LA BÍBLIA diu: «La millor herència són els fills, do de Jahvè, els descendents són la millor recompensa» (Sl. 127:3). No ens sorprèn, doncs, que els pares esperin amb tanta il·lusió l’arribada d’un fill.

Però el naixement d’un fill també és una gran responsabilitat per als pares. Si bé s’han de preocupar que tingui una dieta equilibrada perquè creixi bé i arribi a ser un adult sa, també han de procurar que no li falti aliment espiritual i s’han d’esforçar per inculcar-li principis bíblics si volen que arribi a tenir una bona relació amb Jehovà (Prov. 1:8). Quan haurien de començar a educar els fills? Què els haurien d’ensenyar?

Pensa en l’exemple de Manóah, un home de Sorà, de la tribu de Dan. Un àngel de Jehovà va informar la seva dona, qui era estèril, que tindria un fill (Jut. 13:2, 3, 5). Quina alegria devien sentir tots dos en rebre aquesta bona notícia! Ara bé, hi havia una cosa que els preocupava. Manóah va demanar a Jehovà: «Us prego, Senyor, que torneu a fer venir a casa nostra l’home de Déu que vau enviar, perquè ens ensenyi què hem de fer amb el noi que naixerà» (Jut. 13:8). Era evident que a Manóah i a la seva dona els importava molt l’educació del seu fill Samsó, i per això es van esforçar per ensenyar-li la llei de Déu. Sens dubte, aquests esforços van donar els seus fruits, ja que la Bíblia diu que «l’Esperit de Jahveh començà a moure’l» i, gràcies a això, Samsó va arribar a ser un dels jutges d’Israel i va executar molts actes poderosos (Jut. 13:25, TBS; 14:5, 6; 15:14, 15).

Però, quan s’hauria de començar a educar els fills? Fixem-nos en el cas de Timoteu. La seva mare, Eunice, i la seva àvia, Lois, li van ensenyar «des de ben petit» les Sagrades Escriptures (2 Tim. 1:5; 3:15, BCI).

Els pares responsables demanen la guia de Jehovà i fan plans amb antelació per decidir com educaran el seu fill «des de ben petit». Proverbis 21:5 diu que «els plans del diligent porten sempre profit». Tots els pares fan preparatius per a l’arribada del nadó, i fins i tot fan una llista de coses que el bebè necessitarà. Però aquests preparatius també han d’incloure activitats espirituals per tal de començar a educar-lo des del moment del naixement.

Un llibre que parla del desenvolupament del nen (Early Childhood Counts—A Programming Guide on Early Childhood Care for Development) diu: «Els mesos just després del naixement són decisius pel que fa a la maduració cerebral. La quantitat de sinapsis, és a dir, les connexions que permeten l’aprenentatge, es multiplica per vint durant aquests mesos». Que savi és que els pares aprofitin aquest període tan breu de desenvolupament mental per començar a inculcar els principis i els valors espirituals en la ment del nadó!

Una mare que és pionera regular diu: «M’he endut la meva filla a predicar des que tenia un mes. Encara que ella no entenia el que fèiem, crec que haver-me-la emportat des de bon principi li va beneficiar molt, perquè quan tenia dos anys oferia com si res els tractats a tothom qui trobàvem a la predicació».

Per bé que donar una bona educació espiritual als fills des que neixen té molts beneficis, molts pares reconeixen que també té els seus reptes.

Per als pares pot ser tot un repte educar els fills, ja que els nens no paren quiets i es distreuen fàcilment. Però això és normal perquè els nens tenen curiositat per descobrir el munt de coses noves que els envolta. Què poden fer els pares per ajudar els seus fills a concentrar-se en el que se’ls està ensenyant?

Pensa en les paraules de Moisès a Deuteronomi 6:6, 7: «Les paraules dels manaments que avui et dono, grava-les en el teu cor, inculca-les als teus fills, repeteix-les assegut a casa teva, anant de camí, quan vagis a dormir i quan et llevis». La paraula inculcar expressa la idea d’ensenyar a través de repeticions freqüents. Igual que una planteta necessita que se la regui sovint, els nens necessiten que se’ls recordin les coses. Si la repetició ajuda els adults a recordar les coses importants, imagina’t l’efecte que deu tenir en els nens!

Per ensenyar als nens, és imprescindible que els pares passin temps amb ells. Però, enmig d’aquest món frenètic, és tot un repte fer temps per estar amb els fills i ensenyar-los les veritats bíbliques. L’apòstol Pau ens va recomanar que ‘aprofitéssim el temps’ i l’invertíssim en activitats espirituals (Ef. 5:15, 16, TBS). Com poden els pares aplicar aquest consell? Vegem el cas d’un matrimoni. Ell serveix com a ancià i li ha estat difícil compaginar l’educació de la seva filla amb les responsabilitats a la congregació i la feina.  Ella és pionera regular i, per això, té una agenda molt ocupada. D’on van treure temps per criar-la? El pare explica: «Cada matí, abans d’anar a treballar, li llegim una porció d’El meu llibre d’històries bíbliques o del fullet Examinando las Escrituras diariamente, i al vespre també ens assegurem de llegir-li alguna cosa abans que vagi a dormir. A més, sempre ens l’emportem a predicar amb nosaltres. No ens volem perdre ni un instant dels primers anys de la seva vida».

Sens dubte, tots volem que el dia de demà els nostres fills siguin persones de profit. Però la raó principal per la qual els eduquem és que arribin a estimar Jehovà amb tot el cor (Mc. 12:28-30).

El Salm 127:4 declara: «Els fills que heu tingut quan éreu joves són com les fletxes en mans d’un guerrer». La Bíblia compara els fills amb fletxes que s’han de llançar amb precisió per tal de fer blanc. Un cop l’arquer llança la fletxa, ja no pot fer marxa enrere. De manera semblant, els pares tenen els fills al seu costat durant relativament poc temps; per tant, haurien d’aprofitar aquest període per inculcar en la seva ment i en el seu cor els principis bíblics.

L’apòstol Joan va escriure respecte als seus fills espirituals: «Res no em dóna més gran joia, que sentir dir que els meus fills es comporten segons la veritat» (3 Jn. 4). Segur que els pares cristians senten la mateixa alegria quan veuen que els seus fills «es comporten segons la veritat».