1. Com ha ajudat la bona comunicació els matrimonis?

«M’ESTIMO més passar temps amb la meva dona que no pas amb ningú altre», va dir un germà del Canadà. I va afegir: «Les alegries es multipliquen i les penes es divideixen quan les comparteixo amb ella». Un marit d’Austràlia va escriure: «En els onze anys que portem junts, no he passat ni un dia sense parlar amb la meva dona. Cap dels dos dubta de l’estabilitat del nostre matrimoni ni n’està preocupat. Comunicar-se bé i de manera significativa és molt important per aconseguir-ho». Una germana de Costa Rica va dir: «La bona comunicació no tan sols ha enriquit el nostre matrimoni, sinó que ens ha apropat a Jehovà, ens ha protegit de les temptacions, ens ha unit com a parella i ha fet créixer el nostre amor».

2. Quins factors poden dificultar la bona comunicació?

² Gaudiu de parlar junts, o trobeu que és difícil tenir converses significatives? És clar, en el matrimoni poden sorgir situacions complicades, ja que és la unió de dues persones imperfectes que tenen personalitats, cultures i educació diferents (Rm. 3:23). A més, poden tenir estils de comunicació diversos. Per això, els investigadors John M. Gottman i Nan Silver diuen que «cal valor, decisió i resistència per mantenir una relació duradora».

3. Què ha ajudat les parelles a enfortir el seu matrimoni?

³ És cert que per tenir un matrimoni d’èxit cal que us esforceu de valent, però el resultat és que sereu molt feliços. Els cònjuges que s’estimen de debò poden gaudir junts de la vida (Ecl. 9:9). Pensa, per exemple, en el cas d’Isaac i Rebeca, qui s’estimaven tant (Gèn. 24:67). Després de molt temps junts, res indica que l’amor que es tenien minvés. I el mateix  es pot dir de moltes parelles d’avui dia. Quin és el secret? Han après a expressar el que pensen i senten de manera sincera però també bondadosa. Com? Cultivant i demostrant perspicàcia, amor, respecte profund i humilitat. Com veurem a continuació, les línies de comunicació es mantenen obertes quan aquestes qualitats bàsiques caracteritzen un matrimoni.

4, 5. Com pot la perspicàcia ajudar un matrimoni a entendre’s millor? Posa’n exemples.

⁴ «L’entès en la paraula trobarà el bé», diu Proverbis 16:20 (TBS). La Paraula de Déu pot fer que siguem ‘entesos’, ja que ens dóna la perspicàcia i la saviesa que necessitem per tenir un matrimoni feliç (llegeix Proverbis 24:3). Per exemple, Gènesi 2:18 explica que Déu va crear la dona perquè ajudés l’home i li fes costat. No va fer una còpia d’ell. Aquesta és la raó per la qual els homes i les dones no es comuniquen de la mateixa manera. Evidentment, cada persona és diferent, però en general les dones se centren més en les persones i les relacions humanes, i els agrada parlar dels seus sentiments. Se senten estimades quan hi ha una comunicació sincera i afectuosa. Pel que fa als homes, molts potser prefereixen parlar d’activitats com ara la feina o l’esbarjo, i de problemes i solucions, en comptes de parlar dels seus sentiments. I els agrada sentir-se respectats.

⁵ «El meu marit vol solucionar els problemes ràpidament en comptes d’escoltar-me amb atenció», va dir una germana de la Gran Bretanya. «Això pot ser molt frustrant quan l’únic que vull és que sigui bondadós i comprensiu.» Un marit va escriure: «Quan la meva dona i jo ens vam casar, la meva tendència era buscar una solució ràpida a qualsevol problema que ella tingués. Però de seguida em vaig adonar que el que ella realment volia era algú que l’escoltés» (Prov. 18:13; Jm. 1:19). Un marit perspicaç té en compte els sentiments de la seva dona a l’hora de tractar-la i parlar amb ella. També li reafirma que el que ella pensa i sent és important per a ell (1 Pe. 3:7). Per altra banda, ella tracta d’entendre el punt de vista del seu marit. Quan tots dos comprenen, valoren i compleixen el paper que Déu els ha donat en el matrimoni, la seva unió és molt bonica. A més, són capaços de treballar plegats a l’hora de prendre decisions assenyades i equilibrades, i dur-les a terme.

6, 7. (a) Com pot Eclesiastès 3:7 ajudar un matrimoni a ser perspicaç? (b) Com demostra l’esposa que és discernidora, i què s’hauria d’esforçar a fer l’espòs?

⁶ Una parella perspicaç també sap que hi ha «temps de callar i temps de parlar» (Ecl. 3:1, 7). «Ara sé que de vegades no és oportú treure un tema», va observar una germana que es va casar fa deu anys. «Si el meu marit està aclaparat amb feina o altres responsabilitats, deixo passar una mica de temps abans de plantejar-li certs assumptes. Així podem parlar amb més tranquil·litat». Les esposes discernidores també parlen amb gràcia i saben que una paraula ben escollida «dita al seu temps» resulta atraient i valuosa (llegeix Proverbis 25:11).

