1, 2. (a) Quins reptes afronten moltes famílies, i quines preguntes sorgeixen? (b) Com poden els pares i els fills afrontar els reptes que comporten els canvis de circumstàncies?

ÉS MOLT dolorós veure que els pares, que en el passat tenien forces i eren autosuficients, ja no poden valer-se per si mateixos. Potser el pare o la mare han caigut i s’han trencat un maluc, s’han desorientat i s’han perdut, o els han diagnosticat una malaltia greu. I no hem d’oblidar l’altra cara de la moneda. A les persones grans se’ls pot fer difícil acceptar que els canvis en la seva salut o altres circumstàncies limiten la seva independència (Job 14:1). Què podem fer per ajudar-los? Com els podem cuidar?

² Un article que parla sobre com cuidar la gent gran explica: «Tot i que és difícil parlar dels problemes que comporta fer-se gran, les famílies que han analitzat amb temps diverses opcions i han acordat com actuar, podran reaccionar millor davant qualsevol situació». Si reconeixem que no podem evitar les dificultats que vénen amb el pas dels anys, valorarem més aquestes converses. Tot i amb això, també cal fer alguns preparatius i prendre decisions amb antelació. Vegem, doncs, com poden cooperar amorosament les famílies a fi de planificar-se bé i fer front als reptes.

3. Què pot ser que hagin de fer les famílies quan els pares que han envellit necessitin més ajuda? (Mira la imatge del principi.)

³ Arriba un moment en què la majoria de persones grans no es poden valer per si mateixes i necessiten ajuda (llegeix Eclesiastès 12:1-7). Quan això passa, ells i els seus fills adults haurien de decidir quina és la millor manera d’ajudar i buscar solucions que estiguin al seu abast. Normalment, va bé fer una reunió familiar per parlar de les necessitats que han sorgit, sobre què s’hi pot fer i de les diferents maneres de cooperar. Tots els implicats, inclosos els pares, haurien d’expressar els seus sentiments de manera oberta, i ser realistes. Podrien analitzar si els pares poden continuar vivint a casa seva de manera segura amb una mica d’ajuda. * O potser poden analitzar què pot fer cada familiar perquè els pares rebin l’ajuda que necessiten (Prov. 24:6). Per exemple, alguns potser poden ajudar els pares cada dia, mentre que d’altres poden ajudar-los econòmicament. Tots haurien de reconèixer que cad ascú té un paper. Amb tot, amb el temps potser sigui necessari intercanviar les responsabilitats.

4. On poden buscar ajuda les famílies?

⁴ Si has de cuidar els teus pares, pren-te temps per aprendre tot el possible sobre la seva situació. Si un d’ells pateix una malaltia degenerativa, investiga com evoluciona aquesta malaltia per saber què en pots esperar (Prov. 1:5). Contacta amb els organismes públics que ofereixen serveis a les persones grans i busca les ajudes que hi hagi disponibles; això farà més fàcil la teva tasca i t’ajudarà a cuidar millor els teus pares. Al pensar com canviaran les circumstàncies familiars pot ser que t’inquietis, que et resulti xocant i confús o que tinguis sentiments de pèrdua. Parla amb un amic de confiança i explica-li com et sents. I, el més important, obre el teu cor a Jehovà. Ell et pot donar pau mental perquè puguis afrontar qualsevol situació (1 Pe. 5:7; Prov. 24:10, NM; Fili. 4:6, 7).

5. Per què és important informar-se amb antelació de les opcions que hi ha per cuidar les persones grans?

⁵ Algunes persones grans i les seves famílies busquen informació amb temps sobre les diferents opcions que hi ha per cuidar una persona gran, com ara si és pràctic que el pare visqui amb un dels fills o en una residència d’ancians, o si es poden beneficiar d’alguna ajuda disponible al lloc on viuen. També preveuen possibles problemes i es preparen amb antelació (Sl. 90:10). Malauradament, moltes famílies no fan plans i després es troben que han de prendre decisions a corre-cuita quan sorgeix un imprevist. Un expert afirma: «Quasi sempre, aquest és el pitjor moment per prendre una decisió així». Prendre decisions amb pressa pot crear tensió entre els membres de la família i pot provocar discussions. Però fer plans amb temps pot estalviar molts mals de cap (Prov. 20:18).

