L’any 1985, quan només tenia deu anys, uns nens de Cambodja van arribar a la meva escola a Columbus, Ohio (EUA). Un d’ells sabia una miqueta d’anglès, i amb l’ajuda d’uns dibuixos em va començar a explicar històries terribles de tortures, matances i fugides. A les nits, plorava quan pensava en ells. Volia parlar-los del paradís i la resurrecció, però no entenien el meu idioma. Tot i que només era un nen, vaig decidir aprendre cambodjà per parlar de Jehovà als meus companys. Poc m’imaginava que aquella decisió determinaria el meu futur.

Aprendre cambodjà era difícil, per això, vaig decidir deixar-ho en dues ocasions, però Jehovà em va animar mitjançant els meus pares. Amb el temps, els professors i companys d’escola em van començar a animar a estudiar una bona carrera. Però jo volia ser pioner i, per això, vaig decidir estudiar uns cursos a l’institut per trobar un treball a mitja jornada. Després de l’escola, solia trobar-me amb alguns pioners i predicava amb ells. També em vaig oferir a fer classes als estudiants que estaven aprenent anglès com a segona llengua, una decisió que, amb el temps, em va ajudar molt.

Quan tenia setze anys, vaig sentir a parlar d’un grup cambodjà a Long Beach, Califòrnia. Hi vaig anar i vaig aprendre a llegir cambodjà. En acabar l’institut, vaig començar a servir de pioner i vaig seguir predicant als cambodjans que vivien a prop de casa meva. Amb divuit anys ja pensava anar a viure a Cambodja. Tot i que encara era un país perillós, sabia que dels deu milions d’habitants, només uns pocs havien escoltat el missatge del Regne. En aquella època tan sols hi havia una congregació de tretze publicadors en tot el país. Vaig visitar Cambodja per primera vegada quan tenia dinou anys, i dos anys després hi vaig anar a viure. Per mantenir-me i poder continuar sent pioner, vaig trobar treball a mitja jornada de professor i traductor d’anglès. Amb el temps em vaig casar amb una germana que compartia les mateixes metes i junts hem gaudit d’ajudar molts cambodjans a dedicar les seves vides a Déu.

Jehovà m’ha concedit els ‘desitjos del meu cor’ (Sl. 37: 4). Fer deixebles és la professió més gratificant que es pot tenir. Durant els setze anys que he servit a Cambodja, he vist com aquell grupet de només tretze publicadors es convertia en dotze congregacions i quatre grups aïllats. (Narrat per Jason Blackwell.)