⁷ El marit cristià hauria de complir la seva part no només escoltant el que diu la seva dona, sinó també intentant expressar els seus sentiments clarament. Un ancià que es va casar fa vint-i-set anys va dir: «M’he d’esforçar per fer-li saber a la meva dona els sentiments més profunds». Un germà que fa vint-i-quatre anys que està casat va observar: «Podria callar i pensar: “Si no parlo d’aquest  tema, ja se solucionarà”. Però m’he adonat que demostrar els meus sentiments no és un senyal de debilitat. Quan m’esforço a expressar-me, faig una oració per demanar les paraules correctes i la manera correcta de dir-les. Després respiro a fons i començo a parlar». També és bo buscar les circumstàncies adequades, potser quan la parella està sola analitzant el text del dia o llegint la Bíblia.

8. Quina altra motivació tenen les parelles cristianes que fa que el seu matrimoni tingui èxit?

⁸ És important que tant el marit com la dona orin a Jehovà i desitgin de tot cor comunicar-se millor. És clar, no és fàcil canviar les maneres de fer. Però si estimen Jehovà, demanen esperit sant i consideren sagrada la seva unió, tindran la motivació adequada que els manca a molts matrimonis. Una esposa que fa vint-i-sis anys que és casada va escriure: «Com que el meu marit i jo ens prenem molt seriosament el punt de vista de Jehovà sobre el matrimoni, no se’ns passa pel cap la idea de separar-nos. Això fa que ens esforcem més a resoldre els problemes parlant-ne junts». El matrimoni que és lleial a Déu en aquest assumpte fa feliç a Jehovà i té la Seva benedicció (Sl. 127:1).

9, 10. De quines maneres pràctiques pot enfortir el seu lligam d’amor una parella?

⁹ L’amor, «que tot ho lliga i perfecciona», és la qualitat més important en un matrimoni (Col. 3:14, BCI). L’amor de debò creix a mesura que la parella viu la vida junts, amb les seves penes i alegries. Cada vegada són més amics i gaudeixen d’estar junts. La seva relació es fa més forta no només amb les grans coses que fan l’un per l’altre, com es veu a les pel·lícules, sinó per molts petits detalls, com ara una abraçada, una paraula bonica, un gest atent, un somriure càlid o un sincer «com t’ha anat el dia?». Aquestes coses petites marquen una gran diferència en el matrimoni. Un marit que fa dinou anys que està feliçment casat diu que la seva dona i ell es truquen o s’envien missatges de text durant el dia «tan sols per veure com van les coses».

¹⁰ L’amor també fa que la parella continuï aprenent l’un de l’altre (Fili. 2:4). I a la vegada, com més es coneixen, més creix el seu amor, tot i les imperfeccions de cadascú. Un matrimoni d’èxit no s’estanca, sinó que s’enforteix amb el temps. Per tant, si estàs casat, pregunta’t: «Fins  a quin punt conec el meu cònjuge? Entenc els seus sentiments i sé el que pensa sobre diferents assumptes? Penso sovint en el meu cònjuge i reflexiono en les qualitats que em van atreure quan ens vam conèixer?».

11. Per què és vital el respecte per tenir un matrimoni d’èxit? Posa’n un exemple.

¹¹ Fins i tot els matrimonis més feliços no formen unions perfectes, i potser a vegades no estan d’acord en tot. Abraham i Sara no estaven sempre d’acord (Gèn. 21:9-11). Però les diferències que tenien no van debilitar la seva relació. Per què no? Perquè es tractaven amb dignitat i respecte. Per exemple, Abraham va utilitzar l’expressió «fes-me el favor» en adreçar-se a Sara per demanar-li una cosa (Gèn. 12:11, 13, BCI). I ella, per la seva part, obeïa Abraham i el considerava el seu «senyor» (Gèn. 18:12, TBS). Si una parella no es mostra respecte es fa evident en la manera de parlar-se i en el to de la veu (Prov. 12:18). Si no tracten l’arrel del problema, el seu matrimoni s’encamina al desastre (llegeix Jaume 3:7-10, 17, 18).

12. Per què s’haurien d’esforçar especialment els noucasats a parlar-se amb respecte?

¹² Especialment els noucasats s’haurien d’esforçar a parlar-se amb bondat i respecte per tal de crear un ambient on comunicar-se amb llibertat i sinceritat. «Els primers anys de matrimoni són molt feliços, però de vegades també poden ser frustrants», recorda un marit. «Quan intentes entendre els sentiments de la teva dona i adaptar-te als seus costums i a les seves necessitats, i ella fa el mateix amb tu, les coses poden trontollar una mica! Però ajuda molt ser raonable, tenir sentit de l’humor i demostrar qualitats estabilitzadores com la humilitat, la paciència i la confiança en Jehovà.» Que n’és, de cert!

