1. Quins temes analitzem sovint a les reunions, i com ens beneficia recordar-los?

MENTRE et preparaves un article d’estudi de La Torre de Guaita, has pensat mai: «Em sembla que això ja ho hem estudiat»? Si fa temps que vas a les reunions, segurament hauràs notat que alguns temes s’estudien tot sovint, com per exemple el Regne de Déu, el rescat, l’obra de predicar i qualitats com ara l’amor i la fe. Recordar aquests temes ens ajuda a mantenir una fe forta i a ‘posar en pràctica la paraula i no limitar-nos a escoltar-la’ (Jm. 1:22).

2. (a) Què inclouen els recordatoris de Déu? (b) Per què són diferents les lleis de Jehovà de les dels homes?

² La Bíblia conté recordatoris que trobem en forma de lleis, disposicions i preceptes. Les lleis de Jehovà són molt diferents de les de l’home, ja que no cal posar-les al dia ni esmenar-les. Més aviat, sempre hi podem confiar. És cert que avui dia ja no hem de complir algunes lleis que Jehovà va donar al seu poble, però no és perquè estiguin equivocades. El salmista va dir: «Les teves disposicions són infinitament justes» (Sl. 119:144, BEC).

3, 4. (a) Què més inclouen els recordatoris de Jehovà? (b) Com es beneficiaven els israelites de fer cas de les advertències de Jehovà?

³ A vegades, els recordatoris de Jehovà també inclouen advertències. Regularment, Déu advertia a la nació d’Israel a través dels profetes. Per exemple, poc abans d’entrar a la Terra Promesa, Moisès va advertir als israelites: «Vetlleu que el vostre cor no es deixi seduir; no us desvieu donant culte a déus estrangers i prosternant-vos davant d’ells.  La severitat de Jahvè s’abrandaria contra vosaltres» (Deut. 11:16, 17). Com indica la Bíblia, Jehovà va donar al seu poble molts recordatoris que els serien profitosos.

⁴ En moltes altres ocasions, Jehovà va instar els israelites a témer-lo, a escoltar el que els deia i a santificar el seu nom (Deut. 4:29-31; 5:28, 29). Si feien cas d’aquells recordatoris, rebrien moltes benediccions (Lev. 26:3-6; Deut. 28:1-4).

5. Per què va lluitar Jehovà a favor del rei Ezequies?

⁵ Durant la història turbulenta d’Israel, Jehovà sempre va ser fidel a la seva paraula. A tall d’exemple, quan el rei assiri Sennàquerib va envair Judà i va amenaçar el rei Ezequies de destronar-lo, Jehovà va intervenir enviant un àngel que, en una sola nit, va destruir «tots els homes valents» de l’exèrcit assiri. Sennàquerib va haver de tornar a casa humiliat (2 Par. [Cròn.] 32:21; 2 Re. 19:35). Per què va lluitar Jehovà a favor del rei Ezequies? Perquè «va ser fidel a Jahvè, sense apartar-se’n, i observà els preceptes que Jahvè havia ordenat» (2 Re. 18:1, 5, 6).

6. Com va demostrar el rei Josies que confiava en Jehovà?

⁶ El rei Josies també va obeir els manaments de Jehovà. Des que només tenia vuit anys va fer «el bé que els ulls de Jahvè aproven [...], sense apartar-se’n a dreta ni a esquerra» (2 Par. 34:1, 2). Josies va demostrar que confiava en Jehovà al destruir els ídols que hi havia al país i restaurar l’adoració verdadera. Això va fer que tant ell com tota la nació rebessin moltes benediccions (llegeix 2 Paralipòmens 34:31-33).

7. Què passava quan Israel no feia cas dels recordatoris de Jehovà?

⁷ Malauradament, el poble de Déu no sempre va confiar plenament en els recordatoris de Jehovà. Més aviat, al llarg dels segles, els israelites van desobeir Déu en moltes ocasions. Quan la seva fe es debilitava, sovint eren «enduts per qualsevol vent d’ensenyament», tal com diria l’apòstol Pau (Ef. 4:13, 14). I, com s’havia predit, quan no confiaven en els recordatoris de Déu, en patien les conseqüències (Lev. 26:23-25; Jer. 5:23-25).

8. Com s’assembla la nostra situació a la del poble d’Israel?

 ⁸ Com s’assembla la nostra situació a la del poble d’Israel? Doncs bé, els servents de Déu d’avui dia també rebem consell i correcció (2 Pe. 1:12). Trobem recordatoris a la Paraula inspirada de Déu cada vegada que la llegim, i Jehovà ens deixa escollir si l’obeirem o si farem el que a nosaltres ens sembla correcte (Prov. 14:12). Vegem ara algunes raons que tenim per confiar en els recordatoris de Jehovà i com ens beneficiem de fer-ho.

