1, 2. (a) Per què podia semblar que Moisès estava en perill? (Mira la imatge del principi.) (b) Per què Moisès no temia la ira del rei?

EL FARAÓ era un governant temible i un déu per als egipcis. Per a ells, «superava en saviesa i poder qualsevol altra criatura», diu el llibre When Egypt Ruled the East (Quan Egipte governava l’Orient). Per inspirar temor en els seus súbdits, el Faraó portava una corona amb la imatge d’una cobra a punt d’atacar, cosa que recordava que els enemics del rei serien destruïts ràpidament. Pensa, doncs, com se sentiria Moisès quan Jehovà li va dir: «T’envio al Faraó perquè facis sortir d’Egipte el meu poble, els israelites» (Èx. 3:10).

² Moisès va tornar a Egipte i va proclamar el missatge de Déu. Això va provocar la ira del Faraó. Després que nou plagues assotessin el país, el Faraó va advertir a Moisès: «Guarda’t de tornar a presentar-te davant meu. El dia que hi tornis, moriràs!» (Èx. 10:28). Abans de marxar de davant del Faraó, Moisès va profetitzar que el fill primogènit del rei moriria (Èx. 11:4-8). Per últim, Moisès va manar a totes les famílies israelites que degollessin una cabra o un moltó, l’últim dels quals era un animal sagrat per al déu egipci  Ra, i que n’esquitxessin la sang sobre la llinda de la porta de casa seva (Èx. 12:5-7). Tindria por Moisès de la reacció del Faraó? No, perquè tenia fe en Jehovà i el va obeir «sense témer la ira del rei i, com que veia el qui és invisible, es mantingué ferm i constant» (Heb. 11:27, 28, BCI).

3. Què analitzarem sobre la fe que va tenir Moisès en «el qui és invisible»?

³ I la teva fe? És tan forta que és com si poguessis ‘veure Déu’? (Mt. 5:8.) Vegem l’exemple de Moisès per tal d’aguditzar la nostra visió espiritual i veure «el qui és invisible». Com va protegir del temor a l’home la fe que tenia Moisès en Jehovà? De quina manera va tenir fe en les promeses de Déu? Quan ell i el seu poble estaven en perill, com el va enfortir el fet de veure «el qui és invisible»?

4. Des d’un punt de vista humà, quina era la situació de Moisès davant el Faraó?

⁴ Des d’un punt de vista humà, Moisès no era rival per al Faraó. Semblava que la vida, el benestar i el futur de Moisès estaven a les mans d’aquest rei. Moisès mateix va preguntar a Jehovà: «Qui sóc jo per a anar a trobar el Faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?» (Èx. 3:11). Uns quaranta anys abans, Moisès havia fugit d’Egipte i ara potser es preguntava si seria bona idea tornar-hi i arriscar-se a fer enfadar el rei.

5, 6. Què va ajudar Moisès a témer Jehovà en comptes de témer el Faraó?

⁵ Abans que Moisès tornés a Egipte, Déu li va ensenyar una lliçó molt important. Més tard, Moisès mateix la va escriure al llibre de Job: «El temor del Senyor, això és la saviesa» (Job 28:28, TBS). Per ajudar Moisès a adquirir aquest temor i actuar amb saviesa, Jehovà li va fer veure la diferència que hi ha entre els humans i el Déu Totpoderós. Va preguntar a Moisès: «¿Qui ha posat la boca a l’home? ¿Qui el fa mut, sord, que hi vegi o cec? ¿No sóc jo, Jahvè?» (Èx. 4:11).

⁶ Quina era la lliçó? Moisès no havia de tenir por. Era Jehovà qui l’enviava, i Ell li donaria el que necessités per comunicar el Seu missatge al Faraó. A més, el Faraó no era rival per a Jehovà. Al capdavall, no era la primera vegada que els servents de Déu havien estat en perill sota la governació egípcia. Moisès potser va meditar sobre com Jehovà havia protegit Abraham, Josep i, fins i tot, a ell mateix d’altres faraons (Gèn. 12:17-19; 41:14, 39-41; Èx. 1:22–2:10). Gràcies a la fe en Jehovà, «el qui és invisible», Moisès va ser valent i es va presentar davant el Faraó i va proclamar tot el que Jehovà li havia manat.

