1, 2. Quin aniversari hauria de ser especialment important per a tots els cristians, i per què?

QUAN sents la paraula aniversari, què et ve al cap? «El meu aniversari de boda», diria una persona casada. A altres, potser el dia en què se celebra un fet històric, com ara quan el seu país va aconseguir la independència. Però, saps quin aniversari nacional se celebra des de fa més de tres mil cinc-cents anys?

² La festa de la Pasqua. Aquesta recordava l’alliberació del poble d’Israel quan era esclau a Egipte. Aquest succés hauria de ser important per a tu. Per què? Perquè està relacionat amb alguns aspectes transcendentals de la teva vida. Però potser penses: «La Pasqua és una celebració jueva, i jo sóc cristià. Per què m’hauria d’interessar aquest aniversari?». Podem trobar la resposta en aquesta declaració tan profunda: «El Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat» (1 Cor. 5:7). Per comprendre aquestes paraules, hem de conèixer la festa de la Pasqua jueva i saber quina relació té amb un manament que es va donar a tots els cristians.

3, 4. Què va passar just abans de la primera Pasqua?

³ Centenars de milions de persones d’arreu del món que no són jueves tenen alguna idea sobre el que va passar just abans de la primera Pasqua. Potser ho han llegit al llibre d’Èxode, els han explicat la història o han vist una pel·lícula basada en aquest fet.

⁴ Quan els israelites portaven molts anys esclavitzats a Egipte, Jehovà va enviar Moisès i el seu germà, Aaron, al Faraó per demanar-li que alliberés el Seu poble. Aquell governant egipci tan altiu no va deixar marxar els israelites i, per això, Jehovà va colpejar el país amb un seguit de plagues devastadores.  Finalment, Déu els va enviar la desena plaga, amb la qual va matar els primogènits d’Egipte. Després d’això, el Faraó va alliberar els israelites (Èx. 1:11; 3:9, 10; 5:1, 2; 11:1, 5).

5. Què havien de fer els israelites abans de ser alliberats? (Vegeu la imatge del principi.)

⁵ Però, què havien de fer els israelites abans de ser alliberats? S’apropava l’equinocci de primavera de l’any 1513 a. de la n. e., al mes hebreu d’aviv, que més tard es va anomenar nissan. * Déu va dir que, en el desè dia d’aquell mes, els israelites havien de començar els preparatius d’un esdeveniment que tindria lloc el 14 de nissan. Aquest dia va començar amb la posta del sol, ja que els hebreus comptaven els dies de posta del sol a posta del sol. El 14 de nissan, cada família havia de degollar un xai o una cabra i esquitxar amb part de la sang els brancals i la llinda de la porta de casa seva (Èx. 12:3-7, 22, 23). Llavors, havia de sopar la carn rostida, pa àzim i algunes herbes. L’àngel de Déu passaria pel país i mataria els primogènits egipcis, però els israelites obedients serien protegits i alliberats (Èx. 12:8-13, 29-32).

6. Per què els israelites havien de celebrar la Pasqua cada any?

⁶ I així va succeir i, des d’aleshores, els israelites havien de recordar any rere any la seva alliberació. Déu els va dir: «Aquest dia serà un memorial per a vosaltres, i el celebrareu com una festa de Jahvè. El celebrareu totes les generacions com una institució perpètua». Després de celebrar la Pasqua el 14 de nissan, els israelites havien de celebrar una festa de set dies, la festa dels Àzims. La Pasqua també pot fer referència a aquests vuit dies en conjunt (Èx. 12:14-17; Lc. 22:1; Jn. 18:28; 19:14). Aquesta era una de les festes que els hebreus havien de celebrar cada any (2 Par. [Cròn.] 8:13).

7. Què va instituir Jesús l’última vegada que va celebrar la Pasqua amb els seus apòstols?

⁷ Jesús i els seus apòstols també celebraven la Pasqua cada any, ja que eren jueus i obeïen la Llei mosaica (Mt. 26:17-19). L’última vegada que la van celebrar, Jesús va instituir un nou esdeveniment que els seus seguidors haurien de continuar celebrant any rere any: el Sopar del Senyor. Però, quin dia l’haurien de commemorar?

8. Quina pregunta sorgeix sobre la Pasqua i el Sopar del Senyor?

⁸ Com que Jesús va instituir el Sopar del Senyor just després de l’última Pasqua, aquest nou esdeveniment hauria de coincidir amb el dia de la Pasqua. Ara bé, potser t’hauràs adonat que, en alguns calendaris actuals, la data de la Pasqua jueva no coincideix amb el dia en què nosaltres commemorem la mort de Crist. Per què? El manament que Déu va donar als israelites respon a aquesta pregunta. Després de dir que ‘tot l’aplec de la comunitat d’Israel havia de degollar’ el xai, Moisès va especificar en quin moment del 14 de nissan ho havia de fer (llegeix Èxode 12:5, 6).