6. Per què és bo parlar en família sobre quines mesures es prendran per cuidar els pares?

⁶ Pot ser incòmode parlar amb els pares sobre els canvis que s’hauran de fer a casa seva o sobre la possibilitat de mudar-se algun dia. Amb tot, molts reconeixen que aquestes converses han resultat molt pràctiques temps després. Per què? Perquè els dóna l’oportunitat de planificar bé les coses en un ambient relaxat, on tots es mostren comprensius i expressen  les seves opinions de manera amorosa i amable. Tot i que algunes persones grans prefereixin viure a casa seva, és bo que parlin amb els seus fills sobre quina ajuda voldran rebre quan ho necessitin.

7, 8. Sobre quins temes és important que parlin les famílies, i per què?

⁷ Pares, durant aquestes converses expresseu els vostres desitjos a la família, expliqueu la vostra situació econòmica i digueu les opcions que preferiu. Això ajudarà els membres de la família a prendre bones decisions si en algun moment vosaltres no esteu en situació de prendre-les. De ben segur voldran respectar la vostra voluntat i independència en tot el possible (Ef. 6:2-4). Per exemple, us agradaria que un dels vostres fills us convidés a anar a viure amb la seva família, o espereu alguna altra cosa? Recordeu que cal ser realistes i admetre que potser no tots veuen les coses com vosaltres les veieu i que pares i fills necessiteu temps per acceptar les idees dels altres.

⁸ Es poden evitar molts problemes si es fan plans i hi ha una bona comunicació (Prov. 15:22). Parleu amb la família sobre quina assistència mèdica preferiu. En aquestes converses, podeu fer servir la informació que hi ha en el document Instrucciones Previas que utilitzen els Testimonis de Jehovà. Totes les persones tenen dret a estar informades dels tractaments que hi ha disponibles i a acceptar-los o rebutjar-los. Un document de voluntats anticipades et permetrà expressar els teus desitjos. Nomenar un representant legal farà possible que algú de confiança prengui bones decisions per tu en cas que sigui necessari. I seria bo que tots els implicats tinguessin una còpia dels documents importants. Algunes persones grans guarden aquests documents amb altres papers importants, com ara assegurances o documents bancaris.

9, 10. Quins canvis en la salut dels pares poden influir en l’ajuda que necessiten?

⁹ En molts casos, tota la família està d’acord que els pares mantinguin tota la independència que sigui possible. Potser encara poden cuinar, netejar, prendre’s les medicines i comunicar-se sense problema. És per això que, en aquests casos, potser no sigui necessari que els fills estiguin tant a sobre. Però si amb el temps perden mobilitat i, per exemple, no poden anar a comprar sols o comencen a tenir lapsus greus en la memòria, caldrà que els fills facin alguns canvis.

¹⁰ Quan els pares envelleixen, es poden sentir confusos i deprimits, també poden patir incontinència, perdre oïda, vista o memòria. Si aquests problemes de salut apareixen, s’han de tractar adequadament. Tan bon punt comencin aquests indicis, aneu al metge. És possible que els fills hagin de  prendre la iniciativa en aquest aspecte i en d’altres que abans se n’ocupaven els pares. Per tal que rebin la millor atenció possible, caldrà que els fills siguin els seus advocats, secretaris i xofers, entre d’altres (Prov. 3:27).

11. Què es pot fer perquè els pares s’adaptin més fàcilment als canvis?

¹¹ Si els problemes de salut dels pares no tenen solució, s’haurien de fer canvis en l’atenció que reben o a casa seva. Com més petits siguin els canvis, més fàcil serà adaptar-s’hi. Si vius lluny dels teus pares, ¿serà suficient que un Testimoni o un veí els passi a veure regularment i et digui com estan? Necessiten ajuda només per cuinar o netejar? Seria més pràctic i més segur per a ells si es fessin alguns canvis a casa seva perquè els sigui més fàcil moure’s, dutxar-se i fer altres tasques? Potser tot el que necessiten per mantenir el grau d’independència que desitgen és contractar una persona que els ajudi a casa. Però si no és gaire segur que visquin sols, necessitaran ajuda permanent. Sigui quina sigui la situació, assabenta’t dels serveis que hi ha disponibles on viuen * (llegeix Proverbis 21:5).

12, 13. Què poden fer els fills que viuen lluny dels pares per honrar-los i cuidar-los?

¹² Com que estimem els nostres pares, desitgem que estiguin bé. Ens tranquil·litza saber que estan ben cuidats. Tot i això, a causa d’altres obligacions, molts fills adults no viuen a prop dels pares. Alguns que es troben en aquesta situació aprofiten les vacances per visitar-los i atendre les seves necessitats, com ara ajudant-los a fer feines que ells no poden fer. Els fills poden demostrar als seus pares que els estimen trucant-los sovint i, si és possible, diàriament, o enviant-los cartes o correus electrònics (Prov. 23:24, 25).

