1, 2. (a) Què és vital per tenir una bona relació amb Jehovà? (b) Com ens beneficiarem d’examinar relats bíblics que mostren com van respondre algunes persones a la disciplina de Déu?

«PER a mi és bo d’estar prop de Déu, de buscar en el Senyor el meu refugi» (Sl. 73:28). En aquest versicle, el salmista va expressar la seva confiança en Déu. Què el va portar a aquesta conclusió? Quan va observar la pau de la gent malvada, al principi es va amargar i es va preguntar quin sentit tenia ‘guardar pur el seu cor i netes de culpa les mans’ (Sl. 73:2, 3, 13, 21). Però, quan va anar «als santuaris de Déu», es va trobar en un entorn que el va ajudar a ajustar la seva manera de pensar i a mantenir l’amistat amb Déu (Sl. 73:16-18, TBS). Aquesta experiència va ensenyar una lliçó molt important al salmista: per tenir una relació estreta amb Jehovà és vital formar part del poble de Déu, acceptar el consell i aplicar-lo (Sl. 73:24).

² Nosaltres també volem tenir una relació estreta amb el Déu verdader i vivent. Per aconseguir-ho, és vital que ens deixem modelar pel consell i la disciplina de Jehovà. D’aquesta manera arribarem a ser persones que li plauen. A l’antiguitat, Déu va mostrar misericòrdia tant a persones com a nacions i els va donar l’oportunitat de respondre a la seva disciplina. Aquests relats estan registrats a la Bíblia «per a la nostra instrucció» i «per a amonestació nostra» en els darrers dies (Rm. 15:4; 1 Cor. 10:11). Examinar-los amb cura ens ajudarà a comprendre millor la personalitat de Jehovà i ens mostrarà com ens beneficia deixar-nos modelar per Ell.

3. Com il·lustren Isaïes 64:7 (64:8 en NM) i Jeremies 18:1-6 l’autoritat que Jehovà exerceix sobre les persones? (Vegeu la imatge del principi.)

³ Isaïes 64:7 (64:8 en NM) il·lustra l’autoritat de Jehovà sobre les persones i les nacions, al dir: «Jahvè, vós sou el nostre pare, nosaltres som l’argila, i vós, el nostre terrissaire; tots som l’obra de les vostres mans». El terrissaire té completa autoritat per modelar l’argila i convertir-la en el tipus de vas que vol fer, i l’argila no té res a dir-hi. El mateix podem dir sobre Déu i l’home. Aquest últim no pot discutir amb Déu, tal com l’argila no ho pot fer amb el terrissaire que l’està modelant (llegeix Jeremies 18:1-6).

4. Modela Déu les persones o les nacions arbitràriament? Explica-ho.

⁴ Quan Jehovà va tractar l’antic Israel, va demostrar tenir la mateixa habilitat que un terrissaire té amb l’argila. Ara bé, hi ha una diferència entre l’un i l’altre. Un terrissaire pot fer qualsevol tipus de vas amb un tros d’argila. Però, i Jehovà? Modela les persones o les nacions d’una manera arbitrària, fent-ne algunes de bones i altres de dolentes? La Bíblia diu que no. Jehovà ha fet un regal preciós a la humanitat: la llibertat d’elecció. Per tant, no exerceix la seva autoritat sobirana de manera que invalidi aquest do. Més aviat, els humans han de decidir si es deixaran modelar o no pel seu Creador, Jehovà (llegeix Jeremies 18:7-10).

5. Com exerceix Jehovà la seva autoritat sobre els humans que no es deixen modelar?

⁵ Ara bé, i si les persones no deixen de cap de les maneres que el Gran Terrissaire les modeli? Aleshores, com exerceix Jehovà la seva autoritat? Doncs bé, pensa el cas d’un terrissaire. Quan no aconsegueix modelar l’argila per fer el vas que havia pensat, pot decidir reutilitzar la mateixa argila per fer un altre vas o simplement no fer-la servir. Però, quan això passa, normalment la culpa és del terrissaire perquè no ha modelat bé l’argila. En canvi, aquest no és mai el cas del nostre Terrissaire (Deut. 32:4). Quan una persona no deixa que Jehovà la modeli, la culpa sempre és d’ella. Jehovà exerceix la seva autoritat com a terrissaire ajustant la manera de tractar els humans segons la seva resposta. Els qui responen correctament són modelats d’una manera beneficiosa. Per exemple, els cristians ungits són «vasos de la gràcia» que han estat modelats com a ‘vasos destinats a un ús noble’. D’altra banda, els qui són obstinats i s’oposen a Déu acaben sent ‘vasos d’ira disposats per a la perdició’ (Rm. 9:19-23).

6, 7. Com van reaccionar el rei David i el rei Saül quan Jehovà els va aconsellar?

