A dos pioners de Kenya se’ls va convidar a entrar dins una casa. No esperaven veure-hi un home menut i d’aspecte fràgil estirat en un llit. El seu tors era molt petit i tenia els braços curts. En explicar-li la promesa de Déu que «el coix saltarà com un cérvol», l’home va somriure d’orella a orella (Is. 35:6).

Els pioners van saber que l’Onesmus, qui ara té gairebé quaranta anys, va néixer amb osteogènesi imperfecta, també anomenada malaltia dels ossos de vidre. Els seus ossos eren tan fràgils que es trencaven només amb una mica de pressió. Com que aquesta malaltia no té cura ni cap tractament eficaç, l’Onesmus pensava que estaria la resta de la seva vida patint dolor i confinat en una cadira de rodes.

L’Onesmus va acceptar estudiar la Bíblia. Però la seva mare es va oposar que anés a les reunions, argumentant que això li causaria encara més dolor. Així doncs, els germans gravaven les reunions, i l’Onesmus les escoltava a casa seva. Després d’estudiar durant cinc mesos, va decidir que aniria a les reunions a pesar dels riscos que comportava.

Sentia més dolor pel fet d’anar-hi? Tot al contrari! «Semblava que el dolor crònic disminuïa durant les reunions», recorda l’Onesmus. Ell pensava que l’esperança que ara tenia havia contribuït a la seva millora. La seva mare observava que el seu fill estava de més bon humor, i se’n va alegrar tant que també va començar a estudiar la Bíblia. Ella deia: «Servir Déu és la medicina del meu fill».

Al cap de poc, l’Onesmus va arribar a ser publicador, després es va batejar i actualment serveix com a ajudant de congregació. Tot i que no pot usar les cames ni un dels seus braços, desitjava donar-se de ple a servir Jehovà. Volia ser pioner auxiliar, però no estava del tot convençut d’omplir la sol·licitud. Per què? Perquè sabia que hauria de dependre d’algú que el portés amb la cadira de rodes. Però, quan va expressar aquesta preocupació als germans, aquests li van prometre que l’ajudarien. Així ho van fer i, gràcies a això, l’Onesmus va poder servir com a pioner auxiliar.

Quan va voler ser pioner regular, va tornar a preocupar-se pel mateix. Però, en una ocasió, el text del dia li va donar l’ànim que necessitava. Era el Salm 34:9 (34:8 en NM), que diu: «Tasteu i veureu que n’és, de bo, Jahvè». Després de meditar aquest verset, va decidir ser pioner regular. Ara predica quatre dies a la setmana, i estudia la Bíblia amb diverses persones que estan progressant espiritualment. El 2010 va assistir a l’Escola del servei de pioner, i es va posar molt content quan va veure qui seria el seu instructor: un dels dos germans que l’havia visitat per primera vegada!

Tot i que els seus pares ja són morts, els germans de la congregació cobreixen les necessitats diàries de l’Onesmus. Ell agraeix molt totes les benediccions que rep, i té moltes ganes que arribi el dia en què «cap resident no dirà més: “Estic malalt”» (Is. 33:24).