En els dies de Joan el Baptista, «el poble estava en expectació i tots pensaven interiorment si Joan no fóra el Messies» (Lc. 3:15). Per què els jueus esperaven que el Messies aparegués en aquella època? Hi ha diverses raons.

Després del naixement de Jesús, un àngel es va aparèixer a uns pastors que cuidaven els seus ramats als camps prop de Betlem. L’àngel va proclamar: «Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Crist Senyor» (Lc. 2:8-11). Més tard, «s’uní a l’àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient: * “Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra, pau a la humanitat que ell estima”» (Lc. 2:13, 14).

De ben segur, aquest anunci va tenir un gran impacte en aquells humils pastors, els quals es van posar en marxa cap a Betlem immediatament i, en trobar Josep, Maria i Jesús acabat de néixer, «van fer saber allò que els havien dit sobre aquest nen». Com a resultat, «tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors» (Lc. 2:17, 18). L’expressió «tots els qui ho sentien» implica que els pastors van parlar amb altres persones a part de Josep i Maria. Llavors, quan els pastors van tornar a casa seva, van continuar «glorificant i lloant Déu per tot allò que havien sentit i vist, tal com els havia estat anunciat» (Lc. 2:20). És ben clar que aquells pastors no es van guardar per a ells les bones notícies sobre el Crist!

Quan Maria va portar el seu fill primogènit a Jerusalem per presentar-lo a Jehovà, tal com requeria la Llei mosaica, la profetessa Anna va començar a ‘lloar Déu i parlar de l’infant a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem’ (Lc. 2:36-38; Èx. 13:12). Per tant, la notícia de l’arribada del Messies es va continuar difonent.

Més tard, «uns mags vinguts d’orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: “On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge”» (Mt. 2:1, 2). «Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de néixer el Messies» (Mt. 2: 3, 4). Així, doncs, moltes persones van saber la notícia: el Messies promès havia arribat! *

Lluc 3:15, citat abans, indica que alguns jueus pensaven que Joan el Baptista potser era el Crist. Però Joan va deixar clar que no era així, al dir: «Aquell qui ve darrera meu és més fort que jo; tant, que no sóc digne de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i el foc» (Mt. 3:11). Aquestes humils paraules devien augmentar l’expectació sobre qui seria el Messies.

Podrien haver calculat els jueus del segle primer quan arribaria el Messies prenent com a base la profecia de les setanta setmanes de Daniel 9:24-27 (TBS)? Tot i que no es pot descartar aquesta possibilitat, tampoc es pot confirmar. En realitat, en els dies de Jesús hi havia moltes interpretacions contradictòries sobre les setanta setmanes, i cap d’aquestes s’assembla a la comprensió actual que tenim d’aquesta profecia. *

Els essenis, coneguts generalment com una secta monàstica jueva, van ensenyar que, cap al final dels quatre-cents noranta anys, arribarien dos Messies. Però no es pot assegurar que basessin els seus càlculs en la profecia de Daniel. I encara que ho fessin, es fa difícil creure que la cronologia feta per aquest grup aïllat influenciés els jueus en general.

Al segle segon de la n. e., alguns jueus creien que les setanta setmanes cobrien el període comprès entre la destrucció del primer temple l’any 607 a. de la n. e. i la destrucció del segon temple l’any 70 de la n. e., mentre que d’altres relacionaven el compliment d’aquesta profecia amb l’època dels macabeus del segle segon a. de la n. e. Per tant, no hi havia consens sobre com s’havien de calcular les setanta setmanes.

Algú podria pensar que, si en el segle primer haguessin sabut calcular correctament aquesta profecia, els apòstols i altres cristians del segle primer l’haurien fet servir com a prova per demostrar que el Messies promès havia arribat just en el temps que s’havia indicat i que aquest era Jesucrist. Ara bé, no hi ha evidència que els primers cristians en fessin referència.

Hi ha un altre factor interessant. Els escriptors dels evangelis sovint van indicar que algunes profecies registrades en les Escriptures Hebrees es van complir en Jesucrist (Mt. 1:22, 23; 2:13-15; 4:13-16). Però cap d’ells va relacionar l’arribada de Jesús a la Terra amb la profecia de les setanta setmanes.

En resum: no podem afirmar que la gent dels dies de Jesús entengués correctament la profecia de les setanta setmanes. Però els Evangelis ens donen altres raons de pes que demostren que les persones d’aquella època estaven «en expectació» del Messies.