¹³ Sigui quina sigui la situació, heu de decidir quina atenció diària necessiten els pares. Si no vius a prop d’ells i són Testimonis, podries parlar amb els ancians de la seva congregació i demanar-los les seves recomanacions. No oblideu fer oració (llegeix Proverbis 11:14). Encara que els teus pares no siguin Testimonis, la Bíblia diu que ‘honrem pare i mare’ (Èx. 20:12; Prov. 23:22). Però, és clar, no totes les famílies prendran les mateixes decisions. Alguns decideixen que els pares vagin a viure amb ells o a prop seu. Amb tot, això no sempre és factible. Alguns pares prefereixen no anar a viure amb els fills i les seves famílies perquè els agrada ser independents i no volen ser una càrrega. I d’altres potser prefereixen pagar algú que els ajudi a casa, i tenen els recursos per fer-ho (Ecl. 7:12).

14. Quins problemes pot tenir el fill que assumeix la major part de la responsabilitat de cuidar els pares?

¹⁴ En moltes famílies, bona part de la responsabilitat de cuidar els pares recau sobre el fill que viu més a prop. Però aquest ha de ser equilibrat a l’hora d’atendre les necessitats dels pares i les de la seva pròpia família. Pel que fa al temps i a les energies, tots tenim un límit. També s’ha de tenir en compte que la situació del fill que cuida els pares pot canviar, cosa que implicaria que la família prengui noves mesures. Hi ha algun membre de la família que tingui massa responsabilitats? Podrien fer més els altres fills, per exemple fent torns per cuidar els pares?

15. Què es pot fer perquè el fill que cuida els pares no s’esgoti?

 ¹⁵ Quan els pares necessiten ajuda constant, existeix el risc que el fill que els cuida s’esgoti (Ecl. 4:6). Els fills que estimen els seus pares volen fer tot el que poden per ells, però la demanda constant d’ajuda pot ser aclaparadora. Els fills que es troben en aquesta situació han de ser realistes i acceptar que potser han de demanar ajuda. És possible que amb una mica d’ajuda de tant en tant no faci falta que els pares hagin d’anar a una residència.

16, 17. Quins reptes poden afrontar els fills quan cuiden els seus pares, i com els poden superar? (Consulta també el requadre «És un plaer cuidar-los».)

¹⁶ És molt trist veure els dolorosos efectes que l’edat avançada té en els nostres estimats pares. Alguns fills tenen sentiments de culpa, senten tristesa, ansietat, frustració, ira i, fins i tot, ressentiment. Pot ser que algunes vegades els pares diguin coses desagradables o no siguin agraïts. Si passa això, no t’ofenguis ràpidament. Un expert en salut mental diu: «La millor manera d’afrontar qualsevol sentiment, especialment els que no ens fan sentir bé, és admetre’l. No neguis aquest sentiment ni siguis massa dur amb tu mateix per sentir-te així». Explica com et sents al teu cònjuge, a algun altre familiar o a un amic de confiança. Aquestes converses et poden ajudar a entendre els teus sentiments i ser equilibrat.

¹⁷ Pot arribar el dia en què la família ja no tingui els recursos ni les aptituds per continuar cuidant els pares a casa, i pot ser que sigui necessari que vagin a una residència. Una germana que visitava gairebé cada dia la seva mare que vivia en una residència, explica: «Senzillament, no podíem donar-li a la mare les vint-i-quatre hores d’atenció que necessitava. No va ser fàcil decidir que anés a viure a una residència. Va ser molt i molt dur en sentit emocional. Amb tot, era la millor opció per a ella en els seus últims mesos de vida, i ella ho va acceptar».

18. De què poden estar segurs els qui cuiden els pares que han envellit?

¹⁸ Cuidar els pares que han envellit comporta responsabilitats que poden ser complicades i difícils en sentit emocional. No hi ha només una manera correcta de cuidar les persones grans. Tot i això, pots complir amb la responsabilitat d’honrar els pares amb bona planificació, cooperació i comunicació i, per damunt de tot, orant Jehovà de tot cor. Si fas això, tindràs la satisfacció de saber que els teus pares estan rebent l’atenció i ajuda que necessiten (llegeix 1 Corintis 13:4-8). I, el més important, Jehovà et donarà la pau mental que atorga als qui honren els seus pares (Fili. 4:7).