13. Per què és molt important la humilitat per tenir un matrimoni feliç?

¹³ La bona comunicació en el matrimoni és com un rierol que flueix tranquil·lament per un jardí. Ser «humils» de debò és vital perquè aquest rierol continuï fluint (1 Pe. 3:8). Un germà que es va casar fa onze anys va dir: «La humilitat és la via més ràpida per solucionar les diferències, ja que et mou a dir: “Perdona’m”».  Un ancià que fa vint anys que està feliçment casat va comentar: «De vegades, dir “perdona’m” és més important que dir “t’estimo”». I va afegir: «Una de les dreceres més ràpides per ser humils és l’oració. Quan la meva dona i jo orem junts a Jehovà, recordem que som imperfectes i que Déu ens mostra bondat immerescuda. Recordar això m’ajuda a veure les coses des de la perspectiva correcta».

14. Com pot afectar l’orgull un matrimoni?

¹⁴ L’orgull no és conciliador i ofega la comunicació. Una persona orgullosa no té el desig ni la valentia de disculpar-se humilment i dir: «Ho sento. Perdona’m, si us plau». En comptes d’això, posa excuses, no reconeix el seu error i se centra en els errors de l’altra persona. Quan la fereixen no busca la pau, sinó que s’ofèn i potser s’hi torna parlant de manera aspra o negant-se a parlar (Ecl. 7:9). L’orgull pot ser letal per a un matrimoni. Però és bo recordar que «Déu resisteix als superbs i, en canvi, dóna gràcia als humils» (Jm. 4:6).

15. Explica com pot ajudar Efesis 4:26 i 27 a tractar les diferències que sorgeixin en un matrimoni.

¹⁵ Pensar que l’orgull mai ens afectarà seria ingenu. Hem de reconèixer aquest fet i solucionar els problemes de seguida. Pau va dir als cristians: «Que el sol no es pongui durant el vostre ressentiment; no doneu ocasió al diable» (Ef. 4:26, 27). No fer cas de la Paraula de Déu ens pot fer patir innecessàriament. «De vegades, el meu marit i jo no hem aplicat Efesis 4:26 i 27», va lamentar una germana. «Com a resultat, he passat algunes de les pitjors nits de la meva vida!» És molt millor parlar les coses ben aviat amb l’objectiu de fer les paus, tot i que, evidentment, la parella potser necessita una mica de temps per calmar-se. També és convenient orar a Jehovà i demanar-li ajuda per tenir l’actitud mental adequada. Això inclou ser humil, cosa que ajuda a no fixar-se en un mateix sinó en el problema, i així no empitjorar la situació (llegeix Colossencs 3:12, 13).

16. Com pot la humilitat ajudar un cònjuge a veure els punts forts de la seva parella des de la perspectiva correcta?

¹⁶ La humilitat i la modèstia ajuden la persona casada a centrar-se en els punts forts del seu cònjuge. Per exemple, una esposa pot tenir una habilitat especial que fa servir per al bé de la seva família. Si el marit és humil i modest, no se sentirà amenaçat, sinó que l’animarà a utilitzar les seves destreses, i així mostrarà que la valora i l’estima (Prov. 31:10, 28; Ef. 5:28, 29). De la mateixa manera, una esposa humil i modesta no presumeix de les seves habilitats ni menysprea el seu marit. Al capdavall, tots dos són «una sola carn», i el que fa mal a un cònjuge, fa mal a l’altre (Mt. 19:4, 5).

17. Què pot ajudar els matrimonis d’avui dia a ser feliços i glorificar Déu?

¹⁷ Sens dubte voleu que el vostre matrimoni sigui com el d’Abraham i Sara o com el d’Isaac i Rebeca. Ells van tenir un matrimoni realment feliç, durador i que va glorificar Jehovà. Per aconseguir-ho, tingueu sempre el mateix punt de vista de Déu sobre el matrimoni. Busqueu perspicàcia i saviesa en la seva Paraula. Cultiveu amor verdader, la «flama de Jahvè», valorant les qualitats l’un de l’altre (Cànt. 8:5 [8:6 en NM]). Esforceu-vos de valent per ser humils. Tracteu-vos amb respecte. Si feu tot això, el vostre matrimoni us farà feliços a vosaltres i al vostre Pare celestial (Prov. 27:11). Segurament us identifiqueu amb els sentiments d’aquest marit que fa vint-i-set anys que està casat: «No em puc imaginar la vida sense la meva dona. Cada dia el nostre matrimoni és més fort. I això és gràcies al nostre amor per Jehovà i a la bona comunicació que tenim».