9. Quan els israelites estaven al desert, com els va demostrar Jehovà el seu suport?

⁹ Quan els israelites van començar el que seria un viatge de quaranta anys a través del «desert immens i paorós», Jehovà no els va explicar exactament com els dirigiria, protegiria i cuidaria. Amb tot, va demostrar una vegada rere l’altra que podien confiar en ell i en les seves instruccions. Durant el dia, els guiava amb una columna de núvol i, durant la nit, amb una de foc. Així els recordava que tenien el seu suport durant aquell viatge tan difícil (Deut. 1:19; Èx. 40:36-38). A més, els va proveir del que necessitaven: «Els seus vestits no s’envelliren, i els seus peus no s’inflaren». De fet, ‘mai els va arribar a mancar res’ (Neh. 9:19-21).

10. De quina manera guia Jehovà el seu poble avui dia?

¹⁰ Avui dia, els servents de Déu estem a les portes del món nou. Confiem que Jehovà ens proveirà del que necessitem per sobreviure a la gran tribulació? (Mt. 24:21, 22; Sl. 119:40, 41.) Tot i que no ens guia cap al món nou amb una columna de núvol o de foc, Jehovà utilitza la seva organització per recordar-nos que hem d’estar vigilants. Per exemple, s’ha emfatitzat molt la necessitat d’enfortir la nostra espiritualitat per mitjà de la lectura personal de la Bíblia, del vespre d’Adoració en família i d’anar regularment a les reunions i a predicar. Hem fet els canvis necessaris per seguir aquestes instruccions? Fer-ho ens ajudarà a tenir el tipus de fe que necessitem per sobreviure i entrar al món nou.

11. Com demostra Jehovà que es preocupa de nosaltres?

¹¹ A més d’ajudar-nos a estar desperts en sentit espiritual, les instruccions que rebem ens ajuden en la vida quotidiana. Per exemple, per tal de reduir l’ansietat se’ns ha animat a tenir una actitud equilibrada pel que fa a les coses materials i a mantenir un ull senzill. També se’ns han donat directrius sobre la manera de vestir i l’aparença personal, l’esbarjo i l’educació escolar. Pensa també en els recordatoris que se’ns han donat per a la nostra seguretat a casa, al cotxe, a les Sales del Regne, i els que ens ajuden a preparar-nos per a possibles emergències. Aquests consells demostren que Jehovà es preocupa del nostre benestar.

12. (a) De què va parlar sovint Jesús als seus deixebles? (b) Quina lliçó d’humilitat va marcar profundament Pere, i com la podem posar en pràctica nosaltres?

¹² El poble de Déu del segle primer rebia recordatoris tot sovint. En diverses ocasions, Jesús va parlar amb els seus deixebles sobre la importància de ser humils. Però, no tan sols els va explicar què volia dir ser humil, sinó que els ho va demostrar amb el seu exemple. La nit abans de morir, Jesús va reunir els seus apòstols per celebrar la Pasqua  i, mentre menjaven, es va aixecar i els va rentar els peus, tasca que normalment feien els criats (Jn. 13:1-17). Aquell acte tan humil els va ensenyar una lliçó que no van oblidar mai. De fet, uns trenta anys després, l’apòstol Pere, qui havia estat en aquell sopar, va aconsellar altres cristians que fossin humils (1 Pe. 5:5). L’exemple de Jesús ens hauria de motivar a ser humils quan tractem els altres (Fili. 2:5-8).

13. De quina qualitat important va parlar Jesús als seus deixebles?

¹³ Un altre tema del qual Jesús va parlar sovint amb els seus deixebles va ser la importància d’una fe forta. En una ocasió, els deixebles no van poder curar un noi posseït per un dimoni, i van preguntar a Jesús: «Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?». I Jesús va respondre: «Per la vostra poca fe. Perquè jo us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, [...] res no us serà impossible» (Mt. 17:14-20). Durant el seu ministeri, Jesús va ensenyar als seus deixebles que la fe és una qualitat molt important (llegeix Mateu 21:18-22). Pregunta’t: «Aprofito al màxim la informació que rebem als congressos i a les reunions de congregació per tal d’enfortir la meva fe?». Aquestes no tan sols són ocasions alegres, sinó que també ens permeten demostrar que confiem en Jehovà.