 ⁶ Una manera com Jehovà modela les persones és a través del consell o la disciplina. Podem veure com exerceix la seva autoritat com a terrissaire analitzant el cas dels dos primers reis d’Israel: Saül i David. Quan el rei David va cometre adulteri amb Betsabé, les seves accions el van afectar molt negativament a ell i a altres persones. Però, tot i que David era rei, Jehovà no va vacil·lar a disciplinar-lo, sinó que va enviar Natan perquè l’aconsellés amb fermesa (2 Sam. 12:1-12). Com va reaccionar David? Se li va encongir el cor i es va penedir. Per això, Jehovà li va mostrar misericòrdia (llegeix 2 Samuel 12:13).

 ⁷ Per contra, el predecessor de David, el rei Saül, no va reaccionar bé al consell. Jehovà, per mitjà del profeta Samuel, li havia donat una ordre ben clara: destruir tots els amalequites i el seu bestiar. Però Saül va desobeir al perdonar la vida  al rei Agag i al millor del bestiar. Per què? En part, perquè volia honrar-se ell mateix (1 Sam. 15:1-3, 7-9, 12). Quan va ser aconsellat, Saül hauria d’haver deixat que el seu cor s’estovés perquè el Gran Terrissaire el modelés. Però va fer tot el contrari. Va justificar la seva conducta. Va argumentar que el que havia fet era permissible perquè el bestiar es podria usar com a sacrifici, i va minimitzar el consell de Samuel. Com a resultat, Jehovà va refusar Saül com a rei, i aquest no va recobrar mai més la bona relació que havia tingut amb el Déu verdader (llegeix 1 Samuel 15:13-15, 20-23).

8. Què aprenem de la manera com va reaccionar la nació d’Israel quan Jehovà la va voler modelar?

⁸ Jehovà dóna l’oportunitat tant a persones com a nacions de ser modelades. L’any 1513 a. de la n. e., els israelites, després de ser alliberats d’Egipte, van entrar en una relació especial amb Déu per mitjà d’un pacte. Israel era la nació escollida, i tenia el privilegi de ser modelada en el torn del Gran Terrissaire. Tot i això, els israelites van continuar fent coses que no agradaven a Jehovà i, fins i tot, van adorar déus de les nacions veïnes. Una vegada rere l’altra, Jehovà els enviava profetes per fer-los recobrar el seny, però Israel no va escoltar (Jer. 35:12-15). A causa de la seva actitud rebel, Israel va haver de ser disciplinada amb fermesa. Igual que un vas per a la destrucció, el regne del nord de deu tribus va ser conquerit pels assiris i el regne del sud de dues tribus va patir conseqüències semblants per mà dels babilonis.  Aquest exemple ens hauria de fer pensar! Només ens beneficiarem del fet que Jehovà ens modeli si reaccionem de la manera adequada.

9, 10. Com van respondre els ninivites a l’advertència divina?

⁹ Jehovà també va donar l’oportunitat de reaccionar als habitants de Nínive, la capital d’Assíria. Va dir a Jonàs: «Aixeca’t, vés a la gran ciutat de Nínive i predica-hi, ja que el clam de la seva dolenteria ha pujat davant meu». Jehovà havia decidit destruir Nínive (Jon. 1:1, 2; 3:1-4).

¹⁰ Ara bé, quan Jonàs va proclamar el missatge de destrucció, «la gent de Nínive cregué en Déu; proclamaren un dejuni i es vestiren de sac, des del més gran fins al més petit». El rei «s’aixecà del tron, es tragué el mantell, es cobrí d’un sac i s’assegué sobre la cendra». Els ninivites van respondre bé als esforços que va fer Jehovà per modelar-los i es van penedir. Per això, Jehovà no els va destruir (Jon. 3:5-10).

11. Què aprenem de la manera com Jehovà va tractar Israel i Nínive?

¹¹ El fet que Israel fos la nació escollida no la va excloure de rebre disciplina. Altrament, els ninivites no tenien una relació especial amb Jehovà. Així i tot, van rebre un missatge de judici i Déu va ser misericordiós amb ells quan van demostrar ser argila mal·leable a les Seves mans. És evident que Jehovà, el nostre Déu, «no fa accepció de persones»! (Deut. 10:17.)

12, 13. (a) Per què canvia Déu les seves decisions segons la reacció de les persones? (b) Què va significar per a Saül i Nínive el fet que Jehovà ‘es penedís’?

¹² La manera com Jehovà ens modela mostra que és raonable i flexible. Això es fa evident en situacions en les quals Jehovà ha decidit actuar de certa manera, però llavors canvia de pensar segons la resposta de les persones. Per exemple, respecte a Saül, la Bíblia diu que Jehovà ‘es va penedir d’haver-lo fet rei’ (1 Sam. 15:11). Quan els habitants de Nínive es van penedir i van canviar la seva mala actitud, «Déu es va desdir del mal que havia dit que els faria, i no el va fer» (Jon. 3:10).

