Aquesta revista sempre ha animat els pares cristians que, si ho veuen adequat, ajudin en sentit espiritual el fill expulsat que encara viu amb ells. Tal com es va indicar a La Torre de Guaita del 15 de novembre de 1988, pàgines 19 i 20 (en espanyol), els pares fins i tot poden estudiar la Bíblia amb el menor d’edat que ha estat expulsat i que encara viu a casa. S’espera que, d’aquesta manera, el fill rebi l’ànim necessari per corregir la seva actitud. *

Pel que fa al lloc on seure a la Sala del Regne, sembla raonable que el menor expulsat pugui estar assegut discretament amb els seus pares. De la mateixa manera que no hi ha una norma que digui que l’expulsat ha de seure a la part del darrere de la Sala del Regne, tampoc no hauria de ser un problema que el fill expulsat s’assegui amb els seus pares, independentment d’on seguin ells. Com que els pares són els qui tenen cura de l’espiritualitat del seu fill, segur que es volen assegurar que aquest tregui el màxim profit de les reunions. Per aconseguir-ho, pot ser bo tenir el fill assegut al costat en comptes de deixar-lo sol en un altre lloc.

Però, i si el fill expulsat ja no viu amb els seus pares? Canviaria això les coses? En el passat, aquesta revista va indicar clarament quina és l’actitud correcta que un cristià s’hauria d’esforçar a tenir al tractar un familiar expulsat que ja no viu a casa. * No obstant això, no és el mateix que una persona expulsada estigui asseguda discretament amb els seus familiars durant la reunió que aquests busquin innecessàriament la seva companyia. Si l’actitud dels familiars cristians vers l’expulsat és la correcta i s’estan esforçant per seguir el consell bíblic de no relacionar-se amb ell, sembla que no hi hauria d’haver motius per preocupar-se per aquest assumpte (1 Cor. 5:11, 13; 2 Jn. 11).

Tant si una persona expulsada seu al costat d’un familiar com si seu al costat de qualsevol altre germà de la congregació, això no hauria de ser un motiu de preocupació mentre la persona expulsada es comporti correctament. Segons les circumstàncies, limitar el lloc on pot seure algú a les reunions podria fer sorgir alguns problemes. Si tots els assistents a la reunió, inclosos els familiars cristians, s’esforcen per respectar els principis bíblics quant a la relació amb els expulsats, i això no fa ensopegar els germans, no hi ha necessitat de preocupar-se massa pel que fa al lloc on seuen les persones que assisteixen a les reunions cristianes.