9. Segons Èxode 12:6, quan s’havia de degollar el xai per a la Pasqua? (Consulta el requadre  «En quin moment del dia?».)

⁹ El llibre jueu The Pentateuch and Haftorahs indica que, segons Èxode 12:6, s’havia de degollar el xai «entre els dos vespres». Algunes Bíblies catalanes tradueixen aquesta expressió com «el capvespre» (BCI), «a la caiguda de la tarda » (BEC) i «entre dos llustres» (Bíblia, Fundació Bíblica Catalana). Per tant, havia de ser després de la posta del sol però quan encara hi havia claror, és a dir, quan començava el 14 de nissan.

10. Quan es degollava el xai segons algunes persones, però quina pregunta sorgeix?

¹⁰ Més tard, alguns jueus pensaven que es trigarien hores a degollar tots els xais que s’havien portat al temple. Per això es va entendre que Èxode 12:6 es referia al final del 14 de nissan, entre el moment en què el sol comença a declinar (després del migdia) i el final del dia quan el sol ja s’ha post. Ara bé, si fos així, quan sopaven? Segons el professor universitari Jonathan Klawans, especialista en judaisme antic, el sopar hauria de ser el dia 15 de nissan. Però reconeix que això no és el que diu el llibre d’Èxode. També explica: «La literatura rabínica [...] ni tan sols afirma que ens estigui dient com es preparava el “Séder” [el sopar de Pasqua] abans de la destrucció del temple» l’any 70 de la n. e. (cursiva nostra).

11. (a) Què li va passar a Jesús el dia de la Pasqua de l’any 33 de la n. e.? (b) Per què es va dir que el 15 de nissan del 33 de la n. e. era un dissabte gran? (Consulta la nota.)

¹¹ Per aquest motiu, és raonable preguntar-se: «Quan es va celebrar la Pasqua de l’any 33 de la n. e.?». Bé, el 13 de nissan, a mesura que s’apropava el dia «en què s’havia d’immolar l’anyell pasqual», Crist va dir a Pere i a Joan: «Aneu a preparar-nos l’anyell pasqual per menjar-lo» (Lc. 22:7, 8). Finalment «va arribar l’hora» de sopar la Pasqua, després de la posta del sol el 14 de nissan, que equivaldria a dijous al vespre. Jesús va menjar aquell sopar amb el seus apòstols, i llavors va instituir el Sopar del Senyor (Lc. 22:14, 15). Aquella nit va ser arrestat i jutjat. El van clavar al pal quan era gairebé el migdia del 14 de nissan, i va morir aquella mateixa tarda (Jn. 19:14). Per tant, ‘el Crist, el nostre anyell pasqual, va ser immolat’ el mateix dia en què es va degollar el xai per a la Pasqua (1 Cor. 5:7; 11:23; Mt. 26:2). Jesús va ser enterrat abans que comencés el dia següent, el 15 de nissan * (Lev. 23:5-7; Lc. 23:54).

12, 13. Com formaven part de la celebració de la Pasqua els nens jueus?

¹² Tornem al temps en què els israelites  estaven a Egipte. Moisès va dir que el poble de Déu havia de celebrar la Pasqua cada any; seria una llei «perpètua». Aquesta observança anual faria que els fills preguntessin als pares el significat d’aquell esdeveniment (llegeix Èxode 12:24-27; Deut. 6:20-23). D’aquesta manera, la Pasqua arribaria a ser «un memorial» fins i tot per als nens (Èx. 12:14).

¹³ Mentre les noves generacions creixien, se’ls emfatitzaven lliçons importants que passaven de pares a fills. Una d’aquestes era que Jehovà els podia protegir. Els fills també aprenien que Jehovà no és una deïtat abstracta o difusa, sinó un Déu real i viu que s’interessa pel seu poble i actua a favor d’aquest. Ho va demostrar al protegir la vida dels primogènits israelites «quan va ferir els egipcis».

14. Quina lliçó poden ensenyar els pares mitjançant el relat de la Pasqua?

¹⁴ Pares, segurament no expliqueu el significat d’aquella Pasqua als vostres fills cada any. Però, pregunteu-vos: «Els ensenyem que Déu encara protegeix el seu poble? És obvi per a ells que estem totalment convençuts que Jehovà continua protegint els seus servents?» (Sl. 27:11; Is. 12:2). «Els ensenyem aquesta lliçó conversant de manera agradable en comptes d‘explicar-los el relat de manera freda com qui llegeix un sermó?» Esforceu-vos per ensenyar aquesta lliçó a la vostra família a fi d’estimular el seu creixement espiritual.

15, 16. Què ens ensenyen de Jehovà el relat de la Pasqua i els capítols 12 a 15 d’Èxode?

