Les situacions angoixants poden tenir un impacte terrible en nosaltres. Ens poden esgotar mentalment, debilitar les nostres forces i afectar el punt de vista que tenim de la vida. El rei David de l’antic Israel es va veure assetjat per problemes seriosos. Com els va afrontar? En un salm commovedor, va dir: «El meu crit implora l’ajut de Jahvè, el meu crit suplica Jahvè. Aboco davant seu el meu plany, exposo davant d’ell el meu perill. El meu esperit està cansat. Vós sabeu per on camino». David va orar humilment a Déu perquè l’ajudés (Sl. 142:2-4 [142:1-3 en NM]).

En un altre salm, David va cantar: «Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple» (Sl. 27:4, BEC). David no era levita, però imagina-te’l dempeus al pati sant, prop del tabernacle, que era el centre de l’adoració verdadera en aquella època. El seu cor està tan ple de gratitud que vol estar-s’hi tots els dies de la seva vida per «contemplar l’esplendor» de Jehovà.

En aquest verset, la paraula «esplendor» fa referència a la glòria de Déu i la seva grandesa, sobre les quals és molt agradable meditar. David sempre va valorar tot el que Déu havia establert per adorar-lo, és a dir, es va ‘encisar del seu temple’. Fem bé de preguntar-nos: «Sento el mateix que sentia David?».

Avui dia, el sistema que Jehovà ha establert per apropar-nos a ell no se centra en un lloc físic. Més aviat, inclou el seu gran temple espiritual, que és l’arranjament sagrat que Jehovà ha establert per a l’adoració verdadera. * Igual que David, si valorem aquest arranjament, també podrem «contemplar l’esplendor» de Jehovà.

Pensa en l’altar dels holocaustos recobert de bronze que estava situat davant l’entrada del tabernacle (Èx. 38:1, 2; 40:6). Aquest altar representava la voluntat de Déu d’acceptar la vida humana de Jesús com a sacrifici (Heb. 10:5-10). Reflexiona en el significat que això té per a nosaltres! L’apòstol Pau va escriure: «Quan érem enemics, fórem reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill» (Rm. 5:10). Si exercim fe en la sang vessada de Jesús, podem ser amics de Déu (Sl. 25:14). Com a resultat, també gaudim del seu favor i la seva confiança.

Com que Jehovà ‘esborra els nostres pecats’, experimentem «temps de consolació» (Ac. [Fe.] 3:19, 20). La nostra situació és semblant a la d’un presoner que es penedeix de les males accions que ha comès i fa canvis dràstics mentre espera la seva execució. En veure-ho, un jutge benvolent se sent motivat a netejar el seu historial i anul·lar la sentència de mort. Segur que el presoner es deu sentir molt alleujat i feliç! Igual que aquest jutge, Jehovà mostra favor als humans que es penedeixen, i anul·la la seva condemna de mort.

Alguns dels aspectes que componien l’adoració verdadera que David podia veure a la casa de Jehovà eren les multituds d’israelites congregades,  la lectura pública de la Llei i la seva explicació, la crema d’encens i el servei sagrat dels sacerdots i els levites (Èx. 30:34-38; Nom. 3:5-8; Deut. 31:9-12). Aquests aspectes de l’adoració verdadera tenen una equivalència en els nostres dies.

Tant avui dia com en el passat, «que n’és, de bo i d’agradable, viure tots junts els germans!» (Sl. 133:1.) La germandat mundial està creixent d’una manera impressionant (1 Pe. 2:17). En les reunions es llegeix públicament la Paraula de Déu i s’explica. A través de la seva organització, Jehovà ens proporciona un programa d’instrucció molt ric. En les nostres publicacions impreses també tenim molt aliment espiritual per usar-lo en el nostre estudi personal i de família. Un membre del Consell Rector va dir: «Meditar la Paraula de Jehovà, reflexionar en el seu significat i esforçar-me per obtenir perspicàcia i comprensió ha omplert la meva vida de riqueses espirituals i d’acontentament». Sens dubte, el coneixement és ‘la delícia de la nostra ànima’ (Prov. 2:10).

En l’actualitat, les oracions que Jehovà accepta ascendeixen diàriament a ell. Per a Déu, són com una fragància d’encens molt bona (Sl. 141:2). Ens fa molt feliços saber que Jehovà es complau quan ens apropem a ell orant-li humilment!

Moisès va orar: «Que l’amabilitat del Senyor reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l’obra de les nostres mans!» (Sl. 90:17). Quan acomplim el nostre ministeri amb entusiasme, Jehovà beneeix la nostra feina (Prov. 10:22). Potser has ajudat algú a aprendre la veritat. I potser has perseverat en la predicació durant molts anys a pesar de l’apatia, mala salut, dolor emocional o persecució (1 Tes. 2:2). Ara bé, tot i aquestes dificultats, no creus que has ‘contemplat l’esplendor’ de Jehovà i t’has adonat que el nostre Pare celestial està molt content amb els esforços que fas?

Jehovà «és la part del meu heretatge i de la meva copa», va cantar David. «Tu assegures la meva porció. Les fites m’han correspost en terrenys deliciosos» (Sl. 16:5, 6, BEC). David estava agraït per la «part» que tenia, és a dir, la seva amistat amb Jehovà i el privilegi de servir-lo. Igual que ell, pot ser que patim dificultats, però tenim moltíssimes benediccions espirituals! Continuem gaudint, doncs, de l’adoració verdadera i valorem sempre el temple espiritual de Jehovà.