14. Per què és important que avui dia demostrem amor abnegat?

¹⁴ Les Escriptures Gregues Cristianes contenen molts recordatoris que ens animen a estimar-nos els uns als altres. Jesús va dir que el segon manament més important és: «Estima el proïsme com a tu mateix» (Mt. 22:39). I Jaume, el seu mig germà, va dir que l’amor és la «Llei reial» (Jm. 2:8). L’apòstol Joan va escriure: «Estimats, no us escric un manament nou, sinó un manament vell, que vosaltres heu rebut des del començament [...]. D’altra banda, us escric un manament nou» (1 Jn. 2:7, 8). A què es referia Joan quan va parlar d’«un manament vell»? Al manament d’estimar-nos els uns als altres. Aquest manament era «vell» perquè Jesús l’havia donat «des del començament», és a dir, feia dècades. Però també era «nou» perquè els deixebles necessitarien demostrar amor abnegat a l’enfrontar-se amb circumstàncies noves. Com que nosaltres també som deixebles de Crist, oi que agraïm rebre advertències que ens ajuden a evitar l’esperit egoista d’aquest món perquè no erosioni l’amor que sentim pels altres?

15. Quin va ser l’objectiu principal de Jesús a la Terra?

 ¹⁵ Jesús s’interessava de debò per les persones, i ho va demostrar quan va curar malalts i va ressuscitar morts. Amb tot, el seu objectiu principal no va ser curar la gent, sinó predicar i ensenyar, ja que això ajudaria molt més les persones. Per què? Perquè, amb el temps, les persones que Jesús va curar van envellir i morir, però aquelles qui van acceptar el missatge de Jesús tindran l’oportunitat de viure per sempre (Jn. 11:25, 26).

16. Fins a quin punt s’ha complert el manament de Jesús de predicar i fer deixebles?

¹⁶ La predicació que Jesús va començar al segle primer es fa a una escala encara més gran avui dia. Jesús va manar als seus deixebles que ‘convertissin tots els pobles’ (Mt. 28:19). Ells ho van fer, i nosaltres també! Més de set milions de testimonis de Jehovà prediquen amb entusiasme el Regne de Déu en més de dos-cents trenta països, i regularment dirigeixen cursos bíblics a milions de persones. Aquesta obra demostra que vivim en els darrers dies.

17. Quin consell van donar Pau i Pere?

¹⁷ No hi ha dubte que els recordatoris van ajudar els primers cristians a enfortir la seva fe. Has pensat mai en l’ànim que devia rebre Timoteu quan l’apòstol Pau, qui aleshores estava presoner a Roma, li va dir que ‘tingués per norma les sanes paraules que havia sentit d’ell’? (2 Tim. 1:13.) I l’apòstol Pere, després d’animar altres cristians a cultivar qualitats com ara la paciència, l’amor fratern i l’autodomini, va dir: «Procuraré de recordar-vos sempre aquestes coses, encara que les sapigueu i sigueu afermats en la veritat» (2 Pe. 1:5-8, 12).

18. Com veien els germans del segle primer els recordatoris?

¹⁸ Les cartes de Pau i Pere contenien «paraules predites pels sants profetes» (2 Pe. 3:2). Però, es van molestar els germans del segle primer per haver rebut aquells consells? I ara! Sabien que Jehovà els donava aquells recordatoris perquè els estimava i volia que ‘creixessin en gràcia i coneixement del nostre Senyor i Salvador Jesucrist’ (2 Pe. 3:18).

19, 20. Per què hauríem de confiar en els recordatoris de Jehovà, i com ens beneficia fer-ho?

¹⁹ Avui dia, tenim moltes raons per confiar en els recordatoris que trobem en la Paraula infal·lible de Jehovà (llegeix Josuè 23:14). La Bíblia ens explica com Déu ha tractat la humanitat durant milers d’anys, i aquests relats històrics es van registrar perquè ens en beneficiem (Rm. 15:4; 1 Cor. 10:11). A més, hem vist com s’han complert profecies bíbliques en els nostres dies. Les profecies són com recordatoris que s’han dit amb molts anys d’antelació. Per il·lustrar-ho, tal com es va profetitzar, milions de persones adoren unidament Jehovà «als darrers temps» (Is. 2:2, 3). També, el fet que la situació mundial cada vegada estigui pitjor compleix les profecies bíbliques. I la campanya de predicació que es realitza per tot el món compleix les paraules de Jesús (Mt. 24:14).

²⁰ El nostre Creador ens ha donat moltes proves que demostren que podem confiar en ell. Ens beneficiem dels seus recordatoris? Una germana que es diu Rosellen explica: «Quan vaig començar a confiar plenament en Jehovà, vaig veure més clarament com la seva amorosa mà em sostenia i em donava forces». Que tots nosaltres també ens beneficiem de confiar en els recordatoris de Jehovà.