El rei de Síria volia capturar el profeta de Déu, Eliseu, i el va seguir fins a Dotan, una ciutat emmurallada. Durant la nit, el monarca hi va enviar cavalls, carros de guerra i soldats i, a trenc d’alba, els seu exèrcit ja havia envoltat la ciutat (2 Re. 6:13, 14).

Quan el servent d’Eliseu es va llevar i va sortir fora, va veure l’exèrcit i va cridar: «Ai, senyor, com ho farem?». Però Eliseu li va dir: «No tinguis por, que són més els qui estan amb nosaltres, que no pas els qui estan amb ells», i tot seguit va demanar a Déu: «O Jahvè, vulgueu obrir els seus ulls perquè hi vegi!». Immediatament, Jehovà li va obrir els ulls al servent, i aquest «va veure la muntanya plena de cavalls i de carros de foc al voltant d’Eliseu» (2 Re. 6:15-17). Què podem aprendre d’aquest i d’altres relats de la vida d’Eliseu?

Com que Eliseu confiava en Jehovà i veia el seu poder, no es va posar nerviós davant l’amenaça del setge siri. No és que avui dia esperem veure un miracle, però sí que ens adonem que Jehovà protegeix el seu poble com a grup; és com si nosaltres també estiguéssim rodejats de cavalls i carros de foc. Si els ‘veiem’ amb els ulls de la fe i sempre confiem en Jehovà, ‘ens sentirem segurs’ i experimentarem la seva benedicció (Sl. 4:9 [4:8, en NM]). Analitzem com ens poden ajudar altres relats de la vida d’Eliseu.

Un dia, mentre Eliseu llaurava la terra, el profeta Elies s’hi va apropar i li va posar a sobre el seu mantell. Eliseu va entendre el que això significava, i per això va fer un banquet per acomiadar-se del seus pares i se’n va anar de casa per servir Elies (1 Re. 19:16, 19-21). Com que Eliseu estava disposat a fer qualsevol cosa que Jehovà li demanés, Déu el va utilitzar com el seu instrument i, amb el temps, va arribar a substituir el profeta Elies.

 És possible que Eliseu servís Elies uns sis anys. Durant aquell temps, Eliseu era qui «vessava l’aigua a les mans d’Elies» (2 Re. 3:11). En aquella època, la gent tenia el costum de menjar amb les mans, sense coberts; per això, després de menjar, el servent tirava una mica d’aigua sobre les mans de l’amo perquè aquest se les rentés. Com veiem, algunes de les feines d’Eliseu eren de poca importància. Tot i això, per a ell era tot un privilegi ser el servent d’Elies.

Actualment, molts germans també decideixen servir Jehovà a temps complet motivats per la fe i pel desig de donar-li el millor. Alguns germans han deixat casa seva per treballar a Betel, en projectes de construcció o en altres llocs, i potser fan feines que molts podrien considerar indignes. No obstant això, cap cristià les hauria de veure com insignificants o de poc valor, perquè Jehovà aprecia molt aquests sacrificis (Heb. 6:10).

Abans de «fer pujar Elies al cel» en una tempesta, Déu li va demanar que anés de Guilgal a Betel. Quan Elies va demanar a Eliseu que no l’acompanyés en el viatge, aquest va respondre: «No et deixaré». Al llarg del camí, Elies li va tornar a demanar en dues ocasions que se’n tornés, però no va servir de res (2 Re. 2:1-6). Tal com Rut no va voler abandonar Noemí, Eliseu tampoc es va voler separar d’Elies (Rut 1:8, 16, 17). Sens dubte, Eliseu apreciava molt el privilegi de servir Elies.

Eliseu és un bon exemple per a nosaltres. Si no oblidem mai que és Jehovà a qui servim, veurem qualsevol tasca que se’ns assigni en la seva organització com l’honor més gran que podem tenir (Salm 65:5 [65:4 en NM]; 84:11 [84:10 en NM]).