7. Com va protegir a una germana la fe que tenia en Jehovà?

⁷ La fe en Jehovà també va protegir una germana que es diu Ella de caure en el temor a l’home. El 1949, va ser arrestada a Estònia pel KGB, la van despullar i policies joves se la van quedar mirant fixament. «Em vaig sentir humiliada», va dir. «Però vaig orar a Jehovà i el meu cor va sentir pau i tranquil·litat.» Després, la van confinar sola durant tres dies. Explica: «Els policies van cridar: “Ens assegurarem que a Estònia mai més ningú recordi el nom Jehovà. A tu t’enviarem a un camp de treball i els altres aniran a Sibèria!”. I van afegir en to de mofa: “On és el teu Jehovà?”.». Què va fer l’Ella? Va témer l’home, o va confiar en Jehovà? Quan la van interrogar, va parlar sense temor, i va dir als qui es burlaven d’ella: «Hi he pensat  molt, i prefereixo viure a la presó i mantenir intacta la meva amistat amb Déu que ser lliure i perdre la Seva aprovació». Per a l’Ella, Jehovà era tan real com els homes que estaven dempeus al seu davant. Gràcies a la fe que tenia en Jehovà, es va mantenir íntegra.

8, 9. (a) Quin és l’antídot contra el temor a l’home? (b) En què hauries de centrar la teva atenció per no caure en el temor a l’home?

⁸ La fe en Jehovà t’ajudarà a vèncer els temors. Si alguna autoritat intentés impedir-te que adoressis Déu, podria semblar que la teva vida, benestar i futur estan a les mans de l’home. I potser fins i tot et preguntaries si seria savi continuar servint Jehovà i fer enfadar les autoritats. Recorda: l’antídot contra el temor a l’home és la fe en Déu (llegeix Proverbis 29:25). Jehovà diu: «Com és possible que tu tinguis por de l’home mortal i del fill de l’home destinat a ser com l’herba?» (Is. 51:12, 13).

⁹ Centra l’atenció en el teu Pare totpoderós. Jehovà veu els qui pateixen a causa de governants injustos, entén com se senten i actua al seu favor (Èx. 3:7-10). Fins i tot si has de defensar la teva fe davant alguna autoritat important, ‘no et preocupis de com i de què parlaràs; que ja et serà donat en aquella hora què has de dir’ (Mt. 10:18-20). Els governants humans i les autoritats no són rivals per a Jehovà. Si enforteixes la teva fe ara, veuràs Jehovà com una persona real que desitja ajudar-te.

10. (a) Quines instruccions va donar Jehovà als israelites el nissan de 1513 a. de la n. e.? (b) Per què va obeir Moisès les instruccions de Déu?

¹⁰ En el mes de nissan del 1513 a. de la n. e., Jehovà va dir a Moisès i Aaron que comuniquessin unes instruccions poc usuals als israelites: que escollissin un moltó o una cabra sans, que el degollessin i que n’esquitxessin la sang a la llinda de la porta (Èx. 12:3-7). Com va respondre Moisès? L’apòstol Pau va escriure: «Per la fe, va celebrar la Pasqua i aspergí la sang a fi que l’exterminador dels primogènits no toqués els d’ells» (Heb. 11:28). Moisès sabia que podia confiar en Jehovà, i va tenir fe en la Seva promesa d’executar els fills primogènits d’Egipte.

11. Per què Moisès va advertir els altres?

¹¹ Segons sembla, els fills de Moisès estaven a Madian, lluny de «l’exterminador» * (Èx. 18:1-6). Però Moisès va obeir i va donar les instruccions a les altres famílies israelites, ja que els seus fills estaven en perill. Hi havia vides en joc, i Moisès estimava els seus companys. La Bíblia explica que, ràpidament, Moisès «va convocar els ancians d’Israel i els digué: [...] immoleu la Pasqua» (Èx. 12:21).

12. Quin missatge important ens ha manat Jehovà que comuniquem?

¹² Mitjançant guia angelical, el poble de Jehovà està comunicant un missatge molt important: «Temeu Déu i glorifiqueu-lo, perquè ha arribat l’hora del seu judici; adoreu aquell que ha fet el cel, la terra, el mar i les fonts de les aigües» (Ap. [Rv.] 14:7). Ara és el moment per declarar aquest missatge. Cal que avisem els nostres veïns que surtin de Babilònia, la gran, perquè no ‘prenguin part en les seves calamitats’ (Ap. 18:4). Les «altres ovelles» s’uneixen als cristians ungits per pregar als qui estan allunyats de Déu que ‘es reconciliïn’ amb ell (Jn. 10:16; 2 Cor. 5:20).

13. Què augmentarà el nostre desig de compartir les bones notícies?

 ¹³ Estem convençuts que ‘l’hora del judici’ ha arribat. També tenim fe que Jehovà no ha exagerat la urgència de la nostra predicació ni de l’obra de fer deixebles. En una visió, l’apòstol Joan va «veure quatre àngels drets als quatre angles de la terra, que retenien els quatre vents de la terra» (Ap. 7:1). Veus aquests àngels que estan preparats per deixar anar els vents destructius de la gran tribulació? Si els veus amb els ulls de la fe, predicaràs amb confiança.

