertanyia. «La meva companya i jo som testimonis de Jehovà», va dir. I ell va respondre: «Ho hauria d’haver imaginat! Qui més, a part dels testimonis de Jehovà, vindria a casa meva per llegir-me de la Bíblia?».

6, 7. (a) Com poden fer bon ús de la Bíblia els qui ensenyen a la congregació? (b) Com podem usar la Bíblia de manera efectiva quan dirigim cursos bíblics?

⁶ Quan ensenyem, com podem usar la Bíblia de la millor manera? Si tens el privilegi d’ensenyar des de la plataforma, cita versicles concrets. En comptes de parafrasejar els textos clau o llegir-los d’un full o d’un dispositiu electrònic, obre la Bíblia i llegeix-los directament i convida l’auditori a fer el mateix. A més, dedica temps a aplicar els versicles de manera que l’auditori pugui enfortir la seva relació amb Jehovà. En lloc d’usar il·lustracions complicades i experiències que tan sols entretenen, fes servir el temps per explicar la Paraula de Déu.

⁷ I, què hem de tenir present quan dirigim un curs de la Bíblia? Doncs bé, no hem de passar per alt els textos bíblics que se citen en la publicació. Ho aconseguirem si animem la persona a buscar-los a la Bíblia quan es prepara la lliçó. Després, durant la sessió d’estudi, l’ajudarem a entendre’ls. Com? No hem de fer grans explicacions que converteixin el curs en un sermó. Més aviat, animarem l’estudiant a donar-nos el seu parer. I, en lloc de dir-li què ha de creure o com ha d’actuar, és millor que li fem preguntes ben pensades que l’ajudin a arribar a la conclusió correcta. *

8. Amb quina lluita interna s’enfrontava Pau?

⁸ Normalment pensem que «reprendre» és una tasca dels ancians. I és cert que els superintendents tenen la responsabilitat de ‘reprendre els qui pequen’ (1 Tim. 5:20; Tt. 1:13). Però també és important que ens reprenguem a nosaltres  mateixos. Pau va ser un cristià exemplar que tenia una consciència neta (2 Tim. 1:3). Amb tot, va escriure: «Veig una altra llei en els meus membres que fa la guerra contra la llei de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat». Estudiar el context d’aquestes paraules ens ajudarà a entendre millor amb quina lluita s’enfrontava Pau per controlar les seves debilitats (llegeix Romans 7:21-25).

9, 10. (a) Contra quines debilitats és possible que hagués de lluitar Pau? (b) Què és el que probablement el va ajudar a lluitar?

⁹ Quines debilitats es va esforçar Pau per superar? Tot i que no les va especificar, Pau va escriure a Timoteu que havia estat un «ultratjador» (1 Tim. 1:13). Abans de fer-se cristià, havia actuat amb molta fúria contra els seguidors de Crist. Pel que fa als seus sentiments, va confessar que estava «ple d’ira contra ells a més no poder» (Ac. 26:11). Però Pau va aprendre a controlar el seu mal geni, malgrat que de vegades no li devia ser fàcil dominar els seus sentiments i les seves paraules (Ac. 15:36-39). Què el va ajudar?

¹⁰ En la carta que va escriure als corintis, Pau va descriure l’estratègia que va usar per reprendre’s a si mateix (llegeix 1 Corintis 9:26, 27). ‘Copejava’ la seva naturalesa imperfecta amb cops espirituals ben dirigits. És molt probable que busqués consells en les Escriptures, supliqués a Jehovà que l’ajudés a aplicar-los i s’esforcés de valent per millorar. * Nosaltres també hem de lluitar contra les nostres debilitats. És per això que ens podem beneficiar molt del seu exemple.

11. Com podem ‘examinar-nos’ per veure si estem en el camí de la veritat?

¹¹ Mai hauríem de pensar que no ens cal lluitar contra les nostres debilitats. Al contrari, hem ‘d’examinar-nos’ contínuament per assegurar-nos que de debò estem en el camí de la veritat (2 Cor. 13:5). En llegir passatges com Colossencs 3:5-10, ens podem preguntar: «M’estic esforçant de valent per ‘fer morir’ les meves tendències pecaminoses o, més aviat, m’estic debilitant en sentit moral? Quan navego per internet i de sobte m’apareix una pàgina web amb contingut immoral, en surto de seguida o em poso a navegar per llocs incorrectes?». Pensar la manera d’aplicar el consell de la Paraula de Déu a la nostra vida ens ajudarà a ‘vetllar i estar sobris’ (1 Tes. 5:6-8).

12, 13. (a) Què significa «corregir», i com podem imitar l’exemple de Jesús? (b) Quina manera de parlar hem d’evitar quan ‘corregim’ els altres?

¹² Quan la Bíblia parla de «corregir» vol dir esmenar i rectificar. A vegades hem de prendre la iniciativa per corregir el que altres persones han interpretat malament del que hem dit o fet. Per exemple, els líders religiosos jueus es queixaven de Jesús dient que era bondadós amb els recaptadors d’impostos i els pecadors. Jesús va respondre: «No són els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts. Aneu i apreneu què vol dir allò de: Misericòrdia vull, i no pas sacrifici» (Mt. 9:11-13). Jesús també va corregir el punt de vista de la gent sobre Jehovà. Ho va fer amb bondat i paciència i, com a conseqüència, els humils van arribar a conèixer que Jehovà és un «Déu de tendresa i de pietat, pacient, molt benigne i fidel» (Èx. 34:6). Com que el Fill de Déu es va esforçar a «corregir», molts van posar fe en la bona nova.