¹⁵ Ara bé, el relat de la Pasqua no només ens ensenya que Jehovà pot protegir el seu poble, sinó que també el pot alliberar. Pensa què va suposar «fer sortir d’Egipte» el poble d’Israel. Jehovà va guiar els israelites per mitjà d’una columna de núvol i d’una de foc. Van caminar pel fons del mar Roig amb un mur d’aigua a la dreta i un a l’esquerra. Després d’haver travessat el mar, van veure com les aigües espetegaven contra l’exèrcit egipci. Llavors, els israelites alliberats van lloar Jehovà cantant: «Vull cantar a Jahvè [...]; ha tirat al mar cavalls i cavaller. Jahvè és el triomf que canto, ha estat el meu llibertador» (Èx. 13:14, 21, 22; 15:1, 2; Sl. 136:11-15).

¹⁶ Si teniu fills, els ajudeu a confiar que Jehovà és el Llibertador? És obvi per a ells que teniu aquesta confiança i ho noten en les vostres converses i decisions? A la vostra adoració en família podeu comentar els capítols 12 a 15 del llibre d’Èxode i ressaltar com Jehovà va alliberar el seu poble. En altres ocasions podeu fer-ho comentant Actes [Fets] 7:30-36 o Daniel 3:16-18, 93-95 (3:16-18, 26-28 en NM). Tant grans com petits haurien de tenir plena confiança que Jehovà no només va ser un Llibertador en el passat. Tal com va alliberar el seu  poble en els dies de Moisès, també ens alliberarà a nosaltres en el futur (llegeix 1 Tessalonicencs 1:9, 10).

17, 18. Què ens hauria de recordar l’ús que es va fer de la sang en la primera Pasqua?

¹⁷ Els cristians verdaders no commemorem la Pasqua jueva, ja que aquest aniversari era part de la Llei mosaica, i nosaltres no estem sota la Llei (Rm. 10:4; Col. 2:13-16). En comptes d’això, valorem moltíssim un altre esdeveniment: la mort del Fill de Déu. Així i tot, alguns aspectes de la Pasqua que es va començar a celebrar a Egipte tenen significat per a nosaltres.

¹⁸ La sang del xai que es va esquitxar sobre els brancals i la llinda de les portes va salvar la vida dels primogènits israelites. Avui dia, nosaltres no fem sacrificis d’animals, ni en l’època de la Pasqua ni en cap altra ocasió. Però hi ha un sacrifici millor que pot preservar la vida per sempre. L’apòstol Pau va explicar que «la sang aspergida» de Jesús fa possible que els cristians ungits visquin per sempre al cel. Pau va dir que aquests són «l’assemblea de les primícies inscrites al cel» (Heb. 12:23, 24). I els cristians que esperen viure per sempre a la Terra també depenen d’aquesta sang per preservar la seva vida. Aquests haurien de tenir sempre present la següent garantia: «En ell, per la seva sang, obtenim la redempció, la remissió dels pecats, segons la riquesa de la seva gràcia» (Ef. 1:7).

19. Com enforteix la nostra confiança en les profecies la manera com va morir Jesús?

¹⁹ Quan els israelites van degollar el xai per al sopar de Pasqua, no li havien de trencar cap os (Èx. 12:46; Nom. 9:11, 12). Què es pot dir de «l’anyell de Déu», qui va oferir la seva vida com a rescat? (Jn. 1:29.) Va ser clavat a un pal enmig de dos criminals. Els jueus van demanar a Pilat que els trenquessin els ossos a tots tres. Allò acceleraria la seva mort i així no els deixarien penjats al pal el 15 de nissan, que era un dissabte gran. Els soldats van trencar les cames als dos criminals «però, en arribar a Jesús, com que el van veure ja mort, no li trencaren les cames» (Jn. 19:31-34). En aquest sentit, el xai pasqual va ser «una ombra» del que succeiria el 14 de nissan de l’any 33 de la n. e. (Heb. 10:1). A més, això va complir el que diu Salm 34:21 (34:20 en NM), cosa que hauria d’enfortir la nostra confiança en les profecies.

20. Quina diferència hi ha entre la Pasqua i el Sopar del Senyor?

²⁰ Amb tot, hi ha diferències entre com els jueus celebraven la Pasqua i com Jesús va manar als seus deixebles que observessin el Sopar del Senyor. Per exemple, els israelites havien de menjar la carn del xai, però no havien de beure’n la sang. Això difereix del que Jesús va manar als seus deixebles. Els va dir que els qui governarien «al Regne de Déu» haurien de menjar el pa i beure el vi com a símbols de la seva carn i la seva sang. Això ho analitzarem amb més detall en el següent article (Mc. 14:22-25).

21. Per què ens beneficiem de conèixer la festa de la Pasqua?

²¹ No hi ha dubte que la Pasqua era un esdeveniment important per al poble d’Israel, i tots nosaltres n’aprenem moltes lliçons. Encara que la Pasqua era «un memorial» tan sols per als jueus, com a cristians ens és útil conèixer aquesta festa i prendre’ns seriosament les lliçons que en traiem, ja que «tota l’Escriptura és inspirada de Déu» (2 Tim. 3:16).