¹³ Quan la Bíblia diu que Jehovà ‘es va penedir’, vol dir que va canviar el que pensava d’una persona o el que havia decidit fer, és a dir, «es va desdir». L’actitud de Jehovà cap a Saül va canviar: va passar d’escollir-lo com a rei a rebutjar-lo. I va canviar perquè Saül va actuar sense fe i va ser desobedient, no perquè Jehovà s’equivoqués quan el va escollir. En el cas dels ninivites, es va desdir del que havia pensat fer. Quin consol saber que Jehovà, el nostre Terrissaire, és raonable i flexible, benigne i misericordiós, i està disposat a canviar el que havia pensat fer si els pecadors canvien!

14. (a) Com ens modela avui dia Jehovà? (b) Com hem de respondre quan Jehovà ens modela?

¹⁴ Avui dia, Jehovà ens modela principalment per mitjà de la Bíblia i la seva organització (2 Tim. 3:16, 17). Per tant, oi que hauríem d’acceptar qualsevol consell o disciplina que rebem a través d’aquests mitjans? Independentment del temps que fa que estiguem batejats o dels privilegis que tinguem a la congregació, hem de continuar responent al consell de Jehovà i permetre que ens modeli com a vasos per a un ús noble.

15, 16. (a) Quins sentiments negatius poden sorgir quan la disciplina comporta la pèrdua de privilegis? Posa’n un exemple. (b) Què ens pot ajudar a superar els sentiments negatius quan ens disciplinen?

 ¹⁵ Com ens disciplina Jehovà? En ocasions, ens ensenya què espera de nosaltres i corregeix la nostra manera de pensar. Altres vegades, però, potser necessitem disciplina ferma perquè hem comès un error greu, i això pot comportar la pèrdua de privilegis. Pensa en el cas del Dennis, * qui servia com a ancià. Per manca de seny va actuar incorrectament en assumptes de negocis, i va ser reprès en privat. Com es va sentir quan es va anunciar a la reunió que ja no servia com a ancià? «Vaig sentir que havia fracassat», diu el Dennis. «Durant els passats trenta anys, havia tingut molts privilegis. Havia estat pioner regular, havia treballat a Betel, havia estat nomenat ajudant de congregació i després ancià. I tot just havia fet el meu primer discurs a un congrés de districte. De sobte, tot se’n va anar en orris. A més de sentir-me avergonyit, creia que mai més podria ser útil per a l’organització».

¹⁶ El Dennis havia de canviar la seva conducta, deixant de fer allò que l’havia portat a rebre correcció. Què el va ajudar a superar els sentiments negatius? Ell explica: «Estava decidit a mantenir una bona rutina espiritual. I també va ser molt important el suport que em van donar els germans i l’ànim que vaig rebre de les nostres publicacions. L’article “¿Le gustaría recuperar su privilegio de servicio?”, a La Torre de Guaita del 15 d’agost de 2009 (en espanyol), va ser com una carta escrita per a mi com a resposta a les meves oracions. El consell que més vaig valorar va ser: “Mentre no tinguis més responsabilitats a la congregació, aprofita el temps per enfortir la teva espiritualitat”». Com es va beneficiar el Dennis de la disciplina? Després d’uns anys, diu: «Jehovà m’ha tornat a beneir amb el privilegi de servir com a ajudant de congregació».

17. Com pot ajudar l’expulsió a un pecador? Posa’n un exemple.

¹⁷ L’expulsió és una altra manera que té Jehovà de disciplinar. Aquesta mesura protegeix la congregació de la mala influència i pot ajudar el pecador a penedir-se i tornar (1 Cor. 5:6, 7, 11). El Robert va estar expulsat prop de setze anys. Durant tot aquest temps, els seus pares i els seus germans van ser ferms i lleials i van aplicar el manament bíblic de no tenir tractes amb els pecadors i ni tan sols saludar-los. Fa uns anys que el Robert va ser readmès i està progressant bé en sentit espiritual. Quan se li va preguntar què el va fer tornar a Jehovà i al Seu poble després de tant temps, ell diu que l’actitud de la seva família el va ajudar. «Si la meva família hagués tingut un mínim de contacte amb mi, potser tan sols per preguntar-me com m’anaven les coses, aquesta petita dosi de contacte m’hauria satisfet i probablement no hauria permès que el desig d’estar amb ells em motivés a tornar a Déu.»

18. Quin tipus d’argila hauríem de ser a mans del Gran Terrissaire?

¹⁸ Potser no necessitem tots els tipus de disciplina, però quin tipus d’argila demostrarem ser a mans del Gran Terrissaire? Com reaccionarem quan ens disciplini? Serem com David o com Saül? El Gran Terrissaire és el nostre Pare. No oblidem mai que Jehovà «corregeix el qui estima, com un pare el fill en qui es complau». Per tant, ‘no menystinguem la disciplina de Jehovà ni menyspreem la seva correcció’ (Prov. 3:11, 12, TBS).