¹³ L’exemple de Jesús ens mostra com hauríem d’ajudar els altres. Quan algú  està enfadat, potser diu en un to brusc: «Hem de posar els punts sobre les is!». Però aquesta no és la intenció de les paraules de 2 Timoteu 3:16. La Bíblia no ens dóna permís per renyar. Criticar amb malícia fa mal ‘com les estocades d’espasa’ i rarament reporta algun benefici (Prov. 12:18).

14-16. (a) Com poden els ancians «corregir» d’una manera que ajudi els altres a solucionar els seus problemes? (b) Per què és tan important «corregir» tal com indica la Bíblia per educar els fills?

¹⁴ Com podem «corregir» amb paciència i bondat? Imagina’t que un matrimoni demana a un ancià que els ajudi perquè discuteixen sovint. Què hauria de fer l’ancià? Sense posar-se de part de ningú, raonarà alguns principis bíblics amb la parella. Potser usarà els que apareixen al capítol 3 del llibre El secreto de la felicidad familiar. Mentre l’ancià dirigeix la conversa, tant el marit com la muller pensaran quins consells poden aplicar millor. Més tard, l’ancià es preocuparà per saber com els van les coses i els oferirà més ajuda si la necessiten.

 ¹⁵ I els pares? Com podeu «corregir» els vostres fills de manera que els enfortiu espiritualment? Imagina’t que vols ajudar la teva filla adolescent perquè va amb una mala companyia. Abans de res, assegura’t de quina és la situació. Aleshores, si hi ha raons per preocupar-se, pots parlar amb ella, potser tractant algunes idees del llibre Lo que los jóvenes preguntan. Respuestas prácticas, volum 2. Durant els següents dies fareu bé de passar més temps plegats. Això t’ajudarà a fixar-te en la seva actitud quan predica o quan està d’esbarjo amb la família. Si la tractes amb paciència i bondat, sentirà que l’estimes i que t’interesses per ella. Així serà més probable que vulgui aplicar el teu consell i que no prengui males decisions en la vida.

¹⁶ A qui més podem ajudar amb paciència i bondat? Els qui estan preocupats per la salut, desanimats perquè han  perdut la feina o els qui els costa entendre alguna ensenyança bíblica. Quan usem la Paraula de Déu per «corregir», tots els servents de Jehovà ens beneficiem.

17. Per què hem d’acceptar la disciplina amb gratitud?

¹⁷ «Tota disciplina de moment no sembla un motiu d’alegria, sinó de tristesa.» Amb tot, «després porta un fruit pacífic de justícia als qui hi han estat exercitats» (Heb. 12:11, TBS). Molts cristians que ara són adults reconeixen que la formació o disciplina que van rebre dels seus pares els va ajudar. Acceptar la disciplina que Jehovà ens dóna a través dels ancians ens manté en el camí a la vida (Prov. 4:13).

18, 19. (a) Per què és tan important el consell de Proverbis 18:13 per disciplinar «en la justícia»? (b) Quan els ancians mostren amor i mansuetud en disciplinar, quin sol ser el resultat?

¹⁸ Però disciplinar de forma efectiva és tota una destresa. Jehovà va dir als cristians que ho fessin «en la justícia» (2 Tim. 3:16). Això vol dir que ens hem de guiar pels principis bíblics. Un d’aquests el trobem a Proverbis 18:13: «El qui respon abans d’escoltar, mostra la seva ximpleria per a confusió». Així doncs, quan els ancians han de parlar amb algú a qui s’acusa d’haver comès un pecat greu, han d’investigar amb cura l’assumpte per saber-ne tots els fets (Deut. 13:14). Només així podran disciplinar «en justícia».

¹⁹ A més, la Paraula de Déu diu als ancians que corregeixin «amb mansuetud» (llegeix 2 Timoteu 2:24-26). Un germà que peca pot embrutar el nom de Jehovà i fer mal a persones innocents. Però si l’ancià s’enfada quan li dóna consell, no l’ajudarà. En canvi, quan els ancians imiten «la bondat de Déu», poden motivar els qui han pecat a penedir-se (Rm. 2:4).

20. Quins principis haurien d’aplicar els pares quan disciplinen els seus fills?

²⁰ Per educar els fills «amb aquella manera de corregir i de reprendre que és pròpia del Senyor», els pares han d’aplicar els principis bíblics (Ef. 6:4). Per exemple, què hauria de fer un pare si li diuen que el seu fill ha fet alguna cosa incorrecta? Abans de castigar-lo, s’hauria d’assegurar que coneix tots els fets. A més, en una família cristiana ningú no s’hauria d’enfadar tant que actués amb violència. Jehovà «és ple de misericòrdia i clement» i els pares s’han d’esforçar a demostrar les mateixes qualitats quan disciplinen els seus fills (Jm. 5:11).

21, 22. Quina expressió de Salm 119:97-104 descriu millor els teus sentiments cap a la Paraula de Jehovà?

²¹ En una ocasió, un servent de Déu va explicar per què estimava la llei de Jehovà (llegeix Salm 119:97-104). Gràcies a l’estudi de la Bíblia, va arribar a ser una persona assenyada i perspicaç que entenia les coses clarament. Aplicar-ne el consell el va ajudar a evitar els camins enganyosos que fan mal als altres. Gaudia de debò d’estudiar les Escriptures i estava resolt a obeir la llei de Déu que tant l’havia beneficiat.

²² I tu? Estimes «tota l’Escriptura»? Amb el seu consell inspirat, enfortiràs la teva fe en el fet que Déu complirà el seu propòsit i et protegiràs de les conseqüències mortals de practicar el pecat. I si ensenyes la Paraula de Déu amb destresa, ajudaràs les persones a anar pel camí que porta a la vida i a mantenir-s’hi. Així doncs, esforcem-nos per utilitzar plenament «tota l’Escriptura» mentre servim el nostre Déu d’amor i de saviesa infinita, Jehovà.