Mentre els dos homes viatjaven, Elies va dir a Eliseu: «Demana què puc fer per tu abans que sigui endut del teu costat», i aquest li va respondre: «Que vingui sobre meu una doble porció del teu esperit». Tal com havia fet Salomó en el passat, Eliseu va demanar una cosa de tipus espiritual (1 Re. 3:5, 9; 2 Re. 2:9). En realitat, què estava demanant Eliseu? Doncs bé, a Israel, el primogènit rebia el doble de l’herència que els altres fills (Deut. 21:15-17). Per tant, el que Eliseu estava demanant era ser l’hereu espiritual d’Elies, és a dir, substituir-lo com a profeta i, a més, tenir l’esperit «ple de zel per Jahvè» que aquest sempre havia demostrat (1 Re. 19:13, 14).

Com va respondre Elies a la petició del seu servent? Li va dir: «Demanes una cosa difícil. Si em veus quan seré endut del teu costat, serà com tu desitges; si no, no ho serà» (2 Re. 2:10). La manera com el profeta va respondre implicava que, d’una banda, només Déu podia concedir a Eliseu la seva petició i, de l’altra, que si Eliseu la volia rebre, s’hauria de mantenir al costat del profeta passés el que passés.

Va respondre Déu a la petició d’Eliseu? El relat continua explicant que, «mentre ells anaven caminant i parlant, un carro de foc amb cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies se’n pujà al cel en la torbonada». * En veure el que passava, Eliseu va entendre que Déu havia respost a la seva petició: va veure com Elies pujava al cel i va rebre dues parts de l’esperit d’Elies. Així, es va convertir en el seu hereu espiritual (2 Re. 2:11-14).

Eliseu va recollir el mantell que li acabava de caure a Elies i se’l va posar. A partir d’aquell moment, aquella peça de vestir l’identificaria com a profeta de Déu. Més tard, quan Eliseu va fer un miracle dividint les aigües del riu Jordà, va quedar clar que Déu l’havia escollit.

La vida d’Eliseu va quedar profundament marcada pel que va veure. Al cap i a la fi, no es veuen cavalls de foc i un carro de foc cada dia! Per a Eliseu, això va ser una prova que Jehovà havia respost a la seva petició. Quan Déu contesta les nostres oracions, no és que veiem un carro i cavalls pel cel, però sí que podem percebre com utilitza Jehovà el seu poder per acomplir la seva  voluntat. Al meditar com Jehovà està beneint la part terrestre de la seva organització, ‘veiem’ el carro celestial en moviment (Ez. 10:9-13).

Al llarg de la seva vida, Eliseu va experimentar en moltes ocasions l’espectacular poder de Jehovà. De fet, amb l’ajuda de l’esperit sant va fer setze miracles, és a dir, el doble dels que se li atribueixen a Elies. * Com hem vist al començament d’aquest article, la segona vegada que Eliseu va veure cavalls i carros de foc va ser a Dotan, quan es trobava envoltat per l’exèrcit siri.

Com és possible que Eliseu no es posés nerviós davant l’exèrcit enemic? Perquè tenia confiança absoluta en Jehovà. Nosaltres també hem de tenir la mateixa fe que Eliseu. Per tant, demanem a Jehovà el seu esperit sant per tal de desplegar aquesta i altres qualitats que són part del fruit de l’esperit de Déu (Lc. 11:13; Gàl. 5:22, 23).

El que va passar a Dotan va ajudar Eliseu a confiar encara més en Jehovà i en el Seu exèrcit invisible, ja que gràcies a això es va adonar que Déu havia enviat el seus àngels per rodejar la ciutat i protegir-los. Jehovà va salvar Eliseu i el seu servent miraculosament al colpir l’enemic amb ceguesa (2 Re. 6:17-23). En moments difícils com aquells, Eliseu va demostrar tenir fe i confiança en Jehovà.

Per tant, igual que va fer Eliseu, confiem sempre en Jehovà (Prov. 3:5, 6). Si ho fem així, Ell ‘ens beneirà’ (Salm 67:2 [67:1 en NM]). És veritat que no tenim un exèrcit literal de cavalls i carros de foc, però podem estar segurs que, com a grup, Jehovà ens protegirà durant «la gran tribulació» (Mt. 24:21; Ap. [Rv.] 7:9, 14). Mentrestant, tinguem sempre present que «Déu és el nostre refugi» (Salm 62:9 [62:8 en NM]).