14. Què ens mou a «advertir l’impiu que abandoni la seva conducta impia»?

¹⁴ Els cristians verdaders gaudim d’una bona amistat amb Jehovà i tenim l’esperança de viure per sempre. Però som conscients que tenim la responsabilitat d’«advertir l’impiu que abandoni la seva conducta impia» a fi que visqui (llegeix Ezequiel 3:17-19). És clar, no prediquem tan sols per evitar la culpa de sang. Estimem Jehovà i estimem les altres persones. En la paràbola del bon samarità, Jesús va il·lustrar què signifiquen realment l’amor i la misericòrdia. Preguntem-nos: «Sóc com el samarità, qui es ‘va compadir’, i comparteixo les bones notícies amb els altres?». Mai no voldríem ser com el sacerdot i el levita de la paràbola, els quals van posar excuses i van «passar de llarg per l’altra banda del camí» (Lc. 10:25-37). La fe en les promeses de Déu i l’amor pels nostres veïns ens motivarà a participar activament en la predicació abans que el temps s’acabi.

15. Per què es veien atrapats els israelites?

¹⁵ La fe que tenia Moisès en «el qui és invisible» el va ajudar quan els israelites van estar en perill després de marxar d’Egipte. La Bíblia explica: «Els israelites van mirar i veieren els egipcis que els perseguien. Aleshores agafaren molta por i clamaren a Jahvè» (Èx. 14:10-12). Això no hauria d’haver agafat per sorpresa els israelites, ja que Jehovà havia predit: «Faré obstinar el Faraó, i els perseguirà. I jo seré glorificat en el Faraó i en tot el seu exèrcit. Així sabran els egipcis que jo sóc Jahvè» (Èx. 14:4). Amb tot, els israelites només veien el que tenien davant els ulls: el mar Roig que els bloquejava el pas, els ràpids carros de guerra del Faraó al darrere i un pastor de vuitanta anys que els guiava! Es veien atrapats.

16. Com va enfortir la fe a Moisès al mar Roig?

¹⁶ Moisès, però, no va flaquejar. Per què? Perquè amb els ulls de la fe veia una cosa molt més poderosa que el mar o un exèrcit. Moisès podia veure que Jehovà els salvaria i sabia que Jehovà lluitaria pels israelites (llegeix Èxode 14:13, 14). La fe de Moisès va encoratjar el poble de Déu. La Bíblia relata: «Per la fe, travessaren el Mar Roig com per terra eixuta, cosa que intentaren els egipcis, i foren engolits» (Heb. 11:29). Després, «el poble va témer Jahvè i va creure en ell i en Moisès, el seu servent» (Èx. 14:31).

17. Quin esdeveniment futur posarà a prova la nostra fe?

¹⁷ Ben aviat, semblarà que la nostra vida estigui en perill. Al clímax de la gran tribulació, els governs d’aquest món hauran destruït completament les organitzacions religioses que són més poderoses i nombroses que la nostra (Ap. 17:16). Jehovà descriu profèticament la nostra condició vulnerable com «un país obert», com «ciutats sense muralles, [...] forrellats ni portes» (Ez. 38:10-12, 14-16). Per als qui no veuen Jehovà, semblarà que no hi ha cap possibilitat de sobreviure. Com reaccionaràs?

18. Explica per què ens podem mantenir ferms i constants durant la gran tribulació.

¹⁸ No hem de tenir por. Per què? Perquè Jehovà ja ha predit aquest atac contra el poble de Déu. «Aquell dia (el dia que Gog vindrà contra el país d’Israel), oracle del Senyor Jahvè, em pujarà la mosca al nas. Parlo en la meva gelosia, en el foc de la meva indignació» (Ez. 38:18-23). Llavors, Jehovà destruirà els qui volen fer mal al Seu poble. Si tens fe que vindrà «el dia gran i temible de Jahvè», podràs veure la salvació de Jehovà i mantenir-te íntegre (Jl. 3:4, 5 [2:31, 32 en NM]).

19. (a) Com era l’amistat entre Jehovà i Moisès? (b) Si tens present Jehovà en tots els teus camins, de quines benediccions gaudiràs?

¹⁹ Ara és el moment de preparar-nos per a aquests esdeveniments tan emocionants! Com? Mantenint-nos ferms i constants com si veiéssim «el qui és invisible». Enforteix la teva amistat amb Jehovà estudiant i orant regularment. Moisès va tenir una amistat estreta amb Jehovà, i Ell el va usar d’una manera tan impressionant per acomplir la Seva voluntat que la Bíblia diu que Jehovà coneixia Moisès «cara a cara» (Deut. 34:10). Moisès va ser un profeta extraordinari. Si tens fe, tu també tindràs una amistat estreta amb Jehovà i serà com si el veiessis. Ten-lo present en tots els teus camins, i Ell «esplanarà les teves vies» (Prov. 3:6).